Introducció

Antigament hi havia uns pocs aliments processats i gairebé cap de producció industrial. Es consumien més productes frescos, de temporada que s’anaven a buscar diàriament als mercats. La vida moderna ens ha portat al consum d’aliments processats i de producció industrial, distribuïts per grans cadenes comercialitzadores. El plàstic ha portant a la distribució generalitzada dels aliments envasats i s’ha fet imprescindible un bon etiquetatge que ens indiqui d’on ve l’aliment, quant s’ha envasat i en quines condicions i quina és la seva composició, valor nutricional i data de caducitat.

Per tant, és necessari una reglamentació que vetlli per tal de que la informació que es mostri a l’envasat sigui tota la informació necessària, correcta, verídica i expressada d’una manera clara, fàcil de trobar i de llegir i adaptada (per exemple als invidents).

És un cas típic, anar al supermercat a comprar un producte i no ser capaç de discriminar quin és el que més ens convé, ja sigui per composició o per preu.

La regulació de l’etiquetatge alimentari

Hi intervenen diferents nivells de l’Administració: europea, estatal i autonòmica el que fa que sigui difícil de seguir i d’interpretar. A Catalunya és regulada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Existeix doncs un reglament sobre la Informació alimentària facilitada al consumidor, que regula l'etiquetatge amb la finalitat de protegir el nostre dret a una informació verídica. L'etiquetatge ha de servir per donar a conèixer el producte/aliment que comprem i/o consumim.

La major part de la normativa van entrar en vigor el 2014, després es van afegir algunes més el 2015 i finalment el 2016 va ser quan ja es van fer les lleis definitives que s'estan presentant fins ara, quan s’afegeix que la informació ha de ser tota al mateix camp visual. Tanmateix, sovint costa de llegir i no saps ben bé on trobar-la.

Un aspecte a destacar és el dels al·lèrgens. Tema sobre el que s’ha de diferenciar entre al·lèrgia i intolerància alimentària. La al·lèrgia és un problema agut de salut molt més important i fins i tot mortal. La intolerància alimentària genera símptomes més o menys desagradables, que a la llarga es poden fer crònics i degenerar també en problemes greus de salut —distensió abdominal, meteorisme, dolor abdominal, síndrome de malabsorció, diarrees,...—.

Aspectes a considerar en l'etiquetatge nutricional

Els podem resumir en la següent infografia del diari El Pais.

L’etiqueta d’un producte alimentari envasat ha d’incloure sempre:

  • Ingredients: Han d'aparèixer en ordre segons es presenten en el producte, de major a menor.
  • Al·lèrgens: es mostren aquelles substàncies susceptibles de crear al·lèrgies o intoleràncies en una tipologia diferent.
  • Informació nutricional: ha d'incloure valor energètic i quantitat de greix, greix saturat, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal.
  • Quantitat neta: del producte expressada en grams, quilos, mil·lilitres, centilitres o litres, segons cada producte.
  • Data de consum preferent o de caducitat: la de consum preferent indica la data fins quan el producte manté les seves propietats intactes i la data de caducitat indica a partir de quan el producte ja no es pot consumir.
  • Conservació i mètode d'ús: si l'aliment requereix un mètode determinat d'ús o conservació.
  • Empresa: nom i direcció.
  • Procedència: país d'origen o lloc de procedència és imprescindible en el cas de carns envasades d'oví, porcí, caprí i aus de corral. En aquest aspecte, s’ha de valorar el triar productes de proximitat i temporada ja que estaran en òptimes condicions pel seu consum i es col·laborarà en un consum més sostenible reduint les emissions de CO2.

Observis que, a més de la informació nutricional, s’ha d’indicar la quantitat diària recomanada, en percentatge, per a un adult (CDO a la infografia anterior). Com a referència es pren un home adult amb entre 2000 i 2200 calories diàries.

El llistat d'ingredients ha de ser ordenat de major a menor contingut en l'aliment. Per tant, el primer ingredient de la llista ha de ser el que sigui present en més quantitat. Per tant s’haurien d’evitar aquells aliments que tinguin en primer lloc de la llista sucres, olis vegetals (de palma, de coco,...) i greixos hidrogenats.

Després, els al·lèrgens, es mostren en aquelles substàncies susceptibles de crear al·lèrgies o intoleràncies alimentàries amb una tipologia gràfica diferent.

El valor energètic és el que ens marcarà les calories que ens aporta cada producte alimentari. Els tres macronutrients —greixos, hidrats de carboni i proteïnes—han de ser especificats dins la informació nutricional de l’etiqueta.

Els hidrats de carboni s’han de desglossar segons la quantitat i tipus de sucre. Els greixos també s’han de desglossar segons siguin saturats, mono-insaturats o poli-insaturats. Els dos últims són beneficiosos per la salut cardiovascular, especialment els poli-insaturats, els greixos saturats, en particular els hidrogenats, no són gens saludables.

La quantitat de sal ha de ser clarament especificada explícitament com a sal, evitant tota denominació alternativa.

Un aspecte a considerar és el nombre total d’ingredients, al meu parer, un producte amb un nombre molt elevat d’ingredients no pot ser saludable. Més de 5 o 6 ingredients ens pot fer sospitar de ser un producte elaborat i processat, no massa natural.

Vegem-ne amb més detall els aspectes a tenir en compte:

Fibra vegetal

Un producte integral, per tal de que ho sigui, ha de contenir un mínim de 70% de farina integral (farina de gra sencer). Es recomana un consum d'entre 25 i 30 g de fibra vegetal diaris. La fibra vegetal ens ajuda a regular el trànsit intestinal, a modular l'absorció dels nutrients i a augmentar la sensació de sacietat.

Quan es parla d'aliments rics en fibra o de que és recomanable la ingesta de productes integrals no vol dir que siguin baixos en valor energètic. Els productes integrals disminueixen la ingesta al saciar-nos més que els productes refinats. A més, ajuden al disminuir el colesterol en sang i són més nutritius i rics en vitamines i minerals.

Un producte és considerat ric en fibra vegetal si conté, com a mínim, 3 g de fibra /100 g de producte i es considera d'alt contingut de fibra quan aporta, com a mínim, 6 g de fibra/100 g de producte.

S’ha de vigilar i fixar-se bé en l’etiqueta al valorar el contingut en fibra d’un determinat producte etiquetat com a producte integral. Si ens fixem bé en l’etiqueta observarem que sovint posa farina de blat amb segó de blat (salvado de trigo) i per tant no és realment un producte integral.

Sucres

El sucre pot aparèixer amb altres denominacions: sacarosa, fructosa, maltosa, dextrosa, galactosa, lactosa, maltodextrina, mel, xarop d’atzavara, melassa, xarop d’arròs, xarop d’auró, xarop de blat de moro, caramel, sucre invertit, sucre de canya, sucre de remolatxa, concentrat de suc de fruites, nèctar, almívar... El consum de sucre hauria de ser inferior al 5% de les Calories diàries. En aquest sentit, s’ha d’anar amb compte perquè molts productes alimentaris ja porten sucre afegit en la seva composició, de vegades especificat com la part corresponent dels hidrats de carboni presents. El sucre no recomanable és el que s’especifiqui a l’etiqueta com a sucre afegit.

Comparem dos productes similars:

En el primer producte (Nestlè) trobem sucres afegits (dextrosa i xarop de sucre moreno parcialment invertit), dels 82.5 g/100 g de producte 9.1g són sucres.

En el segon producte (esgir) h ha un 98.7 % de blat de moro sense sucre afegit (<0.5 g de sucre afegit/100 g de producte).

Comparant dues etiquetes de tomàquet fregit de dues marques força conegudes observem que totes dues tenen molt de sucres afegits i greixos saturats, amb composicions molt semblants. És obvi que serà més saludable fregir un tomàquet natural a casa amb oli d’oliva.

Làctics

En el cas dels iogurts, són molt convenients per persones amb intolerància a la lactosa. Els ferments làctics la transformen en àcid làctic. Únicament es pot parlar de iogurt si la fermentació làctica s’ha fet únicament amb Streptococcus termophilus o Lactobacillus bulgaricus. En cas contrari es tractarà d’un fermentat làctic i no d’un iogurt .—és el cas, per exemple, dels Bifidus—. Altre fermentat làctic força interessant és el quefir, amb una fermentació lacto-alcohòlica produïda per diferents microorganismes (Streptococcus casei, Streptococcus lactis, Streptococcus cremoris, Streptococcus acidophilus o Kluyveromyces marxianus (un llevat). S’ha de fer notar que el quefir conté doncs una petita quantitat d’alcohol (<1%).

Vitamines i minerals s’especifiquen també sovint en begudes vegetals o substitutius de la llet i dels làctics. En aquest aspecte s’ha de dir que la llet és la font principal de calci i de vitamina D per a l'organisme. Les begudes vegetals substitutives haurien doncs de ser enriquides en aquets nutrients i no dur sucres afegits.

Olis i greixos. Calories.

Pel que fa als olis, és important prioritzar que l'oli sigui oli d'oliva i, si pot ser, verge extra. La següent millor opció seria l'oli de girasol alt oleic. S’han d’evitar els greixos vegetals hidrogenats, com per exemple l'oli de palma, l'oli de coco, l'oli de colza, perquè tenen més greixos saturats i no són saludables.

Un producte sòlid de baix contingut en greix hauria de tenir menys de 3 g/100 g de producte (1.5 g en el cas dels líquids, 3 g en la llet sencera, 1.8 g en la llet semidescremada i com a màxim 0.5 g en la descremada) i, com a mínim, el 50% dels greixos haurien de ser mono o poliinsaturats.

Els greixos sanitàriament menys recomanables són els olis trans, presents en els olis vegetals hidrogenats i determinats estabilitzants alimentaris. Els olis trans són produïts principalment a través d'un procés industrial anomenat hidrogenació parcial. Aquest procés converteix els olis líquids en greixos semisòlids, millorant així la seva estabilitat i prolongant la vida útil dels aliments. Els greixos trans es troben sovint en aliments processats com la margarina, productes de forn, aperitius envasats i aliments fregits. També hi són en molta menys quantitat en aliments no processats com la carn i els productes lactis. El seu consum s’associa a diversos problemes de salut (en particular al risc de patir malalties cardiovasculars).

Respecte al valor energètic, es considera de baix valor energètic un producte sòlid per sota de de 40 Calories (quilocalories) per cada 100 g. (en els líquids, sota de 20 Calories i en els edulcorants per sota de 4 Calories per porció). Un producte light és aquell que té reduït en un 30% el nombre de Calories del producte original. Així, per exemple, si un determinat formatge, en la seva versió normal té 500 Calories per cada 100 g., la versió light en pot tenir més de 300 i seguirà sent força calòric. De manera que la manera correcta de disminuir la ingesta calòrica no hauria de ser consumir productes light sinó disminuir la quantitat de determinats productes en la dieta (sense haver d’eliminar-ne cap dels habituals en la dieta) o bé substituir-los per altres que ens aportin els mateixos nutrients de manera més saludable.

Al·lèrgens

Tal com s’ha indicat ja abans, aquelles substàncies susceptibles de crear al·lèrgies o intoleràncies alimentàries s’han d’indicar i ressaltar amb una tipologia gràfica diferent. Per exemple:

Hi ha 14 tipus d'al·lèrgens que s’han de declarar normativament en l’etiqueta d’un producte alimentari:

El gluten és una proteïna present en determinats cereals: blat, sègol, civada o espelta. Es considera que un aliment no conté gluten —és gluten free— quan conté menys de 20 mg de gluten/kg de producte; i que és baix en gluten quan conté menys de 100 mg de gluten/kg de producte.

Altres aspectes a considerar

  • En el cas dels embotits, s’ha de mirar que el contingut de la carn de que es tracti —pit de pollastre, gall d'indi, pernil dolç...— tingui un mínim d’un 80-90% d’aquest ingredient. I no contingui, com a substitució, productes com midons, proteïna de soja, sucres...
  • Respecte als fruits secs —nous, ametlles, avellanes, festucs...—, es recomanable que la seva ingesta sigui torrada o al natural i no fregida o amb sal.
  • A les etiquetes es destaca sovint, com a reclam, la presència de greixos mono i poliinsaturats o la quantitat de fibra vegetal. La seva especificació en la etiqueta no és obligatòria però ajuda a vendre més el producte.
  • Pel que fa a la sal, que us he dit abans que parlaríem específicament de la sal, la sal es recomana també un consum màxim de 5 grams de sal diaris. En aquest aspecte és important considerar no únicament la sal afegida sinó la sal intrínseca de l’aliment. Per exemple, formatges, olives, conserves, embotits... contenen ja de per sí molta sal. En general es recomana que no es superi 1 g de sal/100 g de producte. Un producte amb baix contingut de sal ha de tenir menys de 0.3 g de sal/100 g de producte i molt baix contingut de sal quan té menys de 0.01 g de sal/100 g de producte. En lloc de sal, de vegades s’especifica sodi. Aleshores s’ha de multiplicar el valor indicat per 2.5421 per calcular la quantitat de sal [tenint en compte que les masses atòmiques del sodi i del clor en la fórmula química del clorur de sodi: NaCl].
  • Alguns aliments estan exempts d'indicar la informació nutricional: aliments frescos, aigua, sal, edulcorants, plantes aromàtiques, espècies, cafè, té, infusions, vinagre, additius alimentaris, gelatines i espessidors. També els envasats que no superin els 25 cm2 i les begudes alcohòliques amb una graduació inferior a 1.2% en volum.

Referències

Trobareu molta més informació a:

 

Jordi Coll Vera - 2024