Introducció

Es parlarà aquí de la importància de la llum sobre la salut, dins l’àmbit de la fisiologia. La llum intensa, rebuda a primeres hores del dia, ajuda a sincronitzar el ritme circadiari de vigília-son. El contacte amb la llum solar millora l’estat de vigília durant el dia i afavoreix l'aparició de la son a l'hora correcta. L’exposició a la llum natural durant el dia facilita dormir millor durant la nit.

En primer lloc recordem què és la llum. Segons el diccionari és una forma d’energia, energia que podem captar en part amb el nostre sentit de la vista i és quan parlem de llum visible.

Tanmateix, la llum és una forma de radiació electromagnètica amb diferents longituds d’ona, dins l’espectre electromagnètic la llum visible n’ocupa un petit rang entre, aproximadament, els 380 i els 740 nm de longitud d’ona.

En definitiva, el color del món depèn de l’òrgan de la visió amb que es contempla i s’il·lumina. No és una propietat absoluta dels materials.

Per la biologia dels éssers vius del nostre planeta és molt important la llum, però també ho és la foscor. La contínua adaptació evolutiva als canvis lumínics del dia i de la nit al girar la Terra sobre el seu eix. També és de destacar que sense la llum nosaltres no hi seriem. La llum és imprescindible per a la fotosíntesis vegetal i l’alliberament d’oxigen a l’atmosfera.

La fotosíntesi té lloc en les plantes verdes, les algues i determinats bacteris. Té lloc al terra, boscos i selves, i principalment en els oceans.

Com a espècie, hem evolucionat com animals diürns. És a dir, el màxim d’activitat es dona durant el dia. La foscor ens és necessària principalment per afavorir el son.

Els aspectes pels quals és important la llum són, en esquema, els següents:

• Ens permet la visió de formes i colors.
• La seva acció directa sobre la pell és bactericida i ens permet la síntesi de la vitamina D de novo. Fonts importants de vitamina D en la dieta són: el formatge, la mantega, la margarina, la llet enriquida, el peix i els cereals enriquits.
• Ens regula els cicles de son i vigília.
• Ens manté en un estat d’humor saludable.

La llum té doncs aspectes saludables i es pot utilitzar terapèuticament. Tanmateix també té aspectes nocius, com el afavorir la formació de càncers de pell. És important també distingir entre llum natural i llum artificial.

La visió

Els ulls són els òrgans del nostre organisme que capten la llum, i la seva principal estructura és la retina. En la retina es troben diferents cèl·lules fotoreceptores amb diferents funcions. D’una banda, la visió de formes i colors ^[1], aspecte fonamental en els animals diürns.

La llum travessa el cristal·lí i tot l’humor vitri del globus ocular fins arribar a la màcula lútia de la retina.

En la retina es troben tres tipus de fotoreceptors: els cons, els bastons i les cèl·lules ganglionars fotosensibles. La senyal captada per aquests receptors és transmesa pel nervi òptic a l’escorça occipital del cervell on serà processada. La visió és doncs un procés que necessita de la participació imprescindible de tots els components citats.

A la base del cervell es troba el quiasma òptic, davant la glàndula pituïtària i per sota de l'hipotàlem. La seva funció principal és permetre la decussació (el creuament) d'algunes de les fibres dels nervis òptics. Les fibres que transporten informació del camp visual nasal (intern) de cada ull es creuen a l'altre costat del cervell, mentre que les fibres que transporten informació del camp visual temporal (extern) no es creuen. Això permet que cada hemisferi cerebral rebi informació visual de l'hemicamp visual oposat. Aquest creuament és essencial per a la visió binocular i la percepció de profunditat, ja que permet que el cervell processi informació visual de manera coordinada des dels dos ulls. ^[2]

Cons i bastons són les cèl·lules responsables del sentit de la vista. La formació d’imatges, en color (amb llum diürna) o en tons grisos (en visió nocturna).

Cons

Són els responsables de la visió diürna i de la percepció dels colors. Disposem de tres tipus de cons, cadascun sensible a diferents longituds d'ona de la llum (vermell, verd i blau). El color es percep per l’acció conjunta dels tres pigments fotosensibles, nomenats opsines, dels cons ^[3] (visió fotòpica).

Són distribuïts principalment a la fòvea, la part central de la retina que proporciona la màxima agudesa visual. Es desactiven en condicions de baixa intensitat lumínica, activant-se aleshores els bastons.

Bastons

Són els responsables de la visió nocturna i de la percepció de la llum en condicions de baixa il·luminació. No són sensibles al color i només detecten tonalitats de gris (visió escotòpica).

Són distribuïts principalment a la perifèria de la retina.

Cèl·lules ganglionars fotosensibles

Contribueixen principalment a la regulació dels ritmes circadiaris i a la reflexió pupil·lar, en lloc de la formació de la imatge visual. Contenen el pigment melanopsina, que les fa sensibles a la llum blava (460-480 nm).

Són disperses per tota la retina, però en menor nombre comparat amb cons i bastons.

La informació que processen no és transmesa a l’escorça visual del cervell sinó a la seva zona central. La informació captada per les cèl·lules ganglionars de la retina es transmet principalment al nucli geniculat lateral (NGL) del tàlem, una estructura del cervell que actua com a relé de la informació visual abans que arribi a la cortina visual.

Vegem-ho amb una mica més de detall:

• Les cèl·lules ganglionars recullen la informació visual de les cèl·lules fotoreceptores (cons i bastons) de la retina i generen impulsos nerviosos. Els seus axons formen el nervi òptic, que transmet aquests impulsos cap al quiasma òptic del cervell.
• Els nervis òptics de cada ull es troben en el quiasma òptic, on algunes fibres es creuen a l'altre costat del cervell. Això permet que la informació visual de cada camp visual es processi en l'hemisferi cerebral oposat.
• Posteriorment al quiasma òptic, les fibres nervioses continuen com a tracte òptic, portant la informació visual cap a diverses destinacions en el cervell.
• La majoria de les fibres del tracte òptic arriben al NGL (Nucli Geniculat Lateral), una part del tàlem. Aquí, la informació visual és processada i organitzada abans de ser enviada a la cortina visual.
• Des del NGL, els axons de les neurones es projecten cap a la cortina visual a través de la radiació òptica. La cortina visual primària és situada al lòbul occipital del cervell. Aquí és on es processa la informació visual en termes de forma, color, moviment i profunditat, permetent la percepció visual conscient.
• El tàlem, específicament el nucli geniculat lateral (NGL), és el principal centre de relé per la informació visual. Després de rebre els impulsos nerviosos del tracte òptic, el NGL processa i organitza aquesta informació abans de transmetre-la a la cortina visual primària al lòbul occipital. També serveix com a centre de relé per a altres tipus de senyals sensorials i motrius, ajudant a coordinar diverses funcions cerebrals.
• L'hipotàlem és crucial per al manteniment de la homeòstasi i regula funcions com la temperatura corporal, la set, la fam, els ritmes circadians i la resposta a l'estrès. També controla la secreció hormonal de la hipòfisi. La glàndula pineal no està directament involucrada en el processament de la informació visual. No obstant això, està implicada en la regulació dels ritmes circadians, que estan influenciats per la llum captada pels ulls. És la responsable de la secreció de la melatonina, una hormona que regula els cicles de son i vigília, i juga un paper important en els ritmes circadians. ^[4]

S’ha d’observar que una persona cega per part de cons i bastons no té per què ser cega a nivell de la sensibilitat a la llum a través de les cèl·lules ganglionars. No veu la llum, però aquesta activa las mateixes regions del cervell que una persona amb visió de formes i colors.

La via retino-tectal de la visió

La via retino-tectal o via col·lícula superior permet que una persona cega pugui esquivar obstacles de manera automàtica. La informació visual és transmesa, a través del nervi òptic, fins al col·lícul superior i altres estructures subcorticals, sense passar pel còrtex visual primari. Aquesta és una estructura del mesencèfal que processa la informació visual sense la necessitat de la percepció conscient. Crucial per a la resposta ràpida i reflexiva als estímuls visuals, com ara l'esquivament d'obstacles.

Aquesta via permet respostes ràpides i automàtiques als estímuls visuals, fins i tot en absència de visió conscient. Així, persones amb ceguesa cortical, on les àrees de processament visual del còrtex cerebral estan danyades, poden seguir tenint capacitats per esquivar obstacles gràcies a aquesta via alternativa de processament visual.

Aquest fenomen és un exemple de visió cega o blindsight, que permet respondre a estímuls visuals de manera automàtica i no conscient a individus sense consciència visual.

Diversos estudis han investigat aquest fenomen. Per exemple, una publicació a PLOS ONE discuteix com els pacients amb hemianòpia (pèrdua de visió en la meitat del camp visual) poden mostrar resposta a estímuls visuals en el camp cec gràcies a la influència de la via retino-tectal​ (PLOS)​. Altres investigacions, com una publicada a Neuropsychologia, suggereixen que aquesta via pot permetre una forma d'integració multisensorial i d'orientació del comportament basat en estímuls visuals subliminals​ (Oxford Academic)​. ^[5][6]

A la imatge següent es mostren les cinc vies que segueix la visió en el cervell ^[7].

Acció directa de la llum sobre la pell. La síntesi de la vitamina D.

La hormona paratiroidal (PTH) o parathormona és el principal regulador dels nivells dels ions calci (Ca²⁺), magnesi (Mg²⁺), i fosfat (HPO4^2-) en la sang. La PTH incrementa el nombre i l’activitat dels osteoclasts, resultant en una elevada reabsorció òssia dels ions (Ca²⁺) i fosfats (HPO4^2-) alliberats a la sang.

La PTH actua també sobre els ronyons. En primer lloc, alenteix la taxa de pèrdua de Ca²⁺ i Mg²⁺ per la orina. En segon lloc, incrementa l’eliminació de HPO4^2- per la orina. Com la pèrdua de HPO4^2- per la orina és major que el guany ossi, la PTH disminueix el nivell de HPO4^2- en la sang i n’augmenta els nivells de Ca²⁺ i Mg²⁺. En tercer lloc, la PTH promou en el ronyó la formació de l’hormona calcitriol, la forma activa de la vitamina D, coneguda també com 1, 25-dihydroxy vitamina D₃, que augmenta l’absorció en el tracte intestinal de Ca²⁺, HPO4^2-, i Mg²⁺ a la sang.

La secreció de calcitonina [hormona amb l’efecte contrari a la PTH] i de PTH és regulada pel nivell sanguini de calci, amb un feedback negatiu, sense implicació de la glàndula pituïtària. Tal com es pot observar en la figura següent.

El 90 % de la vitamina D₃, o colecalciferol, és produït en la pell per efecte de l’acció dels raigs UVB del Sol (280-320 nm) ^[8], a partir del 7-deshidrocolesterol. El 10 % restant s’ingereix per la dieta. Aliments rics en colecalciferol són: els peixos grassos (salmó, tonyina, verat, sardina); els ous, on el rovell en conté la major part; els productes làctics enriquits; els cereals enriquits; el fetge de vedella conté una quantitat moderada de vitamina D₃; l’oli de fetge de bacallà, una de les fonts més concentrades de vitamina D₃; alguns tipus de formatge contenen petites quantitats de vitamina D₃; determinats bolets exposats a la llum ultraviolada.

Segons un estudi de la Universitat de Valencia ^[9], són recomanables entre 10-15 minuts diaris d’exposició solar al migdia durant l’estiu i d’una a dues hores durant l’hivern.

La conclusió de l’estudi és que mentre que a l'estiu prendre el sol és suficient per mantenir un nivell òptim de vitamina D (malgrat la vestimenta i l’ús de protectors solars), a l’hivern poden ser necessaris suplements addicionals. En la població espanyola en general es dona una insuficiència de vitamina D durant l'hivern. Pot ser necessari augmentar la ingesta de vitamina D a través de la dieta o de suplements.

Un cop sintetitzat per la pell o ingerit per la dieta, el colecalciferol passa a la sang i és transformat en el fetge en calcidiol (25-hidroxicolecalciferol). Segons l’estudi anterior, sembla ser recomanable aconseguir nivells més alts de calcidiol al final de l'estiu, sense augmentar però el risc de patir càncer de pell.

El calcidiol és transformat en calcitriol (1,25-dihidroxicolecalciferol), la forma activa de la vitamina D₃, en el ronyó per acció de la PTH, tal com s’ha explicat abans. El calcitriol augmenta l’absorció en el tracte intestinal de Ca²⁺, HPO4^2-, i Mg²⁺ a la sang.

El calcitriol no és només imprescindible per a l’osteosíntesi, sinó que desenvolupa moltes altres funcions, és doncs una hormona pliotròpica.

La llum solar s'utilitza també per guarir malalties com, per exemple, la psoriasis; o com a bactericida i estimulant del sistema immunitari per combatre infeccions de la pell.

Tanmateix, l'exposició al sol en excés és perjudicial. Pot produir eritemes i fins i tot cremades de segon grau. Contribueix a l’envelliment de la pell i al desenvolupament de càncers de pell (melanoma i carcinoma basocel·lular). En els ulls pot produir conjuntivitis, cataractes, dany retinal, glaucoma i ceguesa permanent.

El rellotge intern. Ritme circadiari. Cronotip.

L’alternança entre llum i foscor posa en hora el nostre rellotge intern i ens marca els ritmes circadiaris.

Els ritmes circadiaris són cicles naturals d'aproximadament 24 hores que regulen moltes de les funcions biològiques dels organismes. Estan influenciats principalment per la llum solar i altres senyals ambientals, i són controlats per un rellotge biològic intern situat al nucli supraquiasmàtic (NSQ) de l'hipotàlem. Aquest n’és el seu principal regulador a partir de la informació que rep de manera directa dels ulls sobre la intensitat de la llum solar a través del tracte retino-hipotalàmic.

En la regulació dels ritmes circadiaris hi intervenen diversos gens (els clock genes) a nivell molecular. Aquests gens s’expressen en proteïnes que formen bucles de retroalimentació que generen oscil·lacions de 24 hores.

Els ritmes circadiaris poden ser alterats per diversos factors i tenir efectes adversos sobre la salut física i mental. En aquest sentit, en podem destacar:

• El desfasi horari (jet lag). Produït per un ràpid desplaçament ràpid a través de diverses zones horàries, desajustant-se el rellotge intern respecte al cicle de llum-foscor del nou entorn.
• El treball per torns. En especial el treball en horari nocturn o rotatiu, que altera el ritme circadiari natural.
• L’exposició a llum artificial. En particular l’ús de dispositius electrònics, amb llum blava, abans de dormir pot retardar l'inici del son i afectar-ne la seva qualitat.
• Els desordres del son. L'insomni, la síndrome de fase del son retardada i altres trastorns del son poden ser associats a disfuncions dels ritmes circadiaris.

Els cronotips són les preferències individuals per certs horaris de son i vigília. Estan influenciats per factors genètics, ambientals i d'edat. Els principals cronotips són:

• Matutins (aloses). Persones que prefereixen aixecar-se i anar a dormir d'hora. Sovint tenen més energia i rendiment en les primeres hores del dia.
• Vespertins (mussols). Persones que prefereixen anar a dormir i aixecar-se tard. Sovint tenen més energia i rendiment durant la tarda i nit.
• Intermedis. Persones que no tenen una preferència marcada per matí o vespre, situant-se en algun punt intermedi.

Un ritme biològic endogen actua segons un rellotge que es va sincronitzant diàriament amb els canvis en les condicions ambientals. El principal sincronitzador del cicle circadiari és el cicle llum-foscor (dia-nit). Tanmateix, els horaris regulars dels àpats, els horaris d’activitat física i de descans o fins i tot els contactes socials actuen també com a sincronitzadors.

Mantenir ritmes circadiaris regulars és molt important per a la salut en general. La seva desregulació pot conduir a problemes de salut com trastorns del son, obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars, i problemes de salut mental com la depressió i l'ansietat. L'adopció d'hàbits saludables, com mantenir horaris regulars de son, limitar l'exposició a la llum artificial abans de dormir, i assegurar-se una exposició adequada a la llum natural, pot ajudar a mantenir uns ritmes circadiaris equilibrats. Es important que els horaris de treball tinguin en compte aquests ritmes, adequant-se al cronotip, edat, situació familiar i tipus d’activitat.

La temperatura del cos varia també seguint el cicle circadiari, sent necessària la seva disminució durant la nit per tal d’afavorir el son.

Durant la nit s’activa també la secreció de l’hormona melatonina, inhibida durant el dia, especialment per la longitud d’ona de la llum blava [entre 380 i 500 nm], present en la llum solar i en la il·luminació LED. De fet, un LED blanc típic funciona sobre la base d'un xip que produeix una alta emissió de llum blava, i diverses capes de múltiples fòsfors que permeten produir longituds d'ona més llargues.

Funció de la melatonina en els cicles circadiaris:

• Regulació del son. La melatonina es produeix principalment a la glàndula pineal en resposta a la foscor, amb nivells que augmenten durant la nit i disminueixen durant el dia. Això ajuda a sincronitzar el cicle de son-vigília amb el cicle natural de llum-foscor. L'exposició a la llum, especialment la llum blava, pot inhibir la producció de melatonina, retardant el son.
• Sincronització de ritmes biològics. A més de regular el son, la melatonina influeix en altres ritmes circadiaris com la temperatura corporal i la secreció d'altres hormones, ajudant a coordinar diverses funcions fisiològiques amb el cicle diari.

Funcions pliotròpiques de la melatonina:

A part del seu paper en els cicles circadiaris, la melatonina té altres funcions importants:

• Funció antioxidant. És un potent antioxidant que ens protegeix les cèl·lules del dany oxidatiu i en redueix l'estrès oxidatiu.
• Funció immunitària. Modula el sistema immune, com a regulador de la resposta inflamatòria i potenciador de la defensa contra les infeccions.
• Funció neuro-protectora. Té efectes neuro-protectors, importants per a la prevenció de malalties neuro-degeneratives com l'Alzheimer i la malaltia de Parkinson.
• Funció reguladora del metabolisme. Participa en la regulació del metabolisme energètic i de la funció cardiovascular, incloent-hi la modulació de la pressió arterial.

En resum, la melatonina és una hormona essencial en la regulació dels cicles circadiaris, especialment el cicle de son-vigília, i alhora té múltiples efectes beneficiosos en diferents sistemes corporals, actuant com a antioxidant, modulant el sistema immune i protegint el sistema nerviós. Una inadequada exposició a la llum, el que es coneix com a cronodisrupció o disrupció circadiària, altera doncs processos fisiològics fonamentals.

Regulació biològica del cicle circadiari

El cicle circadiari es pot plantejar com un seguit de senyals ambientals d’entrada que sincronitzen l’activitat de diferents rellotges interns: un marcapassos central, localitzat en el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem (en el sistema nerviós centrals o SNC) i diferents oscil·ladors perifèrics en teixits i òrgans fora del SNC. El rellotge principal envia senyals sincronitzadores als oscil·ladors perifèrics mitjançant el sistema nerviós autònom (SNA), senyals físiques com la temperatura i senyals hormonals com el cortisol i la melatonina. Els rellotges circadiaris són responsables de les sortides o ritmes observats en la majoria de les variables del comportament, fisiològiques i bioquímiques de l’organisme.

Principals desordres circadiaris

La International Classification of Sleep Disorders (ICSD), en la seva versió de l’any 2023 (ICSD-3-TR) recull tot un seguit de trastorns del son ^[10]. La cronodisrupció es pot produir per diferents factors, els principals són:

• Els horaris irregulars de son-vigília. Amb períodes curts de son alternats amb llargues fases de vigília, en lloc d’un un període estable de son nocturn. Aquesta cronodisrupció s’associa a processos patològics d’envelliment (demències tipus Alzheimer o malaltia de Parkinson), i alteracions greus de la son en persones joves sense deteriorament neurològic.
• L’avanç de fase. Inici i finalització de la fase de son unes hores abans respecte l’horari convencional, sense més alteracions del son. La seva prevalença contrastada és al voltant de l’1% de la població (sent probablement més alta en realitat). Es dona per igual en homes i dones, amb major incidència en persones d’edat avançada.
• El retard de fase. Un retard en l’horari d’inici i final del son en almenys dues hores, sense cap més alteració. Al intentar dormir en un horari convencional es pateix una fase d’insomni inicial i moltes dificultats en el despertar, amb somnolència diürna posterior. La prevalença oscil·la entre el 7 i el 16 % de la població, amb major incidència en adolescents, i en homes sobre dones.

La pèrdua de sincronia entre l’hora interna (la que marca el nostre rellotge endogen) i l’hora externa (la que ens marca les condicions ambientals) altera profundament els ritmes circadiaris, fonamentals per mantenir un bona estat de salut i prevenir malalties com: Alzheimer, Parkinson, trastorn afectiu estacional, obesitat, depressió...

Tipus de llum

La llum té una temperatura de color que es mesura en graus Kelvin. La llum groga càlida té un valor d’uns 2500 ^∘k mentre que la llum blava freda en té uns 9000 ^∘k.

Per l’organisme, la llum càlida és relaxant i la llum freda és estimulant. La presència de llum blava abans de dormir provoca un retard en l’inici del son i la presència de llum blava al matí en provoca un avanç, posant en hora el rellotge circadiari.

En un exemple real ^[11] els autors van investigar els efectes de l'exposició a llum blanca enriquida amb blau durant les hores de treball diürnes en un entorn d'oficina. Les especificacions i estàndards per a les instal·lacions d'il·luminació en entorns laborals es basen en la sensibilitat espectral del sistema visual clàssic i no tenen en compte el sistema fotoreceptor recentment descobert basat en la melanopsina, sensible a la llum blava. L'experiment es va realitzar amb 104 treballadors d'oficina en dues plantes d'oficines. Després d'avaluacions inicials sota les condicions d'il·luminació existents, cada participant va ser exposat a dues noves condicions d'il·luminació, cadascuna durant 4 setmanes. Una consistia en llum blanca enriquida amb blau (17000 ºK) i l'altra en llum blanca (4000 ºK). L'ordre va ser aleatori entre les dues plantes. Es van utilitzar qüestionaris i escales de valoració per avaluar la alerta, l'estat d'ànim, la qualitat del son, el rendiment, l'esforç mental, el mal de cap i la tensió ocular, i l'estat d'ànim al llarg de les 8 setmanes d'intervenció.

En total s’hi varen incloure 94 individus d’edat mitjana 36.4±0.2 anys. En comparació amb la llum blanca (4000 ^∘K), la llum blanca enriquida amb blau (17000 ^∘K) va millorar significativament les mesures subjectives de la alerta (amb p<0,0001), l'estat d'ànim positiu (amb p=0,0001), el rendiment (amb p<0,0001), la fatiga vespertina (amb p=0,0001), la irritabilitat (amb p=0,004), la concentració (amb p<0,0001) i el malestar ocular (amb p=0,002). Es va reduir la somnolència diürna (amb p=0,0001) i es va millorar la qualitat del son nocturn subjectiu (amb p=0,016) sota llum blanca enriquida amb blau. Quan es va introduir en l'anàlisi l'expectativa dels participants sobre l'efecte dels tractaments lumínics com a covariable, els efectes significatius van persistir per al rendiment, la alerta, la fatiga vespertina, la irritabilitat, la dificultat per enfocar, concentrar-se i la visió borrosa.

La conclusió de l’estudi va ser doncs que l'exposició a llum blanca enriquida amb blau durant les hores de treball diürnes millora la alerta subjectiva, el rendiment, la fatiga vespertina i la qualitat del son nocturn.

En el gràfic anterior, el PSQI ^[12] mesura la qualitat del son nocturn.

Altres autors han avaluat l’efecte de l’exposició a llum blava durant la nit.

En el gràfic (a): L'exposició nocturna contínua de 6,5 hores a llum monocromàtica blava (460 nm; n=8) (àrea delimitada; 2,8x10¹³ fotons/cm²/s; començada 9,25 hores abans de l'hora habitual de despertar; seguida i precedida per una il·luminació ambiental blanca tènue de menys de 2 lux) va millorar significativament els temps de reacció auditius en una tasca simple de vigilància en comparació amb la llum monocromàtica verda (555 nm; n=8) amb la mateixa densitat de fotons ^[13].

En el gràfic (b): S’il·lustra l'evolució de la somnolència subjectiva. L'ANOVA de mesures repetides (r-ANOVA) va mostrar diferències significatives per als factors principals “condició de llum” (F2,24 = 18.3, p<0.001) i “sessió” (F9,35 = 35.5, p<0.001). La comparació de la somnolència subjectiva entre diferents condicions de llum va indicar que la llum a 6500K, 3000K i 2500K va resultar, respectivament, en un augment del 19±3.8%, 32±4.1% i 41±2.6% en comparació amb l'exposició prèvia a la llum (ANOVA d'una via, F2,15 = 2.8, p = 0.04) (Fig. 3, quadre superior). És a dir: amb llum blava es té sensació de somnolència més tard que amb llum càlida ^[14].

El gràfic següent ^[15] mostra l’efecte de l’exposició a llum blava (cercles), verda (triangles grisos invertits) o foscor (triangles negres) sobre la temperatura corporal (CBT). L’exposició a la llum blava fa que s’adormin més tard i que els costi més llevar-se per mantenir una CBT baixa.

Conclusió

La llum blava és molt present en la llum solar, en pantalles electròniques i en els llums LED de llum de dia (llum blanca).

Durant el dia ens millora l’atenció, l’estat d’ànim i la qualitat del son nocturn. En canvi, no és convenient durant la nit, especialment poc abans d’anar a dormir.

Jordi Coll Vera - 2024