El cinema i la música són dues formes d’expressió artística capaces d’explicar històries, emocions i transformacions socials. En aquesta secció trobaràs articles que exploren la història del cinema espanyol des de la Guerra Civil fins a la democràcia, analitzant la censura, el “destape” i la transició política. També hi descobriràs com el cinema ha tractat temes com la gastronomia, el pas del temps, els judicis i l’època daurada del western. La secció inclou igualment continguts dedicats a la música tradicional siciliana i a la música àrab mediterrània, així com una aproximació a la història i l’evolució del piano. Un espai pensat per gaudir de la cultura audiovisual i musical amb una mirada divulgativa, clara i rigorosa.

Cinema

• L'home tranquil: la pel·lícula més personal de John Ford
• John Ford, mestre del cinema clàssic, va convertir L’home tranquil en un retrat emotiu de retorn, identitat i reconciliació. Amb una mirada poètica i humanista, el director combina paisatge, humor i conflicte per explorar la força dels vincles i de la memòria."
• L'època daurada de Hollywood: quan el cinema americà va conquerir el món
• L’edat daurada de Hollywood, entre finals dels anys vint i mitjans dels quaranta, va consolidar el sistema d’estudis i el poder de les grans productores. L’estrella, el gènere i l’espectacle definiren un model que va marcar la història del cinema.
• El cinema espanyol: de la Guerra Civil a la Democràcia
• La evolució del cinema espanyol des de finals de la guerra civil, amb: la dictadura de Franco, la censura, l'apertura, el destape, la transició democràtica, i el cinema actual; corre paral·lela a l'evolució político-social del país.
• El cinema i la gastronomia: com el cinema ens mostra la vida al seu voltant
• No hi ha res que pugui unir tant les persones en l'amistat, en la família o fins i tot en els negocis com tot el votant d'una taula en què, òbviament, s'hi menja. Des de ben bé els inicis del cinema, a l'any 1895, trobem ja una pel·lícula que, d'alguna manera o altra, té a veure amb la gastronomia.
• El cinema i el temps: com el cinema ens fa inmortals
• El cinema posseeix una capacitat extraordinària per manipular el temps de la narració. A diferència del temps real, el temps fílmic és mal·leable: es pot comprimir, expandir, fragmentar o fins i tot invertir segons convingui a la història que s'està contant.
• L'època daurada del western: l'edat d'or del cinema de l'Oest americà
• A mitjans del segle XVII immigrants anglesos i després francesos travessen l'Atlàntic i arriben a la costa est d’Amèrica del Nord. Allà hi funden petites ciutats al llarg de la costa des de Quèbec a l'Oceana.A finals del segle XIX i principis del XX apareix, a Europa, l’invent del cinema.
• Del cinema mut al cinema sonor: l'atzarosa història del doblatge cinematogràfic
• El pas del cinema mut al sonor transformà la narració fílmica i originà l’atzarosa història del doblatge. Entre reptes tècnics, control cultural i noves formes d’interpretació, el doblatge esdevingué una eina clau per adaptar el cinema a públics diversos.
• El cinema i el dret: la justícia a la gran pantalla
• El Cinema ha popularitzat un subgènere de pel·lícules “de judicis”. Analitzant alguns títols podem veure com han canviat la societat i les lleis al llarg del segle xx.
• Singin' in the Rain: musical i parodia dels inicis del cinema sonor
• Singin’ in the Rain combina humor, música i sàtira per retratar amb enginy el caòtic pas del cinema mut al sonor. El film parodia els reptes tècnics i artístics d’aquell moment i esdevé un homenatge brillant a la creativitat de Hollywood.

Música

• Bedřich Smetana, l’ànima de la música txeca
• Bedřich Smetana és considerat l’ànima de la música txeca per la seva capacitat d’unir tradició popular i llenguatge romàntic. Obres com La meva pàtria expressen identitat, paisatge i història, i situen Smetana com a figura clau del nacionalisme musical.
• Niccolò Paganini, el violinista del diable
• Niccolò Paganini, anomenat el violinista del diable, revoluciona la tècnica del violí amb virtuosisme extrem i presència magnètica. Les seves obres, plenes d’audàcia i expressivitat, redefineixen els límits de l’instrument i el mite del geni romàntic.
• Georges Bizet: dramatisme, melodia i modernitat; el geni darrera l'òpera Carmen
• Georges Bizet uneix dramatisme, melodia i modernitat en una obra que marca un punt d’inflexió: Carmen. La seva música, viva i incisiva, revela un talent innovador que transforma l’òpera francesa i consolida Bizet com un dels grans genis del segle XIX.
• Eduard Toldrà i Soler, músic total: violinista, pedagog, compositor i director d'orquestra.
• Eduard Toldrà, músic total, violinista virtuós, pedagog influent, compositor refinat i director d’orquestra de gran sensibilitat. La seva obra i el seu mestratge van renovar la vida musical catalana i deixar una empremta artística perdurable.
• Georg Friedrich Händel a Roma: principis del segle XVIII, un període breu però decisiu en la seva vida
• L’estada de Händel a Roma, tot i breu, va marcar un moment clau en la seva evolució artística. Allunyat de l’òpera, va explorar nous gèneres i va consolidar un estil propi que influiria decisivament en la seva producció posterior.
• La música tradicional siciliana: un llegat de cultures mediterrànies
• Sicània, Trinàcria i ara fent servir la denominació moderna: Sicília és un dels territoris més rics en tradicions musicals que cobreix l'arc de la Mediterrània. Un viatge en música ens farà recórrer l'illa més gran de la nostra mar: Sicília, un món d'art i passió.
• La música àrab tradicional: història, instruments i llegat cultural
• Un continent que mira a la Mediterrània, pobles de quatre països diferents que comparteixen les mateixes tradicions musicals, que revelen un món fascinant al qual Europa gira l'esquena.
• La història del piano: origen, evolució i curiositats
• A diferència d'altres instruments dels quals desconeixem el seu origen, sabem el nom de l'inventor del piano: Bartolomeo Cristofori. Però, com eren els primers pianos, com és el seu mecanisme, quina evolució va tenir l'instrument?