Filosofia

La filosofia és una eina essencial per comprendre el món, analitzar les idees que han modelat la nostra cultura i reflexionar sobre els grans dilemes humans. En aquesta secció trobaràs continguts que recorren des de les aportacions de l’Escola de Frankfurt i les paradoxes de la modernitat fins a les visions de Lyotard, Baudrillard i Vattimo sobre la postmodernitat. També hi trobaràs introduccions a la història de la filosofia, anàlisis de les investigacions de David Hume, reflexions sobre ètica i moral, i materials didàctics sobre lògica proposicional, enunciats i predicats. Tot plegat amb un enfocament divulgatiu, clar i rigorós, pensat per fer accessibles conceptes filosòfics complexos.

• Història de la Filosofia: dels presocràtics al pensament contemporani
• Segons la viquipedia, la filosofia cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa. Al llarg de la història ha anat diferenciant-se progressivament en altres branques del coneixement.
• Glossari filosòfic: els conceptes fonamentals de la filosofia
• Glossari de termes de filosofia

Ètica

• La bondat com a categoria ètica: una aproximació filosòfica
• La bondat, entesa com a categoria ètica central, orienta l’acció humana cap al respecte i la cura dels altres. La filosofia la interpreta com un criteri moral que guia decisions, fonamenta valors compartits i dona sentit a la convivència i a la responsabilitat.
• La integració dels immigrants: aspectes ètics i culturals
• La integració dels immigrants planteja reptes ètics i culturals que exigeixen respecte mutu, igualtat d’oportunitats i diàleg. Promoure convivència, reconèixer diversitats i garantir drets és essencial per construir societats inclusives i cohesionades.
• La bellesa que ens cal: de l'estètica a l'ètica
• En la recerca de coneixement i sentit, sovint ens guien dues grans brúixoles: la bellesa i l’ètica. Al llarg de la història, les persones han trobat bellesa en l’ordre geomètric, en els patrons simètrics de la natura i en l’harmonia dels processos evolutius.
• L'Ètica i la Moral: què són i en què es diferencien?
• La moral és el conjunt d'actes, aptituds que jutgem com a apropiats amb un conjunt d'individus subjectes. Aquest vincle rellevant i moral el compartim amb objectes, animals i éssers humans.

Filosofia contemporània

• Friedrich Nietzsche: la reivindicació de l'animalitat i la vida com a moviment, afirmació i desbordament
• Friedrich Nietzsche va sacsejar el pensament modern amb una crítica radical a la moral tradicional i a les certeses metafísiques. La seva defensa de la vida, la voluntat de poder i el superhome continua inspirant debats sobre llibertat, creativitat i sentit.
• Hannah Arendt: una filòsofa de plena actualitat, referent històric sobre modernitat, dominació, violència i deshumanització
• Hannah Arendt continua essent una pensadora actual per la seva anàlisi del poder, la llibertat i la responsabilitat. Les seves reflexions sobre totalitarisme, acció política i condició humana ofereixen eines per comprendre els reptes democràtics del segle XXI.
• Simone Weil, una filosofia desconcertant: la fortalesa d'un pensament dèbil
• El pensament de Simone Weil combina lucidesa i fragilitat per explorar el sofriment, la justícia i l’atenció com a via d’alliberament. La seva mirada, aparentment dèbil, revela una força moral que interpel·la i desafia les formes convencionals de pensar.
• Walter Benjamin, la filosofia als marges de l'acadèmia: entre l'Escola de Frankfurt i la seva crítica
• Walter Benjamin (1892–1940) va ser un filòsof i crític alemany vinculat a la teoria crítica. El seu pensament, marcat pel marxisme i el misticisme jueu, va renovar l’estètica i la reflexió històrica, i el va convertir en una figura intel·lectual clau del segle XX.
• L'Escola de Frankfurt: crítica de la modernitat i de la societat contemporània
• L'Escola de Frankfurt és una escola filosòfica, de l’any 1923, amb idees perfectament extrapolables als problemes d’avui en dia a diferents nivells. En particular a moltes de les paradoxes de la modernitat.
• La fi de la modernitat: Lyotard, Baudrillard i Vattimo
• Tothom coneix i sabria definir, més o menys, el concepte de modernitat. És també conegut que des de fa ja uns anys ens hem endinsat en una nova realitat, amb diferents noms segons els diferents autors, tots dins el concepte global de postmodernitat.
• Les principals etapes de la vida de Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900)
• La vida de Nietzsche, marcada per etapes d’intensa creativitat i crisi, inclou la formació clàssica, l’etapa a Basilea, la ruptura acadèmica, els anys de vagareig i l’esclat filosòfic final. Entre salut fràgil i lucidesa extrema, forjà una obra que transformà el pensament.

Lògica

• La lògica d'enunciats i de predicats: els fonaments del raonament formal
• Enunciat (del llatí enuntiatio, que tradueix el grec lógos apofantikós, és l'oració categòrica que pot ser verdadera o falsa. Oració gramatical descriptiva , declarativa o apofàntica que expressa una proposició. Predicat és la part de la frase que conté el verb i s'oposa al subjecte.
• La lògica proposicional (Índex)
• La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat. Una proposició és, en definitiva, el significat d’un enunciat.

Metafísica

• L'ésser humà davant l'univers: l'experiència de la contemplació del sublim, la bellesa que salva al món
• Davant la immensitat del cosmos, l’ésser humà experimenta el sublim: una barreja de fascinació i vertigen que revela els límits de la raó. Aquesta contemplació desperta preguntes sobre el nostre lloc a l’univers i la profunditat de l’experiència humana.

Teoria del coneixement

• Del dogma a l'evidència: el naixement de la ciència moderna
• El pas del pensament dogmàtic al mètode científic marca una transformació decisiva en la manera d’entendre el món. L’observació, la prova i el dubte sistemàtic substitueixen creences rígides i obren la porta a un coneixement més crític i verificable.
• David Hume i les seves investigacions: coneixement, causalitat i experiència
• S'analitzen aquí dues obres cabdals de Hume: 'Investigació sobre l’enteniment humà' i 'Investigació sobre els principis de la moral' que porten la seva filosofia als límits de l'empirisme.
• Immanuel Kant: el filòsof de la raó, l'autonomia i el deure. Figura central del pensament modern
• Immanuel Kant, figura central de la filosofia moderna, va situar la raó com a fonament del coneixement i de la moral. La seva crítica dels límits humans i la defensa de l’autonomia ètica continuen marcant el pensament contemporani.