Una mica d’història

L’article tractarà dels mercats municipals i en particular dels mercats de Barcelona. La seva arquitectura, la seva història i, sobretot, la seva vida social. Els mercats sempre són punts de confluència social on la gent es troba i on la gent pot fer, en certa manera, les seves interaccions de compravenda.

L'origen dels mercats el trobarem en tot el que serien aquells mercats ambulants. Fins i tot de l'època antiga de l'època romana. Per exemple, a la colònia Barcino l'any 218 abans de Crist. En aquella petita ciutat emmurallada ja hi havia un fòrum. La mena de plaça on es realitzava regularment un mercat municipal, a l’aire lliure, més d'un cop a la setmana.

A mesura que la ciutat de Barcelona va creixent, les seves muralles es van replantejant. S'enderroquen les de la ciutat romana, però posteriorment se'n construeixen d’altres. La ciutat segueix creixent i, el 1854, s'enderroquen les seves muralles al considerar que ja no són necessàries per la protecció de la ciutat.

El pla urbanístic d’Ildefons Cerdà, el 1859, contempla ja un seguit d'espais per l’emplaçament de mercats municipals. Espais on els venedors ambulants puguin tenir aixopluc i instal·lar-hi les seves parades.

El Pla Cerdà ve d’un concurs públic, guanyat en primera instància per Antoni Rovira i Trias, però que finalment el Ministeri de Foment va optar per seleccionar el pla urbanístic presentat per Ildefons Cerdà, com a pla finalista. Proposa les característiques illes octogonals. Les grans avingudes de la Meridiana, la Diagonal i la Gran Via com a eixos transversals de la ciutat. I els espais, citats anteriorment, pels mercats municipals a cadascuna de les zones de Barcelona.

En un període de 20 anys, entre el 1872 i el 1892, es van anar construint tot un seguit de mercats municipals: el Born, Sant Antoni, Hostafrancs, Barceloneta, Concepció, Llibertat, Clot,... De fet, la majoria dels principals mercats municipals que hi ha avui en dia a Barcelona són d'aquesta època.

Als pocs anys, el 1897, té lloc l’annexió a Barcelona de diversos pobles del voltant: Sants, Les Corts, Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí dels Provençals.

Sis pobles del pla de Barcelona van ser agregats a la ciutat l’any 1897 (Viquipèdia, BTV), ara fa 125 anys. Eren Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, viles independents que, a través d’un reial decret, van passar a formar part de Barcelona d’un dia per altre. Tot i que els límits territorials dels antics pobles no són equivalents als districtes actuals, és la primera creació més semblant a la Barcelona que es coneix en l’actualitat. Horta (1904) i Sarrià (1921) s’annexionaran anys més tard. El rebuig a l’annexió es va fer palès l’any 1889, quan unes 40.000 persones dels pobles del pla es van manifestar a favor de mantenir l’autonomia dels municipis. La premsa satírica de l’època, com "L’Esquella de la Torratxa", es va fer ressò del malestar dels pobles del pla de Barcelona.

De manera que, amb l’annexió dels seus mercats, actualment hi ha 39 mercats municipals a la ciutat de Barcelona. I la gran majoria són d'aquesta època, amb grans semblances arquitectòniques de construcció. Tots semblants però cadascun amb la seva identitat pròpia. Vegem ara quins i com són aquests mercats.

Els Encants Vells

^[1] També conegut com a Fira de Bellcaire. És un mercat molt antic, del que es té ja constància el 1300. Primerament es va col·locar a les muralles de Barcelona, al costat del camí del Rec. Posteriorment va anar passant per diferents emplaçaments.

Al segle XVI era situat a la plaça Nova. Al segle XVII a la plaça Sant Jaume. Al segle XVIII davant la Llotja de Barcelona. A finals del segle XIX, a l'Avinguda Mistral i a principis del segle XX, al Passeig de la Creu Coberta.

Aleshores, amb motiu de l'exposició internacional de l'any 1929, es remodela tota la Plaça d'Espanya i el mercat es desplaça al Carrer Independència, al costat de les Glòries. Allà s’hi va quedar durant molts anys, en condicions força precàries, en gran part com a mercat ambulant a l’aire lliure.

És el 2013 quan es construeix un mercat amb unes condicions molt més dignes al seu actual emplaçament: l'Avinguda Meridiana, al costat de les Glòries. El projecte va ser executat per l'arquitecte Fermín Vázquez i el seu estudi d'arquitectura. Hi destaca, sobretot, la coberta de plaques d’alumini. Aquestes tenen diferents orientacions i fan un curiós efecte mirall. Les parades es situen a diferents nivells, protegides de la intempèrie.

El mercat és envoltat d’edificis força emblemàtics de la ciutat: la Torre de les Glòries, el Museu del Disseny (la Grapadora), l'Auditori i el Teatre Nacional de Catalunya. Fent tot un conjunt a la plaça de les Glòries. Conformant tot un conjunt arquitectònic. A la planta superior es situen el que serien botigues de roba i variats. Les botigues més estables. I a la part del soterrani es situen les parades ambulants. En les que hi ha la zona de subhasta. On també hi ha regularment punts de subhasta d'obres i articles d'art. És, per tant, un dels mercats més emblemàtics de la ciutat.

No és obert tots els dies de la setmana. Únicament els dilluns, els dimecres, els divendres i els dissabtes.

El Mercat de Sant Antoni

^[2] També se'l nomena com Encants de Sant Antoni. Construït el 1882, és possiblement un dels mercats més sofisticats i refinats des del punt de vista arquitectònic. Són en realitat tres mercats a l’hora: el mercat d'alimentació, el de roba i el mercat dominical, principalment de col·leccionistes de llibres i revistes. És doncs singular en aquest sentit.

És obra de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. I va ser construït per substituir el mercat que era a l'avinguda Paral·lel. L’espai que ocupa el mercat es situava originalment a la Via Augusta romana i que posteriorment es va convertir en el camí principal del Llobregat cap a Madrid. La seva construcció ja era prevista en el pla Cerdà, en el mateix emplaçament.

El mercat té estructura de creu grega. Amb passadissos laterals que convergeixen en una nau central. I és en aquest punt central on s’erigeix el cimbori ^[3] octogonal, que li atorga la seva singularitat. Com es veu a la fotografia, la seva remodelació li ha afegit elements moderns, com les plaques solars.

Com elements destacats hi tenim la façana, amb la part baixa de color clar; les finestres, situades sota arquets circulars de color groguenc; i la part alta, de color rogenc i que combina amb la teulada feta de peces ceràmiques, de color teula fosc. Tot plegat amb una estètica molt refinada.

Va estar tancat durant nou anys per remodelació i neteja integrals fins l’any 2018 en que va reobrir. La remodelació va ser un magnífic exemple de bona restauració, com es pot apreciar, a la fotografia, en els magnífics forjats de la part superior del mercat. La idea va ser restaurar i potenciar tota la minuciositat de caire modernista que té l’edifici.

A més, durant la remodelació, es van trobar restes romanes que van ser també restaurades i exposades al públic ^[4].

I, finalment, veiem a la fotografia de la dreta una mostra del mercat dominical de llibre vell i col·leccionistes, situat sota les marquesines laterals, d’alumini, que envolten el mercat.

El Mercat de la Boqueria

^[5] El Mercat de la Boqueria és un dels més antics de Barcelona, conjuntament amb el Mercat de Santa. Ambdós construïts l’any 1.848. Té una llarga història prèvia. A finals del segle XIII, en temps del rei Pere el Gran, es va construir una segona muralla que passava per les Rambles. I allà, davant del Portal de Santa Eulàlia, hi havia un pla anomenat Pla de la Boqueria, com una mena de plaça. I en aquesta plaça els pagesos i els ramaders de les poblacions del voltant que arribaven a Barcelona hi instal·laven les seves parades, amb els seus productes. El Pla de la Boqueria és doncs de l'època medieval.

En aquest espai s'hi va construir més tard el Convent de Sant Josep dels Carmelites descalços, que va ser afectat per la crema durant les bullangues de l'any 1835 ^[6]. I l’any 1940 es va fer el projecte de construcció d’un mercat en l’antic emplaçament del convent. Mercat d’estil neoclàssic.

Hi destaca la porta principal, amb l’arc modernista dissenyat per l'arquitecte Antoni de Falguera. Arc que es va acabar construint el 1913 perquè combina els vitralls, amb colors blavosos groguencs. La idea és aportar-hi un fort dinamisme. També hi destaca, en posició central, l’escut de la ciutat sobre la llegenda: Sant Josep, La Boqueria. Una altra característica destacable és el sostre amb tot un conjunt de panells fortament acolorits que sorprenen molt als visitants del mercat, que s’ha convertit en una notable atracció turística de la ciutat i potser massa i tot.

El Mercat de la Boqueria va ser també pioner amb la il·luminació de gas del 1871, i per la construcció del sostre el 1914, per part de La Maquinista Terrestre i Marítima.

L’any 2015 es va re-formular la part del darrere del mercat, la Plaça de Sant Josep Oriol, espai força brut on es feia tota la part de càrrega i descàrrega de mercaderies. Es va fer aleshores concurs d’un projecte de re-urbanització de la plaça conjuntament amb la façana del darrere del mercat. El projecte va ser adjudicat a l'arquitecta Carme Pinós, una de les arquitectes catalanes de més renom internacional. Ara la part de càrrega i descàrrega es realitza en el soterrani i no es visible des de l’exterior. S’ha recuperat doncs la plaça pel gaudi dels veïns de la zona. A més es va adequar la part del darrera del mercat a la seva resta, amb les plaques que es veuen a la fotografia.

El Mercat de l’Abaceria de Gràcia

^[7] Va ser construït l’any 1892, dins l'antiga vila de Gràcia, on ja hi havia aleshores un mercat a l'aire lliure, en aquest cas, a la plaça de la Revolució. L’industrial Puig Martí hi va cedir els terrenys per la seva construcció ^[8]. Es va dissenyar una estructura metàl·lica amb un cos central i dos laterals, tal com es veu a la fotografia de la dreta.

Està actualment en rehabilitació i només hi queda dempeus la seva estructura metàl·lica. El mercat provisional s’ha situat al Passeig de Sant Joan i està previst que el nou mercat definitiu s’inauguri entre el 2023 i el 2024.

Es mantindrà l’estructura metàl·lica però envoltada de grans panells de fusta. Tal com es veu a les següents fotografies del projecte.

Amb la planta baixa molt diàfana i oberta al públic i també amb aquests espais de vegetació que, juntament amb la fusta, li donin aquest caràcter molt més natural, eficient i ecològic.

Es contemplen dos soterranis, pàrquing i zona de càrrega i descàrrega, a més d’una zona d’altell amb espais per oficines i per a la direcció del mercat i per a les associacions i les entitats del voltant de la zona de la zona de Gràcia. Ultrapassant doncs el que seria el concepte estricte de mercat.

El Mercat del Clot

^[9] És obra del de l'arquitecte Pere Falquès i Urpí, l'arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals, i es va inaugurar l’any 1889 en uns terrenys cedits per la família Buixò. Remodelat i restaurat el 1995.

És gairebé bessó del Mercat del Poblenou. Ambdós amb l’estil simple i funcional característic d’en Pere Falqués. Disposa d’una única nau, sense els cossos laterals habituals dels mercats, amb un tancament perimetral d'obra vista de totxana amb unes pilastres i uns grans finestrals de vidre que li aporten molta llum natural. L’edifici té també d’una estructura d’encavallades metàl·liques per tal de suportar el sostre de la coberta. Una estructura força moderna per l'època. És doncs, en conjunt i tal com ja s’ha comentat abans, senzill i funcional.

El Mercat de la Concepció

^[10] Construït l'any 1888. Ubicat entre els carrers Aragó, València i Bruc i no es contemplava en principi la construcció de cap mercat a la Dreta de l'Eixample en el pla urbanístic. Actualment és un mercat de referència a la dreta de l'Eixample.

Va ser projectat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, el mateix arquitecte que el Mercat de Sant Antoni. D’aquí les semblances entre ambdós mercats.

L’Església de la Concepció que era situada a Ciutat Vella va ser traslladada cap als terrenys on és actualment el mercat i a l’espai que quedava lliure s’hi va edificar una escola per a cecs (que avui en dia és el Conservatori Municipal Superior de Música) i el Mercat de la Concepció. Tot plegat de força interès social pel barri.

L’edifici té una estructura de ferro. Amb un cos central i dos cossos laterals. A la part alta, disposa d’unes amb uns arquets circulars en vidre. La part superior de la façana, el sostre, destaca per la combinació de ferro amb unes grans obertures. Una mena d’escletxes ideades per l’arquitecte per aconseguir-hi una bona ventilació. Tot en conjunt molt innovador per l’època. Són també característiques d’aquest mercat les parades de flors situades a la planta baixa.

El Mercat de La Llibertat

Va ser construït l’any 1888, en uns terrenys del terratinent Marc Olives, dins la franja de vint anys on es van construir la majoria dels mercats, sota l’alcaldia de Francesc Rius i Taulet.

El projecte inicial pertany a l’arquitecte municipal de la Vila de Gràcia, Miquel Pascual i Tintorer amb la col·laboració de l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, molt amic d’Antoni Gaudí i autor de l’ornamentació vegetal dels forjats.

L’edifici és de façana única, amb peces de ferro molt treballades i una coberta rematada amb peces ceràmiques de color rogenc i negre. Hi destaca també l’escut modernista fet en ferro forjat, alineat en uns plafons horitzontals amb escletxes de ventilació (una mica copiat de Rovira i Trias en el Mercat de la Concepció)

Va ser íntegrament remodelat l’any 2009, per l'arquitecte Josep Llobet. La reforma va comptar amb l'aportació privada de més de 6 milions d'euros en un projecte que va representar una inversió total de 13,1 milions d'euros. Sent de destacar la preservació arquitectònica d'un edifici modernista tot i la introducció de nous serveis (la implantació d'una àrea d'autoservei) i l'augment de la seva superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m2. Actualment és tot un pol d'atracció al barri de Gràcia.

El Mercat del Ninot

^[11] És un mercat posterior en el temps als anteriors. Va ser construït l’any 1933 on era situat un altre mercat a l’aire lliure des del segle XIX, en un espai aleshores als límits del municipi independent de Les Corts de Sarrià.

L’Ajuntament de les Corts va decidir l’any 1892 adequar el solar on avui trobem l’actual mercat, al carrer Mallorca, entre Villarroel i Casanova. El nou mercat va obrir al públic l’any 1893, amb el nom de Mercat de l’Avenir (o Provenir), malgrat que popularment sempre es va conèixer com al Mercat de Ninot. En aquell temps, les parades eren a l’aire lliure, sense coberta fixa.

El Ninot va ser un mercat a l’aire lliure fins l’any 1933, moment en que es va cobrir el recinte amb l’estructura metàl·lica dissenyada per Antoni de Falguera Sivilla i Joaquim Vilaseca Rivera. Va ser remodelat íntegrament l’any 2015, bàsicament reforçant tota l’estructura i millorar-hi l’eficiència energètica i els accessos.

El seu nom és d’origen popular i lligat al mascaró de proa que presidia la porta d’una taverna molt coneguda de la zona a les acaballes del segle XIX. Local que sortia sovint a la premsa per tota mena de crims i escàndols ^[12]. L'original del mascaró es conserven al Museu Marítim de Barcelona.

A la fotografia s’observa la façana que dona al carrer Mallorca. És d’obra vista i pedra. El mercat disposa d’una nau central molt diferent dels tres cossos laterals a banda i banda de la nau central, fets amb estructura de ferro i làmines d’alumini. La part central es correspon a la zona d’alimentació i en els cossos laterals es situen les botigues de roba i complements. Les plaques d'alumini, del 1933, són també punts de ventilació del mercat.

El Mercat del Poble Nou

^[13] Construït pel mateix arquitecte, en Pere Falqués i Urpí, que el Mercat del Clot, al qual si sembla molt. Amb aquestes pilastres d'obra vista i aquests finestrals, jugant amb uns vidres més foscos. Els dos projectes van anar bastant de la mà, però aquest es va acabar construint una mica més tard.

A diferència del Mercat del Clot, aquest és més gran i té un cos central i dos cossos laterals. Per l'estructura continua essent aquesta forma senzilla que li agradava tant. La coberta de ferro, les columnes verticals amb ceràmica groga, els motius vegetals. I sobretot, aquestes pilastres amb acabaments en formigó. Tot plegat elements molt típics de l'obra de Pere Falquès. Ambdós dos mercats, el del Clot i el del Poblenou, de formes senzilles i funcionals.

El Mercat d'Hostafrancs

El Mercat d'Hostafrancs va ser construït l'any 1888, l'any de L'exposició Universal de Barcelona. Projectat per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias i, per tant, amb moltes semblances amb el Mercat de la Concepció. Molta gent opina que són mercats pràcticament bessons.

Es va construir a la zona de Sants, en aquells temps una zona molt industrial, amb ple de fàbriques al seu voltant. Amb molts treballadores que precisaven de ser abastits dels seus productes.

La seva estructura es composa d’una nau de tres cossos, amb una part central principal amb murs i dos cossos laterals més baixos. La façana és semblant a la del Mercat e la Concepció, amb aquesta part més baixa, com una mica més lliure. La part del mig té uns arquets amb les finestres vidriades. I la part superior amb el de ferro i les escletxes de ventilació.

El Mercat de Santa Caterina

^[14] És un mercat força antic, construït l’any 1848, en estil neoclàssic. Té una història semblant al Mercat de la Boqueria. A l’espai que ocupa ara el mercat ^[15] s’hi havia construït l’any 1268 el Convent de l’ordre dominicana de Santa Caterina, amb una església adossada. Tot plegat va ser també destruït per la crema de convents i esglésies de l’any 1835 i, cinc anys més tard, s´hi va projectar la construcció del mercat.

El projecte, de plaça porxada coberta ^[16] inspirada en el mercat de Saint Germain de París, obra de Jean-Baptiste Blondel (1764-1825), va estar a càrrec de l'arquitecte Josep Más i Vila, amb l'ajuda també d’en Josep Boixareu. L'execució de l’obra es va encarregar als arquitectes Francesc Vallès i Cuchí i Josep Buxareu. El 1864, l'arquitecte Miquel Garriga i Roca va projectar-hi una ampliació per la banda del carrer d'en Colomines.

A finals del segle xx es va buidar el mercat per remodelar-lo. Llavors es va dur a terme una excavació arqueològica que va descobrir les restes de l'antic convent. La intervenció arqueològica duta a terme entre els anys 1999 i 2004, vinculada a les obres de remodelació, van permetre datar fins a set fases d'ocupació: ocupació prehistòrica a l’edat del bronze (1800-1500 aC); terrisseria romana; necròpolis del segle IV; sitges i pous d’extracció d’aigua del segle IX; urbanització de l’època medieval; i finalment les restes del Convent de Santa Caterina, amb diverses reformes als segles XVI i XVII.

El projecte original tenia aquesta part baixa de façana d'obra vista, revestida i pintada de blanc. Amb la coberta de ferro, tan habitual als mercats. Amb una balustrada. L’edifici va ser totalment remodelat per l'estudi d'arquitectes EMBT (Enric Miralles i Benedetta Tagliabue) i inaugurat el 10 de maig de 2005. De l'edifici original se’n conserven les façanes principal i laterals.

La façana principal està formada per un seguit d'arcades d'arc de mig punt sobre les quals hi ha una cornisa i una barana de balustres. Al centre hi ha la porta formada per dos pilastres amb capitell dòric, que queda a l'alçada de la cornisa, que aguanten un alt mur amb un arc de mig punt dins i, a sobre, un frontó sense decoració. A les façanes laterals es repeteix l'esquema d'arcades i balustrada combinat amb portes similars a la principal. En cada façana lateral s'obren tres portes i en les centrals el frontó és substituït per un entaulament sobre el qual hi ha un mur esglaonat, i la clau de volta de l'arc de mig punt està ressaltada. La façana posterior també es va refer en la remodelació del 2005. Aquesta façana no fa una línia recta com les altres sinó que fa una diagonal creant línies anguloses. La part inferior és un gran aparador de vidre amb columnes de ferro. La part superior ressegueix les formes corbes de la teulada i està decorada amb rectangles de fusta coberts per taulons com si fossin palets enganxats al mur. La teulada també va ser reformada i pren un gran protagonisme. Fa unes línies ondulants que en alguns punts arriben a ser arcs parabòlics. La coberta està aguantada per una encavallada de fusta, allà on les ondulacions són menys pronunciades, i per bigues de ferro. A les façanes principal i posterior les bigues recolzen sobre grups de tubs de ferro que arriben fins al terra i agafen formes entortolligades. A més, a la façana posterior sobresurt una gran biga d'obra. La teulada per la part interior està folrada de fusta però externament està coberta per un mosaic ceràmic de 4.200 metres quadrats amb els colors de les fruites i les verdures ^[17].

A l'interior, els passadissos amb les parades segueixen línies irregulars, la qual cosa dona sensació d'amplitud. Tota l'estructura de la coberta és visible. Damunt de la porta principal hi ha una petita estructura de fusta amb la figura de Santa Caterina. A la part posterior de l'edifici s'ha reservat un espai on s'han deixat visibles les restes de l'antic Convent de Santa Caterina. El MUHBA hi ha instal·lat un seguit de plafons per explicar-ne la història i facilitar-ne la seva comprensió.

El Mercat del Born

^[18] A la zona on ara hi és el mercat hi havia antigament el passeig de l'Esplanada, un bulevard que ocupava l'antic espai de seguretat entre la Fortalesa de la Ciutadella del 1714 i la ciutat. Al 1869 la Ciutadella va ser enderrocada i l'ajuntament de la ciutat va encarregar el projecte d'urbanització de la zona amb un mercat per abastar d'aliments la ciutat de Barcelona.

El projecte del 1873, inspirat en els edificis de les Halles de París, el va guanyar el mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i el Mercat del Born va ser construït entre 1874 i 1876 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Maria Cornet i Mas.

És un dels primers i més importants edificis construïts amb ferro a Barcelona. L'estructura de columnes de fosa i encavallats metàl·lics va ser fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima. L'estructura metàl·lica del mercat cercava la funcionalitat i la lleugeresa de les noves estructures basades en ferro. L'espai és ampli, cobert, tancat i ben airejat, fet que ajudava a garantir la salubritat dels productes que s'hi venien, especialment la fruita i la verdura.

La planta és rectangular i l'estructura interna del mercat s'articula com una planta basilical, en una nau central de gran llum flanquejada per dues naus de menor llum i alçada. Al bell mig de la gran nau longitudinal, el cimbori octogonal ressalta l'encreuament d'una nau transversal de gran llum que dona cabuda a les portes principals alineades al Passeig del Born i el Passatge Mercantil. Les principals línies estructurals de l'edifici s'expliquen, tant en planta com en alçat, a través de la utilització del ferro fos en els elements sustentadors (columnes) i del ferro forjat en els elements portants (encavallades i dobles jàssenes de reixa). Efectivament tota l'estructura del mercat se sosté sobre un total de 128 columnes de fosa amb capitell d'inspiració vegetal formant crugies modulars entrellaçades per mitjà de jàssenes metàl·liques. El resultat de la utilització d'aquesta innovadora tècnica modular fou un gran espai cobert i lliure de compartimentacions.

Els tancaments exteriors consisteixen en murs de maó vist de dos colors formant romboides decoratius i amb làmines de ferro a mode de persiana. La coberta, constituïda per tres teulades de doble vessant, està revestida amb teules planes de ceràmica vidrada bicolor, també formant romboides. Els angles dels vessants acullen llurs claraboies de vidre que proporcionen il·luminació zenital a l'interior.

El mercat funciona molt bé durant molts anys, fins que l’any 1971 s’inaugura Mercabarna com a mercat central de Barcelona i el Born es tanca. Un cop tancat, se'n preveia la desaparició, però la reivindicació dels veïns i altres col·lectius va salvar-lo de l'enderroc i va ser restaurat entre 1977 i 1979 per l'arquitecte Pere Espinosa i Giménez. La salvació i la restauració van donar pas a més de dues dècades d'indefinició sobre l'ús al qual s'havia de destinar, fent-s'hi només activitats culturals temporals.

L'any 2002 es van fer obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona, i van aparèixer les restes de la ciutat medieval i moderna.

El 28 de febrer de 2006 El Govern declarà l'Antic Mercat del Born bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica. L'objecte d'aquesta declaració va tenir com a finalitat protegir un espai on es conserven restes de l'època medieval, amb l'objectiu de preservar aquest conjunt per al coneixement i gaudi de les generacions futures. La zona objecte de protecció específica és la que comprèn la totalitat dels vestigis que es conserven en l'àrea definida en la planta ocupada per l'antic mercat.

Actualment el mercat aixopluga aquestes restes arqueològiques corresponents a part del barri de la Ribera, enderrocat per la construcció de la Ciutadella el 1717, després de la desfeta de la guerra de successió. Sent un dels jaciments més complets de l'edat moderna a Europa.

El Born va obrir l'11 de setembre de 2013 com "El Born Centre Cultural" incloent les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals. Un terç de la superfície amb restes queda a la vista, només protegida per la coberta de l'antic mercat. La resta queda sota el pis on hi ha els espais culturals.

Entre els elements mobles que configuraven els interiors del mercat no es conserva res in situ, essent una pèrdua especial la font-rellotge-calendari amb cariàtides dissenyada el 1875 pel mateix Fontseré (pàgina següent).

Jordi Coll Vera - 2023