Context històric i motius dels viatges marítims Ming

A començaments del segle XV, la Xina viu sota la dinastia Ming (1368–1644), recentment instaurada després d’expulsar els mongols. L’emperador Yǒnglè (Zhu Di, r. 1402–1424) acaba d’usurpar el tron al seu nebot Jianwen mitjançant una guerra civil, i busca reforçar la legitimitat del seu govern. Els seus predecessors Ming, especialment Hongwu, havien mantingut una política exterior cauta i aïllacionista per por de noves invasions de pobles veïns (com els mongols). En contrast, Yǒnglè és més expansionista i vol projectar el prestigi imperial xinès a l’exterior. Per motius polítics i culturals, decideix revifar el sistema de tributs tradicional: convida els regnes estrangers a enviar ambaixadors i presents a la cort xinesa com a senyal de vassallatge simbòlic, a canvi de protecció i de generosos obsequis de retorn. Aquest sistema, que havia decaigut sota la dominació mongola, servia als emperadors Ming per afirmar-se com a “Fill del Cel” i sobirà més poderós de la terra davant dels seus propis buròcrates i súbdits.

Yǒnglè és un emperador molt potent. Sota el seu mandat tenen lloc grans i molt costoses obres civils: es construeix la Ciutat Prohibida de Beijing; es remodela el Gran Canal navegable Beijing-Hangzhou, una artèria essencial pel funcionament de la ciutat que permetrà la circulació de vaixells de tota mena; es transforma i amplia la Gran Muralla, que es transforma de terra piconada a pedra viva, per defensar-se dels continus atacs dels Mongols. Tot plegat generarà grans despeses que afectaran posteriorment als viatges de Zheng He i el seu gran projecte de navegació per l’Índic.

Diversos motius polítics, econòmics i culturals impulsen Yǒnglè a promoure grans expedicions navals. D’una banda, vol demostrar la potència militar i tecnològica xinesa als països veïns, exhibint una flota gegantina com a advertència a potencials enemics. Les expedicions estenen també la influència política de la Xina Ming a zones llunyanes, establint aliances estratègiques contra altres potències regionals (per exemple, contra l’Imperi Timúrida a l’Àsia Central). En l’aspecte econòmic, l’emperador pretén obrir rutes comercials marítimes i accedir a productes exòtics d’Àsia i Àfrica, tot fomentant l’intercanvi de béns de luxe (espècies, ivori, perles, etc.) i l’arribada de tresors i tributs a la cort Ming. Al mateix temps, hi ha un objectiu diplomàtic i cultural: establir un ordre internacional pacífic sota l’hegemonia xinesa, on els altres regnes reconeguin la superioritat cultural xinesa i convisquin sota una “Pax Sinica” garantida per la Xina ^[1]. En conjunt, Yǒnglè compta amb el suport dels eunucs de palau per dur a terme aquests plans, ja que molts alts funcionaris confucians s’hi oposen per ortodòxia o pel gran cost. Zheng He – un eunuc ^[2] musulmà originari de Yunnan – ha guanyat la confiança de Yǒnglè ajudant-lo a aconseguir el tron, i reuneix les qualitats ideals (habilitats militars, diplomàcia, coneixements culturals i religiosos amplis) per liderar aquesta gran empresa marítima.

Els grans circuïts comercials de l’Oceà Índic

L'oceà Índic és molt més desconegut per nosaltres que no pas el Pacífic i l'Atlàntic però és realment el més marítim i el més mercantil de tots els oceans del món antic i modern. Només cal fixar-se en la quantitat de grans rius que hi desemboquen. Rius enormes, com el Nil, el Tigris, l’Èufrates, l'Indo, el Ganges, el Mekong...

Tot plegat un gran circuit comercial compartit amb Afganistà, Catxemira, Índia, Pèrsia, Aràbia, costes africanes, Ceilà, Malàisia, Sumatra, Borneo i Illes Moluques. Un circuït dividit en tres grans zones: occidental, central i oriental, sota control dels principals països respectius.

El territori era ja conegut dels occidentals gràcies als viatges anteriors d’exploradors com Marco Polo i Ibn Battuta.

Exploradors que ja havien informat de l’aspecte dels vaixells xinesos, molt diferent dels vaixells occidentals. Marco Polo (s. XIII) havia observat grans vaixells de 4-6 pals, amb tripulacions de 300 persones. Els vaixells disposaven de 60 cabines, compartiments estancs, timó fixe i brúixola de navegació i podien transportar 5000 cistells de pebre. Ibn Battuta (s. XIV) havia descrit vaixells de 3-12 pals, amb tripulacions de 1000 persones distribuïdes en cabines en quatre pisos.

Els set viatges de Zheng He

Entre 1405 i 1433, l’almirall Zheng He (nascut Ma He) comanda un total de set expedicions navals de gran envergadura, patrocinades inicialment per l’emperador Yǒnglè i, en l’últim cas, pel seu successor, l’emperador Xuande. Aquests viatges, coneguts com la “Flota del Tresor”, representen les majors exploracions marítimes de la Xina imperial tant per escala com per abast geogràfic. La flota és composta per centenars de vaixells, incloent enormes vaixells tresor (bao chuan) de nou pals i fins a 120 metres d’eslora ^[3], acompanyats de nombrosos vaixells de subministraments, naus cisterna per a aigua potable, vaixells de guerra armats amb canons i embarcacions patrulla de rem. En total, cada expedició reuneix entre 27.000 i 30.000 tripulants, entre mariners, soldats, artillers, traductors, 180 metges, cuiners i altres especialistes necessaris per a llargues travesses. Es tracta de la flota més gran i avançada del món en el seu temps —no superada fins als combois navals de la Primera Guerra Mundial— i els seus vaixells gegants, d’estructura sofisticada amb compartiments estancs i timons equilibrats, no tenien equivalent a cap altra marina de l’època.

Els interiors d’alguns dels vaixells eren autèntics palaus flotants, molt ben armats, com es pot apreciar en la següent recreació històrica ^[4].

En conjunt, l'esquadra de Zheng He devia tenir una aparença similar a aquesta [Ward, 2006], amb una enorme força de dissuasió:

Malgrat la seva mida imponent i la novetat que suposa per a la cort imperial, les expedicions de Zheng He no naveguen a cegues per mars inexplorats. Zheng He comptava amb cartes nàutiques molt ben detallades per l’època, a més de la brúixola i de mapes estel·lars molt precisos ^[5].

En gran mesura segueixen rutes comercials ja conegudes i cartografiades de l’Àsia Oriental cap a l’oceà Índic, aprofitant la xarxa de ports i contactes que mercaders xinesos, àrabs i del sud-est asiàtic han anat establint durant segles. La contribució de Zheng He és recórrer aquestes rutes amb una escala i organització sense precedents, arribant més lluny i connectant més pobles sota auspicis xinesos que mai abans. Les seves naus salpen principalment del port de Nanjing (capital Ming del sud) i altres ports xinesos com Liujiagang o Fuzhou, creuant el mar de la Xina Meridional cap al sud-est asiàtic (Indoxina, l’arxipèlag malai) i travessant l’oceà Índic fins a les costes de Sud-Àsia, Aràbia i Àfrica oriental.

Primer viatge (1405-1407)

Champa (Vietnam), Siam (Tailàndia), Java, Palembang, Malacca; Índia (Calicut); Ceilan (Sri Lanka). Flota inicial (~317 vaixells, 27.000 homes). Es captura el pirata Chen Zuyi a Palembang (Sumatra), assegurant-hi el control de l’estret de Malacca. Vietnam havia estat conquerit per Xina no feia molt i la visita tenia un clar caire de dissuasió.

Segon viatge (1407-1409)

Sud-est asiàtic; Índia (Calicut); Ceilan. Nova missió diplomàtica i comercial. Incident a Ceilan: el rei Alagonakkara intenta saquejar la flota, però Zheng He derrota les seves forces, captura el rei i el porta presoner a la Xina.

Tercer viatge (1409-1411)

Índia (costa oest, incloent Calicut); Sumatra. Consolidació de rutes a l’Índia. En el viatge de retorn, l’armada fa escala a Samudra (Sumatra septentrional) per reafirmar influència.

Quart viatge (1413-1415)

Sud-est asiàtic; Índia; golf Pèrsic (Ormuz); península Aràbiga (Aden, Djidda); Àfrica Oriental (costa de Somàlia, Kenya). Viatge més ambiciós i extens. Part de la flota arriba fins a Ormuz (Pèrsia) i una delegació xinesa viatja a l’interior fins a La Meca i Egipte.

Cinquè viatge (1417-1419)

Sud-est asiàtic; Índia; Àrabia i golf Pèrsic; Àfrica Oriental (costa swahili). S’organitza principalment per retornar els ambaixadors estrangers als seus països d’origen després d’haver visitat la Xina. La flota torna a recórrer les costes d’Aràbia i Àfrica oriental, i porta de tornada a la Xina nous enviats de regnes africans junt amb espectaculars animals exòtics com lleons, estruços, rinoceronts i una girafa – interpretada a la Xina com el mític qilin, símbol de bona fortuna. L’emperador, meravellat, ordena eixamplar les portes de la ciutat per a l’entrada de la girafa i estableix un zoo imperial per allotjar aquestes espècies.

Sisè viatge (1421-1422)

Sud-est asiàtic; Índia; Aràbia (Ormuz, Dhufar, Aden); Àfrica Oriental (Somàlia). També concebut per retornar dignataris estrangers a casa seva. Zheng He torna anticipadament a la Xina amb part de la flota (1421) per informar de la mort de Yǒnglè, mentre la resta de naus continuen explorant el Mar Roig i la costa africana fins a Mogadiscio i Brava, ampliant-hi els contactes comercials.

Setè viatge (1431-1433)

Sud-est asiàtic (Java, Sumatra, Malacca); Índia (Calicut); península Aràbiga; Àfrica Oriental. Després d’un interval de gairebé 10 anys, l’emperador Xuande autoritza un últim viatge. Un objectiu explícit és restablir la pau entre Siam (Tailàndia) i Malacca, posant fi a les hostilitats entre aquests regnes aliats. La flota recorre de nou totes les rutes principals fins a Kenya. Zheng He emmalalteix i mor durant el viatge de retorn (1433) a la costa oest de l’Índia (Calicut); es diu que va ser enterrat al mar, i a Nanjing se li va erigir un túmul simbòlic.

Cada expedició de Zheng dura diversos anys i implica visites protocol·làries a múltiples ports on l’armada xinesa intercanvia regals i mercaderies amb les autoritats locals. Zheng He actua com a ambaixador imperial, llegint edictes de l’emperador Ming que conviden a l’amistat i al comerç, alhora que demostra el poder naval xinès. Molts regnes accepten entrar al sistema tributari: envien representants a la Xina carregats de presents (productes locals, animals, espècies) i reben a canvi obsequis luxosos, títols honorífics i protecció xinesa. Quan cal, Zheng He no dubta a emprar la força militar per resoldre conflictes o castigar actes hostils: per exemple, la derrota del pirata Chen Zuyi i la seva flota a Palembang (Sumatra) que, en el primer viatge, elimina una amenaça pirata important a l’estret de Malacca, i la captura del rei de Ceilan el 1409 escarmenten qualsevol altre intent de contrariar la flota Ming. Ara bé, en general no es busca la conquesta permanent de territoris: les ciutats atacades són restituïdes als seus governants un cop sotmesos, i la flota reprèn la travessia. Al contrari de les expedicions europees posteriors, que establiran colònies, forts o imperis d’ultramar, els xinesos es limiten a exercir diplomàcia naval itinerant, obtenint reconeixement i cooperació sense ocupar les terres visitades.

Cal remarcar la diversitat de participants en aquests viatges. Més enllà dels militars xinesos, les tripulacions inclouen intèrprets coneixedors de diferents llengües, funcionaris encarregats de registrar les cròniques, i fins i tot religiosos. Un dels cronistes més famosos de la flota va ser Ma Huan, intèrpret musulmà que va escriure el llibre Xingcha Shenglan (“Descripció de les costes oceàniques”), documentant amb detall les cultures, economies i costums dels països visitats. Aquest i altres relats posteriors demostren l’ampli coneixement geogràfic adquirit: els xinesos Ming arriben a tenir mapes marítims que descriuen des del sud-est asiàtic fins a Àfrica, i s’adonen de la vasta riquesa i varietat del món més enllà de les seves fronteres.

Objectius de les expedicions de Zheng He

Les expedicions de Zheng He tenen diversos objectius interrelacionats, d’acord amb la visió geopolítica de l’emperador Yǒnglè i les necessitats de la Xina Ming a començaments del segle XV:

• Comerç i riqueses: Impulsar el comerç marítim asiàtic sota control xinès, important a la Xina productes valuosos (espècies, aromes, pedres precioses, ivori, animals rars) i exportant-hi seda, porcellana i altres manufactures xineses. Les expedicions servien per obrir o consolidar mercats estrangers i establir xarxes d’intercanvi regular. A més, els tributs aportats pels regnes visitats enriquiran simbòlicament i materialment la cort Ming.
• Diplomàcia i aliances: Establir relacions diplomàtiques formals amb desenes de països d’Àsia i Àfrica, integrant-los en l’òrbita de la Xina. Zheng He actua de negociador i ambaixador, transmetent missatges de pau i cooperació de l’emperador Yǒnglè. Alhora es busca forjar aliances estratègiques; per exemple, la dinastia Ming vol guanyar-se el favor de regnes musulmans del sud d’Àsia i Orient Pròxim per tal de contrarestar el poder creixent d’altres imperis regionals (com els timúrides).
• Projecció de poder: Mostrar la força militar i capacitat tecnològica de la Xina Ming més enllà de les seves fronteres. La presència d’una flota imponent en ports llunyans te un efecte dissuasiu i alhora propagandístic: deixa clar que l’Imperi Ming pot projectar el seu poder naval a milers de quilòmetres. Això reforça l’estatus de Yǒnglè com a governant legítim i potent, tant de portes endins (davant de faccions rivals a la cort) com de portes enfora. Les demostracions de força, com la persecució de pirates o la intervenció en conflictes locals, busquen imposar respecte i ordre sota l’hegemonia xinesa.
• Control de rutes i seguretat marítima: Relacionat amb l’anterior, un objectiu clau és assegurar les rutes marítimes comercials entre la Xina i l’Índic. Eliminant pirates (com a l’estret de Malacca) i mediant en disputes regionals (com entre Siam i Malacca), Zheng He contribueix a estabilitzar les principals vies de navegació. Aquest control benvolent permet un flux més segur de mercaderies i persones, establint una mena de Pax Sinica marítima on la presència xinesa garanteix la pau i la lliure circulació marina.
• Submissió simbòlica i orde mundial Sinocèntric: Finalment, les expedicions pretenen reafirmar l’ordre tributari amb la Xina al centre. Els rituals d’ambaixadors estrangers prosternant-se davant l’emperador i oferint-li tributs són molt importants simbòlicament. Representen la “submissió” (encara que només fos formal) d’altres sobirans al mandat celestial dels Ming. Yǒnglè busca el reconeixement del seu estatus de líder mundial i, de fet, durant aquests viatges centenars d’enviats i almenys onze reis de diverses contrades viatgen a la Xina per retre homenatge. La filosofia diplomàtica Ming, influenciada pel confucianisme, valora el “no conquerir sinó compartir”: l’objectiu és crear un ordre internacional estable on cada nació convisqui en harmonia sota la supremacia moral xinesa, sense necessitat d’ocupar-les militarment. En resum, la finalitat última de Zheng He és integrar els països veïns en una comunitat sinocèntrica basada en la pau, la prosperitat mútua i el respecte a la Xina.

Importància i impacte dels viatges de Zheng He

Malgrat que els viatges de Zheng He no acaben amb conquestes territorials duradores ni en la creació d’un imperi marítim xinès, tindran importants repercussions comercials, culturals i polítiques tant per a la Xina com per als països de les rutes visitades.

• Repercussions econòmiques i comercials: Les expedicions dinamitzen el comerç marítim a l’Àsia del segle XV. Ports estratègics com Melaka (Malacca), a la península Malaia, reben un fort impuls gràcies al suport Ming: Malacca es converteix ràpidament en un dels centres de comerç més importants entre la Xina, l’Índia i l’Occident asiàtic, i esdevé punt de trobada de mercaders de diverses civilitzacions. La presència de la flota xinesa potencia els intercanvis transoceànics de productes; la Xina obté grans quantitats de pebre, canyella, encens, fustes exòtiques i altres béns de luxe, alhora que exporta enormes volums de seda, porcellana i té que inunden els mercats d’Àsia. Aquest flux controlat de béns sota auspicis imperials enriqueix econòmicament tant la Xina (pel sistema de tribut i comerç) com molts ports de l’Índic, que gaudiran d’anys de prosperitat i creixement. A més, algunes comunitats xineses d’ultramar es consoliden en llocs com Java, Malacca o Ceilan arran d’aquests contactes: nombrosos mercaders i emigrants xinesos, encoratjats per les històries de terres llunyanes, s’establiran al sud-est asiàtic, contribuint a un intercanvi de població i capital que perdurarà segles.
• Repercussions culturals i tecnològiques: Els viatges propicien un intens intercanvi cultural. La cort Ming entra en contacte directe amb productes i animals desconeguts a la Xina, ampliant el seu horitzó científic i artístic. L’arribada d’animals exòtics com girafes (qilins), zebús, estruços o gaseles al zoològic imperial estimula la curiositat naturalista i queda immortalitzada en cròniques i pintures. De la mateixa manera, artesanies i objectes preciosos de terres llunyanes (per exemple, gemmes de Ceilan, perfums àrabs o instruments musicals estrangers) enriquiran la cultura material de la Xina Ming. Per la seva banda, els navegants xinesos difonen elements de la cultura xinesa als ports visitats: hi duen porcellana, sedes fines, tècniques artesanals i també valors confucians i budistes. Algunes inscripcions de pedra deixades per Zheng He (com la famosa estela trilingüe de Galle, a Sri Lanka) testifiquen aquestes trobades multiculturals. En diverses regions del sud-est asiàtic, la figura de Laksamana Cheng Ho (Almirall Zheng He) arrelarà en la memòria popular i donarà lloc a llegendes i tradicions locals que perduraran fins avui en dia, reflectint l’impacte cultural dels seus desembarcaments. Igualment, a la Xina es compilen mapes i relats etnogràfics detallats gràcies als informes de viatgers com Ma Huan i Fei Xin, el que enriquirà el coneixement geogràfic xinès sobre l’Índic i més enllà. En definitiva, els viatges de Zheng He fomenten una primera forma de globalització pre-moderna a l’Àsia: connecten regions distants, estimulen la curiositat mútua i estableixen les bases per a futurs intercanvis comercials i culturals.
• Repercussions polítiques i diplomàtiques: En l’àmbit polític, les expedicions de Zheng He consoliden la supremacia regional de la Xina Ming durant dècades. La impressionant demostració de poder naval fa que desenes de regnes d’Àsia Oriental, del Sud i d’Àfrica oriental reconeguin la Xina com a entitat hegemònica. Entre 1405 i 1433, es manté efectivament una “pau xinesa” als mars de l’Índic: sota l’ombra protectora de la flota Ming, no es registren grans guerres navals entre els estats de la zona. La Xina actua com a àrbitre internacional, intervenint ocasionalment per garantir l’estabilitat (com en el conflicte entre el sultanat de Malacca i el regne de Siam) i altrament afavorint una coexistència pacífica. Les relacions diplomàtiques sino-estrangeres viuen un moment àlgid: es té constància que centenars d’ambaixadors visiten la Xina durant el regnat de Yǒnglè i Xuande gràcies a aquestes expedicions, incloent-hi enviats de llocs tan llunyans com els sultanats àrabs, ciutats-estat swahili i fins i tot petits regnes d’Àsia interior que són assabentats de la grandesa xinesa. Alguns governants estrangers arriben a residir anys a la Xina; per exemple, es documenta que el rei de Brunei i el de Sulu (Filipines) moren durant la seva estada a la cort Ming, on hi reben funerals d’honor – un fet que simbolitza fins a quin punt aquests regnes accepten la tutela xinesa. En conjunt, els viatges de Zheng He ampliaran l’esfera d’influència xinesa i instauraran, encara que temporalment, un ordre internacional centrat en la Xina a l’Àsia marítima.
• Fi de les expedicions i tancament marítim de la Xina: Malgrat els èxits diplomàtics i el prestigi assolit, després de 1433 la Xina Ming abandona sobtadament els viatges transoceànics. Ja abans, a la mort de l’emperador Yǒnglè (1424), els sectors confucians de la cort – crítics amb el malbaratament de recursos que suposen aquestes aventures – pressionen per aturar-les. El seu fill i successor Hongxi suspèn les expedicions, i només l’emperador Xuande (net de Yǒnglè) autoritza el setè i últim viatge de Zheng He el 1431. Un cop finalitzat, la política oficial canvia dràsticament: la marina és reduïda i es prohibeix la construcció de vaixells gegants de llarg abast. Les restes de la Flota del Tresor són desmantellades o abandonades als molls. Fins i tot, es diu que gran part dels documents i mapes dels viatges són destruïts per ordre imperial, possiblement per evitar la temptació de reprendre’ls en el futur. Diverses raons expliquen aquest gir: les arques de l’estat pateixen pel cost enorme de les campanyes (sumat a altres projectes com les guerres contra els mongols i la construcció de la nova capital a Beijing); a més, la ideologia confuciana dominant privilegia l’agricultura i la defensa terrestre de les fronteres del nord per sobre del comerç exterior. Les exploracions navals es veuen com a poc ortodoxes i potencialment perilloses, ja que poden introduir idees foranes i malbaratar els recursos del poble. Així, a mitjan segle XV, la Xina Ming es replega a una actitud aïllacionista, reforçant les seves fronteres continentals i deixant les rutes marítimes de l’Índic en mans de navegants àrabs, indis i –poques dècades més tard– dels portuguesos i altres europeus.

En conclusió, els viatges de Zheng He representen un episodi singular en la història marítima: durant gairebé 30 anys, la Xina lidera la major flota mai vista, propagant la seva influència pacíficament des d’Àsia fins a Àfrica, segles abans que cap potència occidental fes el mateix recorregut. Tot i que les expedicions no generen un imperi colonial ni tenen continuïtat immediata, demostren la capacitat xinesa de navegació oceànica i estimulen els contactes interculturals a una escala sense precedents. La figura de Zheng He és recordada avui en dia com la d’un gran explorador i diplomàtic, i la seva gesta és objecte de renovat orgull a la Xina moderna. Els set viatges de la Flota del Tresor deixaran com a llegat una idea poderosa: la de compartir els mars en pau i prosperitat, sota l’ideal d’una cooperació internacional abans de l’era de la colonització imperialista.

Fonts consultades

• Edward L. Dreyer, Zheng He: China and the Oceans in the Early Ming Dynasty, 1405–1433. Pearson Education, 2006.
• Louis Levathes, When China Ruled the Seas: The Treasure Fleet of the Dragon Throne, 1405–1433. Oxford University Press, 1994.
• Ma Huan, Ying-Yai Sheng-Lan (relat de viatge, 1433).
• Mark Cartwright. Los siete viajes de Zheng He. Trad. Recaredo Castillo. World History Encyclopedia.
• Marta González de la Vega. Zheng He. La odisea marítima que China quiere replicar. El Correo XL Semanal, 8/9/2021.
• Sarah Ward. Chinese Whispers: Zheng He’s Treasure Ships in the context of Chinese Maritime Policy in the Ming Dynasty. Dalian Maritime University. Thesis for: MA Maritime Archaeology, University of SouthamptonAdvisor: Prof. Jonathan Adams, Prof. Sean McGrail, Dr Lucy Blue, November 2006.
• The Editors of Encyclopaedia Britannica. "Zheng He’s Achievements". Encyclopedia Britannica, 23 Sep. 2020, Accessed 6 April 2025.
• Wan Ming. Siete navegaciones de Zheng He hacia el Océano Occidental: viajes de comercio e intercambios culturales entre China y los países extranjeros. Observatorio de la Política China 20º Aniversario, 2024.
• Yang Wei. Admiral Zheng He’s Voyages to the “West Oceans”. Association for Asian Studies.
• Zheng He. britannica.com

Jordi Coll Vera - 2025