La biologia estudia la vida en totes les seves formes i processos, des dels ecosistemes més complexos fins als mecanismes evolutius que han modelat els éssers vius. En aquesta secció trobaràs articles que aborden temes tan diversos com la destrucció ambiental a l’Amazònia, la fascinant diversitat de les amanites, l’evolució de la comunicació animal o la biodiversitat urbana a Barcelona. També hi descobriràs continguts sobre l’origen i evolució humana, la hipòtesi de l’àvia, la selecció natural, la termoregulació, els beneficis de la llum en la salut, la reproducció animal i els dilemes evolutius associats a la paternitat. La secció inclou igualment reflexions sobre etiquetatge alimentari, el vol i les plomes en les aus, el llegat de Darwin, els ritmes estacionals i l’impacte del canvi climàtic en la vida a la Terra. Una porta d’entrada clara i rigorosa per comprendre millor com funciona la vida.

Biologia evolutiva i Evolució

• La femella en la reproducció animal: estratègies, maternitat i evolució
• La femella és clau en la reproducció animal, amb estratègies que van de la cura intensa a l’autonomia. Les pressions evolutives modelen gestació, selecció de parella i maternitat. Aquesta diversitat revela com l’èxit reproductiu depèn de decisions adaptatives complexes.
• Engany i autoengany des de la lògica de la biologia evolutiva
• L’engany i l’autoengany, vistos des de la biologia evolutiva, són estratègies que poden afavorir la supervivència. Enganyar rivals o creure’s més capaç del que s’és pot millorar l’èxit reproductiu, tot mostrant com la selecció natural modela la conducta.
• Paràsits: motors de l'evolució, la incorrecta interpretació d'una naturalesa cruel
• Els paràsits revelen una naturalesa aparentment cruel, on la supervivència depèn d’aprofitar altres éssers vius. Aquestes relacions, sovint invisibles, mostren estratègies sorprenents que desafien la nostra visió de l’equilibri biològic.
• L'evolució de la comunicació animal: senyals, sons i llenguatge
• Podem imaginar-nos un món on humans i animals ens comuniquem amb facilitat, tal com sovint s’ha fantasiejat en pel·lícules i contes? La realitat és que, en certs aspectes, sí que és possible. Tots els animals disposen de sistemes de comunicació per relacionar-se amb els seus congèneres.
• L'arbre genealògic dels humans: una història d'espècies i parentius
• Amb Charles Darwin, es planteja per primer cop el debat científic sobre l’origen de l’home com un animal més de la natura. S’abandona així la idea d’una creació divina amb plens drets i privilegis sobre la resta dels éssers vius.
• Existeix un sexe dèbil a la natura? Sexe, evolució i supervivència
• A la natura no es poden deslligar sexualitat i sexe. El rol de mascles i femelles és divers i generalment imprescindible per a la supervivència de l’espècie segons les lleis de l'evolució.
• La hipòtesi de l'àvia: per què les àvies són importants per a l'evolució humana
• La hipòtesi de l'àvia és una explicació de la biologia evolutiva proposada per resoldre un enigma biològic: per què les dones humanes viuen molt més enllà de la seva etapa reproductiva com a àvies menopàusiques.
• La certesa de la maternitat i la incertesa de la paternitat
• El concepte d’incertesa de paternitat és dins el domini de la Biologia Evolutiva. En el cas dels humans, el tractament d’aquest tema té tot un seguit de derivades amb la violència masclista, la violència de gènere.
• La reproducció animal: estratègies, tipus i adaptacions
• En el regne animal es donen sovint comportaments moralment incorrectes quan es veuen des del punt de vista humà. Aquesta autocensura moral ha fet que s’hagi dificultat al llarg de la història l’enteniment científic de la evolució.
• L'origen evolutiu de les aus: dels dinosaures al vol
• Com van aparèixer les plomes i el vol en els ocells és encara, en part, un misteri. Com devien ser les formes intermèdies? De fet, ens podem preguntar: de què serviria un animal amb una 'quasi-ala' i unes 'quasi-plomes'? Què va ser primer, l'ou o la gallina?
• El llegat de Darwin: la idea que va transformar la nostra visió de la vida
• Charles Darwin va ser un científic revolucionari. Immers en un conflicte personal entre ciència i religió. Neix el 12 de febrer de 1809 a Shrewsbury, una població al nord-oest de Londres, en els si d’una família aristocràtica, molt ben situada econòmicament, culta, de caire liberal.

Botànica i micologia

• Què és, exactament, un arbre? Notes sobre la plasticitat del creixement vegetal
• Un arbre és una planta perenne i llenyosa amb un tronc que creix en alçada i sosté branques i fulles. Fa fotosíntesi, fixa carboni i crea ecosistemes rics. Les arrels l’ancoren i capten nutrients, mentre que la capçada aprofita la llum per créixer.
• Les amanites: bolets màgics, deliciosos o letals
• El món de les Amanites és un món fascinant. Les espècies d’aquest gènere poden ser delicioses (A. caesarea), mortals (A. phalloides) i màgiques (A. muscaria). Aquesta última és, se’ns dubte, el bolet més conegut arreu del món.

Ecologia i medi ambient

• L'enigma de la migració de les aus: la promesa del retorn.
• La migració de les aus és un dels grans enigmes de la natura. Cada any, milions d’ocells recorren distàncies extraordinàries guiats per mecanismes encara no del tot compresos. El seu retorn fidel als llocs d’origen simbolitza adaptació, orientació i supervivència.
• Espècies invasores i espècies introduïdes: entre la naturalització i l'amenaça
• Les espècies invasores alteren ecosistemes i economies, però algunes acaben naturalitzant-se amb el temps. Analitzar-ne l’origen, l’expansió i l’impacte permet entendre com la mobilitat global transforma hàbitats i desafia la gestió ambiental.
• L'or de l'Amazonia: la febre que enverina la selva
• L’or, durant segles ha atret aventurers i grans corporacions, avui és protagonista d’una tragèdia silenciosa. A l’Amazonia la cobdícia humana han desfermat una onada de destrucció que amenaça ecosistemes únics, posa en risc la salut humana i vulnera els drets dels pobles indígenes.
• La sorprenent biodiversitat urbana de la ciutat de Barcelona
• La biodiversitat urbana es refereix al conjunt d’espècies de flora i fauna que viuen dins els límits d’una ciutat, formant un ecosistema propi adaptat al medi urbà. En els darrers anys, l’interès per la natura a les ciutats ha augmentat arreu del món, i Barcelona n’és un exemple destacat.
• Ramon Margalef i el Principi de Sant Mateu: ecologia, complexitat i desigualtat
• Ramon Margalef va introduir el Principi de Sant Mateu en l'ecologia. Aquest principi es basa en un versicle de l'Evangeli segons Sant Mateu: "Perquè a qualsevol que té, se li donarà més, i tindrà en abundància, però a qualsevol que no té, encara el que té se li traurà." (Mateu, 13:12)
• Les estacions de l'any i el ritme de la vida: com la natura marca el pas del temps
• Estem acostumats al ritme de les estacions, primavera, estiu, tardor i hivern. Però no hem d'oblidar que a diferents indrets del món, les coses poden ser molt diferents. Això també té conseqüències sobre els éssers vius i els diferents ritmes que marquen la vida.
• El Parc Natural de la Serra de Collserola (Barcelona)
• La Serra de Collserola forma part de Serralada Litoral Catalana. La major part de la seva superfície constitueix el Parc Natural de Collserola des de l'any 2010.
• El canvi climàtic i les extincions massives de la vida a la Terra
• El canvi climàtic provocat per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle des de la revolució industrial és ja un problema global i és molt probable que sigui molt pitjor a curt i llarg termini, segons molts estudis científics. Tanmateix, sobre els éssers vius i els diferents ritmes que marquen la vida.