El Document de Voluntats Anticipades

Portada

 

Introducció

«Com que no sabem quan morirem, arribem a pensar que la vida és un pou inesgotable. Però tot passa només un cert nombre de vegades, i un nombre molt petit, en realitat. Quantes vegades més recordaràs certa tarda de la teva infància, una tarda que és part tan entranyable del teu ésser que ni tan sols pots concebre la teva vida sense ella? Potser quatre o cinc vegades més. Potser ni això. Quantes vegades més veuràs sortir la lluna plena? Potser vint. I, tanmateix, tot sembla il·limitat»

La cita de Paul Bowles, de la seva famosa novel·la El cel protector (The Sheltering Sky, 1949) (Bowles, 1949) ens mostra la incertesa sobre la duració de la nostra vida i la percepció que en tenim.

Sovint pensem que ens queda molt camí per córrer, que encara viurem molt més temps, però no sabem quan ens arribarà la mort. I, per tant, vivim com si tot fos repetible.

El testament vital és el document de voluntats anticipades (DVA): permet deixar instruccions sanitàries per al moment en què no puguem expressar personalment la nostra voluntat. Cal distingir-lo del testament successori i del certificat d’actes d’última voluntat, relacionats amb l’herència. Tampoc no equival necessàriament a una petició d’eutanàsia: pot incloure aquesta voluntat, subjecta als requisits legals, o expressar que no es desitja rebre-la.

El testament vital explicita valors, preferències i límits sobre l’atenció sanitària futura. No es restringeix a l’agonia: també pot orientar decisions davant d’una pèrdua de capacitat causada per una malaltia o un accident. La dignitat és inherent a totes les persones; la dependència o la discapacitat no la fan desaparèixer. El que el document concreta és quines condicions i tractaments considera acceptables la persona per a si mateixa.

Les normes jurídiques que avalen el testament vital són:

  • La Constitució espanyola de 1978 reconeix la llibertat com a valor superior (art. 1.1), la dignitat (art. 10), el dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15) i la protecció de la salut (art. 43).
  • Llei 21/2000, de 29 de desembre: l’article 8 regula el DVA. Cal consultar-ne el text vigent, modificat per les lleis 2/2024 i 10/2025 pel que fa a la formalització.
  • Llei 41/2002 de l’Autonomia del Pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica (dret a rebutjar tractaments)
  • El Decret 175/2002, de 25 de juny que regula el Registre de voluntats anticipades.
  • Estatut d’Autonomia de Catalunya, 2006: dret a viure amb dignitat el procés de la mort, art. 20.

1. Què és el testament vital?

El testament vital, o document de voluntats anticipades (DVA), és un document legal on una persona adulta, amb plena capacitat i de manera lliure, deixa per escrit quines decisions vol que es prenguin sobre la seva salut si en el futur no pot expressar la seva voluntat i, si ho desitja, qui vol que la representi davant del personal sanitari (Generalitat de Catalunya, 2026). És un document adreçat al metge o metgessa responsable, que ha de tenir en compte aquestes instruccions quan la persona no les pugui expressar (Generalitat de Catalunya, 2026a).

L’objectiu és mantenir les decisions personals dels pacients i augmentar la seguretat dels professionals a l’hora de respectar-les (Generalitat de Catalunya, 2026a). Pot incloure:

  • La designació d’una persona com a representant.
  • La voluntat de rebre l’eutanàsia, sempre que es compleixin els requisits legalment establerts.
  • La donació d’òrgans i teixits per a trasplantament o recerca, o la donació del cos per a finalitats docents.
  • Les preferències sobre l’enterrament o la incineració, entre d’altres. Convé comunicar-les també a les persones que se n’hauran d’ocupar, ja que el DVA té una finalitat principalment sanitària.

Per tenir validesa com a DVA s’ha de formalitzar per escrit amb els requisits legals. Això no elimina el valor de la voluntat actual expressada per una persona amb capacitat per decidir, ni la importància de parlar de les seves preferències amb l’equip assistencial.

2. Qui el pot demanar?

Qualsevol persona major d’edat amb capacitat per prendre decisions de manera lliure (Generalitat de Catalunya, 2026a). Abans de fer-lo, convé que la persona s’assessori sobre el curs de les possibles malalties que pugui patir i les opcions terapèutiques disponibles; els professionals sanitaris i els treballadors socials són qui millor pot guiar el procés (Generalitat de Catalunya, 2026a).

3. Quan es pot demanar?

En qualsevol moment, mentre es conservin les plenes capacitats. Tot i que sovint es relaciona amb el final de la vida o amb malalties greus, també és útil davant d’altres circumstàncies inesperades, com un accident greu o una malaltia sobtada. Per això es recomana que qualsevol persona, independentment de l’edat o de l’estat de salut, valori redactar-lo (Generalitat de Catalunya, 2026a). Si les preferències canvien, el document es pot modificar o revocar (Generalitat de Catalunya, 2026).

4. Com es pot demanar? Models de document

Perquè sigui vàlid cal formalitzar-lo per escrit d’una d’aquestes maneres (Generalitat de Catalunya, 2026):

  • Davant de notari.
  • Davant de tres testimonis majors d’edat amb plena capacitat d’obrar, dos dels quals, com a mínim, no han de tenir parentiu fins al segon grau ni vinculació patrimonial amb l’atorgant.
  • Davant d’un professional sanitari o d’un treballador social de l’àmbit de la salut.
  • Davant d’un professional sanitari d’un servei residencial assistit i d’un testimoni major d’edat, sense parentiu fins al segon grau ni vinculació patrimonial amb l’atorgant.

A més, és voluntari però aconsellable inscriure’l al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut, perquè s’incorpori a la història clínica i sigui accessible als professionals (Generalitat de Catalunya, 2026a). El document també es visualitza a la resta de l’Estat a través del Registro Nacional de Instrucciones Previas (Generalitat de Catalunya, 2026).

Models de document: el tràmit d’inscripció al Registre ofereix models específics per a cada via de formalització (tres testimonis, professional sanitari o treballador social, i servei residencial assistit amb un testimoni), disponibles en diferents formats, tot i que se’n poden utilitzar d’altres (Generalitat de Catalunya, 2026a).

5. On es pot demanar?

El document es pot formalitzar davant de notari o dels professionals i testimonis indicats, i es pot inscriure al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut mitjançant el tràmit de la Generalitat, per Internet o de manera presencial (Generalitat de Catalunya, 2026b). Les Unitats d’Atenció a la Ciutadania dels centres d’atenció primària també poden informar i ajudar en l’elaboració del document i el seu registre a la història clínica (Gestió i Prestació de Serveis de Salut, 2026). Un cop inscrit, es pot consultar des de La Meva Salut (Generalitat de Catalunya, 2025).

6 Valors personals i condicions d’aplicació

Un document útil relaciona tres elements: què és important per a la persona, en quines situacions vol que s’apliquin les instruccions i quines actuacions accepta o rebutja. Expressions com “no vull patir” o “no vull màquines” són comprensibles, però massa obertes per resoldre decisions complexes. Cal concretar-les. Els exemples següents són propostes de redacció per deliberar amb l’equip assistencial; no són decisions atribuïdes a l’autor ni clàusules que tothom hagi d’adoptar. [1, 2]

6.1 Què entenc per qualitat de vida

Es pot explicar la importància de comunicar-se, reconèixer les persones estimades, mantenir alguna activitat significativa, sentir confort o conservar un determinat grau d’autonomia. També es pot expressar que es vol preservar la vida amb els tractaments clínicament indicats encara que comportin dependència. Cap d’aquestes preferències s’ha de donar per suposada per l’edat, el diagnòstic o la discapacitat.

Exemple orientatiu: «Per a mi és especialment important poder relacionar-me amb altres persones, encara que necessiti ajuda física o sistemes de comunicació. La dependència per vestir-me o menjar no és, per si sola, un motiu pel qual vulgui limitar tractaments.»

6.2 Situacions que es poden preveure

Entre les situacions habituals dels models orientatius hi ha una malaltia irreversible que conduirà a la mort en un termini breu, una malaltia de pronòstic fatal en fase avançada, una demència avançada i un trastorn persistent de consciència. Convé descriure el grau d’afectació rellevant i demanar que el pronòstic i la possibilitat de recuperació siguin valorats per l’equip mèdic. [2]

Exemple orientatiu: «Vull que les limitacions que descric s’apliquin si no puc decidir i pateixo una malaltia irreversible en fase avançada, sense expectativa raonable de recuperar les capacitats que he assenyalat com a essencials. No vull que s’interpreti una confusió transitòria o una dificultat per parlar com una pèrdua irreversible de capacitat.»

6.3 Incertesa i tractaments de prova

Pot ser útil preveure què fer si encara no és clar si el problema és reversible. Una opció és acceptar un tractament de prova, amb objectius clínics i un moment de revisió acordats amb l’equip i la persona representant, sense fixar terminis arbitraris iguals per a totes les malalties.

Exemple orientatiu: «Si hi ha una possibilitat raonable de recuperació però el pronòstic és incert, accepto un tractament temporal. Demano que se’n defineixin els objectius i que es revisi la continuïtat si no s’assoleixen o si les càrregues superen els beneficis esperables.»

7 Demandes sobre tractaments i cures

Les instruccions següents s’han de vincular a les situacions definides per la persona. Rebutjar un tractament concret no significa rebutjar tota l’assistència. El model orientatiu de Salut preveu expressament limitar mesures de suport vital i mantenir l’alleujament del patiment. [2]

7.1 Reanimació cardiopulmonar

Es pot indicar si es volen maniobres de reanimació davant d’una aturada cardíaca o respiratòria en les circumstàncies previstes. Cal diferenciar aquesta decisió de les relatives a antibiòtics, oxigen, alimentació o altres cures: una instrucció de no reanimar no resol automàticament aquestes qüestions.

Exemple orientatiu: «Si em trobo en la situació irreversible descrita en aquest document i pateixo una aturada cardiorespiratòria, no vull maniobres de reanimació cardiopulmonar. Demano que es mantinguin les mesures de confort i l’acompanyament.»

7.2 Ventilació assistida i ingrés a cures intensives

Es poden diferenciar la intubació i la ventilació invasiva, l’ajuda respiratòria amb mascareta i l’oxigen per alleujar símptomes. També convé explicar si s’acceptaria un ingrés a l’UCI per superar una complicació reversible, però no per prolongar un procés irreversible contrari a les preferències expressades.

Exemple orientatiu: «Accepto suport respiratori temporal si permet superar una complicació reversible. En les situacions irreversibles que he definit, no vull intubació ni ventilació invasiva prolongada; sí que vull mesures respiratòries que em proporcionin confort i siguin ben tolerades.»

7.3 Diàlisi i altres mesures de suport vital

Es pot precisar si s’acceptaria diàlisi o medicació per sostenir la circulació, i amb quin objectiu. Igualment, es pot deixar escrit que les limitacions inclouen tant no iniciar una mesura com retirar-la si ja s’ha començat i la situació coincideix amb la prevista. La retirada ha d’anar acompanyada del control de símptomes necessari.

Exemple orientatiu: «En les circumstàncies irreversibles descrites, rebutjo iniciar o mantenir diàlisi o altres mesures que només prolonguin el procés de morir. Si ja s’han iniciat, demano que es valori retirar-les respectant aquestes instruccions i garantint el meu confort.»

7.4 Nutrició i hidratació artificials

Convé tractar separadament l’alimentació per sonda, la nutrició intravenosa i els fluids intravenosos. Es poden acceptar com a suport temporal i limitar-los en situacions definides. Aquesta decisió no s’ha de confondre amb deixar d’oferir menjar o beguda per boca, ajuda per menjar, higiene bucal o alleujament de la sequedat: cal individualitzar aquestes cures segons la tolerància i el confort.

Exemple orientatiu: «Si no hi ha una expectativa raonable de recuperació en la situació que he previst, no vull alimentació per sonda ni nutrició intravenosa amb l’única finalitat de prolongar la vida. Demano valorar la hidratació segons el benefici i les molèsties que em produeixi, i mantenir les cures de la boca i l’alimentació oral que pugui tolerar de manera adequada.»

7.5 Antibiòtics transfusions cirurgia i proves

Una mateixa intervenció pot tenir objectius diferents. És més clar indicar si es vol tractar una complicació reversible, alleujar un símptoma o evitar procediments que no canviaran l’atenció. No és equivalent rebutjar tots els antibiòtics que rebutjar-los només quan prolongarien una situació terminal sense benefici de confort.

Exemple orientatiu: «En la fase final irreversible, accepto antibiòtics, transfusions o altres intervencions si l’equip considera que poden alleujar-me de manera proporcionada. No vull proves repetides ni procediments invasius que no aportin un benefici rellevant per al meu benestar.»

7.6 Cures pal·liatives i sedació

Es pot demanar control del dolor, l’ofec, l’angoixa, les nàusees i altres molèsties, així com suport emocional i espiritual. Les cures pal·liatives poden coexistir amb tractaments de la malaltia. La sedació pal·liativa redueix proporcionalment la consciència per alleujar símptomes refractaris, és a dir, que no es poden controlar adequadament amb els tractaments tolerables disponibles. Requereix indicació clínica i no és sinònim d’eutanàsia. [3]

Exemple orientatiu: «Vull rebre tractament del dolor i d’altres símptomes. M’agradaria conservar la consciència i poder comunicar-me mentre sigui compatible amb el meu confort. Si apareix un patiment refractari i l’equip indica sedació pal·liativa, l’accepto amb la profunditat necessària per alleujar-lo, encara que disminueixi la meva capacitat de comunicar-me.»

8 Acompanyament i lloc d’atenció

El testament vital també pot recollir qui es vol tenir a prop, quines persones han de rebre informació, quines conviccions s’han de respectar i si es desitja assistència espiritual o religiosa. És útil indicar preferències sobre intimitat, visites, ambient i suport a la família. La possibilitat de romandre al domicili depèn de les necessitats clíniques i dels recursos disponibles. [1, 3]

Exemple orientatiu: «Preferiria ser atès i morir al meu domicili, si es pot garantir una atenció adequada i les persones cuidadores hi estan d’acord i disposen de suport. Si no és possible, prioritzo un entorn tranquil, amb control de símptomes i acompanyament de les persones que he designat.»

Exemple orientatiu: «Desitjo que es faciliti la presència de les persones següents: [noms]. Pel que fa a les meves conviccions, vull [assistència espiritual o religiosa concreta / no rebre assistència religiosa]. Demano que es respectin la meva intimitat i les meves preferències de comunicació.»

9 La persona representant

És convenient identificar una persona de confiança i una substituta, amb dades de contacte actualitzades, i parlar-hi abans de designar-les. La seva funció és transmetre i interpretar els valors de l’atorgant quan aquest no pugui decidir, i ajudar a resoldre situacions no previstes. No ha de substituir les instruccions expresses per les seves preferències personals. La designació és voluntària. [4]

Exemple orientatiu: «Designo [nom, cognoms, document identificatiu i telèfon] com a representant i [dades] com a substitut o substituta. Demano que interpretin els dubtes d’acord amb els meus valors i les converses que hem mantingut, sense contradir les instruccions expresses d’aquest document.»

10 Eutanàsia i decisions després de la mort

10.1 Voluntat sobre la prestació d’ajuda per morir

Es pot fer constar una petició anticipada d’eutanàsia o el rebuig d’aquesta prestació. Si posteriorment hi ha incapacitat de fet, la Llei orgànica 3/2021 preveu la via del DVA, amb valoració mèdica dels requisits i el procediment de garanties corresponent. La simple existència del document no comporta una aplicació automàtica. [5]

Exemple orientatiu: «Si em trobo en les circumstàncies que detallo [descriure-les] i compleixo els requisits legals, sol·licito la prestació d’ajuda per morir d’acord amb la normativa vigent, encara que ja no pugui expressar la meva voluntat. Demano que la meva persona representant traslladi aquesta petició a l’equip responsable.»

Alternativament, es pot expressar: «No vull rebre la prestació d’ajuda per morir. Aquesta decisió no impedeix que rebi cures pal·liatives ni sedació pal·liativa quan estigui indicada i d’acord amb les meves instruccions». Les dues formulacions expressen opcions incompatibles: cal escollir la que reflecteixi la voluntat personal, o no incloure cap clàusula sobre aquesta qüestió.

10.2 Donacions i preferències funeràries

Es pot expressar la voluntat de donar òrgans o teixits i, separadament, el cos a la ciència. Convé consultar prèviament els programes corresponents: deixar-ho escrit no garanteix que la donació sigui viable ni substitueix els tràmits que requereixi cada institució. També es poden comunicar preferències sobre enterrament, incineració i cerimònia, sense confondre-les amb disposicions patrimonials.

Exemple orientatiu: «Desitjo donar els meus òrgans i teixits si és mèdicament i legalment possible. Pel que fa a la donació del cos a la ciència, la meva preferència és [indicar-la] i he contactat amb [institució, si escau]. Demano que la meva família conegui aquestes decisions i les meves preferències funeràries.»

11 Límits i aplicació del document

Mentre la persona pugui prendre decisions i expressar-les, la seva voluntat actual és la referència. Cal facilitar-li la comunicació abans de concloure que no pot decidir. El DVA actua quan no pot expressar personalment la voluntat i s’ha d’interpretar en relació amb la situació real. [6, 7]

No són aplicables les previsions contràries a l’ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica, ni les que no es corresponen amb la situació prevista. La no aplicació s’ha de justificar a la història clínica. Això no anul·la el dret a rebutjar tractaments. El document tampoc no obliga a oferir intervencions sense indicació mèdica. [6, 7]

Si hi ha dubtes, convé revisar el document amb la persona representant i l’equip assistencial; en conflictes complexos, es pot demanar l’assessorament del comitè d’ètica assistencial. Les clàusules han de permetre entendre les preferències, no exigir que els professionals endevinin què significa “una vida digna” per a aquella persona.

12 Preparació revisió i disponibilitat

Abans de formalitzar-lo, és útil comprovar aquests punts:

  • He descrit les situacions en què vull que s’apliquin les instruccions i què considero una recuperació acceptable.
  • He indicat què accepto i què rebutjo, i si permeto tractaments temporals quan hi hagi incertesa.
  • He separat reanimació, suport vital, nutrició i hidratació, cures de confort i eventual petició d’eutanàsia.
  • He parlat amb el meu equip de salut i amb la persona representant, i he evitat clàusules contradictòries.
  • He formalitzat el document per una via vàlida i n’he facilitat còpia a qui l’ha de conèixer.
  • He valorat inscriure’l al registre i comprovar-ne la disponibilitat a La Meva Salut.
  • El revisaré si canvien les meves preferències, el diagnòstic o les persones representants; comunicaré qualsevol modificació o revocació perquè no es continuïn utilitzant còpies antigues.

El valor del testament vital no rau només en la signatura: també en les converses que permeten comprendre’l. Un document concret, accessible i revisat facilita que l’atenció futura sigui coherent amb les decisions de la persona.

Fonts de l’ampliació

Marc territorial: Catalunya. Consulta de les fonts: 17 de novembre de 2026. Les clàusules en primera persona són exemples de redacció elaborats per a aquesta ampliació, no transcripcions de formularis oficials ni un DVA personal ja formalitzat.

Bibliografia

  • Bowles, P. (1949) The sheltering sky. Londres: John Lehmann.
  • Catalunya (2000) Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 3303, 11 gener 2001.
  • Generalitat de Catalunya (2026a) Voluntats anticipades (DVA). Barcelona: Canal Salut.
  • Generalitat de Catalunya (2026b) Registre de voluntats anticipades. Barcelona: Canal Salut.

 

Jordi Coll Vera - 2026


Nota: En l’elaboració d’aquest article s’ha utilitzat la IA (ChatGPT-6 Astra i Microsoft Copilot per a Microsoft 365. En la seva elaboració s'ha seguit en part el guió de la conferència de la Sra Amàlia Ganga Viñes, llicenciada en Dret i exassessora de la Síndica de Greuges de Barcelona, sobre el tema tractat - AUGG BCN UB, abril/2023).