Ron Mueck, nascut a Melbourne l’any 1958, és un escultor australià establert al Regne Unit i reconegut internacionalment per les seves figures hiperrealistes. La seva obra altera sovint l’escala del cos humà per intensificar-ne la dimensió emocional, psicològica i existencial (Tate, 2026; National Galleries of Scotland, 2026).
Mask II (2001-2002)
Mask II és un autoretrat monumental i una de les obres més representatives de Ron Mueck. La peça sintetitza tensions centrals de la seva producció: realitat i artifici, monumentalitat i intimitat, presència física i absència existencial. El Museum of Fine Arts, Houston destaca que es tracta d’un autoretrat gairebé quatre vegades més gran que la mida natural i buit per la part posterior, com una màscara (Museum of Fine Arts, Houston, 2017).
L'obra representa el rostre adormit de l’artista, ampliat aproximadament quatre vegades. La pell, la barba incipient, les arrugues i els llavis entreoberts generen una proximitat inquietant; tanmateix, aquest hiperrealisme no pretén enganyar, sinó qüestionar la confiança en la percepció.
La il·lusió es desfà quan l'espectador envolta l'escultura: la part posterior és buida i el que semblava un cap sòlid es revela com una màscara. Així, el retrat es converteix en una reflexió sobre la identitat, entesa com una imatge construïda més que no pas com una essència autèntica.
El son afegeix una dimensió psicològica significativa: és l’estat en què desapareix la màscara social de la vigília. Paradoxalment, Mueck representa aquesta vulnerabilitat mitjançant una màscara física, cosa que reforça la tensió entre interioritat i superfície.
L’escala monumental altera la relació entre obra i espectador: un rostre íntim i adormit es converteix en una presència gairebé sublim, alhora fascinant i estranya.
Críticament, el poder d’atracció de l’hiperrealisme pot eclipsar-ne la dimensió conceptual. L’obra sedueix primer la mirada, però és en un segon moment quan revela la fragilitat de tota representació: allò que semblava un rostre viu es manifesta com una superfície buida i construïda.
Els inicis professionals de Ron Mueck
Abans d’esdevenir un escultor reconegut en l’àmbit contemporani, Ron Mueck va desenvolupar una llarga trajectòria com a constructor de titelles, modelista i creador d’efectes especials per al cinema, la televisió i la publicitat. Aquesta experiència fou decisiva per al seu domini posterior de l’anatomia, dels materials i de la versemblança escultòrica (The Broad, 2026; National Galleries of Scotland, 2026).
Creix en una família dedicada a la fabricació artesanal de joguines i titelles, context que li permet aprendre des de jove tècniques de modelatge, motlles, pintura i construcció de figures. El seu aprenentatge és essencialment pràctic, no acadèmic.
Durant els anys setanta i vuitanta treballa en anuncis, programes infantils i efectes especials, experiència que li proporciona un coneixement profund de materials com la silicona, el làtex, la fibra de vidre i les resines.
Un moment important de la seva carrera inicial és la col·laboració amb la companyia de Jim Henson, referent mundial en el món dels titelles. Participa en produccions com Labyrinth (1986), dirigida per Jim Henson, on intervé en la fabricació de criatures, pròtesis i elements escultòrics.
El canvi determinant es produeix a mitjan anys noranta gràcies a la pintora Paula Rego, que li demana petites escultures per incorporar-les a les seves composicions pictòriques. Les peces desperten l'interès del col·leccionista Charles Saatchi.
Poc després, Mueck crea Dead Dad (1996–1997), l’escultura del seu pare mort representada a escala reduïda. L’obra causa un gran impacte quan s’inclou a l’exposició Sensation (1997), a la Royal Academy of Arts de Londres, fet que dona projecció internacional a l’artista, tot i que Mueck no forma part estrictament dels Young British Artists (The Broad, 2026; National Galleries of Scotland, 2026).
La diferència entre aquesta etapa i la seva producció artística és decisiva. En el cinema i la televisió, les figures serveixen una narració; en les seves escultures, en canvi, la figura és el centre absolut: immòbil, silenciosa i autosuficient, però capaç de provocar una intensa resposta emocional.
Pinocchio (1996)
Pinocchio va ser creada per encàrrec de la pintora Paula Rego, sogra de Mueck, i va tenir un paper important en el pas de l'artista del món dels titelles i els efectes especials a l'art contemporani.
Mueck representa un nen dempeus, vestit només amb roba interior, amb els braços amagats darrere l'esquena i una expressió entre tímida, desconfiada i entremaliada. La postura rígida i la mirada lateral introdueixen una notable tensió psicològica en una figura aparentment innocent.
L'hiperrealisme de la pell, els cabells i l'anatomia contrasta amb la naturalesa fictícia de Pinotxo, un personatge tradicionalment associat a un ninot que aspira a convertir-se en un nen real. Aquesta contradicció resulta especialment significativa en Mueck: una figura artificial construïda amb tanta precisió que sembla haver adquirit vida.
Pinocchio pot considerar-se gairebé una declaració inicial del llenguatge artístic de Mueck. L'obra juga amb la frontera entre realitat i artifici i anticipa els grans temes de la seva producció posterior: vulnerabilitat, identitat, escala i inquietant versemblança del cos humà.
Angel (1997)
Angel representa un home gairebé nu, assegut i amb unes grans ales, però molt allunyat de la imatge idealitzada dels àngels de la tradició artística. La figura apareix encorbada i pensativa, amb una actitud profundament humana.
Mueck crea un fort contrast entre les ales, símbol tradicional de transcendència, i el cos extremadament realista, vulnerable i terrenal. L'àngel no sembla gloriós ni sobrenatural, sinó cansat, solitari i immers en els seus pensaments.
L'hiperrealisme de la pell, els cabells i l'anatomia reforça aquesta contradicció entre allò espiritual i allò corporal. Les ales no alliberen la figura del pes de l'existència humana; gairebé semblen una càrrega més.
Angel desmitifica una de les figures més idealitzades de la cultura occidental. Mueck converteix l'ésser celestial en un individu vulnerable i introspectiu, suggerint que fins i tot allò que associem amb la perfecció pot experimentar solitud, cansament i incertesa.
Boy (1999)
Boy és una de les escultures més emblemàtiques de Ron Mueck. Representa un nen nu ajupit, amb els braços sobre les cames i la mirada dirigida cap al costat esquerre. La figura és monumental, amb una alçada de més de cinc metres, fet que transforma una escena aparentment quotidiana en una presència imponent.
Malgrat les seves dimensions gegants, el nen no transmet poder, sinó vulnerabilitat. La seva expressió, entre la curiositat i la inquietud, suggereix que es troba davant d'una situació desconeguda. L'espectador percep simultàniament la força física de l'escultura i la fragilitat emocional del personatge.
La textura de la pell, els cabells, els plecs del cos i l'expressió facial estan reproduïts amb una precisió extraordinària; tanmateix, el sentit de l’obra depèn sobretot del contrast entre escala monumental i fragilitat emocional.
Boy exemplifica com Mueck altera la percepció mitjançant l'escala: engrandeix la infància fins a convertir-la en metàfora de vulnerabilitat, descoberta i incertesa davant del món.
Seated Woman (1999)
Seated Woman representa una dona gran asseguda, amb les mans entrellaçades sobre els genolls i el cos lleugerament inclinat endavant. L'escultura és aproximadament a mitja escala, un recurs que accentua la sensació de fragilitat i vulnerabilitat.
Les arrugues, la textura de la pell, els cabells i la roba estan reproduïts amb una fidelitat extraordinària. Tanmateix, la força de l'obra no rau en el virtuosisme tècnic, sinó en la intensitat psicològica de la figura. La seva postura recollida i la mirada cansada suggereixen introspecció, melangia i el pes del pas del temps.
Seated Woman és una reflexió sobre la vellesa i la dignitat humana. L’escala reduïda i la postura continguda desperten empatia i mostren com un gest senzill pot transmetre una gran profunditat emocional.
Man in Sheet (2000)
Man in a Sheet és una de les obres més subtils i introspectives de Ron Mueck. A diferència de les escultures de gran format, aquí l’artista opta per una figura lleugerament reduïda i concentra la força expressiva en un gest mínim: un home nu embolicat amb un llençol blanc, en actitud de protecció.
L’escultura aborda la vulnerabilitat a través d’un objecte quotidià. El llençol funciona alhora com a refugi, protecció, signe de pudor i frontera entre l’espai privat i la mirada exterior.
La nuesa no s’hi presenta com una exaltació del cos, sinó com una situació d’exposició. L’home no sembla avergonyit, però tampoc còmode; el llençol suggereix una necessitat instintiva de protegir-se de la mirada aliena.
Una de les grans virtuts de Man in a Sheet és la manca d'una interpretació única: l’home pot estar protegint-se del fred, de la vergonya o de la mirada dels altres.
Man in a Sheet transforma un gest mínim en una metàfora de la fragilitat i de la necessitat de preservar la intimitat. La seva força crítica rau en la discreció i en l’espai d’identificació que obre a l’espectador.
Big Man (2000)
Big Man representa un home nu, calb i musculós assegut a terra, amb els braços creuats sobre els genolls. La seva escala i la seva presència física generen un primer efecte d’intimidació, però la postura tancada introdueix una lectura més complexa.
L'expressió del rostre, amb la mirada fixa i el front arrufat, transmet tensió, desconfiança i una certa actitud defensiva. La postura tancada reforça la sensació que el personatge es protegeix del món exterior.
L'hiperrealisme és extraordinari: la textura de la pell, els plecs, les venes i el pèl corporal estan reproduïts amb una precisió sorprenent. Però, més enllà del virtuosisme tècnic, Mueck utilitza aquest realisme per explorar emocions universals.
Big Man contraposa força corporal i vulnerabilitat psicològica. Mueck evita convertir el cos masculí en una imatge heroica i el presenta, en canvi, com una presència defensiva, tensada per la mirada dels altres.
Old Woman in Bed (2000)
Old Woman in Bed representa una dona anciana estirada al llit, amb el cos gairebé completament cobert pels llençols. Només el cap i una part del cos emergeixen de la roba de llit, concentrant tota l'atenció en el rostre envellit.
Mueck utilitza una escala molt inferior a la natural, que accentua la fragilitat de la figura. L'extraordinari hiperrealisme —arrugues, cabells, textura de la pell i plecs dels llençols— contrasta amb les petites dimensions i produeix una inquietant sensació de vida.
L'obra aborda directament la vellesa, la malaltia i la proximitat de la mort, però sense dramatisme ni sentimentalisme. El llit es converteix en un espai íntim de vulnerabilitat, mentre l'expressió de la dona suggereix cansament, serenitat i introspecció.
Old Woman in Bed transforma una escena privada en una meditació sobre la mortalitat. La reducció d'escala intensifica la fragilitat i permet parlar del final de la vida amb contenció i humanitat.
Pregnant Woman (2002)
Pregnant Woman sintetitza constants essencials de Mueck: hiperrealisme, alteració de l’escala, intensitat psicològica i representació de moments fonamentals de l’existència. Lluny d’idealitzar la maternitat, presenta l’embaràs com una experiència física i emocional de gran força.
La figura representa una dona embarassada en els darrers dies de gestació. Està dreta, completament nua, amb els peus lleugerament separats per sostenir el pes del cos. Els braços descansen creuats sobre el cap. La mirada no busca l'espectador; sembla dirigida cap a un espai interior, concentrada en el propi cos i en el part imminent.
La pell mostra venes, estries, marques, inflors i tensions pròpies del final de la gestació. Aquesta precisió no busca el virtuosisme, sinó recordar que la maternitat és, abans que res, una realitat corporal.
L’obra evita el sentimentalisme: no hi ha somriure ni idealització de la maternitat. El rostre expressa concentració, cansament i determinació, una ambigüitat psicològica característica de Mueck.
Man in a Boat (2002)
Man in a Boat representa un home nu assegut a la proa d'una llarga embarcació, amb els braços plegats i la mirada dirigida cap a un punt llunyà. La figura humana és relativament petita en comparació amb la barca, cosa que accentua la sensació d'aïllament.
L'absència de rems, vela o qualsevol indicació clara de moviment converteix la barca en un espai més psicològic que narratiu. L'home sembla suspès en un viatge sense destinació definida, immers en els seus propis pensaments.
La nuesa reforça la seva vulnerabilitat, mentre que la mirada distant i la postura tancada suggereixen introspecció, incertesa i solitud. La gran extensió buida de l'embarcació intensifica visualment aquesta separació del món exterior.
Man in a Boat funciona com una metàfora de la solitud i del viatge existencial. Mueck contraposa el cos hiperrealista amb la simplicitat simbòlica de la barca per suggerir aïllament, introspecció i incertesa.
Chicken (2003)
Chicken representa un pollastre mort, desplomat i penjat per les potes, reproduït amb el característic hiperrealisme de Mueck. A diferència de la major part de la seva producció, centrada en la figura humana, aquí l'artista converteix un animal destinat al consum en protagonista absolut.
La representació directa del cos inert resulta inquietant. La pell, els plecs i l'anatomia estan tractats amb una precisió que transforma una imatge habitual del món alimentari en una presència gairebé tràgica. Fora del context d'una carnisseria o una cuina, el pollastre obliga l'espectador a contemplar allò que normalment prefereix ignorar.
L'obra també remet inevitablement a la tradició artística de les natures mortes i els animals sacrificats, especialment a les representacions barroques de carn i peces de caça.
Chicken és una reflexió concisa però contundent sobre la mort, la corporalitat i la fragilitat de la vida. Mueck demostra que la seva capacitat per provocar empatia i incomoditat no depèn exclusivament de la figura humana: en aïllar i monumentalitzar un animal mort, transforma un objecte quotidià de consum en un inquietant memento mori.
In Bed (2005)
In Bed representa una dona de mitjana edat estirada al llit, amb el cap recolzat sobre una mà i la mirada perduda. Mueck converteix aquest instant quotidià en una experiència d’alta intensitat emocional.
L'escultura sorprèn per les seves dimensions monumentals: transforma una escena íntima en un espai gairebé arquitectònic. El llit deixa de ser un objecte domèstic i es converteix en un paisatge que l'espectador recorre físicament.
La força de l’obra prové de la seva ambigüitat psicològica: la dona pot semblar preocupada, cansada o absorta. Aquesta indefinició convida l’espectador a projectar-hi experiències de solitud, insomni o introspecció.
In Bed monumentalitza l’espai privat sense convertir-lo en espectacle. La grandària de l’obra amplifica la vulnerabilitat i fa visible la densitat emocional d’un moment aparentment immòbil.
Spooning Couple (2005)
Spooning Couple representa una parella nua estirada de costat en la posició coneguda com a spooning, una postura associada a la intimitat i la tendresa. Tot i la proximitat física, Mueck suggereix una certa distància emocional: els cossos es toquen, però les expressions i la tensió dels gestos transmeten introspecció més que no pas fusió afectiva.
L'hiperrealisme és extraordinari. La pell, els cabells i les textures corporals estan reproduïts amb una precisió minuciosa que accentua la sensació de realitat. L'escala, lleugerament inferior a la natural, reforça la fragilitat dels personatges i convida l'espectador a observar-los amb discreció.
Spooning Couple reflexiona sobre la complexitat de les relacions: la proximitat física no garanteix connexió emocional, i un gest íntim pot contenir vulnerabilitat i solitud compartida.
Wild Man (2005)
Wild Man representa un home nu, cobert d'un abundant pèl corporal, assegut en una postura recollida i vigilant. Tot i la seva aparença salvatge, la figura transmet una profunda humanitat. La mirada intensa i la tensió del cos suggereixen alerta, desconfiança i vulnerabilitat més que agressivitat.
La pell, els músculs, el pèl i l'expressió facial estan reproduïts amb una precisió sorprenent. La figura, de dimensions superiors a les naturals, accentua la seva presència física sense convertir-la en heroica.
Wild Man qüestiona la frontera entre natura i cultura i els estereotips de la masculinitat. Darrere l’aspecte feréstec, Mueck mostra por, solitud i necessitat de protecció.
Two Women (2005)
Two Women representa dues dones d'edat madura dretes, molt juntes, aparentment immerses en una conversa privada. Les seves expressions i la proximitat dels cossos suggereixen que comenten alguna cosa que acaba de succeir o que observen algú fora del camp visual de l'espectador.
La pell, les arrugues, els cabells i la roba estan reproduïts amb una precisió minuciosa. Tot i que les figures són lleugerament més grans que la mida natural, Mueck evita qualsevol efecte monumental i centra l'atenció en la psicologia dels personatges i en la subtilesa dels seus gestos.
Two Women és una reflexió sobre les relacions humanes i la comunicació no verbal. Sense necessitat d'una acció explícita, Mueck captura un instant quotidià carregat de significat, demostrant que les emocions, les complicitats i les tensions poden expressar-se a través d'una simple mirada o una conversa silenciosa.
A Girl (2006)
A Girl representa una nena acabada de néixer, encara amb restes de sang, el cordó umbilical i els signes físics immediats del part. Mueck evita qualsevol idealització del naixement i el presenta amb una franquesa corporal extraordinària.
La figura és monumental, amb més de cinc metres de longitud. Aquest canvi d'escala converteix un ésser extremadament fràgil en una presència imponent i obliga l'espectador a contemplar detalls que normalment passarien desapercebuts.
El rostre arrugat, els ulls encara tancats i la postura del cos transmeten simultàniament fragilitat, desconcert i vitalitat. L'hiperrealisme reforça la sensació d'estar davant l'instant mateix de l'arribada al món.
A Girl monumentalitza el naixement sense idealitzar-lo. La vida apareix en el seu estat més cru i vulnerable, com a contrapunt de les obres de Mueck sobre la vellesa i la mort.
Standing Woman (2007)
Standing Woman representa una dona madura dempeus, vestida amb roba senzilla i amb els braços caiguts al costat del cos. La seva expressió és seriosa i la mirada sembla perduda, com si estigués absorta en els seus pensaments.
La figura és monumental, d'uns quatre metres d'alçada. Aquesta escala transforma una persona completament ordinària en una presència imponent. Tanmateix, Mueck evita qualsevol sensació d'heroisme: la postura, lleugerament abatuda, transmet més aviat cansament, introspecció i vulnerabilitat.
L'hiperrealisme de la pell, els cabells, la roba i les petites imperfeccions corporals contrasta amb les dimensions extraordinàries. L'espectador queda físicament empetitit davant d'una dona que, psicològicament, sembla replegada sobre ella mateixa.
Standing Woman monumentalitza l'individu anònim: la contradicció entre escala gegantina i actitud fràgil converteix una figura quotidiana en una reflexió sobre solitud, cansament i vida interior.
Woman with Sticks (2008)
Woman with Sticks representa una dona nua carregant un enorme feix de branques seques. El cos apareix inclinat i tens per l'esforç, mentre els braços subjecten una càrrega que sembla desproporcionada respecte a la figura.
L'obra estableix un fort contrast entre la fragilitat del cos humà i el pes de la càrrega. Les branques envolten i gairebé empresonen la dona, de manera que una acció física concreta pot adquirir un significat metafòric: el pes de les responsabilitats, les dificultats de la vida o les càrregues que cadascú arrossega.
Mueck combina el seu característic hiperrealisme amb una composició especialment dinàmica. La tensió muscular, la postura forçada i el contacte de les branques amb la pell fan que l'espectador gairebé pugui imaginar l'esforç físic de la protagonista.
Woman with Sticks converteix una acció elemental en una imatge sobre l'esforç i les càrregues de l'existència. La figura combina fragilitat i resistència, fet que la converteix en una de les obres més simbòliques de Mueck.
Youth (2009)
Youth representa un jove que aixeca la samarreta per examinar una ferida al costat del cos. La figura, de només uns 65 cm d'alçada, està molt per sota de l'escala natural, fet que accentua la seva vulnerabilitat.
El gest és quotidià, però Mueck hi introdueix una ressonància simbòlica clara: la ferida i la manera de mostrar-la evoquen les representacions de Crist ensenyant la ferida del costat després de la crucifixió. Aquesta lectura amplia el sentit de l’obra cap a qüestions de sofriment, vulnerabilitat i redempció, especialment en relació amb la presència de Youth a l’exposició Sin de la National Gallery de Londres (National Gallery, 2020).
Alhora, l'hiperrealisme converteix el moment en una experiència intensament física: el jove sembla sorprès i concentrat davant la vulnerabilitat del seu propi cos.
Youth contraposa joventut i ferida, vitalitat i fragilitat. Mueck transforma un gest ordinari en una imatge amb ecos de la iconografia religiosa i suggereix que el dolor, la vulnerabilitat i la necessitat de comprendre el propi cos són experiències universals.
Young Couple (2013)
Young Couple representa dos adolescents aparentment units per un gest d’intimitat. A primera vista, els caps gairebé es toquen i els cossos es mantenen molt pròxims; però, en envoltar l’escultura, apareix un detall inquietant: el noi subjecta amb força el canell de la noia darrere l’esquena.
Aquest gest transforma completament la lectura de l'obra. Allò que frontalment podia semblar tendresa es converteix en una situació ambigua en què conviuen afecte, possessió, tensió i control. Mueck obliga així l'espectador a desplaçar-se físicament al voltant de les figures per descobrir que una sola perspectiva pot resultar enganyosa.
Les figures, realitzades amb el característic hiperrealisme de Mueck, són més petites que l'escala natural, fet que accentua la joventut i vulnerabilitat dels personatges.
Young Couple és especialment interessant perquè el seu significat depèn del punt de vista. Mueck converteix una escena adolescent aparentment innocent en una reflexió inquietant sobre les relacions afectives i les formes subtils de poder que poden ocultar-se darrere dels gestos d'intimitat.
Couple under an Umbrella (2013)
Couple Under an Umbrella representa una parella gran descansant sota un para-sol de platja. L'home, estirat, recolza el cap prop de la dona, mentre ella roman asseguda. Els petits contactes entre els cossos —la mà de l'home sobre el braç d'ella, la proximitat física— suggereixen una relació construïda al llarg de molts anys.
Les figures són molt més grans que l'escala natural, de manera que Mueck monumentalitza una escena absolutament quotidiana. L'hiperrealisme permet observar arrugues, taques, venes, flacciditat de la pell i altres signes de l'edat sense idealitzar els cossos.
Un dels aspectes més interessants és l'ambigüitat emocional: podem interpretar la parella com dues persones unides per l'afecte i la confiança, però les seves mirades també permeten imaginar cansament, rutina o distància després d'una llarga convivència. El mateix museu planteja deliberadament aquesta incertesa sobre la naturalesa de la seva relació.
Couple Under an Umbrella reflexiona sobre l'amor, l'envelliment i la permanència dels vincles. Mueck substitueix la idealització romàntica per dos cossos envellits i per una tendresa matisada per la incertesa.
Conclusió final i crítica general
L’obra de Ron Mueck parteix d’un domini tècnic excepcional, però el seu interès principal no és la imitació fidel de la realitat, sinó la capacitat de transformar el cos humà en un espai de reflexió emocional i existencial. Les seves figures semblen vives per la precisió de la pell, els cabells, els gestos i les imperfeccions corporals, però gairebé sempre introdueixen una distorsió decisiva: una escala alterada, una situació narrativa incompleta o una expressió psicològicament ambigua. Aquest desajust impedeix que l’hiperrealisme es redueixi a un simple efecte visual.
Una de les aportacions més rellevants de Mueck és la monumentalització de l’experiència ordinària. L’artista no idealitza el cos ni el converteix en símbol heroic; representa infants, persones grans, cossos cansats, figures ferides, parelles silencioses o individus vulnerables. En fer-ho, situa al centre de l’escultura contemporània moments habitualment considerats menors: dormir, esperar, protegir-se, envellir, néixer o morir. Diverses institucions han remarcat que la seva obra recorre el cicle vital i explora emocions com la solitud, la vulnerabilitat, la por, la tendresa i la resiliència (National Galleries of Scotland, 2026; Mori Art Museum, 2026).
Críticament, la força de Mueck és també el seu principal risc. L’impacte immediat del detall hiperrealista pot conduir a una lectura superficial, centrada només en l’efecte de sorpresa o en la perfecció artesanal. Tanmateix, les seves millors obres superen aquest perill perquè el realisme queda subordinat a una tensió conceptual: allò que sembla viu és sempre una construcció artificial, i allò que sembla quotidià s’obre a preguntes profundes sobre identitat, fragilitat, intimitat, dependència i mortalitat.
En conjunt, Ron Mueck ocupa un lloc singular dins l’escultura contemporània perquè recupera la figura humana sense tornar a l’academicisme tradicional. La seva obra posa en crisi la confiança en la mirada: mostra cossos extremadament versemblants que, per la seva escala o pel seu silenci, es revelen estranys i inaccessibles. Aquesta tensió entre presència i artifici, entre empatia i incomoditat, és el nucli de la seva poètica i explica la capacitat persistent de les seves escultures per commoure i inquietar l’espectador.
Bibliografia
- Mori Art Museum (2026). Ron Mueck. Disponible a: https://www.mori.art.museum/en/exhibitions/ronmueck/index.html
- Museum of Fine Arts, Houston (2017). Introducing Ron Mueck. Disponible a: https://www.mfah.org/blogs/inside-mfah/introducing-ron-mueck/
- National Gallery (2020). National Gallery Exhibition, Sin. Disponible a: https://www.nationalgallery.org.uk/about-us/press-and-media/press-releases-archive/national-gallery-exhibition-sin
- National Galleries of Scotland (2026). Ron Mueck. Disponible a: https://www.nationalgalleries.org/art-and-artists/artists/ron-mueck
- Tate (2026). Ron Mueck born 1958. Disponible a: https://www.tate.org.uk/art/artists/ron-mueck-2672
- The Broad (2026). Ron Mueck Bio. Disponible a: https://www.thebroad.org/art/ron-mueck
Jordi Coll Vera - 2024