Introducció

Perill i risc, és el mateix?

El risc

La fórmula clàssica que defineix el risc és: risc = perill x vulnerabilitat. En definitiva, el risc és la probabilitat de que una amenaça es converteixi en un desastre. La vulnerabilitat o les amenaces, per separat, no representen un perill real. Però si s’ajunten, es converteixen en un risc, la probabilitat de que succeeixi un desastre (UNISDR [1], 2004).

S’ha de ser conscient de les nostres vulnerabilitats i tenir en compte els diferents períodes de retorn per tal de reduir el risc. Prendre les mesures necessàries perquè les amenaces no esdevinguin desastres naturals.

És necessari doncs gestionar el risc. Gestió fonamentada en un desenvolupament sostenible, respectuós amb el medi natural i els seus fenomens.

La base de tot és la prevenció. Preveure els possibles desastres abans de que es produeixin: cuidar la coberta vegetal per prevenir l’erosió, les esllavissades, les inundacions, etc.; construir edificis sismo-resistents; distribuir estratègicament els recursos sanitaris; fer publicitat dels plans d’evacuació i de protecció civil; etc.

El perill

El perill (hazard) com qualsevol fenomen , substància, activitat o humana que pugui causar la pèrdua de vides, lesions o altres impactes negatius en la salut, danys a la propietat, pèrdua de medis de vida i de serveis, interrupció social i econòmica o dany ambiental (UNISDR, 2016).

El perill es calcula a partir de l’anàlisi estadístic de l’aparició dels fenomens. A partir dels quals es calcula els períodes de retorn o es representen mapes de freqüència.

Per exemple, si un determinat fenomen natural s’ha donat tres vegades en 500 anys, el seu període de retorn es calcula com 3/500=0.006 vegades/any, la freqüència d’aquest fenomen. És a dir, si aquest fenomen es va produir per última vegada l’any passat serà poc probable, però no impossible, que es repeteixi en molts anys.

A l’hora de calcular la perillositat, cal considerar la freqüència, la intensitat i l’extensió del fenomen natural (pluja intensa, pedregada, tromba marina, tornado, inundació sobtada, caiguda de raigs,...). Que pot o no produir danys en funció de la vulnerabilitat.

La vulnerabilitat

La vulnerabilitat vindrà definida per les condicions determinades o els processos físics, socials, econòmics i ambientals que augmenten la susceptibilitat d’un individu, comunitat, bens o sistemes, als impactes dels perills (UNISDR, 2016).

És a dir, la vulnerabilitat implica des de l’ús d’un determinat territori fins l’estructura dels edificis i construccions i depèn molt de la resposta de la població davant el risc, de l’existència prèvia de plans d’emergència, de la percepció del nivell de risc, del nivell educatiu de la població,...

A l’hora de calcular la vulnerabilitat, cal considerar l’exposició, la sensibilitat i la resiliència de la població. Tot des del punt de vista social, econòmic, físic, institucional, cultural i ambiental.

L’exposició fa referència al nombre de bens exposats al risc (persones, edificis, construccions,...). De vegades es considera com un factor apart, de manera que la fórmula del risc seria aleshores: risc = perill x vulnerabilitat x exposició.

Per exemple, si un fenomen natural molt extrem (per exemple una erupció volcànica) es dona en un lloc sense cap bé exposat, el risc és zero al ser-ho també l’exposició, independentment de la seva freqüència.

El cicle del desastre ens explica el procés a seguir davant del risc de desastres, en particular dels desastres naturals, partint de la idea de que són inevitables:

Mitigar, en el possible, els seus efectes (per exemple fer les cases sismo-resistents en xones de risc sísmic elevat). Prevenir els seus efectes (per exemple elaborant plans de prevenció). Respondre de manera ràpida i eficaç (protecció civil, xarxa sanitària, exercit,...). Recuperar-se del desastre (xarxa sanitària, assistència social, obra civil,...). Aprenent del fenomen i millorant les mesures de mitigació.

La prevenció suposa la intervenció sobre el territori establint-hi mecanismes adients de previsió i anunci del desastre. Amb mesures a mitjà i llarg termini, de caràcter estructural o no. Poden ser mesures simples, que afectin a un punt en particular, o més complexes, que afectin a tot un pla urbanístic del territori. Per exemple, un particular pot col·locar una fusta a l’entrada de la porta per evitar les rierades, prohibir edificar en una zona inundable, prohibir aparcar automòbils a una riera quan es preveu pluja, efectuar canalitzacions, dics,... Vigilant que les mesures no siguin contraproduents, com per exemple, l’errònia col·locació d’alguns dics al mar.

La prevenció neix de la predicció, anticipar-se al fenomen el més possible. Predicció cada cop més acurada i precisa a mesura que milloren les tecnologies de predicció (xarxes i models meteorològics, satèl·lits i globus meteorològics, radars meteorològics,... ).

La gestió de l’emergència s’estableix habitualment en operatius de Protecció Civil i es concentra entre el temps de l’alerta (emesa per les autoritats competents) i la fi de les operacions de coordinació i salvament. Una bona gestió de l’emergència implica necessàriament un bon pla previ.

La recuperació, es refereix a la capacitat de tornar a la normalitat i a les mesures públiques i privades d’ajut i reparació dels efectes (compensacions per danys, decrets o mesures extraordinàries enfocades a l’ajut per a la recuperació de les zones afectades, tals com l’establiment de beneficis fiscals).

La resiliència es refereix estrictament a aquesta capacitat de recuperació, però donat que aquesta depèn també dels àmbits anteriors, és usual avaluar la major o menor resiliència d’una ciutat o regió en funció dels quatre àmbits citats al cicle del desastre.

Els Plans de Protecció Civil a Catalunya

Catalunya disposa actualment de plans de protecció civil [2]:

  • Territorials: PROCICAT (Pla territorial de protecció civil de Catalunya), els plans de protecció civil municipals i els plans supramunicipals.
  • Especials: AEROCAT (Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya), ALLAUCAT (Pla especial d'emergències per allaus a Catalunya), CAMCAT (Pla especial d’emergències per contaminació de les aigües marines a Catalunya), INFOCAT (Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya), INUNCAT (Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya), NEUCAT (Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya), Pla especial d’emergències per pandèmies, PLASEQCAT i PLASEQTA (Plans especials d’emergències exteriors del sector químic), RADCAT (Pla especial per a emergències radiològiques de Catalunya), SISMICAT (Pla d'emergències per risc sísmic a Catalunya), TRANSCAT (Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya) i VENTCAT (Pla especial d'emergències per risc de vent a Catalunya).

Tots aquests plans precisen d’un bon sistema d’alerta ràpida. El conjunt de capacitats necessàries per a generar i difondre informació d’alerta de manera oportuna i significativa, amb l’objectiu de permetre que les persones, les comunitats i les organitzacions amenaçades es preparin i actuïn adequadament i amb suficient temps d’anticipació per tal de reduir la probabilitat de pèrdues o danys (UNISDR, 2009).

El sistema d’alerta ràpida s’ha de basar en quatre punts fonamentals:

  • El coneixement del risc i els problemes associats.
  • El seguiment proper (la monitorització), l’anàlisi i el pronòstic de l’amenaça.
  • La comunicació i difusió dels avisos i alertes.
  • La capacitat de resposta local davant l’alerta.

Ha de ser a més un sistema de principi a fi (ha de gestionar tots i cadascun dels punts anteriors). Segons el decret 186/2007, de 28 d’agost d’estructura del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació l’organigrama general de la Protecció Civil és el que es mostra a la imatge de la dreta.

Es pot trobar més informació sobre Protecció Civil a Catalunya a la web del Departament d’Interior [3].

No hi ha cap dubte de que les millores en la gestió dels riscos naturals han disminuït en molt els seus efectes. Per a mostra analitzem les següents comparacions:

Aiguats de 1962 versus aiguats del 2000

El gràfic següent compara els efectes dels aiguats de l’any 1962 al Vallés amb els de l’any 2000 a Montserrat [4].

Segons l’autor hi ha grans millores referents a la vulnerabilitat i els danys i millores en la perillositat (hazard) i l’exposició. La precipitació va ser lleugerament més baixa en el segon episodi de pluges però les condicions hidrològiques i les pèrdues de mesures de protecció varen ser similars. Però el que sí que va ser menor és l’exposició i molt més la vulnerabilitat i en conseqüència els danys van ser molt menors l’any 2000.

Podem trobar molta més informació sobre la riada a La riuada del 1962 a Terrassa. A les imatges de la commemoració del 50 aniversari dels aiguats del 1962 s'observa que hi havia més exposició i més vulnerabilitat:

Aiguats de 1996 versus aiguats del 2018 i Sequera del 1986-1989 versus sequera del 2004-2008

L’aiguat de Barcelona del 2018 va ser més intens i extens que el del 1996 però, arrel d’aquests últims aiguats, s’havien millorat molt les xarxes de sensors i captació d’aigües en dipòsits pluvials i la gestió de les avingudes als claveguerams i no es varen produir pràcticament danys per la gran millora en la vulnerabilitat.

En canvi l’impacte de la sequera dels 2004-2008 va ser més gran que la del 1986-1989. La vulnerabilitat havia millorat amb el desenvolupament de plans de gestió. El problema en aquest cas va ser el gran augment de l’exposició. Més habitants i més consum d’aigua de regadius van fer insuficients aquests plans, malgrat fins i tot la construcció del nou embasament de La Llosa del Cavall.

La percepció del risc per part de la població

La informació del risc per fenomens meteorològics extrems és força esbiaixada. És de tots conegut que les notícies properes ens afecten molt més que les que ens són més llunyanes. Un fenomen catastròfic que ocasioni unes poques víctimes a Catalunya o a Europa mateix acapararà molt més els medis de comunicació que altra simultani a l’altra punta del Món i que hagi ocasionat moltes més víctimes. Fins i tot molts milers de víctimes i grandíssimes pèrdues materials. En certa manera, la població està immunitzada contra les desgràcies que es consideren alienes. El que passa molt lluny de nosaltres no és notícia i no ven diaris ni surt als medis de comunicació.

En aquest sentit, és molt important la conscienciació o sensibilització pública. El coneixement comú de la societat sobre els riscos i les mesures que es poden prendre per tal de disminuir l’exposició i la vulnerabilitat davant els riscos per fenomens extrems.

És un greu error que la percepció del risc sigui manipulada pels governs o els medis de comunicació.

Per exemple, el 10 de setembre de 2005, la notícia que acaparava els medis de comunicació era el desastre ocasionat per l’huracà Katrina a Nova Orleans (Estats Units). Al mateix temps, a Nimes (sud e França) hi havia hagut una pluja torrencial de 600 L/m2; a Mollet hi havia hagut un tornado que va causar pèrdues per valor de 600.000 €; una riada mortal havia causat dos morts a Catalunya. Aleshores, si en aquells moments s’hagués fet una enquesta a Catalunya sobre el risc de ser afectats per desastres naturals, el resultat haguera estat possiblement que hi ha molt poca percepció del risc.

1 = inundacions; 2 = tempestes de vent; 3 = neu i onades de fred; 4 = riscos
agro-meteorològics; 5 = canvi climàtic; 6 = cadena d’alerta i prevenció; 7 = altres.

El gràfic de l’esquerra resumeix més de 14.200 titulars de noticies publicades a la premsa (12.584 publicades al diari La Vanguardia) sobre canvi climàtic, riscos naturals i desenvolupament sostenible, a Catalunya, des de l’any 1982 fins l’any 2007 [5]. Segons aquest gràfic, la premsa considera més important el grup 4 (que inclou els incendis forestals) que el grup 1 (els aiguats). En canvi la realitat no és aquesta. El risc més gran a Catalunya, constatat per nombroses observacions, és el risc per inundació.

Per contra, els incendis es produeixen majoritàriament a l’estiu, quan no hi ha, habitualment, cap altra notícia destacable.

Observem ara que, al gràfic de la dreta [6], els titulars corresponents a nevades i onades de fred superen als de les inundacions. El motiu és que una nevada és un esdeveniment molt més mediàtic que una inundació, malgrat ser molt menys freqüent i molt menys perillós que una inundació [7]. Quan de fet les inundacions són el desastre ambiental que més afecta a la humanitat.

Tot plegat provoca un biaix erroni en la percepció del risc per part de la població.

Conclusió

El risc és el resultat del producte de la perillositat (la freqüència del fenomen) per la vulnerabilitat (la resistència dels bens als efectes del fenomen) i per l’exposició (la quantitat de bens exposats al fenomen).

A més, l’impacte del fenomen estarà vinculat a la correcta comunicació del fenomen, a l’educació de la població respecte el fenomen, a la percepció social i individual que en té la població, a la predicció i seguiment del fenomen, i a la capacitat de resposta i recuperació de la població. Els actors són tota la població, no únicament l’administració. Tothom n’és responsable en major o menor mesura.

Classificació dels riscos naturals

Amenaça hidro-meteorològica

Procés o fenomen d’origen atmosfèric, hidrològic o oceanogràfic que pot ocasionar la mort, lesions o altres impactes a la salut, tant com danys a la propietat, la pèrdua de medis de suport i de serveis, trastorns socials i econòmics, o danys ambientals (UNISDR, 2009).

Es a dir, tot aquell perill vinculat amb la meteorologia: temporals de vent, onades de fred o de calor, gelades, tornados i huracans, pedregades, nevades extraordinàries, tempestes elèctriques i pluges intenses.

Tots ells fenomens sobre els que no hi podem fer absolutament res per augmentar o disminuir la seva intensitat.

En canvi, hi ha fenomens sobre els que sí que hi podem actuar: les allaus; les esllavissades; els incendis forestals [8]; les rissagues [9] i els temporals de mar; els riscos costaners per erosió o per variacions en el nivell del mar; els riscos vinculats amb la fusió/formació del gel; les invasions d’aire amb pols en suspensió [10]; les inundacions [11]; les sequeres [12].

També existeixen riscos no atmosfèrics de gran impacte sobre l’atmosfera, com per exemple els volcans o les emissions de gasos d’origen antròpic. Amb efectes que poden ser molt importants sobre el clima de la Terra a curt, mitjà o llarg termini.

Amenaça geològica

Procés o fenomen geològic que podria ocasionar la mort, lesions o altres impactes sobre la salut, tant com danys a la propietat, la pèrdua de medis de suport i de serveis , trastorns socials i econòmics o danys ambientals (UNISDR, 2009).

Amenaces que inclouen els volcans, els terratrèmols i els tsunamis. Terratrèmols que poden ser absolutament devastadors, com el d’Haití de l’any 2010 [14] o els dos terratrèmols de Turquia-Síria de l’any 2023. A Barcelona hi va haver un terratrèmol important el 2 de febrer de l’any 1428 [15], amb un període de retorn d’uns cinc-cents anys.

Veiem les espectaculars imatges de l’erupció del volcà a Cumbre Vieja (illa de La Palma) l’any 2021 [13]:

Amenaça biològica

Procés o fenomen d’origen orgànic o que es transporta per mitjà de vectors biològics, el que inclou l’exposició a microorganismes patògens, toxines i substàncies bioactives que poden ocasionar la mort, malalties o altres impactes a la salut, tant com danys a la propietat, la pèrdua de medis de suport i de serveis , trastorns socials i econòmics o danys ambientals (UNISDR, 2009).

També afectats per les condicions meteorològiques, variacions climàtiques,... Poden afectar a conreus (plagues), animals (epizoòties) o persones (epidèmies).

Impactes a escala mundial

Podem citar aquí les pandèmies (com la del COVID-19) o els efectes globals provocats pel canvi climàtic (imatges de l’IPCC, SREX 2012) [16].

Segons el propi IPCC, els impactes dels esdeveniments meteorològics i climàtics depenen de: la naturalesa i severitat de l’esdeveniment (que afecten a tots els països del Món); la vulnerabilitat (molt més gran en els països en desenvolupament, el 95% de les pèrdues humanes entre 1970 i 2008); i la exposició (les pèrdues econòmiques són molt més grans en els països més industrialitzats).

Dades mundials de l’any 2021

Els gràfics següents han estat extrets de CRED. 2021 Disasters in numbers. Brussels: CRED. https://cred.be/sites/default/files/2021_EMDAT_report.pdf

S’observa que els principals desastres han estat l’huracà Katrina del 2005, el terratrèmol del Japó del 2011, i els huracans als Estats Units del 2017 i 2021. La major quantitat de desastres es produeixen als continents Asiàtic i Americà. A més, l’any 2021 ha augmentat el nombre d’inundacions i tempestes respecte la dècada 2001-2020.

Respecte el nombre de morts, l’any 2021 s’observa una disminució de víctimes mortals al continent asiàtic i un augment al continent americà, respecte la dècada 2001-2021. S’observa que l’any 2021, en general, ha disminuït notablement el nombre de víctimes mortals respecte la dècada 2001-2020. Segurament per les millora dels plans de prevenció de desastres i les millores tecnològiques. L’any 2021, les pèrdues econòmiques han estat molt grans al continent americà, seguit del continent europeu i del continent asiàtic. I han estat causades principalment per inundacions i tempestes. Seguides de sequeres i terratrèmols.

España (2000-2020)

Segons dades de protecció civil [17], les víctimes per tipus de risc natural a España durant el període 2000-2020 han estat les següents, amb tendència a la disminució durant la sèrie històrica. Durant la sèrie històrica, el percentatge per tipus de risc natural ha estat més gran per les sequeres, seguides de les inundacions. A més, s’ha de tenir en compte que el registre de defuncions per sequera es va iniciar l’any 2003, posteriorment a l’onada de calor que va assolar Europa i va ocasionar un gran nombre de defuncions.

En resum, sense tenir en compte les defuncions per onada de calor, el major nombre de víctimes es produeix (en aquest ordre) per causa d’inundacions, temporals costaners, incendis i fortes ventades.

La situació particular de Catalunya

Historial d’esdeveniments

[18] La documentació històrica procedent de manuscrits ofereix la possibilitat d’estudiar fenòmens d’inundació esdevinguts des de l’època medieval fins ara. En el cas de Catalunya la documentació continguda en els registres històrics es particularment rica, ja que la història del Principat és marcada per les periòdiques inundacions que l’afecten. Hi ha registres històrics des del segle XIV que en parlen.

En els darrers sis segles, la conca que ha registrat més inundacions ha estat la del Ter, amb 121 casos (període 1322-2000), seguida de la del Baix Llobregat, amb 112 casos (període 1315-2000). A nivell de danys, però, sembla haver-n’hi més a la del Llobregat, cosa que indicaria més vulnerabilitat d’aquesta conca.

Els documents històrics demostren l'ocurrència d'inundacions de tot tipus, principalment riuades, que són les que han provocat danys més considerables. Segons les dades del registre històric, l’època de l’any preferent per al desenvolupament del fenomen és la tardor, però també hi ha registres a la resta d’estacions. Els mesos de setembre, octubre i novembre sumen el 75 % d’ocurrències.

Segons les dades del projecte Rinamed, les inundacions més importants a Catalunya són les dels anys 1863, amb 33 morts; 1874, amb 600 morts i 700 habitatges destruïts; 1907, amb 29 morts i 110 habitatges destruïts; 1940, amb 90 morts i 380 cases afectades; 1962, amb 815 morts; 1971, amb 35 morts i 450 fàbriques afectades; 1982, amb 6 morts, i el 1994, amb 10 morts.

A partir del segle XIX es disposa d’un registre qualitativament més ric, per la implantació progressiva d’estacions meteorològiques i aforaments.

Tenint en compte tots els episodis de crescuda ocorreguts durant el període 1900-2006, s’observa un increment significatiu al final del període (figura 1). Aquest augment prové del fet que es disposa de més informació en els darrers anys, i també al descens del llindar de sensibilitat per una ocupació més gran dels espais (llocs on abans una crescuda ordinària no afectava res perquè no hi havia cap objecte vulnerable, ara sí que n’hi tenen i, per tant, queden afectats).

Estimació de recurrències

El registre històric en el període 1300-2000 parla principalment d’episodis catastròfics amb freqüències anuals que oscil·len entre 0,02 i 0,07 inundacions per any segons el curs principal considerat.

A mesura que el registre és més complet es poden considerar inundacions ordinàries i extraordinàries, a més de les catastròfiques. Per al període 1900-1980, la freqüència anual es de 0,8 inundacions per any, mentre que si considerem el període 1980-2006 la freqüència augmenta espectacularment fins a 2,8 inundacions per any. Aquestes dades denoten la gran influència que té el registre i la seva qualitat en el càlcul de les recurrències.

Nombre de víctimes

El nombre de morts és un degoteig continu en el temps. La figura 2 de la imatge anterior ens mostra el panorama durant el segle XX. Segons dades extretes del Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya INUNCAT, completat amb dades pròpies, els episodis d’inundacions més importants pel que fa al nombre de víctimes han estat els següents:

  • 1863, amb 33 morts
  • 1874, amb 600 morts
  • 1907, amb 29 morts
  • 1940, amb 90 morts
  • 1962, amb 815 morts
  • 1971, amb 35 morts
  • 1982, amb 6 morts
  • 1994, amb 10 morts
  • 1995, amb 1 mort
  • 1998, amb 1 mort
  • 1999, amb 2 morts
  • 2000, amb 9 morts
  • 2004, amb 3 morts
  • 2005, amb 4 morts
  • 2006, amb 2 morts.

Actualment, l’experiència ens mostra que les víctimes mortals s’estan produint no pas en els cursos principals sinó en cursos secundaris lligats a torrents, rieres i barrancs. Són llits que passen gran part de l’any secs, i aquest fet propicia la manca de percepció de perill.

Inundacions històriques a Catalunya

Registre de les inundacions històriques de Catalunya segons l'Agència Catalana de l'Aigua i la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar (2012) des del 1674. Al panell a) es mostra el nombre d'inundacions documentades per any. Al panell b) es presenta la sèrie diferenciada i suavitzada i la funció exponencial que s'ha fet servir per eliminar la tendència de l'índex. Al gràfic de la dreta es pot veure l'índex IC resultant.

Evolució temporal dels índexs IC, NAO i del nombre de taques solars per any. En blau i vermell es destaquen períodes en què les inundacions van ser respectivament, més i menys freqüents que de mitjana. Tots els índexs estan representats en unitats de desviacions estàndards (SD)

(Font dels gràfics: L’Atzavara 25 (2015), p. 122; Marcos Fernández-Martínez i Ander Achotegui-Castells; La variabilitat interdecadal de l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord com a possible determinant de la freqüència de rierades a Arenys)

Any 1907 (12 al 27 d’octubre)

Precipitacions registrades superiors als 200 mm en 24h. Les més importants a l’Alt Pirineu. L’episodi comença el 12 d’octubre a la part baixa de la conca del riu Llobregat i a la conca del Cardener prop de Manresa. Els dies 15 i 16 afecte més les comarques gironines. I, finalment, entre els dies 20 i 27 les precipitacions afecten tot Catalunya, principalment la conca del Segre i de l’Ebre. A algunes zones del Delta de l’Ebre la crescuda arriba als 9,65 metres i causa efectes catastròfics.

El cabal de l’Ebre arriba a 12.000 m3/s a Tortosa i el del Segre a 5.200 m3/s a Lleida. (El cabal mitjà de l’Ebre per a l'any 2021 a l'estació de Tortosa va ser de 244 m3/s, i el cabal base del Segre a Lleida de 29,44 m3/s).

Hi ha 39 víctimes mortals. Es desconeixen amb exactitud les pèrdues econòmiques, que s’estimen en unes 400 mil pessetes de l'època. Causa un gran impacte social, amb l’afectació d’infraestructures hidràuliques, inundació de fàbriques, cases i camps de conreu. L’episodi també afecta Osca (Aragó) i el sud de França.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Riudabella (Vimbodí-Poblet): 248 mm
  • Montserrat: 231,9 mm
  • Barcelona – Gracia: 226,1 mm
  • Olot: 220 mm
  • Puigcerdà: 209,2 mm

Fonts consultades:

Any 1919 (6 al 10 d’octubre)

Les precipitacions superen els 200 mm en 24h. El cabal del Ter, a l'alçada del Pont de la Barca (Girona), arriba als 1.320 m³/s (amb un cabal base de 4,60 m3/s), inutilitzant la línia ferroviària al pont de Bonmatí (Sant Julià de Llor i Bonmatí). Es produeixen inundacions des de Cellera de Ter fins a Girona, on s’hi sumen les aigües procedents de les avingudes del Güell i l’Onyar amb efectes catastròfics.

El Llobregat arriba a cabals de 1.529 m3/s a Martorell (amb un cabal base de 3,91 m3/s) inundant localitats com Sant Vicenç de Castellet que queda totalment incomunicada. No consta cap víctima mortal però els danys econòmics s’estimen en 500.000 pessetes de l’època. Resulten afectats molts ponts, i s’inunden nombroses fàbriques. Es mobilitza exèrcit, bombers i Creu Roja.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Ripoll: 164,7 mm en 6 dies
  • Vic: 227,6 mm en 10 dies
  • Torelló: 220,7 mm en 10 dies
  • Camprodon: 180,3 mm en 10 dies
  • Girona1984,4 mm en 12 dies

Fonts consultades:

Any 1930 (18 al 19 d’octubre)

Es registren precipitacions superiors als 200 mm (348 mm en només 14h a Montblanc). A Tarragona es produeixen greus inundacions. El Club Nàutic de Tarragona queda arrasat pel desbordament del riu Francolí (amb un cabal de fins a 1.976 m3/s, amb un cabal base de 0,20 m3/s) per l’avinguda de tots els seus afluents, en especial del riu Brugent (que destrossa el pont de formigó armat que s’acabava de construir a La Riba, en la seva desembocadura) amb un cabal de 1.580 m3/s (cabal base de 0,14 m3/s).

Es registren 14 víctimes mortals. Resulten afectats diversos ponts a La Riba, que queda sense llum, telèfon i aigua potable. Nombrosos camps de cultiu són arrasats per les aigües. Es produeixen greus danys a molins d'aigua i edificis riberencs.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Montblanc: 349,5 mm
  • Rocafort de Queralt: 280 mm
  • Prades: 280 mm
  • L’Espluga de Francolí: més de 220 mm

Fonts consultades:

Any 1937 (24 al 29 d’octubre)

Precipitacions a tota Catalunya superiors als 70 mm, en especial a l'Alt Pirineu i la conca del Segre i els seus afluents. En alguns punts (Estany Gento) es superen els 400 mm acumulats. Entre els dies 25 i 27 d’octubre creixen molt els rius Flamisell (3.250 m³/s a Capdella), Garona, Noguera Pallaresa (3.350 m³/s a La Pobla de Segur), Segre (3.550 m³/s a Lleida) i Ebre (sense arribar aquest al cabal de 1907).

A Lleida el cabal mitjà diari s’estima en 2.900 m³/s, amb una punta de 3.500 m³/s durant sis hores el 29 d'octubre al matí.

Hi ha víctimes mortals a la Val d’Aran, però no se’n té constància del nombre exacte. Causa grans destrosses en edificis, magatzems i fàbriques com en el cas de la Torre de Cabdella pel desbordament del riu Flamisell. La crescuda de l’Ebre causa greus danys a la zona de Terres de l’Ebre, a Xerta, a l’església el nivell de l’aigua arriba als 8,5 m. Els danys són considerables, especialment en el sector de l’agricultura i les infraestructures hidroelèctriques.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Estany Gento: 430 mm
  • La Pobla de segur: 96 mm
  • Lleida: 78 mm

Fonts consultades:

Any 1940 (17 al 20 d’octubre)

Inundacions catastròfiques per precipitacions superiors als 140 mm en 24 h. Es desborden el Ter (3.350 m3/s a El Pasteral, cabal base 33,70 m3/s), el Fluvià (2.000 m3/s a Garrigàs, cabal base 2,07 m3/s) i la Muga (1.200 m3/s a Castelló d’Empúries, cabal base 1,0 m3/s). Al municipi de Camprodon s’acumulen 734 mm durant els tres dies de l'episodi.

Hi ha 90 víctimes mortals i els danys estimats són 120 milions de pessetes de l'època (equivalents a 142 milions d’euros de 2020). Es destrueixen 149 comerços, 230 finques urbanes, 165 indústries, 58 ponts, 25 km de carreteres i 12 km de vies de ferrocarril. A Roquetes i Tortosa l'aigua trenca el canal dret del riu Ebre i inunda camps de cultiu i carrers. Els danys suposen pèrdues valorades en més de 120 milions de les antigues pessetes (equivalents a 142 milions d’euros de 2020). L’impacte és molt gran al produir-se en un context de postguerra civil.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Freser Superior: 436 mm
  • Camprodon: 743 mm

Fonts consultades:

Any 1962 (25 de setembre)

Es registren precipitacions superiors als 200 mm en menys de 24 h (entre el vespre i la nit del 25 de setembre). Nombroses tempestes afecten especialment, les poblacions de Rubí, Terrassa i Sabadell, situades a la comarca del Vallès Occidental.

El riu Llobregat (2.345 m3/s a Martorell, cabal base 3,9 m3/s), Besòs (1.550 m3/s a Montcada, cabal base 0,7 m3/s) i els seus afluents, el Congost (1.234 m3/s a La Garriga, cabal base 0,05 m3/s) surten de llera provocant grans danys materials. Sabadell recull 95 mm en tan sols 45 minuts, amb intensitats de 6 mm/minut.

Hi ha 815 víctimes mortals i desapareguts [19] i els danys materials pugen a 2.650 milions de pessetes de l'època (equivalents a més de 600 milions d’euros de 2020). Resulten destruïts totalment nombrosos habitatges, ponts i altres infraestructures hidràuliques així com part de la xarxa viària i ferroviària. Els desbordaments, sobretot de la riera de les Arenes i el riu Ripoll, arrasen part de Rubí, Sabadell i Terrassa, sent les tres poblacions més afectades per la catàstrofe i on es perden més vides humanes. Una de les causes va ser la construcció de molts habitatges de baixa qualitat en zones inundables. Habitatges que acollien milers d’immigrants vinguts a viure i treballar a Catalunya.

El Vallès, especialment l’Occidental, es declara internacionalment zona catastròfica i hi arriba molta ajuda solidària.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Martorelles: 360 mm
  • Esparraguera: 218 mm
  • Olesa de Montserrat: 225,4 mm
  • La Tuxans – Llagosta: 297,1 mm
  • Corbera de Llobregat: 223 mm
  • Alella: 218 mm
  • Teià: 217 mm

Fonts consultades:

Any 1962 (10 al 14 d’octubre)

Es registren precipitacions superiors als 150 mm en 24h. A més de la província de Girona, també es veuen afectades pel temporal les províncies de Figueres, Blanes, Riudellots de la selva i Banyoles. El Ter i l’Onyar (335 m3/s a Girona, cabal base 0,2 m3/s) surten de llera causant inundacions a molts carrers de la localitat arribant a alçades de fins a 1,7 m en alguns carrers. El Fluvià registra cabals de 230 m3/s a Esponellà, amb un cabal base de 2.0 m3/s.

Al Vallés, on encara no s’havien recuperar dels aiguats del 25 de setembre es produeixen greus danys a les rieres i el seu entorn, si bé en aquest cas no hi ha víctimes mortals. Es calcula que els danys pugen a 600 milions de pessetes de l'època (equivalents a més de 129 milions d’euros de 2020).

Arran d’aquests aiguats i dels que es van produir un mes abans es decideix començar la canalització d’algunes de les rieres i rius sortits de llera.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Calella: 319 mm
  • Sils: 266 mm
  • Girona: 215 mm
  • Tordera: 213mm
  • Arenys de Mar: 204 mm

Any 1963 (13 al 14 de setembre)

Es registren valors diaris de precipitació superiors a 100 mm en algunes poblacions. La província de Girona és una de les més afectades pel desbordament dels rius Ter, Onyar i Güell. El Fluvià arriba a 870 m3/s a Esponellà (cabal base 2,0 m3/s), l’Onyar arriba a 256 m3/s a Girona (cabal base 2,29 m3/s) i la riera Major a 1.300 m3/s a Vilanova de Sau (cabal base 3,60 m3/s). Es registren també fortes ràfegues de vent.

A partir de primera hora del matí del dia 14 s’inicia el desguàs de 0,5 m del Pantà de Sau, per intentar regular el cabal del riu Ter. Hi ha enormes pèrdues al sector agrícola: la collita de blat de moro valorada entre 90 i 100 milions de pessetes de l'època es perd totalment.

A Barcelona es produeixen danys al clavegueram i inundacions a diversos punts de la ciutat. Al Poble Nou l'aigua arriba als 0,5 metres d’alçada, inundant magatzems, locals, comerços i indústries. A Girona els danys són considerables en el sector agrícola i s’inunden alguns carrers.

Hi ha 4 víctimes mortals.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Cornellà de Llobregat: 170 mm
  • Llambilles: 149,3 mm
  • Bordils: 143 mm
  • Girona: 119,5 mm

Fonts consultades:

Any 1970 (10 al 12 d’octubre)

Es registren precipitacions superiors als 200 mm. Nombroses tempestes afecten tota Catalunya, especialment a la zona del Pirineu Oriental: la capçalera del riu Fluvià (1.630 m3/s a Esponellà, cabal base 2,0 m3/s), la conca mitjana del riu Ter (1.066 m3/s a Roda de Ter, cabal base 3,60 m3/s) i els rius Onyar, Anoia i Gaià. Les zones amb valors màxims de precipitació són les conques del Pirineu Oriental i les conques del riu Francolí i Gaià. La Muga arriba als 1.100 m3/s a Castelló d’Empúries (cabal base de 1 m3/s).

No consta cap víctima mortal. Els danys es valoren en 500 milions de pessetes de l'època (equivalents a més de 63 milions d’euros de 2020). Amb greus danys en cultius i regadius, en particular al curs baix de la Tordera, on es perd tota la collita. Resulten afectats més de 200 comerços amb danys valorats en unes 15.000 pessetes de l'època per cada habitatge (equivalents a 1.890 euros de 2020). S’inunden les instal·lacions de la central hidroelèctrica de Can Brandia (Sant Pau de Segúries, Ripollès), causant greus problemes de subministrament. Prop de 2.000 persones en resulten damnificades.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Tregurà: 356 mm
  • Vilallonga de Ter: 272,8 mm
  • Castellfollit de la roca: 254,5 mm
  • Sils: 236,6 mm
  • Gurb: 234,5 mm

Fonts consultades:

Any 1971 (19 al 23 de setembre)

Es registren precipitacions superiors als 100 mm. Nombroses tempestes afecten tota Catalunya i Aragó. El riu Llobregat assoleix valors rècord del segle XX, la cresta de l’avinguda l’eleva més de 10 metres per sobre del seu nivell habitual (3.080 m3/s a Martorell, cabal base 3,9 m3/s). El Fluvià arriba als 1.630 m3/s (cabal base 2 m3/s).>/p>

A Cornellà de Llobregat l’aigua supera alçades de 2,5 m, amb efectes catastròfics. Posteriorment es produeix un moviment veïnal per aconseguir la canalització del riu.

Hi perden la vida 19 persones i es produeixen elevades pèrdues en collites (al Prat de Llobregat es perd totalment). Es calcula que els danys pugen a 7.000 milions de pessetes de l'època (equivalents a més de 800 milions d’euros de 2020). El sector industrial va ser el més afectat amb danys estimats de més de 5.000 milions de pessetes (593 milions d’euros de 2020). A les indústries es perden nombroses hores de feina i molts obrers queden a l’atur durant dies.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Figueres: 639 mm
  • Sant Boi de Llobregat: 426 mm
  • Esparraguera: 410 mm
  • Santa Maria de Palautordera: 386,5 mm
  • Balsareny: 282,4 mm

Fonts consultades:

Any 1977 (18 al 19 d’octubre)

Es registren precipitacions superiors als 200 mm. Nombroses tempestes afecten gran part de la Península Ibérica i particularment, Catalunya. A Sant Pere Pescador les aigües arriben a una alçada de mig metre als carrers. Es distingeixen tres nuclis de màximes precipitacions: la zona del Ripollès, la Garrotxa i l’Osona (íntegrament el dia 18); la zona de Guilleries (molt localitzat i íntegrament el dia 18); i la zona de l’Empordà (únicament el dia 19).

Les avingudes més grans es registren a la part alta del riu Ter (3.202 m3/s a Sant Joan de les Abadesses, cabal base 1,73 m3/s) i al Fluvià (1.300 m3/s a Garrigàs, cabal base 2,07 m3/s). El riu Fluvià surt de llera per les dues marges al llarg del seu curs, arrossegant finques i hortes. A Sant Joan de les Abadesses i Camprodon resulten afectades nombroses indústries. Són destruïts alguns edificis, ponts i infraestructures hidràuliques. També hi ha inundacions als Pirineus Orientals francesos, on es recullen 257 mm en 48 h (Amélie-les Banys).

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Vilallonga de Ter: 385 mm
  • Cadaqués: 285,5 mm
  • Ripoll: 272 mm
  • Roses: 260 mm
  • Portbou: 220 mm

Fonts consultades:

Any 1981 (tarda del 21 d’agost)

Episodi de pluges al litoral de Barcelona. Alguns torrents de l’Àrea Metropolitana de Barcelona surten de llera provocant grans danys materials. El riu Llobregat arriba als 6,53 m3/s a Martorell el dia 22 (cabal base 3,97 m3/s).

La xarxa de clavegueram de la ciutat de Barcelona resulta insuficient [20]. S’inunden molts carrers i són necessaris rescats de persones atrapades dins de cotxes a la zona de Collblanc i el Cinturó de Ronda. És necessària l'actuació dels bombers per realitzar tasques d’emergència com treure aigua dels soterranis i baixos o revisar l’estat dels edificis.

S’inunden els càmpings de les platges de Gavà, Viladecans i Castelldefels, on també s’inunden comerços. L’aeroport del Prat es quedar unes hores sense subministrament elèctric.

A Jaén, Granada, Castelló de la Plana o Benicàssim es produeixen inundacions de major importància. Al Monestir de Sant Pau del Camp l’aigua arribà a una alçada de 2 m. Els danys pugen a 53 milions de pessetes de l'època (equivalents a més d’1,4 milions d’euros de 2020).

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Foix: 175 mm
  • Sant Boi de Llobregat: 134,7 mm
  • Finestrelles: 113,8 mm
  • Cornella de Llobregat: 136 mm

Fonts consultades:

Any 1982 (6 al 8 de novembre)

Inundacions catastròfiques considerades les més extenses des del 1940 al Pirineu Català. Nombroses tempestes afecten tot Catalunya, el sud-est de França, Aragó i Andorra. A l’embassament d’Oliana, situat en la part alta del riu Segre, es registra una entrada mitjana de 1.886 m³/s entre les 22:00 i les 23:00 h del dia 7 amb una elevació màxima de nivell de 10,9 m.

La major part de les avingudes s’aconsegueixen laminar gràcies als embassaments de les principals conques pirinenques, si bé no es pot evitar el desbordament dels rius Segre i els seus afluents, així com el Llobregat, el Tech i la Têt a França, i el Valira a Andorra. El Ter arriba als 1.000 m3/s a Ripoll (cabal base 2,9 m3/s), i el Llobregat a 1.600 m3/s a Martorell (cabal base 3,97 m3/s). El Segre arriba als 3.200 m3/s a Lleida i l’Ebre a 3.200 m3/s a Tortosa.

Hi ha 14 víctimes mortals a Catalunya. Els danys materials pugen a 45.000 milions de pessetes de l'època (equivalents a més de 1.030 milions d’euros de 2020). Diversos pobles, especialment de Lleida, queden incomunicats fins a una setmana més tard.

Importants esllavissades afecten nombrosos trams de carreteres i diversos pobles, en alguns casos de manera catastròfica. Pont de Bar i La Pobla de Lillet en resulten greument afectats. El nucli de Pont de Bar ha de ser canviat d'emplaçament. La Seu d’Urgell va quedar incomunicada. L'impacte en la indústria tèxtil és important (uns 5.000 milions de pessetes de l'època).

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • La Molina: 555 mm
  • La Pobla de Lillet: 340 mm
  • Cabdella: 323 mm
  • Ribes de Freser: 237 mm
  • Estany Gento: 215 mm

Fonts consultades:

Any 1986 (28 de setembre al 2 d’octubre)

Es produeixen diverses inundacions a la Comunitat Valenciana (la imatge correspon a l’1 d’octubre a Alcoy, El Mundo), Balears i Catalunya. Es registra una precipitació superior als 350 mm en 24 hores a Alacant. A Catalunya, les comarques més afectades són Cornellà de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Barcelona, Granollers, Tortosa i l’Ampolla.

A les províncies de Girona, Tarragona i Barcelona els màxims de precipitació es registren la nit de l'1 d'octubre. El dia 2 d'octubre plou especialment a la província de Girona sense superar els 100 mm en 24 hores. Les quantitats més intenses es registren a les províncies de Girona, Tarragona i Barcelona. El Ter arriba als 400 m3/s a Ripoll (cabal base 2,90 m3/s), el Fluvià als 303 m3/s a Garrigàs (cabal base 2,07 m3/s). Dues rieres es desborden al seu pas per les poblacions de l'Ampolla i Tortosa, i als carrers el nivell arriba als 0,20 m.

Hi ha una víctima mortal al municipi de Granollers. No hi ha quantioses pèrdues materials, en comparació a altres episodis de caràcter catastròfic. Amb l'objectiu de prevenir possibles inundacions molts ajuntaments organitzen serveis de vigilància dels rius que es troben a prop de les seves poblacions. Protecció Civil efectua el seguiment de les pluges a través de la informació facilitada per les confederacions hidrogràfiques i l’Institut Nacional de Meteorologia.

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Godall: 114 mm
  • Amposta: 125 mm
  • Bordils: 143 mm
  • Girona: 119,5 mm

Fonts consultades:

Any 1994 (9 a l’11 d’octubre)

Nombroses tempestes afecten el camp de Tarragona, Muntanyes del Montsant i de Prades i la zona del Vallès. Amb inundacions a Alforja i Cornudella de Montsant. Alguns pobles en resulten aïllats, com Siurana o La Riba, i s’evacuen algunes zones.

El riu Llobregat augmenta 4,60 m respecte el seu nivell habitual al seu pas per Mercabarna, a prop de Barcelona, arribant als 299,91 m3/s a Martorell (cabal base 3,97 m3/s). El riu Francolí arriba als 1.600 m3/s a Tarragona (cabal base 0,2 m3/s). L’episodi es produeix després d’un estiu amb grans incendis forestals. En conseqüència les pluges resulten molt costoses en termes econòmics per la gran vulnerabilitat de les zones afectades, especialment el port de Tarragona (port i complex industrial).

Hi perden la vida 10 persones. Els sectors de ramaderia i agricultura també en resulten afectats, especialment en pobles del Camp de Tarragona, de la conca del Baix Llobregat i del Vallès. A la zona de l’Empordà es produeixen inundacions que principalment afecten baixos i soterranis.

La Generalitat publica consells per autoprotecció i a Tarragona s’activa el pla PREVIMET. El Consorci de Compensació d’Assegurances abona un total de més de 8.000 milions de pessetes (85 milions d'euros del 2020) en indemnitzacions. Segons la premsa els danys totals pugen a 23.400 milions de pessetes (249 milions d'euros del 2020).

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

  • Alforja: 424,1 mm
  • Cornudella de Montsant: 406,5 mm
  • Mas de Barberans: 376,5 mm
  • Torroella de Montgrí: 381 mm
  • Vimbodí: 272 mm

Fonts consultades:

Any 1995 (21 de setembre)

La imatge mostra l’estat en què van quedar dos cotxes arrossegats per la força de les aigües en un carrer del Raval de Barcelona. Al vespre una tempesta molt potent es situà damunt la ciutat de Barcelona, especialment al voltant de l’Eixample. Es registren precipitacions de 145 mm a la Plaça Universitat, 114 mm a la Sagrada Família, 92 mm a la Plaça Lesseps (amb intensitats de precipitació superiors als quatre litres i minut) i 90 mm a la Sagrera. En canvi, l’observatori de la Vila Olímpica enregistrà tan sols 18 mm i en àrees properes a Barcelona les precipitacions van ser intenses, però no torrencials. Barcelona es torna un caos. Hi ha carrers que baixen com rieres, inundant baixos i arrossegant l’aigua tot el que troba. Un home de 60 anys mor arrossegat al carrer Casanova.

Fonts consultades:

Any 1996 (2 de setembre i 12 d'octubre)

Una gran tempesta, provocada per una DANA de –20°C a la vertical del golf de Lleó i els 22°C de la superfície del mar, afecta la meitat nord de la comarca del Maresme. A partir de les dues del migdia el cel es va ennuvolant i a dos quarts de cinc de la tarda s’inicien les fortes precipitacions. Una gran tempesta d’aigua, pedra i vent s’abat sobre Vilassar de Mar (140 mm), Vilassar de Dalt (149 mm), Cabrils (112 mm), Cabrera, Teià i Premià de Mar. Amb intensitats de precipitació de cinc litres per minut, durant noranta minuts.

Un veí de Cabrils mor arrossegat per l’aigua, mentre a Teià una altra persona ha de ser rescatada. Les rieres s’enduen desenes de cotxes al mar i s’inunden baixos i soterranis. Es talla la circulació a la N-II. A la línia ferroviària es perd els subministrament elèctric. Les pèrdues en l’agricultura es valoren en 1.500 milions de pessetes.

Fonts consultades:

Any 2000 (10 de juny)

Els aiguats comencen a la matinada i afecten primer el Baix Penedès. Amb serioses destrosses al Vendrell. Posteriorment es produeix una tromba d’aigua que causa greus desperfectes a les comarques del Bages, Osona, Anoia i Baix Penedès, tant per la pluja i les inundacions com per les esllavissades i caiguda de pedres. Les quantitats màximes de precipitació es recullen a la conca del Llobregat, i concretament a la comarca del Bages. El riu Llobregat puja de nivell (més de 4,5 m sobre el pont de l'antiga carretera N-II) i n’hi ha inundacions sobtades per crescuda de rieres, tant en aquesta conca com a la de la Riera de la Bisbal, rieres del Garraf i altres indrets.

El riu Llobregat arriba als 1.400 m3/s a Martorell (cabal base 3,97 m3/s) i els 1.100 m3/s a Castellbell (cabal base 3,12 m3/s). Hi perden la vida 5 persones (dues de les quals en l’esfondrament d’un pont de la N-II). Més de 1300 cotxes són arrossegats durant l'episodi, a més dels nombrosos danys al sector agrari. El Consorci de Compensació d’Assegurances ha de pagar 40,8 milions d’euros de 2020 en indemnitzacions. Els treballs de recuperació s’allarguen més d’un mes.

L’impacte sobre la seguretat geològica de la muntanya de Montserrat és greu, amb un alt perill de caiguda de roques. Es recullen fons econòmics per reconstruir les zones danyades del Monestir de Montserrat i els seus voltants. Es calculen uns danys per valor de 65 milions d’euros (equivalents a 97 milions d’euros de 2020).

Els valors màxims de precipitació total registrats són:

El Bruc: 219,6 mmCallús: 426 mmRajadell: 224 mmSant Salvador de Guardiola: 208 mm

Fonts consultades:

Any 2002 (31 de juliol a l’1 d’agost)

L’episodi es dona la nit del 31 de juliol a l’1 d’agost del 2002. Ja la tarda del 31 de juliol s’havien registrat 134 mm a la Garriga. Les primeres pluges intenses reguen el litoral barceloní i la tempesta resta estacionària damunt d’aquesta àrea durant unes cinc o sis hores.

A Montgat es registren 248 mm, a Teià 222 mm, a Tiana 218 mm, al Masnou 217 mm, a Badalona 203 mm, a Alella 190 mm, a Vilassar 176 mm i a Barcelona 176 mm. Un xàfec històric al pic de l’estiu i a l’entorn de Barcelona. Una situació anòmala en un estiu que va ser, en línies generals i en el conjunt de Catalunya, poc calorós i plujós.

Fonts consultades:

Any 2014 (29 al 30 de novembre)

Una depressió, des del sud de la Península, s’acaba posicionant entre el País Valencià i les Balears, amb una forta llevantada a Catalunya. Són de destacar els 336 mm recollits a l’estació automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya instal·lada als Ports, només el dia 29. El valor més elevat en 24 hores mai registrat en una estació de la xarxa fins aleshores.

La segona part del temporal comença amb més força a l’extrem nord-est, amb unes pluges extraordinàries durant la matinada de dissabte a diumenge a l’Alt Empordà, amb efectes més destructius a Figueres. Molts rius del quadrant nord-oriental de Catalunya augmenten molt de cabal i surten de llera. La força del vent, de l’est i el nord-est, i l’estat del mar són també destacables.

Es registren 140 mm a Llançà, 186 mm a Cabanes (170 mm en 4 hores), 157 mm a Cadaqués i 141 mm a Figueres. A Figueres s’ensorra una part de la Rambla.

Fonts consultades:

Any 2016 (12 d’octubre)

Les afectacions més destacades han estat les que ha sofert la carretera N-II, que s’ha hagut de tallar entre Vilassar de Mar i el Masnou, i les que s’han viscut a la línia R1 de Rodalies de Renfe, que també s’ha hagut d’interrompre entre el Masnou i Mataró.

Hi ha una víctima mortal. Un home, veí de Mataró, mor en quedar atrapat en un cotxe a la riera de Cabrils, a Vilassar de Mar, al travessar la riera sense fer cas de les indicacions de seguretat.

Les precipitacions són torrencials al Maresme, particularment a la part inferior i central de la comarca. Es registren precipitacions superiors als 100 mm en molts observatoris. Els valors màxims es registren a Vilassar de Mar (257 mm ) i Cabrils (234 mm). A Cabrils la intensitat de la precipitació va arribar a 133 mm en una hora i 85 en 30 minuts, valors horari i semi-horari rècord, fins aleshores, en la xarxa d’estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya.

Fonts consultades:

Any 2019 (22 al 23 d’octubre)

L’entrada de vent de llevant per una depressió mediterrània, en combinació amb un considerable embossament d’aire fred en altura provoca greus inundacions, amb set víctimes mortals. Les comarques més afectades són el Baix Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i les Garrigues, principalment la tarda i vespre del dia 22.

El riu Francolí augmenta ràpidament de cabal i ho arrossega tot al seu pas.

La precipitació més destacada es registra a Prades (Baix Camp) amb 292 mm. I diverses poblacions superen els 200 mm. Es produeix també un segon nucli tempestuós a l’Empordà, on la precipitació passa lleugerament dels 200 mm. A més, a banda d’aiguats, la situació de llevant genera un tornado, un esclafit, mànegues i nombroses afectacions en la xarxa viària i ferroviària.

Fonts consultades:

Any 2020 (20 al 22 de gener) – El temporal Glòria

Una potent depressió, batejada amb el nom de “Gloria”, assola Catalunya entre el 19 i el 23 de gener de 2020. Pel que fa a la pluviometria, els seus efectes són especialment adversos els dies 20, 21 i 22, causant inundacions greus, totalment excepcionals en un mes de gener, i, al menys, tretze víctimes mortals.

Segons Javier Martín Vide, catedràtic de geografia física de la UB, en el seu treball monogràfic publicat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ‘Sobre el temporal Gloria (19-23.01.20), els seus efectes sobre el país i el que se’n deriva’ [21] : “···la virulència del Gloria no va ser a causa de la seva pressió superficial, ni la depressió aïllada a nivells alts (DANA), sinó al fort gradient bàric (de pressió) entre el sud peninsular i les illes Britàniques, on un anticicló potentíssim va assolir una pressió rècord en 300 anys de 1050 hPa a la vertical de la regió londinenca (Heathrow, 1049,6 hPa)”.

Gloria es centra al sud-est de la península Ibèrica i provoca una sòlida entrada de vent de l’est al nord-est amb precipitacions abundants i intenses, en força casos en forma de tempesta. Pel que fa a precipitació, el més rellevant no és la pluja diària acumulada, que no pot considerar-se extraordinària, sinó el total acumulat durant l’episodi. Segons Meteocat, des de l’episodi dels dies 15-20 desembre del 1932 que no es vivia un episodi similar pel que fa a abundància i distribució. En aquella ocasió es van recollir entre 400 i 500 litres per metre quadrat.

Les precipitacions totals acumulades són impressionants: 516 mm a Lliurona (Alt Empordà), 430 mm al Puig Sesolles (Montseny), 425 mm a Viladrau, 402 mm a Sant Pau de Segúries, 400 mm a Santa Pau (La Garrotxa) i 315 mm a Horta de Sant Joan (La Terra Alta). A Barcelona destaquen els 70 litres/m2 del Fabra o 106 litres/m2 al Raval.

Nombrosos rius i rieres surten de llera, amb inundacions severes en les quatre demarcacions. Les avingudes més remarcables són les del Ter i la Tordera, que provoquen grans destrosses cóm el trencament dels ponts de Blanes a Palafolls .

Pel que fa al vent, no es bat cap rècord de velocitat absoluta, però sí una extraordinària persistència d’una elevada velocitat mitjana del vent. A Barcelona cal destacar que a l’Observatori Fabra des de primera hora de la tarda del diumenge 19 fins a darrera de dimarts 21 es mantenen velocitats mitjanes en mitja hora > 60 km/h, i el 21 superen diverses vegades els 100 km/h, quelcom climàticament excepcional (104 km/h el 20 o 109 km/h el 21 gener).

Segons conclou Javier Martín Vide, “tot i que a les bases històriques hi ha enregistrats alguns temporals al gener d’importància pluviomètrica similar, que passi al primer mes de l’any es poc considerar molt poc freqüent, amb períodes de retorn estimats gairebé seculars”.

Respecte al vent opina que la persistència del vent va ser el més destacat, més que les ratxes. La velocitat mitjana diària sí que va ser rècord a diversos observatoris, un fet que en aquest sentit sí que va ser excepcional.

Respecte l’onatge “···les condicions d’onatge durant el temporal en diferents punts del litoral català són indicadores d’un temporal extrem“. Al cap de Begur es registren onades de 7,85 m d’alçada de mitjana i a Barcelona de 6,6 m de mitjana. El període de retorn de l’episodi marítim varia entre els 200 anys al cap de Begur i els 500 anys en el cas de Barcelona, l’Ebre o la Tordera, un fet que el qualifica d’excepcional en probabilitat d’ocurrència. També en destaca Javier Martín Vide la seva durada, al voltant de 100 hores.

El temporal deixa 13 víctimes mortals, quatre de les quals a Catalunya.

Fonts consultades:

Any 2021 (1 de setembre)

Una forta tempesta assola el Montsià, sent el pitjor aiguat enmig d’unes jornades de precipitacions intenses que provoquen greus inundacions, en especial a la localitat d’Alcanar. Es registren grans precipitacions acumulades: 151 mm a Sant Carles de la Ràpita, 141 mm als Alfacs, 252 mm a Alcanar (113 mm en una hora i 77 mm en trenta minuts). No hi ha víctimes mortals. S’ha de rescatar amb helicòpter als estiuejants del Càmping dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita.

Fonts consultades:

Any 2022 (23 de setembre)

La pluja arrossega cotxes a la zona de la platja de l'Arrabassada, a Tarragona (CCMA). Tempesta que coincideix a Tarragona amb el dia de la tempesta de Santa Tecla del 23 de setembre de 1874, de molta més magnitud. La tempesta actual provoca danys al Tarragonès, incloent-hi Tarragona. Amb una considerable avinguda del riu Francolí.

Es registren 160 mm a Tamarit i 130 mm a Tarragona ciutat, sent l’aiguat més important, fins aleshores, del segle present, 126 mm a Constantí, 121 mm a Vila-Seca i 88 mm a Reus.

Les fortes pluges obliguen a tallar l'N-340 a Vila-seca i a interrompre la circulació de trens entre Tarragona i Port Aventura. A Barcelona cauen 40 mm en 30 minuts durant els primers concerts de les festes de la Mercè. No hi ha però cap víctima mortal.

Fonts consultades:

 

Jordi Coll Vera - 2023


[1]
Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres
[2]
Plans de protecció civil a Catalunya. Departament d'Interior (gencat.cat)
[3]
Què és la protecció civil?. Departament d'Interior (gencat.cat)
[4]
Kreibich, H. et al (2017), Adaptation to flood risk: Results of international paired flood event studies, Earth’s Future, 5, 953–965, DOI: 10.1002/2017EF000606
[6]
Íbid, p. 2054
[7]
Observis també l’escàs nombre de titulars referents al canvi climàtic.
[8]
Gestió dels boscos.
[9]
Variacions sobtades del nivell del mar. Típiques del port de Ciutadella (Menorca).
[10]
Provinent del sud del desert del Sàhara.
[11]
Ocupació de zones inundables, pèrdua de cobertura vegetal,…
[12]
La manca d’aigua per a satisfer tota la seva demanda. Independentment de la pluviositat.
[14]
De magnitud 7,0 Mw i centrat aproximadament a 15 km de Port-au-Prince (Haití). Va passar a les 21:53:09 UTC dimarts 12 de gener del 2010. Es va originar a una fondària de 10 km (hipocentre). Segons el Servei Geològic dels Estats Units es van registrar una sèrie de moviments de menor intensitat després del principal (rèpliques) que tingueren magnituds d'entre 5,0 i 5,9. El recompte final va ser de 350.000 morts i 250.000 ferits. El país encara no s’ha recuperat.
[15]
Conegut popularment com el terratrèmol de la Candelera, tingué l'epicentre situat prop de Camprodon. El moviment va assolir una intensitat de 9 i una magnitud de 6.5 a l’escala de Richter. Va ocasionar danys a tot el Principat de Catalunya, als Comtats (Catalunya Nord) i destruir totalment els pobles de Tortellà i Queralbs.
[18]
ESCUER, Joan; (2008) EL RISC D’INUNDACIONS A CATALUNYA; Projecte: RISKCAT 2008
[19]
Possiblement més per la quantitat de població immigrant, no empadronada, en les zones més afectades.
[20]
Problema que es repetirà amb relativa freqüència fins que la xarxa és remodelada amb els jocs olímpics de Barcelona l’any 1992.