Introducció

Es tractarà en aquest treball la transició entre els neandertals i els humans moderns. Es veurà que nosaltres no descendim dels neandertals i que el nostre avantpassat comú és l’Homo antecessor. Els Homo sapienssom una espècie diferent que vàrem aparèixer a l'Àfrica i, al arribar a Europa, substituírem els neandertals, que es varen extingir com a espècie.

Abans dels neandertals, a Europa, hi havia una ocupació molt antiga d’Homo erectus, provinents de l’Àfrica ^[1]. Un crani força conegut d’aquests erectus tardans és el trobat fa més de cinquanta anys a la cova de l'Aragó, a Talteüll, Catalunya Nord, a uns 30 quilòmetres al nord de Perpinyà.

Els Homo neanderthalensis van viure a Europa i Àsia occidental fa entre 400.000 i 40.000 anys. El seu origen evolutiu és encara objecte de debat, però la hipòtesi més acceptada és que es van originar a partir d'una població d'Homo heidelbergensis que es va separar dels ancestres dels humans moderns fa uns 700.000 anys i que va tenir una distribució geogràfica àmplia, incloent Europa, Àsia i Àfrica. Aquesta població es va adaptar a les condicions climàtiques fredes i variables del Pleistocè mitjà i superior, desenvolupant unes característiques morfològiques distintives, com un crani allargat i baix, una cara gran i projectada, unes cavitats nasals amples, un tòrax ample i robust, i unes extremitats curtes i musculoses. Tenien un aspecte semblant als humans moderns, però amb algunes diferències físiques, com un cap més allargat, una mandíbula més gran i un cos més robust. Una possible filogenia és la que ens mostra el següent gràfic:

El seu nom (Neandertal) prové del lloc on es van trobar els primers fòssils, la vall de Neander a Alemanya.

Eren caçadors-recol·lectors amb un comportament social complex i sofisticat, com l'ús d'eines de pedra avançades, el control del foc, la caça cooperativa, el ritual funerari i possiblement el llenguatge. Tenien també una certa capacitat simbòlica i artística, com ho demostren les restes de pintures rupestres i ornaments personals que han deixat.

Van conviure amb els humans moderns durant milers d'anys, i es creu que van tenir relacions sexuals i descendència comuna. No se sap amb certesa què va provocar la seva extinció, però es consideren factors com el canvi climàtic, la competència amb els humans moderns, que van ocupar Europa fa uns 45.000 anys, o les malalties infeccioses.

Estudis genètics recents han demostrat que hi va haver una certa hibridació entre els neandertals i els éssers humans moderns quan van coincidir en determinades àrees geogràfiques. Això s'ha evidenciat pel descobriment de restes humanes modernes que contenen fragments d'ADN neandertal. Es creu que aquesta hibridació va tenir lloc fa uns 50.000-60.000 anys i que una petita proporció dels gens neandertals es troben en les poblacions humanes actuals fora d'Àfrica.

Els neandertals

Els neandertals varen habitar principalment Europa, amb algunes proves de la seva presència en parts del Pròxim Orient i l'Àsia Central.

Amèrica i Oceania encara no han estat ocupats pels éssers humans. Els neandertals ocupen la franja euroasiàtica entre el Mediterrani i els gels permanents septentrionals.

En l’estudi dels jaciments amb restes dels neandertals s’han de distingir les restes humanes de neandertals (dents, mandíbules, ossos llargs, enterraments amb esquelets sencers) de les eines (bàsicament eines de pedra), restes d'hàbitat, ossos d'animals caçats, llars de foc, etc. Habitualment els dos tipus de troballes es troben conjuntament en un únic jaciment, però també es poden trobar per separat.

Els primers neandertals van viure durant més de 100.000 anys a l'època glacial Mindel. A causa de les condicions climàtiques, no es conserven moltes restes d'aquest període, dificultant el coneixement d'aquesta època. Les restes neandertals s'han trobat principalment a Europa, sota el paral·lel 50, la línia on aproximadament s'acabava la glacera, incloent-hi el sud del Regne Unit, Europa central, els Balcans, Ucraïna i l'oest de Rússia. Fora d'Europa, s'han trobat a Zagros (Iran) i a Llevant, com ara Gibraltar i Israel-Palestina.

No s'han trobat restes neandertals a l'Àfrica, però s'han trobat prop del continent africà, com a Gibraltar i a l'àrea de Llevant, en períodes posteriors a les ocupacions d'Homo sapiens. Els fòssils animals d'aquesta època mostren una fauna adaptada al clima fred de l'època glacial, i això podria haver estat la raó per la qual Homo sapiens va abandonar aquestes àrees en cerca de climes més càlids. Aquesta teoria s'ajusta al fet que els neandertals estaven millor adaptats físicament per suportar temperatures baixes que Homo sapiens. No s'han trobat restes neandertals més al sud de l'actual Israel-Palestina.

Amb els canvis climàtics que van provocar l'escalfament del planeta i la migració dels grans mamífers cap al nord, es va produir una migració dels neandertals cap al nord d'Europa i l'Àsia Central. Es troben jaciments de neandertal clàssic a l'Altai (Sibèria), Uzbekistan, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Gibraltar i Israel-Palestina. És possible que aquest territori no estigués ocupat simultàniament, i que les migracions es produïssin a causa dels canvis climàtics, la migració dels animals, la manca de recursos alimentaris i la competència directa amb Homo sapiens. L'erupció del volcà Campània ^[2], amb un índex d'explosibilitat volcànica de 7, fa uns 37.000 anys, coincideix amb canvis bio-culturals, com la transició cultural del paleolític mitjà al superior i la substitució dels neandertals per Homo sapiens anatòmicament modern.

Els grups de Homo sapiens ocupaven grans territoris i els aprofitaven eficientment, mentre que els neandertals es van veure confinats en valls poc productives. Això va provocar una gran crisi per als neandertals i un creixement demogràfic per als sapiens. Finalment, Homo sapiens va ocupar els territoris dels neandertals, i aquests van experimentar un declivi fins a l'extinció. Els últims neandertals van viure a Gibraltar fa uns 28.000 anys aproximadament.

No obstant això, no es pot classificar totes les restes arqueològiques a Europa i Àsia com a neandertals, ja que el 2010 es van descobrir les restes d'un individu de l'home de Deníssova a la cova de Deníssova, a l'Altai (Sibèria). Aquestes restes, una dent i un tros de dit de fa uns 41.000 anys, van proporcionar material genètic. L'anàlisi va demostrar que l'ADN mitocondrial era diferent dels neandertals i dels Homo sapiens. L'avantpassat comú entre sapiens, neandertals i deníssovians va viure fa uns 779.300 a 1.313.500 anys. També s'han trobat restes neandertals en aquesta zona (l'Altai) que daten de la mateixa època, així com restes que suggereixen la presència d'Homo sapiens.

Hi ha una altra espècie, l'home de Flores (Homo floresiensis), que habitava l'illa de Flores (Indonèsia) fa uns 94.000 a 12.000 anys. Això implica que hi havia quatre espècies conegudes d'Homo que coexistien simultàniament.

Jaciments

Els neandertals es nomenen i es classifiquen com a tals l’any 1956, a partir d’unes troballes a la Vall de Neander (Alemanya).

Tanmateix, els anys 1828-1830, a Bèlgica, i l’any 1948, a Gibraltar, ja s'havien trobat unes restes humanes (marcades al mapa de l’esquerra amb punts taronja) que posteriorment es reconeixerien com a restes humanes de neandertals.

 

Al mapa següent s’assenyalen els principals jaciments neandertals de la Península Ibèrica. En negre els jaciments on han aparegut restes humanes, en blau els que tenen únicament (de moment) restes arqueològiques.

Per exemple:

• (1) La mandíbula de Banyoles, descoberta a finals del 1887 pel farmacèutic Pere Alsius.
• (2) La mandíbula de Sitges, descoberta fa uns 20 anys pel Grup de Recerca del Quaternari SERP. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. La troballa era dins la col·lecció que mossèn Santiago Casanova Giner va dipositar a l’Arxiu Històric de Sitges l’any 1998, provinent de les intervencions arqueològiques realitzades a la cova del Gegant en la dècada dels anys 1950 ^[3]
• (3) Al Tossal de la Font (Castelló) s’han trobat restes d'ossos llargs
• (4) A la cova negra de Xàtiva, hi tenim un os parieta
• (5) A Bolomor, hi tenim restes de peces dentàrie
• (6) A la Sima de las Palomas (Múrcia), hi tenim restes de mandíbule
• (7) A la Carihuela (Granada), una part d’un cran
• (8) A Zafarraya (Granada), una mandíbula inferior i un os llar
• (9,10) A Gibraltar, hi tenim més d’un jaciment, amb troballes molt importants al llarg del segle X
• (11) A Salemas, Figueira Brava, Columbeira o Oliveira (Portugal), restes dentàrie
• (12) També a Pinilla del Valle (Madrid
• (13, 14, 15) A Astúries, Cantàbria i País Basc. En particular al jaciment de El Castillo jaciment de El Castillo (Puente Viesgo, Cantàbria), un jaciment molt important, on hi ha una seqüència molt gran d'aquesta època i en la qual van aparèixer també restes humane

Característiques físiques

A Europa es dona un procés de neandertalització progressiva, com adaptació a una climatologia freda ^[4].

La figura de l’esquerra mostra la sincronització de les corbes isotòpica (de l’oxigen 18) (en vermell) i del metà atmosfèric (en blau), en un sondeig del gel antàrtic de Vostok, que ens informa de la variació tèrmica global durant les últimes quatre glaciacions.

La figura de la dreta mostra la gràfica obtinguda del sondeig GISP II de Groenlàndia. Els interestadials càlids (o cicles Daansgaard-oeschger) s’assenyalen amb números i els episodis freds (esdeveniments Heinrich) amb barres blaves. S’assenyala també la compartimentació temporal en estadis isotòpics marins (MIS). YD es l’últim període fred: el Younger Dryas.

Els neandertals clàssics Europeus s’estenen entre fa 100.000 i 40.000-30.000 anys, quan desapareixen. Estudis recents indiquen que els sapiens arriben a Europa fa ja uns 220.000 anys.

Eren individus molt adaptats al fred. Més baixos d’estatura i de constitució més robusta els sapiens. baixets i aquí els teniu. La caixa toràcica dels neandertals és més oberta i més cilíndrica en els sapiens.

El crani dels neandertals era més gran que el nostre i més allargat. El nas curt i ample, adaptat al fred intens i semblant als dels inuits actuals, amb foses nasals grans, per a escalfar millor l’aire. Front baix i inclinat, cara prominent i mandíbules sense mentó.

L’aspecte dels sapiens era força similar al de l’humà actual. Front alt, barbeta prominent i arcs supraciliars menys marcats. Volum cerebral al voltant dels 1350 cc, semblant a l’actual.

A la figura anterior ^[5] es mostra la recreació de l'Homo antecessor que va viure fa aproximadament entre 1.2 i 0.8 milions d'anys enrere, durant el Paleolític inferior. Els seus fòssils van ser descoberts l’any 1994 a Atapuerca, un complex de coves situat a la província de Burgos, a Espanya. Concretament a la cova Gran Dolina on es varen trobar restes de diversos individus, incloent-hi cranis, mandíbules, dents i altres ossos. Troballes que ofereixen una finestra a la comprensió de les primeres poblacions humanes a Europa. Els estudis sobre aquesta espècie suggereixen que els seus individus eren caçadors-recol·lectors que utilitzaven eines de pedra i probablement dominaven el foc. També sembla que tenien una certa capacitat per al llenguatge i una estructura social complexa. Els seus fòssils mostren una combinació de característiques pròpies dels homínids més primitius, com ara els australopitecs, i característiques més avançades associades als membres posteriors del gènere Homo, com l'Homo erectus. Això fa que sigui un vincle potencial entre els nostres avantpassats més antics i els homínids més moderns.

També es mostra el crani número 5 d'Atapuerca, conegut com a Miguelón, un fòssil important d’Homo heidelbergensis. Descobert a la Gran Dolina l’any 1992. El crani pertany a una espècie que va viure fa aproximadament entre 700.000 i 200.000 anys enrere, durant el Paleolític mitjà. Considerada com l’ancestre dels neandertals. El crani presenta una sèrie de característiques pròpies, com ara un prognatisme facial lleuger, una mandíbula gruixuda i una gran arcada supra-orbital. A més, les marques i les fractures presents en el crani indiquen possibles interaccions socials i possibles comportaments violents.

La seva cultura

Els antecedents culturals dels neandertals són difícils de rastrejar. S'ha parlat de possibles enterraments, fins i tot pre-neandertals, en el cas d’Atapuerca, però no està gens clar.

Hi ha també antecedents artístics poc clars. Per exemple la venus de Berekhat Ram, Israel, datada en fins a fa 280.000 anys. Proto-escultura elaborada de forma natural a partir d’un tros de tuf volcànic amb entalladures naturals que simula un tors femení. Es pensa que la figureta va ser alterada de manera artificial por medi de diverses incisions. El que representaria una modificació intencionada d’una roca natural.

A Birzingsleben (Alemanya) es va trobar una tíbia d’elefant gravada amb unes línies que semblen tenir alguna intenció, datada en uns 400.000 anys.

En els investigadors actuals es dona avui en dia una tendència molt marcada a humanitzar els neandertals, abandonant la idea inicial d’espècie salvatge i embrutida.

Els neandertals consumien aus i posteriorment utilitzaven les seves plomes com a ornamentació ^[6]. Segons els Investigadors del CSIC, aquest comportament reforça la idea de que tenien ja pensament simbòlic, el que els apropa més a l’home modern. També hi ha força evidència científica de que tenien ja ritus funeraris, lligats o no a alguna mena d’idea religiosa o del més enllà. Enterraments amb, en molts casos, ofrenes (ossos d’animals, eines de pedra, flors,...).

En alguns jaciments, uns pocs, s’han trobat també elements d'ornament personal (pintures, penjolls,...). Com les petxines perforades (Acanthocardia tuberculata i Glycymeris insubrica) de la figura següent, trobades a la Cova de Los Aviones (Múrcia). O també la petxina de vieira trencada per la meitat amb una gran perforació central i amb la cara exterior pintada amb un pigment de color ataronjat a base de dos minerals de ferro, la hematites roja (vermell) i la goethita (groc), i trobada a la cova Antón (mula, Múrcia). Petxina procedent d’una distancia d’almenys 60 km, on és troba el mar i que, molt probablement, el seu propietari duia com a ornament personal fins que es va trencar i la va llençar ^[7].

Per tant, sembla clar que alguns neandertals utilitzaven ornaments personals o es pintaven el cos, sense ser una pràctica normalitzada. Només s’han trobat evidències científiques en uns pocs jaciments del Món.

Al jaciment de La Ferrassie (França) s’han oquedats circulars fetes pels neandertals al bloc sepulcral de pedra calcària de l'enterrament nº 6 (d'un nen neandertal, aurinyacià o mosterià, entre 60.000 i 70.000 anys), amb utilitzat desconeguda (figura següent) ^[8]. També estris de sílex gravats amb línies, de significat desconegut.

Els neandertals tenien ja un comportament cultural complex, incloent la fabricació d'eines molt elaborades, com ara punxes, raspalls i bifaces. També desenvoluparen habilitats per a la caça i la supervivència en grups socials.

La seva indústria lítica és el Modus III: Mosterià (del jaciment a la cova de Lo Mostièr, situada a Paisac lo Mostièr, Perigord, Aquitània), al Paleolític mitjà (300.000-200.000 anys). Es preparen nuclis per tal d’extreure’ls les llesques. Posteriorment es retoquen per l’acabat final (tècnica Levallois). Disminueix la mida i el nombre d’instruments bifaços i augmenta el nombre de puntes, ganivets i raspadors. Es treballen també instruments d’os i banya de cérvol.

També incorpora un entremig entre el modus III i el modus IV, el Xatelperronià , (de Chastèlperron, municipi francès al departament de l'Alier, Alvèrnia-Roine-Alps), probablement aprés per imitació (Paleolític Superior). També s’han trobat alguns ossos d’ocell perforat a mode de flabiol.

Un altre aspecte important són els focs com a centre de les activitats socials i econòmiques dels neandertals.

El foc era un lloc de reunió del grup al seu voltant i reforçava la seva cohesió social.

El bon estat de conservació dels focs trobats permet diferenciar-los per mides i formes. S’han identificat al menys sis tipus de fogons, incloent estructures planes a la paret de l’abric rocós, possiblement lluminàries i fonts de calor prop dels dormitoris. Altres més grans ubicats més centrals, amb restes d’ossos animals i eines de pedra, com a centre d’activitat culinària i de manufactura d’eines. També forats de dimensions característiques d’estructures de combustió, petits fogons per suportar recipients per cuinar carn, vegetals,..., amb mostres evidents de ser regularment netejats.

Els neandertals de l’àrea de l’Abric Romaní (Capellades, Catalunya) dividien l’espai segons les zones d’ús, l’àrea de dormitori era situada més a l’interior i més protegida.

En resum, els focs acomplien diferents funcions en l’espai habitable: (1) Socialització al seu voltant; (2) Il·luminació i calefacció; (3) Cocció d’aliments; (4) Cocció d’ossos per extreure’n el greix; (5) Conservació d’aliments fumats; (6) Protecció contra els depredadors; (7) Endurir les eines de pedra.

La interacció amb l’Homo sapiens

Fa uns 40.000 anys els Homo sapiens s’expandeixen per Europa i en uns deu mil anys els neandertals desapareixen. La causa de l’extinció dels neandertals és en discussió.

Des de principis de la dècada del 2010, es té evidència científica de la hibridació dels sapiens amb els neandertals. L'any 2010, el projecte del genoma neandertal va publicar el genoma complet d'un individu neandertal extingit que va viure fa uns 50.000 anys ^[9]. La comparació d'aquest genoma amb el genoma dels humans actuals va revelar que hi havia una petita quantitat d'ADN neandertal present en les poblacions no africanes. Això indicava que hi havia hagut un flux genètic entre les dues espècies durant algun moment del passat.

Avui en dia, és amplament acceptat que els humans moderns fora d'Àfrica porten entre un 1% i un 2% del seu ADN d'origen neandertal. Aquesta hibridació va tenir lloc quan els humans moderns van migrar d'Àfrica i van entrar en contacte amb les poblacions neandertals que ja habitaven Euràsia.

Les variants genètiques neandertals presenten una distribució geogràfica variable en les poblacions humanes. Algunes d'aquestes variants estan més presents en poblacions d'Euràsia, mentre que altres són més rares o gairebé absents en poblacions africanes.

Les característiques o malalties que afecten aquests gens neandertals són encara en procés de discussió científica, alguns d'aquests gens podrien estar associats a certs trets fenotípics i susceptibilitats a malalties:

• Pigmentació de la pell i els cabells. Es creu que certes variants neandertals podrien estar relacionades amb la pigmentació de la pell i els cabells en les poblacions humanes modernes, especialment en poblacions no africanes. Això podria haver estat una adaptació als climes més freds d'Euràsia.
• Alguns dels gens implicats són:
• El gen MC1R determina la quantitat de melanina que produeixen les nostres cèl·lules, el pigment que ens protegeix del sol. Les persones amb variants neandertals d'aquest gen tendeixen a tenir la pell i el cabell més clars que les que no les tenen.
• El gen OCA2 que regula la producció d'un altre tipus de melanina que conforma el color dels ulls. Les persones amb variants neandertals d'aquest gen solen tenir els ulls més blaus o verds que les que no les tenen.
• El gen BNC2, implicat en el desenvolupament de la pell i els cabells. Es creu que els neandertals el van transmetre als humans moderns per adaptar-se a les condicions climàtiques fredes d'Europa. També influeix en el color de la pell i els cabells i en la forma del nas i les celles.
•  
• Sistema immune i resposta a infeccions. Alguns gens neandertals estan associats al sistema immune, cosa que podria haver influït en la resposta a infeccions i altres malalties.
• Alguns dels gens implicats són:
• El gen CCR5 que codifica per a un receptor de les cèl·lules immunitàries que permet l'entrada del virus de la immunodeficiència humana (VIH). Els neandertals van transmetre als humans moderns una variant d'aquest gen que impedeix l'entrada del VIH i, per tant, confereix resistència a la infecció. No obstant això, aquesta variant també augmenta el risc de patir altres malalties autoimmunes, com l'artritis reumatoide o la diabetis tipus 1.
• El gen STAT2 està implicat en la resposta immune antiviral.
•  
• Lípids i metabolisme. Hi ha indicis que certes variants neandertals podrien estar relacionades amb el metabolisme dels lípids i els nivells de colesterol, cosa que pot tenir repercussions en la salut cardiovascular.
• El gen HMGCR està implicat en la síntesi del colesterol.
•  
• Sistema cardiovascular. El gen ADAMTS7 està implicat en el metabolisme del col·lagen, una proteïna que forma part del teixit connectiu. Els neandertals van transmetre als humans moderns una variant d'aquest gen que augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, com l'aterosclerosi o l'infart de miocardi.
• Cognició i llenguatge. Per exemple, el gen FOXP2, relacionat amb el llenguatge i la comunicació. Les persones amb variants neandertals d'aquest gen podrien tenir una major capacitat per a l'aprenentatge i la memòria verbal que les que no les tenen. La presència d'aquest gen suggereix que els neandertals també podien parlar i expressar-se verbalment.
• Altres. Gust, sistema hormonal, creixement cel·lular,...
• Alguns dels gens implicats són:
• El gen POU2F3 que regula la formació de les papil·les gustatives de la llengua. Els neandertals van transmetre als humans moderns una variant d'aquest gen que redueix el nombre de papil·les gustatives i, per tant, afecta la percepció del gust. També afecta al gust el gen TAS2R16, involucrat en la percepció del gust amarg.
• El gen PRLH, implicat en la regulació de l'alliberament hormonal.
• El gen ODC1, relacionat amb la regulació del creixement cel·lular.
• El gen NOTCH2 està involucrat en diverses vies de senyalització cel·lular.

L’article The genomic landscape of Neanderthal ancestry in present-day humans publicat el 2014 a la revista Nature, analitza el genoma de 379 individus de 14 poblacions diferents i identifica els segments d'ADN neandertal que es conserven en els humans moderns. Segons l'article, els humans no africans tenen entre un 1,5% i un 2,1% de genoma neandertal, mentre que els africans en tenen menys d'un 0,5%. Els autors també proporcionen una llista de 87 gens neandertals que es troben en almenys una de les poblacions estudiades, i que estan relacionats amb diverses funcions biològiques com la pigmentació de la pell, el metabolisme, el sistema immunitari o el desenvolupament neuronal.

Altre publicació interessant és la tesi doctoral de David Sánchez Cuenca: Presiones selectivas en la región HLA (pdf) de l’any 2019.

Per tant, és evident que no hi va haver una confrontació directa entre sapiens i neandertals sinó una convivència pacífica i barreja genètica, en competència pels recursos del medi. Aleshores, perquè van desaparèixer els neandertals?

S’han proposat diverses causes: climàtiques, epidemiològiques, una crisi demogràfica per aïllament genètic en poblacions cada cop més petites i amb una gran consanguinitat,... El que sí que sembla quedar clar es que va ser una extinció no violenta.

Una de les causes més probables és la superioritat tecnològica i social dels sapiens, que els donava un gran avantatge en la competència pels recursos del medi.

La superioritat tecnològica

Els neandertals utilitzaven eines de pedra tallada (principalment destrals de sílex) i branques apuntades en forma de llances. Llençades no gaire lluny a mà, o bé acostant-se molt a l'animal a caçar. Mentre que els sapiens disposaven d’arcs i fletxes i de propulsors.

El propulsor permet llençar el projectil amb molta més força i des de molt més lluny que fent-ho a ma. Avui en dia es fan concursos de llançament i al principi resulta molt difícil dominar-hi la tècnica i encertar en el blanc, però pels homes primitius era qüestió de supervivència i segur que n’adquirien la tècnica a la perfecció.