Introducció

Es continua aquí la publicació sobre Conflictes pels recursos naturals. L’aigua, referint-se ara a altres recursos naturals, en particular als recursos alimentaris, energètics i estratègics. Com en l’altre publicació, no es pretén, en cap cas, que la selecció de zones de possibles conflictes sigui exhaustiva i, a més, es parlarà sempre de conflictes entre països, no interns.

Conflictes pels recursos alimentaris

El gràfic de l’esquerra mostra la dependència temporal de l'Índex de Preus dels Aliments de la FAO des de gener de 2004 fins a maig de 2011. Les línies verticals puntejades de color vermell corresponen a les dates d'inici dels "disturbis alimentaris" i les protestes associades als principals episodis d'agitació recent a l'Àfrica del Nord i el Pròxim Orient. El nombre total de morts es troba entre parèntesis. Les dades de preus provenen de l'Índex de Preus dels Aliments de la FAO des de 2004 fins a 2011 ^[1].

El gràfic de la dreta mostra les variacions de preu d'un barril de petroli cru Brent (en dòlars americans) i de productes alimentaris (Índex de Preus d'Aliments en punts). Aquest índex mesura les variacions mensuals en els preus internacionals d'una cistella de productes alimentaris (cereals, llavors oleaginoses, productes làctics, carn i sucre) ^[2].

Observem doncs una correlació molt directa entre el preu del petroli, el preu dels aliments bàsics i el nombre i intensitat dels conflictes interns.

Altre factor que desestabilitza molt els recursos alimentaris és l'acaparament de terres (land grabbing) per part de fons de pensió, tal com es mostra al gràfic següent ^[3].

Trobareu també molts articles actualitzats sobre la desforestació i l’acaparament de terres al diari El País.

L’Informe Forest 500, segons la informació que les pròpies companyes i bancs publiquen als seus sites, analitza i puntua les 350 empreses i 150 entitats financeres més vinculades a la desforestació al món, ja sigui pel consum de matèries primeres o per inversió i crèdits a altres companyes que ho fan. Desforestació que implica necessàriament violacions de drets humans: acaparament de terres sota amenaces a poblacions indígenes i locals i violència contra líders ambientals. Els països pitjor puntuats són Rússia, Índia i Xina i els millors, Països Baixos i Alemanya ^[4].

Un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle prové de la desforestació i la destrucció d’ecosistemes; bàsicament, per produir soja, oli de palma, polpa de fusta, paper i cuir.

 

El conflicte del Sàhara Occidental

Altre punt de confrontació es dona entre El Front Polisario i El Marroc pel control del Sàhara Occidental. Conflicte on Espanya hi té un paper de moderador molt important com a antiga potència colonial i que afecta a més a Algèria com a país fronterer de part del Front Polisario.

L’any 1960, Espanya, sota el règim de Franco, inicia l’explotació del gran jaciment de fosfats a Boukra, sota el nom de Fosfatos de Bu Craa S.A. (FOSBUCRAA, 1969-1983), dins la en la província d'Al-Aaiun. Construint-hi a més una connexió cap el mar per l’exportació dels fosfats.

El fòsfor, amb el nitrogen i el carboni, és el principal element limitant del creixement vegetal. Amb la proporció C:N:P de 100:5:1 (una part de fòsfor per cada cinc de nitrogen i 100 de carboni).

 

Acord considerat per molts com una traïció al Poble Sahrauí, en contra de les resolucions anteriors de les Nacions Unides al respecte de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. En represàlia a aquest acord, Algèria empitjora les relacions comercials amb Espanya i tanca el gasoducte que passa pel Magrib.

 

 

Al gràfic anterior (esquerra) es contemplen els següents escenaris (WEO 2021):

• Escenari de Polítiques Declarades (Stated Policies Scenario o STEPS). Basat en una avaluació sector per sector de les polítiques energètiques específiques en vigor, així como de les anunciades pels governs de tot el món.
• Escenari de Cero Emissions Netes el 2050 (Net Zero Emissions by 2050 o NZE). Estableix un camí, difícil però transitable, per tal de que el 2050 les emissions netes de CO2 del sector energètic mundial siguin cero.
• Escenari de Compromisos Anunciats (Announced Pledges Scenario o APS). Assumeix que tots els compromisos climàtics anunciats pels governs del món, incloses les contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC) i els objectius de cero emissions netes a llarg termini, s’acompliran a temps en la seva totalitat.
• Continuar igual, sense fer cap canvi cap a la transició energètica.

Al mateix article (Turiel, 2021) es mostra l’evolució de la producció mundial de gasoil/dièsel entre 20023 i 2021, en milions de barrils diaris:

I s’ha de tenir molt en compte que la gran majoria del transport mundial funciona actualment amb camions i vehicles que funcionen amb gasoil o dièsel.

Actualment els deu països amb les majors reserves provades de petroli són ^[11]:

 

Al Mar Negre hi trobem la zona de Crimea, el Golf d’Odessa i Romania, amb importants reserves de gas natural i de petroli. En conflicte entre Rússia i Ucraïna.

A l’Àsia central, es troben Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan, Kyrgyzstan, Tadjikistan. Amb importants reserves de gas natural, petroli i urani, així com de terres rares. Uzbekistan i Turkmenistan són especialment riques en gas natural, Kazakhstan en urani, petroli i gas natural. Kyrgyzstan i Tadjikistan controlen l’accés a les aigües dels rius Sirdarià i Amudarià.

Al Mar Caspi hi ha grans reserves de petroli que Rússia, Xina i tots els països de l’OTAN desitgen explotar. L’OTAN ha negociat ja amb Azerbaitjan l’accés a les seves grans reserves de gas natural.

Ucraïna és un país ric en gas natural i petroli. També en estepes molt fèrtils, amb molt de ferro, on es conreen especialment cereals. Els negocis de Hunter Biden a Ucraïna, mentre el seu pare era vicepresident dels Estats Units. Amb Donald Trump, amb empreses gasístiques i petroleres a través del Holding Burisma, són actualment (2023) sota sospita judicial. Prèviament a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia (el 24 de febrer del 2022), la situació era la que es mostra als gràfics següents ^[13].

Als inicis de la guerra, el Nord Stream es va quedar inoperatiu per uns sabotatges i es va anul·lar definitivament.

L’11 de juliol del 2022, El Consell Europeu va ratificar la decisió del Parlament i la Comissió per la que les inversions en energia nuclear i gas natural són considerades verdes, malgrat que la decisió afecti a la transició ecològica. S’argumenta que, a diferència dels combustibles fòssils, la nuclear no produeix pràcticament emissions que afectin al clima i és poc contaminant. A més, es considera de baix cost a llarg termini, donat que les reserves actuals d’urani permeten la seva demanda per milers d’anys.

Al gràfic de l'esquerra es mostra la distribució geogràfica de la producció de concentrat d’urani en tones anuals (2012-2021) ^[14].

Tanmateix, segons les dades actuals, no sembla que sigui possible la satisfacció de la demanda d’urani per satisfer la demanda de generació d’energia nuclear en l’horitzó del 2040 ^[15]. Observis que la demanda de generació no es satisfà ni en l’escenari de menor demanda d’energia ^[16]. La principal producció és a Kazakhstan, en disputa per part de Rússia, Xina i els països de l’OTAN. França, actualment el país del món amb més percentatge d’energia nuclear, rep urani de Kazakhstan, Canadà i, principalment, del Níger.

França depèn força de l’urani del Níger. De manera que la situació es complica força quan el 26 de juliol de 2023 hi ha un cop d’estat militar al Níger, amb la població majoritàriament a favor de Rússia i en contra de França i els Estats Units, països que compten amb importants bases militars en la zona. El Níger era una de les poques democràcies que quedaven en el cinturó del Sahel, que s’estén a l’amplada de tot el continent africà.

Des de Mali a l’oest fins al Sudan a l’est, tota una franja d’Àfrica és ara governada per militars. I, en molts d’aquests països, el Grupo Wagner i la influència de Rússia hi té una presència significativa, sota el pretext de la lluita contra el gihadisme.

 

Els grans blocs de poder mundial i regional s’expandeixen i miren de defensar els seus interessos, àrees d’influència i zones de seguretat. És doncs inevitable que més tard o més d’hora entrin en conflicte.

Destaquen especialment com a zones de conflicte:

• Orient Mitjà. Síria, Iemen, Israel, Turquia, Iraq i Iran, a més de Rússia i els Estats Units implicats en el domini de la regió sota l’atenta mirada de Xina.

   

• Europa oriental i l’Àrtic, amb l’OTAN (Estats Units) i Rússia implicats en un conflicte perillós i permanent, una nova guerra freda.

   

• El Mar de la Xina. On col·lisionen els interessos de Xina, segona potència econòmica mundial i tercera potència nuclear, col·lisionen amb els Estats Units, Japó, Índia i els tigres asiàtics encapçalats per Corea del Sud.

   

• Veneçuela i el Mar del Carib. Per la seva situació geo-estratègica i les seves grans reserves de petroli i altres recursos naturals.

   

Conflictes pels recursos crítics per a la transició energètica.

La UE ha definit les CRM (Critical Raw Materials) com les matèries primeres de gran importància per a la seva economia i que s’associen a un alt risc de subministrament.

Aquest risc crític és determinat en base a dos paràmetres principals:

• La seva importància econòmica (EI —Economic Importance—). Les CRM són matèries vitals pel desenvolupament del segle XXI. En particular, la transició energètica cap a la neutralitat climàtica el 2050 (eòliques, fotovoltaiques, motors elèctrics,...) i la digitalització (bateries, ordinadors, mòbils,...).
• El seu risc de subministrament (SR —Supply Risc—). L’oferta dels països productors, tenint en compte el seu sistema de govern i els aspectes comercials. I considerant dos grans grups de països productors: els proveïdors globals de CRM i els països dels quals la UE n’obté les CRM (el país que gestiona la seva comercialització).
• No hi ha de moment, ni es contempla en un futur mitjà, cap altra substitut d’aquests materials.

A la UE se li planteja doncs una doble problemàtica: L’escassetat de les CRM necessaris i la seva geo-estratègia i diplomàcia, donat que gairebé tots els recursos necessaris són a països fora de la UE.

Es constaten doncs seriosos problemes de dependència a mig i llarg termini d’aquests països que poden derivar en greus conseqüències en el futur ^[17].

La gran demanda de les CRM genera doncs un nou marc de geopolítica mundial. A més de nous reptes socials i mediambientals per tal de minimitzar els impactes i incentivar-ne el reciclatge dels materials.

Aquest apartat es desenvolupa més àmpliament a la publicació: Matèries primeres crítiques per a la transició energètica.

Els límits del creixement

 

Jordi Coll Vera - 2023