Julio Cortázar

Julio Cortázar neix a Ixelles, un petit districte a prop de Brussel·les, el 26 d'agost de 1914 ^[1] i mor a París, França, el 12 de febrer de 1984.

Era fill d’argentins, Julio José Cortázar i María Herminia Descotte. El seu pare era funcionari de l'ambaixada argentina a Bèlgica. Ja famós, quan se li preguntava per la seva infància feia la broma de dir que el seu naixement va ser “un producte del turisme i de la diplomàcia”.

Va ser un nen malaltís que agafava tota mena d'infeccions. Durant les seves llargues estades al llit s’apassiona per la lectura. Cap als vuit o nou anys ja havia llegit a escriptors històrics com Juli Verne, Victor Hugo i Edgar Allan Poe. Les lectures eren potser excessives per la seva edat i li provocaven malsons. La seva mare, preocupada per la seva salut, va consultar a un metge de confiança i, conjuntament amb el director de l’escola, li varen recomanar que el nen no llegís cap llibre durant cinc mesos i que prengués el Sol.

Sempre s’ha dit oficialment que va morir, el 12 de febrer de 1984, d’una leucèmia. Tanmateix, la seva companya sentimental, la periodista Cristina Peri Rossi assegura que va morir de la SIDA, malaltia contreta al sud de França l’any 1981.

També s’ha dit en alguna ocasió que Julio Cortazar podia tenir la síndrome de Klinefelter (dubtós), pel seu fenotip marfanoic, o alguna forma d’acromegàlia o gigantisme.

L'agost de 1981 va presentar una greu hemorràgia digestiva a conseqüència d’una llaga al duodè i va ser necessària una transfusió sanguínia. El propi Cortázar havia fet comentaris irònics al respecte: “(···) soc un home nou, tinc dos litres i mig de sang nova”. En una carta a l’acadèmica Martha Lucía Tamayo li escriu: “(···) m’he convertit en un vampir de veritat perquè m’han tingut que canviar la sang i la pobreta Carol m’ha hagut de dur a l’hospital més proper”.

En altra carta, al seu amic l’escriptor uruguaià Omar Prego el 23 de setembre de 1981, també li parla d’aquella transfusió: “(...) Carol i jo ho vàrem passar molt malament en les nostres vacances (···) una hemorràgia gàstrica produïda sembla ser per un excés d’aspirines (per una grip) (···) Va ser molt dur, em donaren més de 30 litres de sang (···)”..

Anys més tard, el 1985, es va saber que aquella sang, que veia de la Creu Roja, era contaminada. Fet que va ocasionar la destitució del ministre de Sanitat Edmond Hervé, sent aleshores primer ministre Laurent Fabius.

La sang es comprava a emigrants pobres. No es feien proves analítiques sobre la SIDA perquè era encara una malaltia desconeguda.

 

 

William Shakespeare

És documentat que William Shakespeare era un malalt cardíac. Patia hipertensió i fibril·lació auricular ^[2] —una de les arrítmies cardíaques més freqüents—. La pressió mal controlada li condicionava una certa insuficiència cardíaca.

Probablement es va contagiar de la sífilis. La malaltia va ser tractada amb banys calents —en aquella època es pensava que la sudoració feia evaporar el bacteri— i fregues amb mercuri seguides de banys de vapor. El tractament habitual de la sífilis en el segle XVI ^[3].

El mercuri li va ocasionar una alopècia i tremolors —evidents al observar la seva signatura—.

A vuit pipes de tabac trobades al jardí de la seva residència a Stratford-upon-Avon s’hi varen trobar restes de cànnabis i de cocaïna.

 

Carlos Ruíz Zafón

 

Juan Ramón Jiménez

L’any 1900, amb 19 anys, es trasllada a Madrid on aconsegueix publicar els seus dos primers llibres. La seva primera obra, "Ninfeas" (1900) és una col·lecció de poemes que capta l'atenció de la crítica literària.

L'any 1901 el seu pare mor de manera sobtada a conseqüència d’un ictus i el Banc de Bilbao es queda amb gran part del patrimoni familiar. Aleshores és ingressat per un quadre depressiu greu a un sanatori a Bordeus i després a Madrid i acaba desenvolupant un profund temor a la mort i uns constants malsons que no el deixen dormir.

El 1903 publica "Arias tristes" i el 1905 "Jardines Lejanos" establint la seva reputació com a poeta. L’any 1916 publica "Platero y yo", obra que guanya el Premi Nacional de Literatura.

Després de molts idil·lis previs conèixer la que serà la seva esposa, Cenobia Camprubí, nascuda a Malgrat de Mar, i es casen a Nova York el 2 de març de 1916.

Era republicà i l'any 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola i s'exilien a Cuba i Puerto Rico.

En els anys posteriors és ingressat diversos cops per depressió: l’any 1940 uns mesos a l’Hospital Universitari de Miami; l'any 1946 vuit mesos.

El 28 d’octubre de 1956 rep el Premi Nobel de Literatura i tres dies més tard mor la seva esposa a San Juan de Puerto Rico, a conseqüència d’un càncer d’úter.

Al quedar sol es tanca a casa, deixa de menjar, s'abandona, queda molt desnodrit i amb un estat lamentable. Aleshores és ingressat en un sanatori mental de la població d’Hato de Tejas (Puerto Rico). Estant en aquest sanatori, el febrer de 1958 cau i es fractura el maluc dret. És operat i tot sembla que ha anat força bé però ja no torna a caminar. A finals de maig de 1958 presenta una broncopneumònia, ingressa a la clínica Mimiya del barri de Santurce a Puerto Rico i finalment mor el 29 de maig de 1958.

Les seves despulles són dipositades al cementiri de Moguer, la seva ciutat natal.

Un dels seus pensaments és:

“No dividí mi vida en días, sino mis días en vidas, cada día, cada hora, toda una vida”.

Montserrat Roig

Una frase seva és:

“L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura”.

Gabriel García Márquez

Les seves restes són al pati central del Claustre de la Merced al centre històric de la ciutat de Cartagena d'Índies, Colòmbia.

Una frase seva és:

“El secret d'una bona vellesa no és una altra cosa que un pacte honrat amb la solitud”.

Fiódor Dostoievski

 

La seva obra és famosa per explorar temes com el mal, la redempció, la religió, la llibertat individual i la moralitat. Algunes de les seves obres més conegudes inclouen "Crim i càstig", "Els germans Karamàzov", "El jugador" i "El idiota". La seva narrativa sovint s'endinsa en la ment dels seus personatges, oferint retrats psicològics profunds i detallats.

Dostoievski patia dues malalties: epilèpsia i emfisema pulmonar. Aquesta última li provoca l’any 1881 una hemorràgia pulmonar i la mort als seixanta anys d’edat.

Una frase seva és:

“El secret de l'existència no consisteix només en viure, sinó en saber per a què es viu”.

Mercè Salisachs

 

Rep diversos reconeixements per la seva contribució a la literatura, incloent-hi el Premi Sant Jordi l'any 1966 per la seva novel·la "El cel no és transparent", i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2001.

Parlava sis idiomes, el francès, el portuguès, l'anglès, l'italià, l'alemany i el castellà, però, curiosament, no el català. No escriure cap novel·la en català, doncs ella sempre deia que no volia desvirtuar l'idioma, tenint en compte que no el dominava prou bé com part d'una vida una novel·la. Va escriure un total de 34 novel·les, l'última de les quals la va publicar el mes d'abril del 2013, és a dir, l'any abans de morir el 8 de maig de 2014 a l'edat de gairebé 98 anys, deixant un llegat literari notable a la literatura catalana.

Una frase seva és:

“La vida en la tierra, por larga que sea, siempre es corta, siempre se queda a medio realitzar”.

Jordi Coll Vera - 2024