La història ens permet entendre l’evolució de les societats humanes, els seus conflictes, creences i transformacions al llarg dels segles. En aquesta secció trobaràs articles de divulgació que recorren períodes i cultures molt diverses: des de la Guerra dels Segadors i l’origen de l’Himne Nacional de Catalunya fins a l’esclavitud en el món antic i modern. També hi descobriràs civilitzacions com Caral-Supe, els santuaris grecs, l’oracle de Delfos o els gladiadors romans; les grans expedicions de Zheng He; les cultures andines com els huari i els chimú; i moviments medievals com els càtars i els valdesos. La secció s’endinsa igualment en l’edat moderna i contemporània, amb temes com Nostradamus, els mites de la conquesta d’Amèrica, els rituals de pas inques, la figura de Joan March, la Transició espanyola i la Segona República.

L’objectiu és oferir una mirada rigorosa i accessible a episodis, personatges i processos històrics que han marcat el món, combinant context, anàlisi i divulgació clara.

Antiga

• Sèneca i Neró: la història d'un fracàs.
• La relació entre Sèneca i Neró, marcada per ideals i ambició, acabà en fracàs. El filòsof intentà moderar un emperador cada cop més despòtic, però la política i la sospita trencaren el vincle. Aquest desenllaç revela els límits del poder i de la raó en Roma.
• El Mur d'Adrià: la vida dels soldats romans en els confins de l'Imperi
• El Mur d’Adrià simbolitza la frontera extrema de Roma, on els soldats vivien entre disciplina, fred i vigilància constant. En aquests confins, la vida militar combinava rutina, perill i identitat imperial, mostrant la duresa del servei en terres llunyanes.
• El comerç i la navegació dels fenicis. Antic imperi marítim de la mediterrània.
• El comerç i la navegació dels fenicis impulsaren una xarxa mediterrània basada en ports, rutes i intercanvis. Mestres de la mar, difongueren productes, tècniques i alfabet, creant vincles culturals duradors i un model comercial que marcà la història antiga.
• La Ilíada: aqueus, herois i memòria d'un món desaparegut
• La Ilíada retrata l’epopeia dels aqueus davant Troia i funda un llegat que travessa segles. Entre heroisme, fúria i destí, el poema revela valors i conflictes que han marcat la cultura occidental, convertint els seus protagonistes en hereus simbòlics de la humanitat.
• Moisés i el llibre de l'Èxode: els fets històrics i les diferències entre hebreus, israelites i jueus
• Una anàlisi històrica realista de Moisès i l’Èxode examina el context antic, les fonts i els possibles fets que inspiraren el relat bíblic. Aquest enfocament permet distingir tradició i història, i entendre com el mite configura identitats col·lectives duradores.
• Les vestals a l'Antiga Roma: les dones públiques entre el privilegi i la coherció social
• Les vestals, sacerdotesses de Vesta, custodiaven el foc sagrat de Roma i gaudien d’un estatus únic. La seva puresa i el seu servei simbolitzaven la protecció de la ciutat, i el seu paper combinava poder religiós, prestigi social i disciplina estricta.
• La ciutat sagrada de Caral: la civilització més antiga d'Amèrica
• La civilització de Caral-Supe, desenvolupada fa uns 5.000 anys al Perú, és considerada la civilització més antiga d’Amèrica i una de les primeres del món. Contemporània de les grans cultures de l’Antic Egipte i la Sumèria a Mesopotàmia, Caral-Supe forma part de les nomenades “cultures mare” andines.
• Els santuaris grecs: els grans centres religiosos de l'antiga Grècia
• La religió, una paraula pròpia del nostre vocabulari, no existia en el llenguatge grec antic. En el món hel·lènic aquest sentiment estava molt generalitzat, impregnant gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana.
• L'oracle de Delfos: història, profecies i influència a l'antiga Grècia
• L’endevinació era una pràctica religiosa, molt estesa a l'antiga Grècia, per interpretar la voluntat dels déus. Les consultes es feien sovint en oracles, que eren centres sagrats on un intermediari diví responia les preguntes humanes.
• Els gladiadors a l'antiga Roma: qui eren, com vivien i per què lluitaven
• Moltes pel·lícules sobre història romana inclouen escenes de combat de gladiadors i/o gladiadores (gladiatrix). És un tema recurrent del que se n'ha abusat molt. Tanmateix, els jocs de gladiadors no són, en el seu origen, un espectacle lúdic.

Biografies

• Narcís Monturiol i Estarriol, pioner de la investigació submarina: l'inventor del submarí
• Narcís Monturiol i Estarriol, enginyer visionari del segle XIX i creador de l’Ictíneo, primer submarí tripulat amb propulsió mecànica, és un pioner a qui la història no ha fet plena justícia malgrat la seva contribució decisiva a la navegació submarina.
• Joan Peiró i Belis: vidrier, anarcosindicalista pacífic i defensor del cooperativisme obrer
• Joan Peiró, destacat anarcosindicalista i cooperativista vidrier, va impulsar un sindicalisme rigorós, humanista i profundament compromès amb la transformació social. Va liderar la CNT, modernitzar el moviment obrer i defensar la força emancipadora de les cooperatives.
• Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna. Quí el va matar?
• Ferrer i Guàrdia, pedagog i fundador de l’Escola Moderna, defensava una educació laica i racionalista. Arran de la Setmana Tràgica, és acusat sense proves sòlides i jutjat en un consell de guerra ple d’irregularitats. La seva execució provoca una gran protesta internacional.
• Joan March i Ordinas: fortuna, poder i controvèrsia al segle XX
• Joan March i Ordinas, conegut també com "el banquer de Franco" i també com "el darrer pirata del Mediterrani" va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí. Gràcies als seus múltiples, i sovint controvertits i fraudulents negocis, va arribar a ser la setena fortuna del Món.

Catalunya

• De la Guerra dels Segadors a l'Himne Nacional de Catalunya
• L'Himne Nacional de Catalunya, 'Els Segadors', te els seus origens en els fets del Corpus de Sang del 7 de juny de 1640, quan s'inicia la Guerra dels Segadors. Guerra que finalitzarà definitivament amb el Tractat dels Pirineus, l'any 1659, que suposa la pèrdua de la Catalunya Nord.

Contemporània

• El comerç marítim amb Amèrica durant el segle XIX: del Decret de Nova Planta a la ruta del tasajo
• Al segle XIX, el comerç marítim català amb Amèrica es consolidà amb rutes com la del tasajo, clau per abastir plantacions i mercats colonials. Aquest intercanvi impulsà fortunes, connectà ports i revelà les tensions d’un sistema econòmic global en transformació.
• La revolució gloriosa de 1868: la oportunitat perduda de la modernització democràtica espanyola
• La Revolució Gloriosa de 1868 va enderrocar Isabel II i obrí un període de canvi polític a Espanya. Impulsada per militars i sectors liberals, reclamava llibertats i renovació institucional, i inicià el Sexenni Democràtic, marcat per experiments constitucionals i nous projectes de govern.
• La transició democràtica espanyola: tan modèlica com diuen?
• Ja fa gairebé cinquanta anys d’un període cabdal de la nostra història: l’anomenada “transició democràtica” del 1975 al 1982. Un període sovint objecte de desinformacions, manipulacions i visions interessades. Potser no tant modèlic, exemplar i pacífic com aparenta.
• Segona República Espanyola (1931-1936). La conspiració de les dretes.
• Els períodes entre el 14 d'abril de 1931, quan es proclama la República Espanyola, fins al 18 de juliol del 1936, quan hi ha el cop d'estat militar que porta a la Guerra Civil i a la dictadura del general Franco des del 1939 fins al 1978, quan s'instaura de nou un règim democràtic.

Geopolítica

• El despertar d'un gegant: la geopolítica de l'Índia de Modi
• L’Índia del període Modi ha reforçat el seu pes geopolític mitjançant creixement econòmic, projecció internacional i estratègies regionals. L’equilibri entre desenvolupament, identitat i poder defineix l’ascens d’un actor clau en l’escenari global.

Historiografia

• Història de l'esclavitud: de l'antiguitat fins al segle XIX
• Adoptant diferents modalitats, l'esclavatge ha existit al llarg de la història humana, almenys des dels temps en què se'n té registre. En molts casos ha constituït un mode de dominació addicional d'un poble sobre un altre seguint la conquesta militar.

Medieval

• Pachacamac: el gran oracle de la costa del perú durant més de mil cinc-cents anys
• Pachacamac, gran centre sagrat de la costa central del Perú, va ser un oracle respectat durant segles. Espai de peregrinació i poder ritual, revela la complexitat religiosa andina i la influència que aquest santuari exercí sobre cultures prehispàniques.
• Els viatges de Zheng He: la gran exploració marítima de la Xina Ming
• Entre 1405 i 1433, l’almirall Zheng He (nascut Ma He) comanda un total de set expedicions navals de gran envergadura, la “Flota del Tresor”, patrocinades inicialment per l’emperador Yǒnglè i, el seu successor, l’emperador Xuande.
• La Senyora Huari d'Huarmey: una reina del Perú preincaic
• La cultura huari fou una civilització andina que va créixer al bell mig dels Andes, del segle VII al segle XIII, i arribà a expandir-se dels actuals departaments peruans de Lambayeque pel nord, Moquegua pel sud, fins la selva del Cusco per l'est.
• Chan Chan: la gran metròpoli de fang dels Chimú
• Chan Chan, a la costa nord del Perú —entre els districtes de Trujillo i Huanchaco, molt a prop de l’Oceà Pacífic— és la ciutat precolombina més gran de Sud-Amèrica i les restes arqueològiques de la ciutat de fang més gran del planeta, amb uns 20 quilòmetres quadrats de superfície.
• Càtars i valdesos: les grans heretgies de l'Edat Mitjana
• Els càtars i els valdesos són dos moviments religiosos significatius durant l'edat mitjana que desafien les normes establertes de l'Església Catòlica dominant. Ambdós grups són perseguits per l'Església Catòlica, que els condemna com a heretges, i n'exerceix campanyes de repressió.

Moderna

• Festes i rituals de l'imperi Inca al Tawantinsuyu: el Cusco està de festa!
• Al Tawantinsuyu, les festes i rituals articulaven la vida social i religiosa. Celebracions com l’Inti Raymi o el Qhapac Raymi reforçaven el poder imperial, honoraven les divinitats i mantenien l’harmonia entre comunitats, natura i cosmos.
• Nostradamus i les prediccions del futur: els profetes de la fi del món
• Al llarg de la història la humanitat ha mostrat una especial inquietud respecte la predicció del futur. Especialment en èpoques d'incertesa o por respecte l’esdevenidor. Sempre hi ha hagut persones que afirmen la possibilitat de predir el futur.
• Els mites de la conquesta d'Amèrica: entre la llegenda i la realitat
• Durant la conquesta d’Amèrica per part de la Corona Espanyola es varen perseguir diversos mites. En aquest treball es tractaran els mites: de el Dorado, el país de Meta, el País de la Canyella, la font de l’eterna joventut, les set ciutats d’or de Cíbola i el Plateado.
• Els rituals de pas de l'Imperi Inca: cerimònies que marcaven les etapes de la vida
• Els inques, com totes les societats, han ritualitzat les diferents etapes del cicle de la vida humana. De l'Ayuskay a la Purucaya, en un viatge per les festes de la vida als Andes fins a dia d'avui.