Introducció

L'obesitat és una condició caracteritzada per l'acumulació excessiva de greix en el cos, fins al punt que pot tenir efectes negatius per a la salut. S'ha convertit en un problema de salut pública global, ja que afecta a persones de totes les edats i de diferents països.

Hi ha diversos factors que poden contribuir a l'obesitat, com ara una dieta desequilibrada amb un consum excessiu de calories, la manca d'activitat física, els factors genètics, els desequilibris hormonals, els problemes emocionals, com l'estrès i la depressió, i altres factors ambientals i socials.

Pot tenir conseqüències greus per a la salut, com ara un augment del risc de malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, hipertensió arterial, malalties hepàtiques, problemes respiratoris, trastorns múscul-esquelètics i cert tipus de càncers. A més, també pot afectar negativament la qualitat de vida, causant problemes emocionals, baixa autoestima i dificultats per realitzar activitats quotidianes.

El seu tractament implica un enfocament multidisciplinari que inclou canvis en l'estil de vida, com ara una dieta equilibrada i una rutina regular d'activitat física. En alguns casos, pot ser necessari recórrer a tractaments farmacològics o a cirurgia bariàtrica, segons les circumstàncies individuals. La prevenció és fonamental i s'ha de fomentar des de la infància. És important promoure hàbits alimentaris saludables i l'activitat física regular en totes les etapes de la vida. Això implica educar sobre els beneficis d'una alimentació equilibrada, evitar el consum excessiu d'aliments processats i begudes dolces, fomentar l'exercici físic i promoure una consciència sobre la importància del manteniment d'un pes saludable.

L’obesitat com a problema de salut pública global

Es parla de quatre epidèmies del segle XXI: obesitat; diabetis (a Espanya un 14% de les persones són diabètiques i cada cop és més prevalent); ansietat i estrès laboral.; nomofòbia (pànic de sortir de casa sense el mòbil).

El 4 de març és el dia mundial de l’obesitat. El fet de que se li dediqui una data ja és de per sí una prova de la seva importància com emergència sanitària.

Cal abordar l'obesitat com un problema complex i multifactorial, involucrant a diferents sectors de la societat com ara els governs, els professionals de la salut, els educadors i la indústria alimentària. És important treballar conjuntament per aconseguir un canvi en els hàbits de vida i crear entorns saludables que facilitin les eleccions saludables per a tots.

Les dades relacionades amb el nombre de morts anuals causades per l'obesitat i els recursos i despeses associades poden variar segons les fonts i els estudis utilitzats. L'obesitat pot contribuir a diverses malalties i trastorns de salut, i determinar amb precisió les seves repercussions és un desafiament.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), és responsable d'un nombre considerable de defuncions evitables en tot el món. En general, s'estima que provoca al voltant de 2,8 milions de morts anuals. No obstant això, és important tenir en compte que aquestes dades poden variar segons les regions geogràfiques i les poblacions estudiades.

Pel que fa als recursos i les despeses associades, suposa una càrrega significativa en els sistemes de salut i en l'economia. L'atenció mèdica relacionada amb l'obesitat, com ara visites al metge, medicaments, intervencions quirúrgiques i altres tractaments, pot ser costosa.

A més, també implica altres costos indirectes, com ara pèrdua de productivitat laboral, absències al treball, discapacitat, malalties relacionades i impactes en la qualitat de vida. Aquests costos poden ser significatius tant per a les persones afectades com per als sistemes de salut i les economies nacionals.

La situació actual

Durant la pandèmia pel COVID-19 es va sospitar que l'obesitat era el principal factor d’un mal pronòstic de la malaltia després de l'edat. Entre abril i maig de 2020, durant el confinament per la pandèmia del COVID-19 ^[1], es va efectuar una enquesta online a la web de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO) ^[2].

Varen respondre la enquesta 1859 persones, un 77.3 % dones, amb una mitjana d'edat de 52 [41;60] anys. La meitat de la població va indicar que tenia excessiu pes abans del confinament (50,0%). Durant el confinament, el 49,8% de les persones van guanyar pes, dels quals el 86,6% entre 1 i 3 kg.

El sexe femení, edat més jove, excessiu pes prèviament, no pesar-se freqüentment, no prendre mesures per evitar l'augment de pes durant el confinament i haver estat confinat al sud d'Espanya, a les Illes Balears o a les Canàries varen ser les característiques principals relacionades amb l'increment de pes.

La principal causa (66,5%) atribuïda a aquest augment de pes va ser la combinació d'una major ingesta amb una menor pràctica d'activitat física. El 40,3% dels enquestats que van guanyar pes no van prendre cap mesura per gestionar aquesta situació. En conclusió, un percentatge important de la població espanyola va informar d'un increment de pes entre 1 i 3 kg durant el confinament.

Altre estudi del 14 de juliol del 2020 ^[3] investigava la percepció de l'obesitat i l'estat de salut entre la població adulta espanyola, així com l'associació amb factors com ara les relacions familiars, la pràctica d'activitat física, els hàbits nutricionals i els patrons de son. Es varen realitzar 1.000 entrevistes telefòniques assistides per ordinador sobre una mostra representativa de la població adulta espanyola. Els resultats mostraren que només el 17,7% dels subjectes amb obesitat auto-declarada tenien la percepció de patir obesitat, tot i que el 16% es consideraven en un estat de salut dolent i el 47% en un estat de salut regular. Els subjectes que es consideraven amb sobrepès o obesitat tenien un índex de massa corporal (IMC) de 30,5 i 37,1 respectivament. El grup d'obesitat presentava el percentatge més alt (71,9%) de participants amb familiars de primer grau amb sobrepès o obesitat. El model de regressió logística multivariable per a la presència d'obesitat va mostrar una associació significativa amb l'edat, la presència de familiars de primer grau amb excés de pes, l'hàbit de consum de refrigeris i el consum diari d'alcohol.

La conclusió va ser doncs que la població espanyola tenia una baixa percepció de l'obesitat. Aquest estudi també reforçava l'associació entre l'obesitat i l'edat, les relacions familiars, els hàbits de refrigeri habituals i el consum diari de vi o cervesa.

El 2 de març del 2022, la SEEDO va publicar els resultats d’una altra enquesta online, efectuada entre el 27 i el 31 de gener del mateix any, sobre una mostra de 1.000 persones de la població general d’Espanya major de 18 anys (garantint les quotes per sexe, edat, comunitat autònoma i mida d’hàbitat). Amb un error mostral de ±3,1% i un nivell de confiança del 95.5%. ^{[4] [5]}

La introducció del treball posa de manifest la creixent prevalença de l'obesitat i el comportament sedentari a Espanya, juntament amb les conseqüències negatives per a la salut associades a aquestes tendències. També proporciona una breu visió general dels mètodes utilitzats en l'estudi. Proporciona informació sobre la tendència creixent de l'obesitat i el comportament sedentari a Espanya, juntament amb l'estancament de l'activitat física. També destaca la necessitat de fer l'exercici més accessible i atractiu per combatre l'epidèmia d'obesitat.

Els resultats de l'estudi mostren que l'obesitat i el comportament sedentari augmenten a Espanya, mentre que l'activitat física continua estancada. L'estudi també va trobar que una proporció significativa de la població passa diverses hores al dia en activitats sedentàries, com ara veure pantalles. Conclou que cal fer exercici més accessible i atractiu per combatre l'epidèmia d'obesitat a Espanya. També destaca la importància de promoure l'activitat física i reduir el comportament sedentari per millorar la salut pública i suggereix que futures investigacions haurien d'investigar l'eficàcia de les intervencions destinades a promoure l'activitat física i reduir el comportament sedentari. ^[6]

Com podem definir l'obesitat i com la podem mesurar?

L'OMS defineix l'obesitat i el sobrepès com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut.

Una de les mesures de l’obesitat és l’Índex de Massa Corporal (IMC), que resulta de dividir el pes, expressat en quilograms, entre el quadrat de l’alçada, expressada en metres.

 

IMC = pes en kg / (alçada en m)²

Així, per exemple, una persona de 175 cm d'alçada i un pes de 95 kg, tindria un IMC de: 95 / 1.75² ≈ 31 i, segons aquest valor d l’IMC, aquesta persona seria obesa en grau I.

Altres alternatives a l’IMC utilitzades pels endocrins són:

La circumferència de la cintura. Es mesura la cintura per sobre de la cresta ilíaca ^[7] (os del maluc), dempeus i alçats, sense roba i relaxats, envoltant la cintura amb la cinta mètrica, de manera paral·lela al sòl i sense comprimir la pell. Un perímetre ≥ 102 cm en homes o 88 cm en dones implica obesitat abdominal .

• Mètode aplicable en totes les edats. La seva disminució és senyal de pèrdua de greix. Si el pes no varia i la cintura desapareix, vol dir que s’està guanyant múscul. Si la cintura no desapareix i el pes disminueix, voldrà dir que s’està perdent múscul o aigua, no greix.
• No distingeix entre greix subcutani abdominal i greix visceral abdominal, més perillós.

L’índex cintura-maluc (ICC). Dividim el perímetre de la cintura, uns dos dits per sobre del melic, entre el perímetre màxim del maluc als glutis. Hi ha una relació inversa entre el perímetre de la cintura i el perímetre màxim del maluc. Un quocient alt significarà una major proporció de greix abdominal i, per tant, un major risc. Existeix una taula de valors identificada per l’OMS. Els valors normals són 0,8 per dones i 1 per homes. Valors més alts signifiquen obesitat abdomino-visceral.

• Serveix per diagnosticar un risc de patir malalties relacionades amb l’excés de greix.
• No considera l’altura i es pot alterar en les dones rere la menopausa, quan canvia la distribució del greix assimilant-se als homes. canvia i s’assembla més a la de l’home). És útil únicament com a orientació inicial i no és aplicable en persones amb malucs amples.

La bio-impedància. Bàscula que utilitza un petit corrent elèctric que proporciona informació sobre el percentatge de greix i múscul, quantitat d’aigua present en els teixits i la massa òssia.

• Es una prova senzilla, econòmica i ràpida de fer.
• Cal disposar de la bàscula en qüestió. A més, el resultat té un marge d’error molt gran. Sí que és útil per apreciar ràpidament l’evolució del pacient.

El mesurament de plecs. S’utilitza un instrument en forma de pinça (el plicòmetre ) pressionant diferents punts del cos. Es mesura el gruix del plec en mil·límetres ^[8]. Posteriorment s’apliquen unes equacions matemàtiques, segons el grup poblacional

• És una prova força fiable.
• És complicada de calcular, precisant de personal molt entrenat no sempre disponible.

Epidemiologia de l'obesitat

A l’Informe Regional Europeu de l’Obesitat de la OMS 2022 ^[9] , s’ aborda el creixent desafiament i impacte de l'obesitat a la Regió Europea de l'OMS, centrant-se en la gestió de l'obesitat al llarg del cicle de vida i en l'abordatge dels entorns potenciadors de l’obesitat. Es consideren també reptes més recents, com ara el màrqueting digital problemàtic per als nens i l'impacte de la pandèmia de COVID-19 en la prevalença de l'obesitat. Es presenten opcions de polítiques per prevenir l'obesitat per a la consideració dels Estats membres, juntament amb un conjunt d'enfocaments a nivell de població. L’informe destaca la importància d'incloure la prevenció i el control de l'obesitat dins les mesures per a la recuperació després de la pandèmia de COVID-19. Per l’OMS, l'abordatge de l'obesitat és crític per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i és una prioritat de la Regió Europea.

Segons l’informe, gairebé el 60% dels adults i gairebé un de cada tres nens (el 29% dels nens i el 27% de les nenes) de la Regió Europea de l'OMS estan afectats pel sobrepès i l'obesitat. Estimacions recents suggereixen que la prevalença de sobrepès i obesitat i/o índex de massa corporal mitjana ha augmentat en nens i adolescents durant la pandèmia COVID-19. Tanmateix, no se’ns informa sobre la tendència a llarg termini de l'obesitat i el sobrepès a Europa.

Entre 1975 i 2016, la prevalença mundial de l'obesitat s'ha quasi triplicat.

A nivell mundial, segons dades de l’OMS ^[10], l’any 2016:

• Més de 1900 milions d'adults de 18 o més anys tenien sobrepès, dels quals més de 650 milions eren obesos.
• El 39% dels adults de 18 o més anys (un 39% dels homes i un 40% de les dones) tenien sobrepès.
• Al voltant del 13% de la població adulta mundial (un 11% dels homes i un 15% de les dones) eren obesos.
• Uns 41 milions de nens menors de cinc anys tenien sobrepès o eren obesos. Tot i que el sobrepès i l'obesitat es consideraven abans un problema propi dels països d'ingressos alts, actualment ambdós trastorns augmenten als països d'ingressos baixos i mitjans, en particular en els entorns urbans. A l'Àfrica, el nombre de menors de 5 anys amb sobrepès havia augmentat prop d'un 50% des de l'any 2000. Prop de la meitat dels nens menors de cinc anys amb sobrepès o obesitat vivien a Àsia.
• Hi havia més de 340 milions de nens i adolescents (de 5 a 19 anys) amb sobrepès o obesitat.

La prevalença del sobrepès i l'obesitat en nens i adolescents (de 5 a 19 anys) ha augmentat de forma espectacular, del 4% el 1975 a més del 18% el 2016. Aquest augment ha estat similar en ambdós sexes: un 18% de nenes i un 19% de nens amb sobrepès el 2016. Mentre que el 1975 hi havia menys d'un 1% de nens i adolescents de 5 a 19 anys amb obesitat, el 2016 eren 124 milions (un 6% de les nenes i un 8% dels nens).

A nivell mundial, el sobrepès i l'obesitat estan vinculats amb un major nombre de morts que la insuficiència ponderal ^[11]. En general, hi ha més persones obeses que amb pes inferior al normal. Això succeeix a totes les regions, excepte en parts d'Àfrica subsahariana i Àsia.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ^[12]:

El gràfic correspon al mes d'abril de l'any 2021 i s’observa un 16.5 % d’obesitat en homes adults i un 15.5 % en dones.

La major incidència es dona, en homes, en les franges de 55 a 74 anys, en homes, i de 65 a 84 anys, en dones.

La distribució per regions és:

I a la UE:

Els factors que afecten al pes

A més de l’equilibri entre la ingesta i la despesa, quins són els factors que afecten al pes corporal? És a dir, quina és l’etiopatogènia de l’obesitat? Quines són les seves causes?

L'etiopatogènia de l'obesitat és el conjunt de factors que intervenen en la seva aparició i desenvolupament. L'obesitat és una malaltia crònica, progressiva i multifactorial que afecta aspectes biològics, psicològics i socials de la vida d'un individu.

Es produeix per un desequilibri entre el balanç energètic, és a dir, entre les calories que s'ingereixen i les que es gasten. No obstant això, aquesta no és l'única causa de l'obesitat, sinó que hi ha altres factors que influeixen en el seu desenvolupament, com ara:

• Factors genètics: hi ha persones que tenen una predisposició genètica a acumular més greix corporal o a tenir un metabolisme més lent. A més, hi ha malalties genètiques que poden provocar obesitat, com el síndrome de Prader-Willi o el síndrome de Cushing.
• Factors ambientals: l'estil de vida actual, caracteritzat per una alimentació poc saludable, rica en greixos i sucres, i per un sedentarisme elevat, afavoreix el desenvolupament de l'obesitat. També influeixen altres factors com el consum d'alcohol, el tabaquisme, l'estrès o la falta de son.
• Factors hormonals: algunes alteracions hormonals poden afectar el balanç energètic i el control de la gana i la sacietat. Per exemple, els nivells baixos d'hormona tiroidal (hipotiroïdisme), els nivells alts d'insulina (resistència a la insulina) o els nivells baixos de leptina (hormona que inhibeix la gana).
• Factors psicològics: l'estat emocional pot influir en els hàbits alimentaris i en el pes corporal. Algunes persones recorren al menjar com a forma d'afrontar situacions d'ansietat, estrès, tristesa o avorriment. A més, l'obesitat pot generar baixa autoestima, depressió o aïllament social.

L'etiopatogènia de l'obesitat és complexa i requereix una abordatge integral i individualitzat que tingui en compte tots els factors implicats. El tractament de l'obesitat es basa en la modificació dels hàbits alimentaris i de l'activitat física, amb l'objectiu de reduir el pes corporal i millorar la salut. En alguns casos, es pot recórrer a fàrmacs o a cirurgia bariàtrica per complementar el tractament dietètic i exercici físic .

Al gràfic s’observen, en forma esquemàtica, alguns d’aquests factors.

Malalties associades a sobrepès i obesitat

• Esterilitat. L'obesitat pot tenir conseqüències negatives sobre la funció reproductiva, tant en homes com en dones. En els homes, l'obesitat pot alterar la producció i la qualitat dels espermatozoides, així com la funció erèctil i la libido. En les dones, l'obesitat pot afectar l'ovulació, el cicle menstrual, la implantació embrionària i el risc de complicacions durant l'embaràs. A més, l'obesitat pot influir en la resposta als tractaments de fertilitat i reduir les seves possibilitats d'èxit.
• Apnea de la son. L'obesitat és un factor de risc important per a l'apnea obstructiva del son, una condició en què les vies respiratòries es bloquegen repetidament durant el son. L'apnea del son pot causar fatiga diürna, hipertensió i augmentar el risc de malalties cardiovasculars.
• Malalties del fetge gras no alcohòliques: L'obesitat és un factor de risc per al desenvolupament de malalties del fetge gras no alcohòliques (NAFLD). Aquesta condició es caracteritza per l'acumulació de greix en el fetge i pot progressar a l'hepatitis grassa, la fibrosi hepàtica i la cirrosi.
• Artrosi: L'obesitat pot exercir una càrrega excessiva sobre les articulacions, especialment en els genolls, els malucs i les espatlles, augmentant el risc de desenvolupar artrosi. L'excés de pes pot accelerar l'ús i l'erosió del cartílag i augmentar els problemes articulatoris.
• Ulceracions. Hi ha una correlació entre obesitat, sobrepès i risc de patir ulceracions. Obesitat i sobrepès augmenten la pressió sobre les àrees del cos, incloent-hi els peus i les cames. Aquesta pressió addicional pot afectar la circulació sanguínia i augmentar la probabilitat de desenvolupar ulceracions en aquestes zones.
• A més, l'obesitat està associada amb una inflamació crònica i alt nivell de greixos en sang, els quals poden afectar negativament la salut vascular. La falta de flux sanguini adequat cap a les extremitats pot contribuir a la formació d'ulceracions, especialment en pacients amb factors de risc addicionals com ara el tabaquisme o problemes vasculars preexistents.
• Obesitat i sobrepès poden contribuir també a l'augment de la resistència a la insulina i l'aparició de diabetis, que és un factor de risc per a la formació d'ulceracions. La diabetis pot provocar danys als nervis (neuropatia diabètica) i afectar la capacitat del cos per sentir dolor o malestar, cosa que pot conduir a una lesió inadvertida i a la formació d'una úlcera.
• Obesitat i sobrepès no són les úniques causes d'ulceracions, ja que hi ha altres factors de risc com ara la falta d'higiene, la mala circulació, la presència de malalties vasculars, la immobilitat prolongada, etc. Tanmateix, és important mantenir un pes saludable i adoptar un estil de vida actiu i equilibrat per prevenir-les.
• Lumbàlgia. Obesitat i sobrepès exerceixen una pressió addicional sobre les estructures de suport de l'esquena, com ara els discs inter-vertebrals i les articulacions, i això pot augmentar el risc de patir lumbàlgia. L'excés de pes pot causar un augment de l'estrès i la càrrega sobre aquestes estructures, provocant un desgast prematur o lesions.
• A més, l'obesitat també pot contribuir a altres factors que augmenten el risc de lumbàlgia, com ara la pèrdua de flexibilitat i força muscular, la mala postura i la presència d'altres trastorns com ara l'artrosi. Aquests factors poden afectar negativament la mecànica de l'esquena i causar dolor.
• Obesitat i sobrepès no són les úniques causes de lumbàlgia, ja que hi ha altres factors com ara les lesions agudes, els trastorns estructurals, l'estrès o la falta d'activitat física adequada. Tanmateix, mantenir un pes saludable i adoptar un estil de vida actiu i equilibrat pot ser beneficiós per prevenir o alleujar aquesta condició.
• Colelitiasi. Obesitat i sobrepès s’associen amb diversos factors que poden augmentar la probabilitat de desenvolupar càlculs biliars:
  • Augment de l'estimulació de la secreció de colesterol biliar: L'obesitat pot causar un augment en la producció i segregació de colesterol a la bilis que pot afavorir la formació de càlculs biliars de colesterol, que són els més comuns.
  • Disminució de la contractilitat de la vesícula biliar: L'obesitat pot afectar la capacitat de la vesícula biliar per contraure's adequadament i buidar-se de manera eficient. Aquesta disfunció pot provocar que la bilis es quedi estancada i propiciar la formació de càlculs biliars.
  • Resistència a la insulina: L'obesitat i el sobrepès són factors de risc per al desenvolupament de resistència a la insulina i diabetis. Aquesta condició pot afectar el metabolisme del colesterol i afavorir la formació de càlculs biliars.
  • Canvis en els nivells d'àcids grassos i hormones: L'obesitat pot influir en els nivells d'àcids grassos i hormones en el cos, com l'estrogen. Aquests canvis poden afectar el metabolisme de la bilis i augmentar el risc de càlculs biliars.
• Obesitat i sobrepès no són les úniques causes de colelitiasi, ja que hi ha altres factors com ara l'edat, el sexe, els antecedents familiars i altres trastorns de la vesícula biliar que poden contribuir-hi. Tanmateix, mantenir un pes saludable i adoptar una alimentació equilibrada i activitat física regular poden ser mesures preventives importants per reduir aquest risc.
• Hipertensió arterial. Hi ha una forta correlació entre obesitat, sobrepès i risc de patir hipertensió arterial. L'obesitat és considerada un dels principals factors de risc per al desenvolupament de la hipertensió.
• Quan una persona té excés de pes o és obesa, el seu cor ha de treballar més per abastir de sang tot el teixit adipós addicional i mantenir una circulació adequada. Això pot conduir a un augment de la resistència vascular i, per tant, a un augment de la pressió arterial. A més, l'obesitat també està relacionada amb altres factors que poden contribuir a la hipertensió arterial, com ara la resistència a la insulina, desequilibris hormonals, inflamació crònica i retenció de líquids. Tots aquests factors poden afectar el sistema cardiovascular i augmentar el risc de desenvolupar hipertensió.
• L'obesitat no només és un factor de risc per a l'aparició de hipertensió, sinó que també pot agreujar la hipertensió ja existent. Perdre pes i mantenir un índex de massa corporal (IMC) saludable pot reduir significativament el risc de desenvolupar hipertensió i millorar el control de la pressió arterial en aquells que ja la tenen. Adoptar una alimentació equilibrada, fer exercici regularment, reduir el consum de sodi i alcohol, i controlar l'estrès són mesures importants per prevenir i gestionar la hipertensió arterial.
• Hipercolesterolèmia (dislipèmia). Obesitat i sobrepès estan associats amb canvis en el metabolisme de lípids, com ara l'augment del colesterol total i del colesterol LDL (conegut com a "colesterol dolent"). L'excés de greix corporal i la dieta rica en greixos saturats i trans poden contribuir a un augment dels nivells de colesterol LDL en el torrent sanguini. A més, l'obesitat també pot afectar negativament el perfil lipídic al disminuir els nivells de colesterol HDL (conegut com a "colesterol bo"), que és responsable de transportar el colesterol del torrent sanguini cap al fetge per a la seva eliminació. El que pot contribuir a un augment dels nivells de colesterol total en sang.
• Hiperuricèmia. Obesitat i sobrepès s'associen amb un augment del risc de desenvolupar hiperuricèmia i la seva complicació més comuna, que és la gota. Una de les principals raons és que l'obesitat està associada amb un augment de la producció d'àcid úric per part de les cèl·lules adiposes, així com amb una disminució de l'excreció d'àcid úric pels ronyons. A més, l'obesitat també pot contribuir a l'augment del consum d'aliments rics en purines, que són substàncies que es descomponen en àcid úric en el cos.
• Diabetis. Hi ha una correlació significativa entre l'obesitat, el sobrepès i el risc de patir diabetis tipus 2, que és la forma més comuna de diabetis. Els principals mecanismes implicats són:
  • Resistència a la insulina: L'obesitat pot causar una resistència a la insulina, que és una condició en què les cèl·lules del cos no responen adequadament a la insulina, l'hormona responsable de regular els nivells de glucosa en sang. Aquesta resistència a la insulina pot conduir al desenvolupament de la diabetis tipus 2.
  • Inflamació crònica: L'obesitat crònica està associada amb un estat d'inflamació persistent en el cos. Aquesta inflamació crònica pot contribuir a la disfunció de les cèl·lules pancreàtiques que produeixen insulina i promoure el desenvolupament de la diabetis.
  • Desregulació del metabolisme de la glucosa i lípids: L'obesitat pot afectar el metabolisme de la glucosa i els lípids (com ara els nivells de colesterol i triglicèrids), generant un desequilibri en el processament de la glucosa i contribuint al desenvolupament de la diabetis.
  • Factors hormonals: L'excés de greix corporal en l'obesitat pot provocar canvis en els nivells hormonals, com ara l'augment de les hormones que contribueixen a la resistència a la insulina, com la leptina i la resistina, i la disminució de l'adiponectina, una hormona que està implicada en la regulació del metabolisme de la glucosa i els lípids.
• L'obesitat no és la única causa de diabetis tipus 2. Hi ha altres factors de risc, com la genètica, l'edat i l'estil de vida.
• Malalties cardíaques. Hi ha una correlació significativa entre obesitat, sobrepès i risc de patir malalties cardíaques. Els factors associats són:
  • Hipertensió arterial: Aquest augment de la pressió arterial pot causar danys als vasos sanguinis i augmentar el risc de malalties cardíaques com l’arterioesclerosi, els accidents cerebrovasculars (ictus) i les malalties coronàries.
  • Hipercolesterolèmia: Els nivells elevats d'aquests lípids en sang poden contribuir a la formació de plaques a les parets dels vasos sanguinis i augmentar el risc de malalties cardíaques.
  • Diabetis tipus 2: Estretament relacionada amb un augment del risc de malalties cardíaques, ja que la diabetis pot causar danys als vasos sanguinis i augmentar la probabilitat de patir problemes cardiovasculars.
  • Inflamació crònica: L'obesitat crònica està associada amb un estat d'inflamació constant en el cos. Aquesta inflamació pot afectar negativament els vasos sanguinis i augmentar el risc de malalties cardíaques.
  • Apnea del son: L'obesitat també està relacionada amb un augment del risc d'apnea del son, una condició en què les vies respiratòries es bloquegen repetidament durant el son. L'apnea del son no tractada pot causar hipertensió i augmentar el risc de malalties cardíaques.
• Càncer. Obesitat i sobrepès estan associats amb un augment del risc de desenvolupar diversos tipus de càncer. En particular:
  • Càncer de mama: L'obesitat post-menopàusica està associada amb un augment del risc de càncer de mama en dones. L'excés d'estrògens produïts pel teixit adipós pot influir en el desenvolupament de tumors mamaris.
  • Càncer de còlon i recte: L'obesitat i el sobrepès estan relacionats amb un augment del risc de càncer de còlon i recte. Els mecanismes exactes no estan totalment clars, però es creu que la inflamació crònica i els canvis hormonals associats amb l'obesitat poden contribuir a aquest augment de risc.
  • Càncer d'endometri: L'obesitat està relacionada amb un major risc de càncer d'endometri, que és un tipus de càncer que afecta l'úter. Els nivells elevats d'estrògens relacionats amb l'obesitat poden contribuir al desenvolupament d'aquest tipus de càncer.
  • Càncer de ronyó: L'obesitat és un factor de risc per al càncer de ronyó. Es creu que l'obesitat pot afectar el metabolisme dels lípids i els nivells d'insulina, que poden influir en el desenvolupament d'aquest tipus de càncer.
  • Càncer de pàncrees: L'obesitat està relacionada amb un augment del risc de càncer de pàncrees. Encara no s'entén completament el mecanisme exacte d'aquesta relació, però es creu que els canvis hormonals i els factors inflamatoris relacionats amb l'obesitat poden contribuir al desenvolupament d'aquest tipus de càncer.
  • Altres factors de risc, com la genètica, l'exposició a carcinògens, l'edat i l'estil de vida global, també poden influir en el risc de càncer. No obstant això, mantenir un pes saludable, adoptar una alimentació equilibrada, realitzar activitat física regularment i evitar el tabaquisme són mesures importants per reduir el risc de càncer i millorar la salut en general.
  • La imatge següent es correspon a una publicació de l’any 2017 ^[13].
  • 
• Complicacions durant l’embaràs. Obesitat i sobrepès estan associats amb un augment del risc de diverses complicacions i problemes de salut tant per a la mare com per al fetus:
  • Malformacions congènites: L'obesitat materna pot augmentar el risc de malformacions congènites en el fetus, com ara anomalies cardíaques, anomalies del tub neural i anomalies de les extremitats. Aquest risc pot ser més elevat en dones amb obesitat severa.
  • Macrosomia: L'obesitat materna pot augmentar el risc de tenir un nadó amb macrosomia, que és un pes excessivament alt al néixer. Aquesta condició pot implicar complicacions durant el part i augmentar el risc de traumes durant el naixement per al nadó.
  • Diabetis gestacional: Les dones amb obesitat tenen un risc més elevat de desenvolupar diabetis gestacional durant l'embaràs. La diabetis gestacional pot provocar complicacions per al fetus, com ara un creixement excessiu, nivells de sucre en sang elevats i dificultats respiratòries.
  • Preeclàmpsia: L'obesitat materna és un factor de risc important per a la preeclàmpsia, una condició caracteritzada per una pressió arterial alta durant l'embaràs. La preeclàmpsia pot provocar problemes de creixement del fetus, disminució del flux sanguini a la placenta i risc de part prematur.
  • Complicacions respiratòries: Els nadons de mares amb obesitat tenen un risc més elevat de presentar problemes respiratoris, com ara síndrome de distrès respiratori ^[14], necessitat de suport respiratori i infeccions respiratòries.
  • Trastorns del neuro-desenvolupament: Alguns estudis han suggerit una correlació entre l'obesitat materna i un risc lleugerament augmentat de trastorns del neuro-desenvolupament en els nadons, com ara el trastorn del dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l'espectre autista (TEA).

L’obesitat és també associada amb un major risc de patir trastorns psicològics com la depressió i la baixa autoestima, i dificultats respiratòries com l'asma.

Multiplica per més de tres el risc de patir: diabetis tipus 2 (responsable del 60% dels casos), resistència a la insulina, dislipèmia, colelitiasi, SAHS (síndrome d’apnea de son obstructiva) i hipoventilació pulmonar.

Multiplica per dos o tres el risc de patir: hipertensió arterial, malalties coronàries, artrosi i hiperuricèmia.

Pot multiplicar per dos el risc de patir: SOP (síndrome d’ovari poliquístic), infertilitat, càncer, lumbàlgia i risc fetal.

Hi ha altres dades també especialment preocupants i és que heu de saber que més de la meitat dels espanyols adults tenen sobrepès. Hem dit que l'obesitat afecta el 16% en general d'homes i dones, però més del 50% tenen sobrepès. 3 milions de persones són diabètiques tipus 2. Un 30% dels obesos amb obesitat són pre-diabètics, és a dir, estan predestinats a ser diabètics. I una dada encara prou preocupant i intranquil·litzadora, que crec que ja l'he deixat explicada fa una estona, i és que hem superat actualment els Estats Units en quant a obesitat infantil. Sempre havíem pensat que els Estats Units eren els que guanyaven amb el tema de l'obesitat i especialment l'obesitat d'adult i l'obesitat infantil també, però veiem que al nostre país això ja pràcticament estem igualant les dades d'obesitat infantil amb la dels nens nord-americans. I quines serien aquestes causes de que en aquestes últimes dècades cada vegada hi hagi més gent no només amb obesitat sinó fins i tot amb sobrepès?

Podríem dir que, com diu la imatge, ras i curt. La causa fonamental és el desequilibri energètic entre les calories consumides i les calories gastades. Així és evident i tots ho sabem i ho tenim ben clar que la salut de l'ésser humà necessita un equilibri entre allò que menja i allò que crema. I en aquest sentit apareixen certs aspectes que ajuden a entendre a què és degut aquesta proliferació del sobrepès en aquests últims anys.

En primer lloc podríem dir que és degut al descens de l'activitat física a causa de nous estils de vida cada vegada més sedentaris. En aquest sentit podem pensar en el teletreball que tant ha arribat a les nostres vides com a conseqüència de la pandèmia. Després, evidentment, la Covid amb la reclusió. Ja hem parlat que un gran percentatge de la població va guanyar com a mínim entre 1 i 3 kg de pes per la reclusió domiciliària que vam haver de patir tots.

En segon lloc, no ens hem d'oblidar que encara és massa prevalent l'augment d'una ingesta d'aliments que tenen un alt contingut calòric, que són aliments rics en greixos, que sovint tenen valors nutritius baixos, però una quantitat de calories massa desmesurada. Cada vegada hi ha més consum de menjar ràpid, es menja cada vegada menys fruita i verdura.

Per l'altra banda, hi ha una manca també en molts sectors de la societat, una manca d'educació alimentària, que això es tradueix en mals hàbits alimentaris. Així, per exemple, sempre recordo l'anècdota d'un company metge de l'hospital, que ja té els fills més grans, però que quan eren petits ell sempre els hi portava, en sortir del parvulari, després de la primària i de l'ESO, els hi portava un bol de fruita. Evidentment, l'objectiu seria la banda esquerra de la vostra imatge i no pas la banda dreta. La banda dreta és molt més atractiva, jo diria no necessàriament més econòmica, però sí que menys saludable.

Cóm podem cuidar el nostre pes?

La següent imatge ^[15] ens ho explica en forma esquematitzada:/p>

Bàsicament, tal com s’indica a l’anterior decàleg, per cuidar el nostre pes:

• La dieta hauria de ser equilibrada, amb racions adequades a la despesa energètica diària, poc greixosos (evitant les salses) i, a poder ser, amb productes frescos de temporada i entre 3 i 5 racions de fruita fresca.
• S'haurien de beure de 6 a 8 gots d'aigua al dia i evitar les begudes ensucrades i l'alcohol.
• Les verdures, les amanides, els aliments integrals haurien de ser presents habitualment en la dieta.
• Els àpats haurien de ser pausats, a hores regulars, repartits entre 4 o 5 cops al dia, començant per un esmorzar saludable.
• S'hauria de fer prou exercici, adequat a l'edat i estat físic (com a mínim, de 30 a 60 minuts d'activitat moderada: caminar, ballar, fer bicicleta, nedar... 5 dies a la setmana) i dur una vida relaxada però activa (caminar, pujar escales, ballar, córrer, patinar,...).

Tanmateix, les condicions plantejades no són fàcils de complir i contínuament ens trobem amb situacions temptadores en la seva contra i ens anem donant premis.

Un mètode senzill de veure si un àpat és prou equilibrat és repartir el plat en quatre parts, com es veu a la imatge anterior, amb les quantitats que es vulgui, sempre dins de l’espai assignat per a cada tipus ^[16]:

A més del què també és important el quan es menja, l’hora en què es fa l’àpat.

En aquest sentit, aquest article de l’any 2013 ^[17] (en anglès) ens indica que hi ha diferències entre menjar abans o després de les tres de la tarda, a l’hora de perdre pes seguint una dieta d’aprimament.

Els autors de l’estudi recomanen adaptar-se a l'horari europeu i dinar l’abans possible, sempre abans de les 13:30 del migdia.

Què ens depara el futur?

De cara al futur, a nivell de nutrició, es parla de nutrigenòmica. La combinació entre una medicina de precisió i una nutrició personalitzada. En la que cadascú, a partir d’un estudi del seu metabolisme, la seva genètica, sistema hormonal, microbiota, etc. sigui assignat a un perfil alimentari personalitzat.

La nutrigenòmica estudia la relació entre els nutrients i els gens, i com aquesta interacció afecta la salut i el benestar d'una persona. La seva finalitat és comprendre com els nutrients i altres components de l'alimentació poden influir en l'expressió dels gens i com aquests gens poden influir en la manera en què el cos utilitza i processa els nutrients. Examina com les variacions genètiques individuals poden afectar la resposta d'una persona als nutrients i com aquests factors genètics poden influir en la seva predisposició a determinades malalties. Això significa que les persones poden tenir diferents requeriments nutricionals basats en les seves característiques genètiques, i una alimentació personalitzada en funció d'aquestes diferències pot millorar la seva salut i prevenir malalties. Mitjançant l'estudi de la nutrigenòmica, es poden identificar marcadors genètics i altres indicadors biològics que permetin personalitzar les recomanacions dietètiques per a cada individu. Això pot ajudar a dissenyar dietes més efectives i adaptades a les necessitats específiques d'una persona, tenint en compte els seus gens, l'estil de vida i altres factors relacionats amb la salut.

En resum, la nutrigenòmica busca comprendre com els gens i els nutrients interactuen per influir en la salut i utilitza aquest coneixement per a desenvolupar estratègies nutricionals personalitzades que puguin millorar la salut i prevenir malalties.

Els falsos mites sobre l’obesitat

Vegem tot un seguit de falsos mites sobre l’alimentació i la seva rèplica corresponent:

• Les fruites engreixen si es mengen de postres. Els aliments es digereixen sempre de la mateixa manera, independentment de l'ordre de la seva ingesta, sense que això afecti en res el seu valor calòric. El que sí que és cert és que si la fruita es consumeix al principi, el seu contingut en fibra pot augmentar la sensació de sacietat.
• Els hidrats de carboni engreixen més que les proteïnes. Tots dos aporten 4 quilocalories per cada gram de nutrient.
• Beure aigua durant els àpats engreixa. L'aigua és un nutrient acalòric, per tant, no aporta calories ni engreixa. Altra cosa és la retenció de líquids en determinades malalties, però això no té res a veure amb l'augment del greix corporal.
• El pa torrat engreixa menys que el pa sense torrar. El pa té el mateix valor calòric. Només es diferencien en el fet que el pa torrat conté menys aigua.
• Les vitamines fan venir gana. Està totalment comprovat que cap vitamina estimula les ganes de menjar.
• La obesitat mòrbida es pot solucionar sempre amb una bona dieta. Al servei d'endocrinologia d’un gran hospital es planteja d’entrada una decisió quirúrgica (la més habitual, el bypass gàstric). En molts casos (70 %), l'obesitat mòrbida té un origen genètic i les persones que la pateixen no és perquè mengin més del compte.

El tractament de l’obesitat

Al “Consenso ibérico sobre el tratamiento farmacológico de la obesidad en el adulto: posicionamiento de las sociedades española y portuguesa para el estudio de la obesidad (SEEDO-SPEEO) 2018” ^[18], es varen establir les indicacions del tractament farmacològic necessari quan l'índex de massa corporal és superior a 30 o bé superior a 27 en cas de coexistència d'alguna comorbiditat major (diabetis, hipertensió, dislipèmia, etc.).

En aquest document es prescriuen concretament els següents fàrmacs: l’orlistat, la combinació bupropión-naltrexona, la liraglutida 3,0 mg i altres fàrmacs (la lorcaserina i la fentermina-topiramato.

En general, aquests fàrmacs regulen l’impuls de la gana i/o l’absorció del greix al budell durant la digestió dels aliments i únicament funcionen combinats amb una dieta saludable i una activitat física regular.

En els casos greus, s’ha de recórrer a la cirurgia bariàtrica. La cirurgia bariàtrica, o cirurgia de pèrdua de pes, és un conjunt de procediments quirúrgics que es realitzen per ajudar les persones amb obesitat severa a aprimar-se i millorar la seva salut. Hi ha diversos tipus de cirurgia bariàtrica disponibles, i els més comuns són:

• Bypass gàstric: En aquest procediment, es redueix la mida de l'estómac per crear una bossa més petita. A continuació, el cirurgià connecta directament aquesta bossa al tram mitjà de l'intestí prim, saltant una part de l'estómac i de l'intestí superior. Això restringeix la quantitat d'aliments que es poden menjar i limita la quantitat de calories i nutrients que es poden absorbir.
• Sleeve gàstric: En aquesta cirurgia, aproximadament el 80% de l'estómac es retira quirúrgicament, deixant una estructura tubular estreta semblant a una "mànega" o "sleeve". Això redueix la capacitat de l'estómac i la sensació de fam. A diferència del bypass gàstric, no es realitza cap desviació intestinal en aquest procediment.
• Banda gàstrica ajustable: En aquesta tècnica, es col·loca una banda ajustable al voltant de la part superior de l'estómac, creant una bossa petita en la part superior. Aquesta banda es pot ajustar posteriorment per regular la quantitat d'aliments que s'ingereix. Els ajustos es realitzen mitjançant una injecció de líquid a través d'un port col·locat sota la pell.
• Baló intragàstric: No és una cirurgia, sinó un procediment temporal i reversible. Consisteix en introduir un baló buit de silicona a l'estómac a través de l'endoscòpia. Una vegada col·locat, el baló es pot omplir amb solució salina, ocupant espai a l'estómac i creant una sensació de sacietat. Aquest mètode s'utilitza com a preparació per a altres tipus de cirurgia o com a mètode de pèrdua de pes a curt termini.