Introducció
El desembre del 2023 es va complir l'aniversari del centenari del naixement de Lluís Domènech i Montaner, l'arquitecte que va dirigir la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, així com també del Palau de la Música Catalana.
A finals del segle XIV el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona acorden unificar els sis hospitals [1], gestionats per ordres religioses o per persones caritatives, que llavors hi havia a la ciutat en un únic gran hospital, amb la missió de servir els pobres i els pelegrins segons la caritat cristiana. [2]
El 13 de febrer de l'any 1401 es col·loca la primera pedra de l'Hospital de la Santa Creu, amb la presència del rei Martí l’Humà, al recinte actualment situat entre els actuals carrers Hospital i del Carme, on ara es situa la Biblioteca Nacional de Catalunya.
L’hospital no va ser mai acabat en la seva totalitat. La última actuació va ser l’any 1764 quan, davant la Casa de Convalescència [3], s'aixeca el Col·legi de Cirurgia (actual seu de la Reial Acadèmia de Medicina), obra de Ventura Rodríguez.
A l’Hospital de la Santa Creu s’hi va fer també, durant cinc segles, docència de la medicina i quasi tots els grans metges catalans de prestigi es van formar a les seves instal·lacions, molt especialment a partir del segle XIX, quan el banquer català Pau Gil i Serra finança el trasllat de l’hospital a un nou edifici a la part alta de la ciutat, la ubicació actual del Recinte Modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau [4], en terrenys situats entre Sant Martí de Provençals, Gràcia, Horta i el Guinardó.
El nou hospital va ser inaugurat oficialment el 16 de gener de 1930 pel rei Alfons XIII, les seves instal·lacions funcionaven ja però des de 1916. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau forma part del patrimoni de la ciutat.
El 1978 va ser nomenat Patrimoni Històric Artístic, i el 1997 designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. [5]
L’any 2009 es decideix traslladar tota l’activitat assistencial del recinte històric de Sant Pau a un nou edifici. S’inicia aleshores un minuciós projecte de rehabilitació del conjunt modernista per a convertir-lo en un centre de coneixement i espai de divulgació cultural. El conjunt modernista de Sant Pau s’obre, després d’un curós procés de restauració, l’any 2016, amb vuit dels dotze pavellons que configuren el seu conjunt.
El nou hospital s’inaugura oficialment pel President de la Generalitat de Catalunya el MH José Montilla, el 3 de juliol de 2009.
La història de l’hospital és tractada al vídeo 
"L’Hospital de la Ciutat", presentat per Enric Calpena i emès l’any 2013 a TV3, un dels documentals del programa “Sense ficció” [6].
Més de sis segles d'història
Sembla ser que el primer hospital o alberg de Barcelona va ser l’hospital d’en Guitard, en honor del seu hipotètic fundador, el cinquè bescompte de Barcelona. L’hospital disposava de quatre o cinc llits. Va ser successivament rebatejat posteriorment com a hospital de la Canonja, hospital de la Seu i casa hospital de la santa Creu i santa Eulàlia [7]. Era situat darrere la catedral, a l’actual carrer de la Freneria cantonada amb el carrer Baixada de la llibreteria, amb estructures que probablement es prolongaven per damunt del carrer Brocanters mitjançant una volta [8]. A mitjans del segle XI el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, “el vell”, i la seva dona Geriberga el restauren i amplien sota l’advocació de la Santa Creu i de Santa Eulàlia, nom amb què és coneguda la catedral de Barcelona. Al primer quart del segle XIII el rei Jaume I cedeix a l’Ordre de la Mercè, que no tenia residència pròpia a la ciutat, una part del seu palau, mentre que “el bisbe Berenguer de Palou dota l’Institut amb l’antiquíssim hospital dit de santa Eulàlia” [9].
L’any 1131, el Comte Ramon Berenguer III, net de Ramon Berenguer I, ingressa a la Casa Hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia. Aquell mateix any havia quedat vidu i amb set fills. Es sentia sol i fràgil i va demanar-hi assistència. Finalment hi va morir el 19 de juliol de 1131. Aquest fet és recordat en un mosaic darrera l’actual pavelló administratiu de l’Hospital de Sant Pau.
L’any 1229, el canonge de la Catedral de Barcelona i tresorer del rei Jaume I, en Joan Colom, adquireix un edifici al barri del Raval, fora muralles, molt a prop de l'hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia i hi funda el seu propi hospital, l’Hospital del Canonge Colom, ja amb trenta-un llits —trenta llits senzills i un de luxós en una habitació individual separada de la resta per unes tanques de fusta—. L’hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia s’extingeix l’any 1236 al fusionar-se amb el nou hospital del canonge Colom.
Segons un inventari del 1372, l’hospital del canonge Colom comptava amb un total de 31 llits, i, entre altres dependències, destacaven: una senzilla clausura delimitada per tanques de fusta; una capella amb altars sota l'advocació dels sants Jaume i Felip, santa Bàrbara i dels sants Simó i Judes; un celler; un segon pati; un rebost; una cuina; un estable; i diverses cambres per al personal i servei de la institució [10].
L'any 1435, es decideix fer acollida de nens expòsits a l’hospital de la Santa Creu.
El 4 de maig de 1638, segons una crònica de Miquel Parets del 1888 [11] l’incendi de l’hospital :
“Martes, á 4 de Mayo 1638, se pegó fuego al Hospital general de Barcelona, por culpa de los mancebos de las estubas ó sudores. Avíanse dado los sudores á alguno, y bobeando los mancebos haciendo llamaradas de fuego con las raíces de espar(ra)guera (espárrago), que suele haver mucha que queda de las enramadas de las fiestas de Corpus, saltó algunas espurmas (chispas) á las ramas secas que suele haver por las quadras, y teniéndolo á burla, se fué encendiendo, y pegóse luego al techo, que siendo todo de madera de melis (pino, tea), en poco rato hizo un orrendo estrago. Empezó el fuego en la quadra de San Roque y San Juan, y durando desde las doce de la noche hasta las quatro de la mañana, ocasionó de daño más de seis mil escudos. Todas las iglesias tocavan á fuego, y por las calles las trompetas y pregoneros hivan gritando via fora foc. Acudió al hospital ynumerable gente, y no obstante ser casa de limosna, se experimentó que urtaban sávanas y cuanto podían, y fué providencia vien grande de alguno que á los primeros pasos pusieron ministros de justicia á las puertas, que reconociendo á los que salían, hallaron los hurtos de ropa y hasta de haves. Sacaron los enfermos como se pudo, que movían á compasión; atajaron el fuego cortando un tejado, que con agua no era posible pues parecía un infierno. Undióse á plomo la sala de San Roque hasta las cunas de los niños, en cuia ruina pereció una muger solamente y algunos escalabrados. Hiciéronse varias llegas (No hemos visto usada esta palabra… [P]arece empleada en concepto de cuestación…) por Cataluña, y fueron las limosnas tan copiosas, que bolviendo á edificar lo destruído con más perfección que no estava, quedó mui gananciosa la casa”.
El 24 de gener de 1680 s’inaugura a l’hospital de la Santa Creu la Casa de la Convalescència, on ara s’hi ubica l’Institut d’Estudis Catalans.
Allà es posa en pràctica un concepte de la medicina força modern. Es constatava que molts dels malalts ingressats evolucionaven favorablement de la seva malaltia, però no fins al punt de poder tornar encara a casa. Eren doncs donats d’alta a l’hospital i se’ls allotjava i cuidava el temps necessari en la Casa de la Convalescència fins estar en condicions de retornar al seu domicili.
L’any 1706 s’arriba a un punt de saturació de l'Hospital de la Santa Creu, fins i tot amb dos malalts per llit hospitalari. L’hospital va patir molt l’impacte de la Guerra de Successió a Catalunya. Entre els anys 1705 i 1714 es va atendre una quantitat molt elevada de ferits per la guerra. D’una banda, els nombrosos militars dels exèrcits aliats que donaven suport a Carles III, de l’altra, la població civil, molt afectada en moments de setge, sense oblidar l’ingrés de nombrosos desplaçats d’arreu dels territoris de la Corona d’Aragó. En nou anys (del setembre de 1705 – al setembre de 1714), es varen atendre més de divuit mil ferits de l’exèrcit. A les sales Sant Roc, Sant Pere i Santa Maria, avui espais de treball de la Biblioteca de Catalunya, hi descansaren militars de totes les nacions implicades, i també d’ambdós bàndols. Els registres documentals ens mostren la presència de mariners, desertors, presoners, miquelets i voluntaris, a més de la tropa, que representà el gruix majoritari. Pel que fa a la població civil, si tenim en compte el nombre de llibres de registres, la quantitat de convalescents hagués pogut ser gairebé el doble. [14]
L’any 1802, al pati de l’hospital, es rifen uns Porcs de Sant Anton per tal de recaptar fons per l’hospital, la lactància i la criança dels nens expòsits. La rifa es realitza sota llicència del rei Carles IV com a “Rifa de los cerdos de San Antón”. Tal com es pot llegir a l’avís al públic en la imatge següent [Salmerón, 2011], en el sorteig es seleccionaven tres porcs que alguns empleats de l'hospital passejaven pel voltant del barri menjant el que els veïns els donaven, mentre venien els números de la rifa tot tocant la tonada de “la Rifa del Porc”.[15]
El 17 de setembre de 1892, en Pau Gil i Serra fa testament al Consulat d'Espanya a París i en ell es diu textualment (traduït al català):
“Feta la liquidació de la meva casa de banca, l’haver que en resulti es dividirà en dues parts. La primera es destinarà a la fundació d’un hospital civil que, amb el nom de Sant Pau, es construirà a la ciutat de Barcelona, conforma a les instruccions que deixo escrites per separat...”
El 30 d'abril de 1896, pocs mesos abans de complir 80 anys, Pau Gil i Serra mor a la seva casa de París i la deixa testamentària es concreta en uns tres milions de pessetes de l’època. Una fortuna enorme en aquell temps.
El 19 d’abril de 1901 s’encomana la direcció de les obres del futur Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, data en que presenta el seu avantprojecte, dins la capsa de fusta de la imatge següent que ens mostra en Miquel Terreu, l'actual arxiver de l'Arxiu Històric de Sant Pau.
L’avantprojecte de Domènech i Montaner consta de set volums on hi figuren els plànols, el material de l'edificació, l'estructura de l'hospital, el disseny del mateix, el pressupost necessari per dur a terme la seva construcció. El 15 de gener de 1902 es col·loca la primera pedra del nou hospital.
Segons el projecte inicial, s’havien de construir 48 pavellons, dels quals només se’n van construir 27. D'aquests 27, 10 es van construir amb la deixa d’en Pau Gil i Serra. La resta es van edificar gràcies a donacions de malalts rics, d’alguns mecenes i d’una donació de l'Hospital de la Santa Creu.
16 dels 27 pavellons són d’estil modernista. 12 dissenyats pel propi Lluís Domènech i Montaner i els altres 4, entre els quals l'església de l'Hospital, per Pere Domènech i Roura, arquitecte i fill de Lluís Domènech i Montaner. Els altres 11 pavellons van ser construïts fora de l'estil modernista perquè va haver-hi en aquell moment un canvi d'estil de construcció.
Entre els anys 1905 i 1910 té lloc la construcció del pavelló de l'administració. En un principi es va pensar en uns 40 treballadors diaris però finalment s’hi varen necessitar 240.
L'octubre de 1912 es dona per finalitzada la construcció de l’hospital. El 25 d'abril de 1913 per la tarda es reuneixen els responsables de l'Hospital de la Santa Creu amb els responsables de la construcció del que serà el futur Hospital de Sant Pau i és a partir d’aquest moment que ja es pot parlar d'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
No és però fins el 30 de juny de 1916 que es realitza el trasllat de les sis primeres malaltes des de l’Hospital de la Santa Creu al Pavelló de Sant Salvador de l’Hospital de Sant Pau. A la següent imatge es mostra un fragment de l'acta de 30 de juny de 1916 amb la relació de les malaltes traslladades. Entre el personal facultatiu, hi consta el nom del doctor Joaquim Torras i Pujalt com a cap de visites. Malaltes que van ser traslladades amb una mena de tartana i acompanyades per dues infermeres.
Els seus noms eren Rita Bermúdez, Emília Villa, Teresa Santamaria, Maria Salvador, Rosa Llagostera i Concepció Ferris i varen ocupar els llits 2, 3 i 4 a la banda dreta de la sala i el 25, 26 i 27 al front a la banda esquerra. [16]
El pavelló de Sant Salvador es va construir durant la primera fase de les obres (1902-1912). Està situat a l’avinguda central, entre els pavellons de San Jordi i de Sant Leopold. Es va concebre com a pavelló de cirurgia per a homes, amb estructura d’un pis i planta semisoterrani de serveis. Posteriorment va ser unitat coronaria i, finalment, UCI i Urgències. El febrer de 2017 es va finalitzar la seva rehabilitació dins el conjunt modernista del recinte (fotografies anterior dreta i posterior esquerra).
Una altra data rellevant en la història de l’Hospital és el 10 de juny de 1926 quan hi mor Antoni Gaudí, tres dies després de l’atropellament per un tramvia de la línia 30 que li provoca un fatal traumatisme cranial.
Malgrat que l’hospital ja era en funcionament feia anys i que en aquell moment comptava aproximadament amb 400 treballadors i 1000 pacients, la seva inauguració oficial com a nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser el 16 de gener de 1930, aprofitant la visita del rei Alfons XIII per tal de presidir la cerimònia de clausura i entrega de premis de l'Exposició Internacional de 1929 i l'obertura simultània de l'Exposició de la Llum, acompanyat del President del Consell Miguel Primo de Rivera. [17]
Durant la Guerra Civil de 1936 a 1939 es canvia el nom per Hospital General de Catalunya i atén fins a 17000 ferits de guerra.
El gener de 1968 s’hi inaugura el primer Servei d'Urgències de l’Estat Espanyol, sota la direcció del doctor Vicenç Artigas i Riera. Ho podem veure en el següent reportatge del NODO de l’època.
Altres dates notables en la història de l’hospital són l'any 1969, amb la inauguració la primera unitat coronària d'Espanya sota la direcció del doctor Modest García Moll, i el dimarts 8 de març de 1984, quan el doctor Josep Maria Caralps i Riera du a terme el primer trasplantament de cor a l’Hospital de Sant Pau.
La MIA (“Molt Il·lustre Administració”)
Des de la seva fundació l’any 1401 el principal objectiu de l’Hospital de la Santa Creu és la beneficència. Per tal de garantir aquest objectiu es crea una mena de gerència de l’hospital molt especial, que ha perdurat fins avui en dia amb petits canvis: es tracta de la MIA (acrònim de Molt Il·lustre Administració).
La missió de la Mia no és altra que administrar els recursos de l'hospital i garantir el servei a pobres i pelegrins segons el principi de la caritat cristiana. L’any 1401 era constituïda per quatre persones: dos canonges eclesiàstics que depenien del capítol de la catedral i dos ciutadans seglars que depenien del Consell de Cent. Actualment s’hi ha afegit dues persones més que depenen de la Generalitat de Catalunya, al ser l’Hospital de Sant Pau un hospital de la xarxa hospitalària pública.
Recursos addicionals consultats
- Carlos Paytubí Garí. “El corazón de Sant Pau”. Editorial Saralejandría. 2023. Novel·la on el Dr. Paytubí, metge de medicina interna de l’hospital, a través de diferents anècdotes i curiositats, ens fa un repàs històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- Barcelona entre muralles. Web divulgativa, que vol donar a conèixer l’evolució urbanística de la ciutat emmurallada de Barcelona, des de la fundació de la ciutat pels romans fins a l’enderrocament de les muralles l’any 1854, i divulgar les edificacions més representatives de cada època. A la vegada vol ser un espai on es trobi bibliografia sobre Barcelona antiga, avui en dia molt dispersa, i mostrar plànols, gravats antics, i fotografies de la ciutat.
- Almerich, Luis. Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Barcelona: Millá, 1944 (p. 15-16).
- Amades, Joan. Les diades populars catalanes. Vol. 1. Barcelona: Barcino, 1932 (p. 115-117).
- Amades, Joan. Costumari Català. Vol.1. 2ª ed. Barcelona: Salvat, 1982 (p. 494-497). 1ª ed. 1950.
- Amades, Joan. Històries i llegendes de Barcelona. Vol. 1. Barcelona: Edicions 62, 1984 (p. 472-473)
- Salmerón, Pilar. De les rifes a les tómboles benèfiques. De Santa Creu a Sant Pau, 2011.
Jordi Coll Vera - 2023
"Sense ficció. L’Hospital de la Ciutat".