Introducció

La climatologia es recolza sovint en dites populars, alhora que ho fa també amb una terminologia molt específica, per tal d’explicar diferents situacions.

Hi ha tot de dites populars sobre fenòmens meteorològics:

“Cel rogent, pluja o vent; Després dels trons, ve la pluja; Pluja de ruixada, pluja de durada; Pluja d’abril, cada gota en val mil; Trons en mar, aigua a la terra; Si plou pel febrer, tot va bé; Trons de cul, tempestat de merda; [···] Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps; Després del gran vent, corre el gran torrent; Vent d’Aragó, aigua al balcó; [ ···] Any de sol, any d’alegria; Gelada sense sol, pluja mou; Quan el sol es pon en brut, abans de tres dies ha plogut; Rojor al vespre, sol a la finestra; Quan el sol fa banyes, ves te’n pastor de la muntanya”; Quan la Candelera plora el fred és fora, quan la Candelera riu el fred és viu; [···]

Plou a bots i barrals

L'expressió catalana “plou a bots i barrals” es pot assimilar a l’anglesa “heavy rainfall” o a la castellana “llueve a cántaros” o “llueve a mares”.

Un "bot" és un recipient de cuiro de cabra per a contenir vi, oli o altre líquid. Un barral és també un recipient que tant pot ser de vidre, terrissa, fusta etc., amb diferents formes segons la procedència geogràfica.

“Ploure a bots i barrals” es pot interpretar com que l'aigua cau impetuosament i violenta com si l'aboquessin de càntirs. Una pluja tan abundant que sembla que cau a torrents directament sobre nosaltres. Una pluja de gran intensitat que cau en molt poc temps.

També pot venir l’expressió de que antigament la brossa s’emmagatzemava en un barral i es llançava al carrer quan plovia, i l’aigua se l’enduia aigües avall.

En meteorologia es parla de pluja intensa o forta, amb diferents gradacions.

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT):

Quan la intensitat de pluja pot representar un perill per a la població s’emeten alertes, com per exemple la del 12 de novembre de 2024 ^[1]:

El criteri és diferent per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). El seu criteri es basa en llindars que varien segons la zona geogràfica i la durada de la precipitació.

• Pluja intensa (precipitació en 1 hora):
• Avís groc (risc): Precipitació acumulada que supera un determinat llindar, indicant risc per a la població.
• Avís taronja (risc important): Precipitació acumulada que supera un llindar més elevat, indicant un risc important.
• Avís vermell (risc extrem): Precipitació acumulada que supera el llindar més alt, indicant un risc extrem per a la població.
• Per exemple, a la zona de Catalunya, els llindars són els següents:
• Avís groc: 20 mm
• Avís taronja: 40 mm
• Avís vermell: 90 mm
• Pluja acumulada (precipitació en 12 hores):
• Avís groc (risc): Precipitació acumulada que supera un determinat llindar en 12 hores.
• Avís taronja (risc important): Precipitació acumulada que supera un llindar més elevat en 12 hores.
• Avís vermell (risc extrem): Precipitació acumulada que supera el llindar més alt en 12 hores.
• Per a Catalunya, els llindars són els següents:
• Avís groc: 60 mm
• Avís taronja: 100 mm
• Avís vermell: 180 mm

AEMET dona cobertura a tot Espanya i gestiona els avisos meteorològics oficials en l'àmbit estatal segons el sistema “Meteoalerta”. METEOCAT és exclusiu de Catalunya i ajusta els seus models a les particularitats del territori català, oferint informació més detallada en aquesta zona.

Els models de predicció utilitzats per AEMET són:

• HARMONIE-AROME: Model a molt alta resolució (fins a 2,5 km) per prediccions a curt termini.
• ECMWF (Centre Europeu de Predicció a Mitjà Termini): Model global d’alta precisió per a prediccions a mitjà i llarg termini.
• GFS (Global Forecast System): Model global nord-americà utilitzat com a referència addicional.

Els models de predicció utilitzats per METEOCAT són:

• WRF-ARW (Weather Research and Forecasting - Advanced Research WRF): Model meteorològic adaptat a la geografia catalana, amb una resolució que pot arribar a menys de 2 km.
• HARMONIE-AROME: Igual que AEMET, però optimitzat per a la climatologia i orografia catalana.

La diferència clau és l’adaptació dels models de METEOCAT a una resolució encara més alta per ajustar-se a la geografia complexa de Catalunya, amb tres radars meteorològics propis (Puigsesolles, Vallirana i la Panadella), que cobreixen millor el territori, especialment en zones de relleu complicat.

És el mateix un ruixat, un xàfec i un aiguat?

La resposta és clarament que no: Un ruixat (chubasco) és una pluja forta de curta durada, sense cap risc. La típica pluja estiuenca; Un xàfec (chaparrón) és un ruixat de molta intensitat, sovint amb intervals de cel clar. Pot provocar petites inundacions locals: en un carrer determinat, uns baixos, ... però sense ocasionar grans danys; Un aiguat (aguacero) provoca ja avingudes i inundacions importants per una pluja molt intensa i molt violenta. Normalment s’associa tempestes amb gran aparell elèctric i/o calamarsa. Provoca rierades, torrentades i inundacions sobtades.

El llamp (ligthning)

 

Durant molt de temps s’ha utilitzat el terme llamp per a fer referència a la descàrrega elèctrica procedent dels núvols que arriba al terra, mentre que llampec s’ha referit als llamps que descarreguen entre núvols i a la resplendor que emeten. Actualment s’entén que llampec és la radiació lluminosa que acompanya una descàrrega elèctrica que té lloc dins un núvol, entre dos núvols o entre un núvol i el terra (TERMCAT, 2017), i llamp és la descàrrega elèctrica que es produeix entre un núvol i el terra, entre diferents parts d'un mateix núvol o entre dos núvols propers (TERMCAT, 2017). Basant-se en la terminologia anglesa els experts utilitzen les expressions descàrregues núvol-núvol (intra-cloud) i descàrregues núvol-terra (cloud-ground).

El llamp (lightning) és una descàrrega electrostàtica sobtada, un "espurna" o "flamarada" causada per la igualació temporal de càrregues elèctriques a l'atmosfera. La polaritat d’aquestes descàrregues afecta la seva propagació i ramificació, generant diferents tipus de llamps. Aquests poden impactar el terra, l’aire o l’interior dels núvols, sent aquests últims entre 5 i 10 vegades més freqüents que els impactes terra-núvol.

En resum, els llamps es formen a causa de la separació de càrregues elèctriques dins d’un núvol de tempesta (cumulonimbus). Aquest fenomen es deu principalment a la interacció entre les gotes d’aigua, els cristalls de gel i els corrents d’aire dins del núvol.

A l’interior del núvol, els forts corrents ascendents i descendents fan que les partícules de gel i gotes d’aigua es freguin entre elles, generant una separació de càrregues elèctriques. Normalment, la part superior del núvol queda carregada positivament i la part inferior negativament.

La càrrega negativa acumulada a la base del núvol indueix una càrrega positiva a la superfície terrestre, especialment en objectes punxeguts o elevats (arbres, edificis, etc.).

Quan la diferència de potencial entre el núvol i la terra (o entre diferents parts del núvol) arriba a un valor crític, l’aire es ionitza i es forma un camí conductor, conegut com a tracer esglaonat (leader). Quan aquest camí arriba al terra o a una altra zona carregada oposadament, es produeix una descàrrega sobtada d’electrons: el llamp.

El pas del corrent elèctric escalfa l’aire fins a temperatures extremes (~30000 ºK), fent que s’expandeixi ràpidament i generi una ona de xoc: el tro. A més, la intensitat de la descàrrega genera una llum intensa per excitació de les molècules d’aire: el llamp visible.

La formació dels llamps és doncs el resultat d’un procés d’electrificació i descàrrega en els núvols de tempesta, impulsat per la separació de càrregues i la ruptura dielèctrica de l’aire quan el camp elèctric és prou intens.

El llampec és sempre la radiació lluminosa que acompanya la descàrrega elèctrica, sigui com sigui aquesta.

Tipus de llamps

• Llamp núvol-terra (Cloud-to-Ground, CG): Es forma quan un canal de càrrega negativa, anomenat stepped leader, descendeix cap a terra de manera esglaonada. Quan es connecta amb un canal de càrrega positiva ascendent (streamer), es produeix la descàrrega visible, o return stroke, amb velocitats de fins a 60.000 milles per segon.
• Llamp CG negatiu (-CG): El més comú, transfereix càrrega negativa del núvol a terra i es reconeix per les seves ramificacions descendents.
• Llamp CG positiu (+CG): Més rar i potent, està associat a tempestes súper-cel·lulars i produeix trons molt forts. Sovint està relacionat amb fenòmens com els sprites.
• Llamp núvol-aire (Cloud-to-Air, CA): Una descàrrega que salta d’un núvol cap a l’aire clar, sense tocar el terra.
• Llamp terra-núvol (Ground-to-Cloud, GC): Provocat per una descàrrega ascendent des d’un objecte elevat com una torre o gratacels. Pot ser positiu o negatiu.
• Llamp intra-núvol (Intracloud, IC): El més comú, es produeix dins d’un sol núvol. El llamp en làmina (Sheet Lightning) és un fenomen on la descàrrega il·lumina el cel sense ser visible el canal de descàrrega.
• Llamp entre núvols (Cloud-to-Cloud, CC): Es produeix entre núvols diferents. Un tipus característic és el llamp aranya (Spider Lightning), que es propaga horitzontalment sota els núvols.

Llamps especials i fenòmens relacionats

• Sprites: Descàrregues elèctriques vermelles en forma de columna que es produeixen sobre tempestes actives.
• Jets blaus (Blue Jets): Cons de llum blava que s’estenen des del cim de les tempestes fins a l’estratosfera.
• Elves: Regions en forma de disc brillant que es formen a gran alçada per impulsos electromagnètics.
• Llamps en rastre (Anvil Crawlers): Descàrregues que es propaguen lentament en horitzontal sota els núvols de tempesta.
• Llamp fora del blau (Bolt from the blue): Impacte que es produeix lluny de la tempesta d’origen, sovint en un cel aparentment serè.
• Llamp en comptes de perles (Bead Lightning): Fase final d’un llamp quan es refreda i la seva lluminositat es fragmenta.
• Llamp en cinta (Ribbon Lightning): Es veu com una "cinta" a causa dels forts vents que desplacen els successius impactes de retorn.
• Llamp estacat (Staccato Lightning): Un sol impacte curt i brillant amb moltes ramificacions.

Les tempestes associades als fenòmens de Spanish Plume produeixen les exhibicions de llamps més espectaculars, especialment a la nit. Els llamps d’hivern tenen una proporció més alta de llamps núvol-terra i poden assolir intensitats de fins a 300.000 amperes a causa de la inestabilitat generada pel mar càlid.

[Font consultada: Types of Lightning. Royal Meteorological Society]

Avaluació del risc. Perill i vulnerabilitat.

En el text de Bernat Puigcarbó s’afirma una freqüència de caiguda d’un llamp sobre el Santuari inferior a tres cops en 30 anys. És a dir: inferior a 1 llamp cada 10 anys ^[4]. Concepte probabilístic que, en gestió de riscos, s’anomena perill.

Els llamps cauen amb molta més freqüència sobre l’aigua ^[5].

En els últims anys, segons l’Institut Nacional d’Estadística, han mort a Espanya entre 0-3 persones a causa d’un llamp. Xifra que ha anat disminuint progressivament, en part per la disminució del nombre de llamps i en part per l’augment de les mesures preventives.

El Servei Meteorològic de Catalunya va inaugurar, l’abril de 2003, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE). El sistema permet la detecció en temps real de les tempestes, així com el pronòstic a molt curt termini de la seva trajectòria. La XDDE està formada per quatre estacions remotes i un sistema de processament central que es troba a la seu de l’SMC. Les estacions estan situades a Begues (el Baix Llobregat), Castellnou de Seana (el Pla d’Urgell), Muntanyola (Osona) i Amposta (el Montsià) (vegeu la figura). La disposició dels detectors està pensada per proporcionar una bona cobertura a tot Catalunya, amb un error en la localització dels llamps inferior a un quilòmetre per bona part del territori català.

Segons la XDDE, a Catalunya es registren, de mitjana, més de 64.000 llamps núvol-terra a l’any. És a dir, aproximadament 2 llamps per quilòmetre quadrat de superfície. La seva distribució és força irregular. El màxim de densitat se situa al Prepirineu, sobretot entre les comarques del Berguedà i comarques veïnes. Per contra, el mínim es troba al nord de la Costa Brava, fet que genera un notable gradient de densitat en poc més de 100 km entre màxim i mínim.

A la comarca d’Osona, la mitjana (2006-2021) és de 2.2 llamps anuals ^[6] sobre una superfície de 1142.6 · 10⁶ metres quadrats. Estimant la superfície del Santuari de la Mare de Déu de la Gleva en uns 2000 metres quadrats, li tocarien, proporcionalment, uns 0.000004 llamps anuals. Per tant, es podria afirmar que la probabilitat citada anteriorment per Bernat Puigcarbó era molt exagerada, en termes estadístics (aproximadament x25000), encara que possible donada la seva peculiar orografia, situació i arquitectura (amb un campanar acabat en punxa).

L’avaluació del risc es fa segons l’expressió: risc = perill x vulnerabilitat, on vulnerabilitat expressa els possibles danys ocasionats, ja siguin personals o econòmics. No és igual, per exemple, que caigui un llamp al mig d’un desert, en el no res, que en una ciutat molt poblada i desprotegida.

Aquest criteri s’aplica a tota mena de riscos: aigua, vent, llamps, terratrèmols, vulcanisme, etc.

Lo any del diluvi (floods)

“Y començó con una forma de diluvio que durando el llover ultimo de octubre, primero, y segundo de Noviembre 1617 con extraordinaria impetuosidad, vinieron los Rios a parecer Mares, y los torrentes tan grandes riberas, que entre ellos, y estos causaron notabilissimas ruhinas; en muchas partes, se puso señal, como en Manresa, Cervera, Tarrega, y otras Villas; para passar aquella crecida por unica, y Monstruosa a la posteridad, y mas por el daño que dio universal a todo el principado” .^[7]

Es diu que les inundacions que van patir el Regne d’Aragó i Catalunya el 1617 van ser les més greus i extenses de la seva història i, probablement, aquesta consideració es pot estendre fi als nostres dies pel que fa al territori de l’est de la península Ibèrica.

Els aiguats van durar com a mínim tres dies, perquè ens parla del 31 d'octubre a l'1 i 2 de novembre, un estudi que s'intenta reconstruir, parla de la presència d'una depressió molt potent a la Península Ibèrica, i aquí es va mantenir durant molts dies. Per tant, no estem parlant ara d'un aiguat sobtat, d'una riera com les Arenys de Munt, sinó de desbordaments, en aquest cas, del Cardener, del Llobregat, probablement també del Segre, i aquests desbordaments, a part dels danys que van produir directament, van produir després molts altres danys per pèrdua de collites. La recuperació va ser molt lenta. Aquest es considera un dels episodis més importants i potser el més similar que hem tingut recentment, a nivell d'extensió, és el del 6 al 8 de novembre de 1982, amb un balanç de 14 morts a Catalunya.

El refrany “Agua que corre no siempre es bendita” és sovint molt cert.

Per inundació (flood) s’entén la submersió d'una àrea habitualment no coberta per l'aigua, a causa del desbordament d'un riu, del trencament d'una resclosa, d'un desglaç de gran magnitud o d'un temporal marítim (TERMCAT, 2020).

La inundació es pot deure a múltiples causes: desbordament d'un riu, trencament d'una resclosa, un desglaç sobtat, un temporal marítim o un tsunami, etc.

A València, també l’any 1982, el trencament de la pressa de Tous va ocasionar greus inundacions en l’episodi conegut com “la pantanà”.

Una avinguda és una crescuda sobtada i violenta del cabal d'aigua, especialment en un barranc o una riera, sense que necessàriament es desbordi.

En angles inundació i avinguda s’indiquen amb el mateix terme: flood.

A casa nostra són més típiques les que, en anglès, s’anomenen flash floods.

Segons el Butlletí TermCat 31/10/2019:

• Inundació sobtada: inundació causada per l'augment ràpid i inesperat del cabal d'un corrent d'aigua en una conca relativament petita, que normalment es produeix com a conseqüència de pluges localitzades molt intenses. Les inundacions del novembre de 1982 van ser, en el Pirineu, d’aquest tipus. Tanmateix, la quantitat d'aigua va ser ja tan gran que va desbordar també rius com el Segre, al seu pas per Lleida, no sent ja aleshores una inundació sobtada.
• Inundació llampec: També pot ser vàlid utilitzar la denominació inundació llampec en certs contextos, com a forma complementària més expressiva.
• Rovinada (o rubinada): Es recull al diccionari normatiu, amb les dues variants gràfiques, com a "riuada sobtada produïda per una forta ploguda". Es documenta des de la primera meitat del segle XIX, és un derivat del substantiu català rovina ('fang, brossa, que deixa una riuada a les vores del riu ').

A Catalunya les inundacions sobtades i les inundacions urbanes (per problemes de drenatge a les poblacions) són molt freqüents. Entre 1981 i 2015 es van produir 258 episodis d’inundació, dels quals un 70 % van afectar els municipis costaners per la presència de rieres, per una freqüència més alta d’episodis de pluja convectiva i molt localitzada i per una exposició i vulnerabilitat més elevades ^[8].

Les greus inundacions que hi ha hagut recentment a València per la DANA del 29 d’octubre de 2024 serien dins la categoria d’inundació sobtada. Com també ho són les típiques de les rieres d’estiu al Maresme.

Gota freda (kaltlufttropfen)

Una gota freda és una massa d’aire fred despresa d’una massa compacta molt més gran i que ha quedat aïllada en alçada envoltada d’aire més càlid.

Avui en dia, es barregen habitualment, com a sinònims, els termes “gota freda” i “DANA” (Depressió Aïllada a Nivells Alts). Estrictament, els dos termes no són sinònims. La gota freda és una depressió freda, en alçada (cap a 5000 m) que no es detecta en superfície. A nivell del terra no es detecta cap depressió ^[9]. En canvi, la DANA és una depressió freda en alçada. No importa si també es detecta una depressió en superfície. Per exemple, en l'episodi d'inundacions de València s’ha de parlar clarament d’una DANA, amb una forta depressió també en superfície. El terme DANA va ser introduït en ciència per evitar confusió per part dels medis de comunicació, que sempre associaven “gota freda” amb inundacions, quan en realitat la major part de les gotes fredes no provoquen cap inundació.

La imatge del satèl·lit ens mostra el mapa geopotencial de 500 hPa ^[10]. Les línies de color blanc (les isohipses) ens indiquen l’alçada en m. S’observa una disposició de isohipses concèntriques que va disminuint en alçada, des de 5760 m fins a menys de 5640, on es troba el nucli de la gota freda, com una gota gegant que penja de l’aire. Les línies discontínues de color vermell (les isotermes) ens indiquen la temperatura de l’aire en ºC. S’observa que el nucli de la gota freda té una temperatura inferior a -20ºC. S’observa també la formació de núvols en el Mediterrani per efecte de l’aire fred que mou la depressió en sentit antihorari.

El 12 setembre de l’any 2019, per exemple, hi va haver fortes inundacions al sud del País Valencià a conseqüència d’una gota freda, tal com ho recull TV3 en aquest vídeo.

Va construir la seva casa sobre roca (natural risks)

La frase de l’Evangeli de Sant Mateu: “[···] com un home assenyat que edificà la seva casa sobre la roca. Va caure la pluja a torrentades, va bufar el vent huracanat, però la casa no s’ensorrà, perquè era cimentada sobre roca” [Mateu, 7, 21] ens parla de nou del concepte de la vulnerabilitat alhora de valorar un determinat risc. En aquest cas un risc natural.

El mateix passa amb nombrosos refranys: “A la vora del riu no hi facis el niu, i, si el fas, fes-lo a l’estiu”; “Vora del riu no hi facis niu, ni d’hivern ni d’estiu”; “Prop del riu, ocellet no hi facis niu”.

A l’estiu és molt menys probable una inundació [perill] i una inundació se t’emportarà la casa [vulnerabilitat]. La vulnerabilitat resulta de factors o processos físics, socials, econòmics i/o mediambientals que predisposen als elements exposats a un determinat fenomen natural a patir-ne els efectes. Per tant, un dels factors importants al respecte és l’exposició. Un exemple molt clar serien les recents inundacions per la DANA al País Valencià (29/10/2024), amb un balanç oficial de 227 morts. En els últims 250 anys hi ha documentades més de 100 inundacions de la Rambla del Poyo [barranc de Xiva o barranc de Torrent], on hi va haver més del 80% de les víctimes mortals. Conegut d’antic el perill, hauria estat més assenyat no construir habitatges dins la zona inundable, disminuint-ne òbviament la vulnerabilitat per poca exposició al risc. La Rambla del Poyo està declarada com a àrea d'Alt Risc Potencial Significatiu d'Inundació (ARPSI) al Pla de Gestió de Riscos d'Inundació (PGRI) de la Conca del Xúquer des de l'any 2011. Això significa que s'han elaborat els mapes corresponents de perillositat i risc d'inundació des de l'any 2013.

A la web de la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ) s’hi podien veure els seus cabals del dia de la DANA:

Càlculs posteriors de la CHJ indiquen un cabal punta superior a 3500 m³/s a la cruïlla entre la Rambla del Poyo i la pista de Silla. Això duplica amb escreix el cabal estimat per a una avinguda amb un període de retorn de 500 anys (1420 m³/s), multiplicant per 10 el cabal mitjà de l'Ebre a Amposta (333 m³/s) i superant el cabal del Nil (2830 m³/s).

Es evident que la única forma de disminuir el risc és eliminant l’exposició. No hi ha construcció humana que pugui resistir aquest fenomen extrem, que es podria repetir en qualsevol moment amb més o menys probabilitat.

Tocs de campana (early warning systems)

“Tots los jorns...haja de tocar a temps si trona ô hi ha tempestat”.

L'expressió "tocar a temps" en el context dels tocs de campana com a antic sistema d'alerta primerenca (early warning system) fa referència a la importància de fer sonar les campanes en el moment adequat per avisar la població d’un perill imminent.

Històricament, les campanes no només marcaven el pas del temps o convocaven els fidels, sinó que també servien per alertar de situacions d’emergència com ara:

• Atacs enemics (per exemple, durant incursions de pirates o exèrcits).
• Incendis (per mobilitzar la comunitat per apagar-lo).
• Catàstrofes naturals (inundacions, tempestes fortes...).
• Convocatòries urgents (com el sometent, la milícia local).

"Tocar a temps" significava que el campaner havia d'actuar amb rapidesa i precisió, evitant qualsevol retard que pogués comprometre la seguretat de la població. Un toc tardà podia suposar la pèrdua de vides o la destrucció de béns, mentre que un toc precoç i injustificat podia generar confusió o pànic innecessari. El concepte es pot relacionar amb la idea moderna de temps de resposta en sistemes d'alerta primerenca, on la velocitat i la coordinació són fonamentals per mitigar els efectes d'una crisi.

La feina de “Tocador de Temporals” era una feina important, com es recull en el següent text:

“També ens sembla correcte el salari de Tocador de Temporals costum molt arrelat aleshores i que consistia en un toc determinat de campanes, que en deien tocar a bon temps, que es feia únicament quant hi havia temporal i que servia per evitar les pedregades i dispersar els núvols. I així en el foli 152 diu: "Deu la Ciutat de Manresa per lo salari ordinari acostuma de donar al qui te compte en los temporals i assenyala de nits i dias a ells, lo cual se acostuma de pagar quiscun any lo primer dia del mes de Agost, vint y sinch lliures. diem 25 lliuras”.

"Al primer de maig de 1676 s'augmenta el salari fins a Trenta Lliures”. ^[11]

Al mateix document s’especifica un sou de 10 lliures per a la contractació d’un metge, el que demostra la gran importància que la comunitat atorga al Tocador de Temporals.

L’Església intervenia en la protecció contra les tempestes a través de diferents mitjans:

• Benediccions i exorcismes climàtics – S'invocaven sants protectors i es feien oracions per demanar la intervenció divina contra les tempestes, especialment durant les processons i rogatives.
• Toc de campanes – Es creia que el so de les campanes dispersava les tempestes i allunyava els llamps. Aquesta pràctica estava tan estesa que algunes campanes es beneïen específicament per aquesta funció.
• Santuaris i ermites protectores – Molts temples i ermites estaven dedicats a sants protectors contra fenòmens meteorològics.
• Objectes sagrats – Es penjaven creus, medalles o relíquies als camps i a les cases per protegir-les dels llamps i de les pedregades.
• Es construïen ermites o altars dedicats a Sant Pere Màrtir en punts elevats, des d’on es creia que podia protegir millor la població.
• Es feien processons i rogatives quan s'apropaven tempestes.
• Se solia col·locar la seva imatge en punts estratègics, com campanars o creus de terme.
• Algunes comunitats feien servir ciri pasqual beneït o aigua beneïda en honor seu per protegir les collites.

A partir del segle XVIII, amb l’avenç del coneixement científic sobre l'electricitat atmosfèrica (per exemple, els estudis de Benjamin Franklin sobre els parallamps), les autoritats van començar a qüestionar l'eficàcia del toc de campanes contra les tempestes. A més, es va demostrar que aquest costum podia ser perillós: molts campaners morien fulminats per llamps, ja que tocaven les campanes en ple temporal.

El 1786, el papa Pius VI va prohibir oficialment el toc de campanes contra tempestes, i aquesta pràctica va anar desapareixent progressivament al llarg del segle XIX, encara que en algunes comunitats rurals va persistir més temps.

A Catalunya, la gestió dels fenòmens meteorològics extrems es duu a terme mitjançant una combinació de tecnologies avançades i protocols establerts per les autoritats competents:

• Sistema d'Alertes de Protecció Civil. Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya és l'organisme encarregat de coordinar les alertes davant de situacions meteorològiques adverses. Quan es preveu un fenomen extrem, s'activen protocols d'alerta que inclouen la difusió d'avisos a la població a través de diversos canals:
• Missatges d'alerta als telèfons mòbils: En situacions crítiques, es poden enviar missatges d'alerta directament als dispositius mòbils de les persones ubicades a les zones afectades. Per exemple, durant episodis de pluges torrencials, s'han emès alertes als mòbils dels residents en comarques com el Baix Llobregat, Garraf i Barcelonès.
• Mitjans de comunicació i xarxes socials: S'utilitzen per informar la ciutadania sobre les previsions meteorològiques i les mesures de seguretat recomanades.
• Plataforma ANYWHERE. El Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha desenvolupat, en col·laboració amb Protecció Civil, la plataforma ANYWHERE. Aquesta eina integra dades de diversos sensors i fonts per proporcionar una detecció primerenca de fenòmens extrems com inundacions, incendis forestals, nevades i ventades. La plataforma permet anticipar l'evolució immediata d'aquests fenòmens i preveure el seu impacte concret en el territori, facilitant una resposta més ràpida i efectiva per part dels serveis d'emergència.
• Col·laboració amb Empreses Tecnològiques. Empreses com Arantec Enginyeria han desenvolupat sistemes de monitoratge ambiental que contribueixen a la detecció i gestió de riscos naturals. Aquestes tecnologies permeten mesurar i controlar fenòmens com inundacions, allaus, tempestes intenses i despreniments de roques, proporcionant dades en temps real que són essencials per als sistemes d'alerta primerenca.

El Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya disposa d’una web d’Avisos del Servei Meteorològic de Catalunya.

La Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) disposa també d’una pàgina d’avisos meteorològics. Així com també el Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT).

A la pàgina de divulgació meteorològica del METEOCAT ens podem informar de tot el sistema d’avisos i preavisos de predicció meteorològica.

La Situació Meteorològica de Perill es classifica segons el grau de perill que té una escala del 0 al 6 que s’agrupen en un codi semafòric de 4 colors. El grau es determina segons la relació entre el llindar que es pot superar i la probabilitat d’ocurrència del fenomen meteorològic al territori.

Comparem, per exemple, el mapa d’avisos de METEOCAT (esquerra) i AEMET (dreta) corresponent a la DANA del 3 de novembre de 2024:

En definitiva, segons la terminologia definida per la United Nations International Strategy for Disaster Reduction (UNISDR, 2009):

“Early warning System. The set of capacities needed to generate and disseminate timely and meaningful warning information to enable individuals, communities and organizations threatened by a hazard to prepare and to act appropriately and in sufficient time to reduce the possibility of harm or loss”. ^[12]

Basant-se sempre en quatre aspectes fonamentals perfectament coordinats entre sí per tal de proporcionar una resposta ràpida i efectiva en front al risc:

1. Coneixement del risc de desastres basat en la recollida sistemàtica de dades i avaluacions del risc de desastres;
2. Detecció, seguiment, anàlisi i previsió dels perills i possibles conseqüències;
3. Difusió i comunicació, per part d'una font oficial, d'avisos autoritzats, oportuns, precisos i que es puguin portar a la pràctica i la informació associada sobre la probabilitat i l'impacte;
4. Preparació i formació de la població en general a tots els nivells per respondre a les advertències rebudes.

Temps advers (severe weather / adverse weather)

“Mestral i tramuntana en ésser l’hivern, treuen els diables de l’infern”.

La web del METEOCAT defineix el temps advers com:

El Servei Meteorològic de Catalunya emet un avís de “temps violent” (severe weather) quan “es preveu la possibilitat que es produeixi algun fenomen meteorològic de caràcter convectiu que pot causar danys materials o posar en risc la vida de les persones”.

Segons TERMCAT:

• Temps advers: “Estat atmosfèric associat a un fenomen meteorològic d'una intensitat, freqüència o extensió que supera els llindars que es consideren habituals en unes condicions climàtiques concretes”.
• Temps violent: “Estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics de caràcter convectiu que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones”.
• Ciclogènesi: “Fenomen d’iniciació o intensificació d’una activitat ciclònica”. El terme ciclogènesi explosiva és, segons METEORED, la definició de bomba, cicló o borrasca explosiva és “aquella borrasca cuyo mínimo de presión disminuye 24 mbar en 24 horas, o menos”.
• MEDICANE, terme introduït per Kerry Emmanuel: “Pertorbació ciclònica de morfologia semblant als ciclons tropicals però de menor intensitat i de dimensions més reduïdes que es produeix sobre el mar Mediterrani, la qual afecta ocasionalment les zones litorals”.
• Mànega: “Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d'uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l'interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d'un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l'aigua que aixeca al seu pas”.
• Tornado: “Tromba en rotació molt activa, d'un centenar de metres de diàmetre, a l'interior de la qual es produeix un gran descens de la pressió i un intens corrent vertical de succió, amb una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació d'uns 50 km/h”.
• Esclafit (downburst): “Corrent d'aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius que en arribar a prop de terra s'expandeix horitzontalment a gran velocitat”.
• Vòrtex de ratxa (gustnado): “Remolí de vent més aviat feble i de poca durada, amb una alçada de fins a cent metres, un diàmetre màxim d'unes desenes de metres i eix vertical, que es forma al front de ratxa d'una tempesta sense estar connectat amb la rotació de base de cap núvol, visible generalment per la pols i els objectes que aixeca al seu pas”.

El Mediterrani, hot spot (climate change)

“A grandes calores, grandes sudores; Per Sant Joan, el Sol cou tant com un pa”.

El canvi climàtic ens ha dut altres termes meteorològics, cada cop més habituals:

• Hot spot: Terme integrat en el vocabulari de canvi climàtic. Es refereix a una zona que patirà més severament els efectes del canvi climàtic. El nivell del mar Mediterrani està pujant uns 2,8 mm/any, el doble de la mitjana del segle XX. Si no es fa res, la temperatura podria augmentar més de 5ºC a finals de segle.
• Nit tropical: Nit amb una temperatura mínima entre 20C i 24,9C.
• Nit tòrrida: Nit amb una temperatura mínima entre 25C i 29,9C.
• Nit roent: La temperatura mínima d'aquell dia és igual o superior a 30 'C.
• Onada de calor: Fenomen pel qual la temperatura de l'aire experimenta un augment considerable durant diversos dies, provocat per la invasió d'una massa d'aire càlid. Hi ha diferents criteris, però el del SMC consisteix en què almenys durant tres dies consecutius els valors màxims de la temperatura diària són superiors al percentil 98 dels valors diaris de la temperatura màxima dels mesos de juny, juliol i agost en un període climàtic de referència previ d'entre 10 i 30 anys.

Fonts consultades

• Cel. Al cel i a la terra, termes pertot. Espais Terminològics 2021. Termcat, centre de terminologia.
• ROMA, Francesc, 2011. Temps atmosfèric, rituals religiosos i resposta social als segles XVII i XVIII. Sèrie Monografies 28, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic.

Jordi Coll Vera - 2025