Introducció

La sang surt del cor per les artèries de l’arc aòrtic amb la força suficient per tal de que pugui retornar per les venes en contra de la força gravitatòria fins les venes cava ^[1]. Aquesta força exerceix pressió sobre les parets de les artèries quan la sang hi circula, és el que s’anomena pressió o tensió arterial.

La pressió arterial representa la mesura de la força que exerceix la sang contra les parets de les artèries mentre el cor bombeja sang a través del sistema circulatori. Es mesura en mil·límetres de mercuri (mmHg) ^[2] i es representa mitjançant dues xifres: la pressió arterial sistòlica (el número superior) i la pressió arterial diastòlica (el número inferior). Una lectura normal de la pressió arterial és aproximadament de 120/80 mmHg.

Aquesta pressió ha de ser la suficient sense arribar a fer malbé els vasos. Es mesura en mil·límetres de mercuri (mmHg). Els valors normals es situen en valors inferiors a 130 mmHg en la pressió sistòlica i 90 mmHg en la pressió diastòlica.

La tensió sistòlica o màxima és la pressió que es produeix quan el cor es contrau i bombeja la sang. La tensió diastòlica o mínima és la pressió que es produeix quan el cor es relaxa i es torna a omplir de sang.

Els valors normals de tensió arterial poden variar segons l'edat, el sexe, l'estat de salut i altres factors. La tensió arterial alta o hipertensió és una situació crònica en què la pressió arterial es manté per sobre dels valors normals de forma sostinguda, augmentant el risc de patir malalties cardiovasculars, renals o cerebrals.

La tensió arterial baixa o hipotensió és una situació en què la pressió arterial es manté per sota dels valors normals de forma persistent, provocant símptomes com marejos, debilitat o pèrdua de consciència.

Es considera hipertensió arterial quan els valors de la pressió arterial són iguals o superiors a 140/90 mmHg en diverses lectures preses en diferents ocasions. Aquesta condició pot ser asimptomàtica en les primeres etapes ^[3]. Per tant, és recomanable realitzar revisions regulars de la pressió arterial i seguir les recomanacions del metge per mantenir la pressió arterial sota control.

Les dades sobre la hipertensió arterial a nivell mundial són preocupants. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS): S’estima que en el mundo hi ha 1280 milions d’adults de 30 a 79 anys hipertensos, la majoria, uns dos terços, en països d’ingressos baixos i mitjans. A més, el 46% dels adults hipertensos ho desconeixen. De manera que es diagnostica i tracta a menys de la meitat dels malalts (aproximadament al 42 %) i únicament el 21 %, un de cada cinc, la té controlada.

És una de les principals causes de mort al Món i una de les metes mundials per a malalties no transmissibles es reduir-ne la prevalença en un 25 % el 2030 (respecte als valors de referència del 2010). Tanmateix, les dades mostren que la prevalença de la hipertensió arterial està augmentant, especialment en els països de baixos i mitjans ingressos. Aquest augment pot ser atribuït a canvis en els estils de vida, com una dieta més rica en calories i sal, el sedentarisme i l'augment de l'obesitat.

En general, el risc de patir hipertensió augmenta: a una edat avançada; per causes genètiques (historial familiar); amb el sobrepès o l’obesitat; amb la manca d’exercici físic; per l’excés d’ingesta de sal; per beure alcohol en excés; amb l’estrès crònic; amb el tabaquisme.

Es consideren, en canvi, hàbits saludables: una alimentació correcta; no fumar; practicar exercici físic adequat a l’edat. I, si és necessari, controlar adequadament la hipertensió amb medicaments sota prescripció mèdica.

La hipertensió arterial, juntament amb el tabaquisme, la diabetis i el colesterol, el què els metges anomenen dislipèmia, són els principals factors de risc cardiovascular (ictus, problema coronari, problema vascular perifèric, problema circulatori a nivell de les cames,....).

Prevalença

Segons PortalClínic ^[4], “... Afecta un terç de la nostra població de més de 18 anys i a més del 20 % dels adults entre 40 i 65 anys, així com a més del 50 % en les persones de més de 65 anys. Se sap que la seva freqüència augmenta amb l'edat.”

Segons dades de l’ICS ^[5] :

S’observa clarament que el percentatge de persones hipertenses augmenta amb l’edat. un de cada tres adults són hipertensos. A més, segons l’OMS ^[6]:

Símptomes

Es manifesta sovint com un mal de cap (cefalea) d'inici predominantment matutí, un mal de cap com si premés el cap de dins cap a fora, alguns l'anomenen com si un portés un casc de moto molt ajustat. Semblant al mal de cap de no haver dormit.

De vegades s’associa la cefalea a la pujada de pressió, però normalment la relació és a la inversa. La cefalea és el que provoca l’augment de la pressió.

La major part dels pacients hipertensos no presenten més signes que els derivats de les seves complicacions. De vegades la hipertensió es asimptomàtica i no es detecta fins a realitzar mesures (al propi domicili, a la farmàcia o en una consulta mèdica).

Causes

La hipertensió arterial més habitual (el 90 % dels casos) és l’anomenada primària o essencial. Se’n desconeix cap causa concreta, però els principals factors implicats són: l’herència familiar, una alimentació inadequada, l’obesitat, la vida sedentària, el tabaquisme, l’estrès crònic, el consum excessiu d'alcohol.

La hipertensió primària és un problema mèdic multifactorial ^[7]:

Altre tipus d’hipertensió arterial, molt menys prevalent, és la secundària, deguda a múltiples possibles causes: problemes endocrins (principalment de la glàndula tiroides), malalties renals o de les seves artèries, síndrome d'apnea de la son o associar-se a malalties del sistema nerviós central.

Segons un estudi de l’NHLBI ^[8],més de dos terços de les persones més grans de 65 anys són hipertenses i a més, de manera contradictòria, el control de la tensió arterial en el seu rang d’edat és inferior al de la població en general.

Variabilitat de la pressió arterial

S’ha de mencionar en aquest punt una característica de la pressió arterial en la gent gran i, en certa manera, en l’adult en general: el concepte de la variabilitat de la pressió arterial.

Al matí, entre les 8 i les 9 h és convenient prendre’s la mesura de la tensió arterial. Moment en que la tensió arterial fa un petit increment després de llevar-nos de dormir. Fins al migdia anirà baixant i tornarà a pujar després de dinar. Moment en que és convenient prendre’s de nou la mesura de la tensió arterial. Normalment, a continuació anirà disminuint progressivament fins la matinada, on tindrem els valors més baixos. Aquest procés natural és convenient tenir-lo molt en compte i no prendre al vespre els fàrmacs per regular la tensió arterial. Evitant així una possible lipotímia (síncope) en cas de llevar-se per la nit ^[9].

Quan es mesura la tensió arterial s’ha de considerar també que el temps atmosfèric pot influir, i de fet ho fa. Durant les èpoques de calor es produeix una vasodilatació arterial que provoca una disminució de la pressió arterial. Durant les èpoques de fred es produeix el fenomen contrari, la vasoconstricció arterial, amb un augment de la pressió arterial. Aquestes variacions poden descontrolar al pacient si no s’és amatent.

Quan parlem d’hipertensió arterial?

Quins són els valors que defineixen els diferents tipus d’hipertensió?

Segons l’article “2018 ESC/ESH Guidelines for the management of arterial hypertension: The Task Force for the management of arterial hypertension of the European Society of Cardiology (ESC) and the European Society of Hypertension (ESH)” ^[10]:

És important aclarir els valors de la última línia, la hipertensió sistòlica aïllada ^[11]. Aquesta és una condició mèdica en què la pressió arterial sistòlica (la primera xifra en una lectura de pressió arterial) és persistentment elevada, mentre que la pressió arterial diastòlica (la segona xifra) es manté en rangs normals. Situació més comuna en persones de més edat i relacionada amb l'envelliment del sistema cardiovascular. En general, la hipertensió sistòlica aïllada es produeix a mesura que les arteries es fan més rígides i perden la seva elasticitat natural. Això fa que la pressió arterial augmenti durant la fase de contracció del cor (sistòlica), mentre que la pressió arterial durant la fase de relaxació (diastòlica) es manté relativament estable. Pot suposar un augment de risc de complicacions cardiovasculars com ara malalties del cor i accidents cerebrovasculars. El tractament sol implicar canvis en l'estil de vida, com ara seguir una dieta saludable, fer exercici regularment, controlar l'estrès i evitar el consum d'alcohol i tabac. En alguns casos, es poden prescriure medicaments per ajudar a reduir la pressió arterial. La sospita d’aquesta situació requereix necessàriament el diagnòstic d’un professional mèdic.

En general, en persones de més de seixanta-cinc anys, s’ha de mantenir la pressió arterial per sota de 14 de màxima i 9 de mínima. Tanmateix, segons l’article citat anteriorment, es considera normal, en persones de més de vuitanta anys, una màxima de entre 14 i 16 i una mínima sempre per sota de 9. Consideració no acceptada per la totalitat dels professionals a casa nostra.

La importància de tenir ben controlada la pressió arterial

En aquesta imatge s’observen les principals, i sovint dramàtiques, conseqüències de no tenir ben controlada la pressió arterial.

• Malalties cardiovasculars. La hipertensió arterial crònica pot danyar les parets de les artèries i augmentar el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars com ara malaltia coronària, atacs de cor, insuficiència cardíaca i malalties vasculars perifèriques.
• Malalties cerebrovasculars. La tensió arterial elevada és un dels principals factors de risc per a l'aparició d'accidents cerebrovasculars, com ara ictus o embòlies cerebrals. Això pot causar danys cerebrals permanents, discapacitat o fins i tot la mort.
• Malalties renals. La hipertensió arterial no controlada pot afectar els vasos sanguinis dels ronyons i causar danys als teixits renals. Amb el temps, això pot conduir a malalties renals cròniques o a una insuficiència renal.
• Malalties oculars. La pressió arterial alta pot afectar els vasos sanguinis de la retina, el que pot provocar problemes de visió, com ara retinopatia hipertensiva, hemorràgies retinals o danys als nervis òptics.
• Aneurismes. Un aneurisma és una dilatació anormal d'una artèria causada per la debilitat de les parets vasculars. La pressió arterial elevada pot augmentar el risc de ruptura d'un aneurisma, el que pot provocar hemorràgies internes greus i posar en perill la vida del pacient.
• Problemes cognitius. La hipertensió arterial no controlada pot contribuir al desenvolupament de problemes cognitius, com ara deteriorament de la memòria, problemes de concentració i demència.

Uns dels estudis més interesants últimament publicats en els últims anys són els estudis SPRINT.

L’estudi SPRINT

L'estudi SPRINT (Systolic Blood Pressure Intervention Trial) és un estudi clínic realitzat als Estats Units que va avaluar els efectes d'un control més intensiu de la pressió arterial en comparació amb un control estàndard en adults de 50 anys o més amb hipertensió.

Va reclutar més de 9.000 participants, comparant-hi dos grups: un grup amb un control estàndard de la pressió arterial, amb la meta de mantenir la pressió arterial sistòlica per sota de 140 mmHg, i un grup amb un control més intensiu, amb la meta de mantenir la pressió arterial sistòlica per sota de 120 mmHg.

Els resultats d'aquest estudi van ser publicats el 2015 i van demostrar que el grup amb un control més intensiu de la pressió arterial tenia una reducció significativa en el risc d'incidència d'esdeveniments cardiovasculars com ara atacs de cor, accidents cerebrovasculars i insuficiència cardíaca congestiva. A més, també es va observar una disminució del risc de mort per qualsevol causa en aquest grup.

Aquests resultats van ser significatius perquè van suggerir que un control més intensiu de la pressió arterial pot ser beneficiós per a determinats grups de pacients amb hipertensió. No obstant això, també es va observar que aquest control més intensiu podia estar associat amb un lleuger increment del risc de determinats efectes secundaris, com ara hipotensió i problemes renals.

Aquest estudi va tenir un impacte important en les recomanacions clíniques per al tractament de la hipertensió arterial, i va generar un debat sobre els objectius de control de la pressió arterial òptims per a cada pacient. És important destacar que les recomanacions individuals poden variar en funció de les condicions de salut i característiques de cada pacient, i sempre és recomanable consultar amb un professional mèdic per aconseguir un pla de tractament personalitzat.

L'estudi SPRINT MIND

L'estudi SPRINT MIND (Systolic Blood Pressure Intervention Trial - Memory and Cognition in Decreased Hypertension) és un sub-estudi de l'estudi SPRINT que es va centrar en avaluar l'efecte del control intensiu de la pressió arterial en la salut cerebral i la funció cognitiva.

Va incloure més de 9.300 participants de l'estudi SPRINT, majors de 50 anys, amb hipertensió i sense antecedents de malaltia cardiovascular. Els participants es van assignar aleatòriament a dos grups: un grup amb un control estàndard de la pressió arterial (amb la meta de mantenir la pressió arterial per sota de 140 mmHg) i un grup amb un control intensiu (amb la meta de mantenir la pressió arterial per sota de 120 mmHg).

L'objectiu principal de l'estudi SPRINT MIND era avaluar si el control intensiu de la pressió arterial podia reduir el risc de deteriorament cognitiu i malaltia d'Alzheimer. Es van realitzar avaluacions cognitives als participants durant el seguiment de l'estudi.

Els resultats preliminars de l'estudi SPRINT MIND es van publicar el 2018. Es va observar que el grup amb un control intensiu de la pressió arterial tenia una reducció significativa del risc de deteriorament cognitiu lleu i del risc de progressió a la demència probablement relacionada amb la malaltia d'Alzheimer.

Aquests resultats preliminars suggereixen que el control intensiu de la pressió arterial pot tenir beneficis per a la salut cerebral i la funció cognitiva. No obstant això, són necessàries més investigacions per comprendre millor aquesta relació i confirmar els resultats.

En resum, l'estudi SPRINT MIND va examinar els efectes del control intensiu de la pressió arterial en la salut cerebral i la funció cognitiva, i va mostrar indicis preliminars que aquest control podria ajudar a reduir el risc de deteriorament cognitiu i malaltia d'Alzheimer.

El tractament de la hipertensió

Un bon tractament és aquell que ens assegura un bon control de la pressió arterial i ens permet fer una vida el més òptima, natural i saludable possible.

Si, tot i prescindir de la sal a taula, dur una vida saludable, fer exercici, etc. som hipertensos ens haurem de plantejar un tractament sota control mèdic as soon as possible ^[12].

Les conseqüències d’una hipertensió mal controlada empitjoren progressivament amb el temps que deixem passar abans d’iniciar el tractament correcte.

Per tractar la hipertensió existeixen més de quaranta medicaments diferents. Alguns formen part de la mateixa família, però amb petites diferències.

Al vademècum ^[13] es distingeixen els medicaments per: hipertensió, hipertensió arterial en pacients adults amb risc alt d’un primer event cardiovascular, hipertensió arterial essencial, hipertensió arterial essencial i/o malaltia arterial coronaria estable associada amb hipercolesterolèmia primària o hiperlipèmia mixta, hipertensió arterial pulmonar, hipertensió amb síndrome coronari crònic coexistent i/o insuficiència cardíaca crònica amb disfunció sistòlica ventricular esquerre, hipertensió gravídica, hipertensió maligna, hipertensió ocular, hipertensió perioperatòria, hipertensió postoperatòria, hipertensió pulmonar, hipertensió pulmonar peri i postquirúrgica, hipertensió pulmonar primària, hipertensió pulmonar tromboembòlica crònica i hipertensió renovascular.

DM: diabetes mellitus; ERT: malaltia renal terminal; EVP: malaltia vascular perifèrica; FA: fibril·lació auricular; HTA: hipertensió arterial; HVI: hipertròfia ventricular esquerra; IM: infart de miocardi; LOD: lesió d’òrgan diana; MA: micro-albuminúria; SM: síndrome metabòlic;... ^[14]

No és doncs senzilla la selecció del fàrmac més adient per part del metge. Aquest ha de considerar factors del pacient com: si és diabètic, si ha patit prèviament un ictus, si és una dona embarassada, si és de raça negra, ...

El gràfic següent ^[15] mostra els diferents grups de medicaments per tractar la hipertensió arterial facilitant l'associació de grups farmacològics amb la unió amb línia verda i evitant-se, sobretot, els que estan units per una línia vermella.

La combinació preferent s’indica amb la línia verda contínua. La línia verda discontínua presenta limitacions. La línia negra discontínua és factible però sense prou experiència. La línia vermella indica que s’utilitza únicament en casos especials (patologia glomerular).

Grups de medicaments

• Els diürètics tiazídics, o tiazídics, són un tipus de medicaments que s'utilitzen per augmentar l'eliminació d'orina del cos i reduir la retenció de líquids. Aquests medicaments són coneguts també com a diürètics de l'ansa distal i actuen principalment en els túbuls distals dels ronyons. S’utilitzen en el tractament de la hipertensió arterial (pressió arterial alta) i altres condicions relacionades amb la retenció de líquids, com l'edema (acumulació de líquids en teixits) i la insuficiència cardíaca congestiva. També són útils en el tractament de certs càlculs renals, com els de calci.
• Actuen en els túbuls distals dels ronyons, inhibint la reabsorció de sodi i clor, la qual cosa promou l'eliminació d'aquests ions a través de l'orina. Aquest augment en l'excreció de sodi i clor ajuda a disminuir la quantitat de líquid en el cos i, per tant, redueix la pressió arterial i l'acumulació de líquids en els teixits.
• Els tiazídics més comuns inclouen la hidroclorotiazida, la clortalidona i la indapamida.
• Els beta-bloquejadors s’utilitzen per disminuir la freqüència cardíaca i reduir la pressió arterial. Actuen bloquejant els receptors beta-adrenèrgics en el cor i altres teixits del cos, el que redueix l'activitat del sistema nerviós simpàtic i produeix efectes calmants en el cor i en el sistema cardiovascular.
• Són prescrits per a diverses condicions, com ara la hipertensió arterial, l'angina de pit (dolor al pit causat per una reducció del flux sanguini al cor), l’arrítmia (ritme cardíac irregular) i alguns trastorns cardiovasculars. També s'utilitzen per prevenir atacs cardíacs en persones amb antecedents d'atac cardíac o alt risc cardiovascular.
• Bloquegen específicament els receptors beta-adrenèrgics, els llocs d’uniò de les hormones adrenalina i noradrenalina. En fer-ho, redueixen la resposta del cor i dels vasos sanguinis a aquestes hormones, la qual cosa provoca una disminució de la freqüència cardíaca i una reducció de la força de la contractilitat cardíaca. A més, aquests fàrmacs poden disminuir la pressió arterial mitjançant la reducció de la resistència vascular perifèrica. La medicació no es pot suspendre bruscament, ja que això pot causar efectes adversos. Alguns dels efectes secundaris més comuns dels beta-bloquejadors inclouen la fatiga, la disminució del ritme cardíac, la hipotensió (pressió arterial baixa) i els problemes respiratoris en persones amb malalties pulmonars preexistents.
• Els calci-antagonistes, o bloquejadors dels canals de calci, són un tipus de medicaments utilitzats per reduir la pressió arterial i per al tractament de diverses condicions cardiovasculars. Aquests fàrmacs bloquegen els canals de calci en els vasos sanguinis i el cor, inhibint l'entrada de calci a les cèl·lules.
• Són també prescrits per l'angina de pit (dolor al pit causat per una reducció del flux sanguini al cor), les arrítmies (ritme cardíac irregular) i altres trastorns cardiovasculars com la malaltia coronària i la hipertensió pulmonar.
• Actuen bloquejant els canals de calci dels músculs llisos que envolten els vasos sanguinis, la qual cosa produeix una vasodilatació. El que permet una disminució de la resistència vascular perifèrica i redueix la pressió arterial. A més, en bloquejar els canals de calci en el cor, disminueixen la contractilitat cardíaca i la freqüència cardíaca, ajudant a reduir el treball cardíac i la demanda d'oxigen del cor.
• Hi ha diversos tipus de calci-antagonistes, com ara els de di-hidro-piridina i els no di-hidro-piridina. Els calci-antagonistes de di-hidro-piridina tenen un efecte predominant en els vasos sanguinis, mentre que els no di-hidro-piridina tenen un efecte predominant en el cor. Alguns exemples comuns de calci-antagonistes inclouen l'amlodipina, el nifedipina, el diltiazem i el verapamil.
• Els inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina (IECA) són un tipus de medicaments utilitzats per al tractament de la hipertensió arterial (pressió arterial alta), la insuficiència cardíaca congestiva i altres condicions cardiovasculars.
• L'enzim convertidor de l'angiotensina és el responsable de convertir l'angiotensina I en angiotensina II. L'angiotensina II és una hormona que provoca la constricció dels vasos sanguinis i estimula la secreció d'aldosterona, una hormona que promou la retenció de sodi i aigua. En inhibir aquest enzim, els IECA redueixen la producció d'angiotensina II i disminueixen la constricció dels vasos sanguinis, el que provoca una reducció de la pressió arterial.
• A més de reduir la pressió arterial també tenen altres beneficis cardiovasculars. Poden millorar la funció cardíaca, disminuir el treball del cor i reduir la sobrecàrrega de líquids en els pacients amb insuficiència cardíaca congestiva. També s'utilitzen per prevenir complicacions cardiovasculars en persones amb diabetis o malalties renal relacionades amb la hipertensió.
• Es prenen per via oral i s'administren habitualment una vegada al dia. Alguns exemples comuns inclouen l'enalapril ^[16] , el lisinopril, el ramipril i el captopril. Medicaments que poden tenir efectes secundaris com la tos seca, la hipotensió (pressió arterial baixa), l'augment dels nivells de potassi en sang i les reaccions al·lèrgiques en alguns casos.
• Els antagonistes dels receptors de l'angiotensina II (ARA II) són un tipus de medicaments utilitzats per al tractament de la hipertensió arterial (pressió arterial alta), la insuficiència cardíaca congestiva i altres condicions cardiovasculars.
• Actuen bloquejant els receptors de l'angiotensina II, que són llocs de unió en els vasos sanguinis i altres teixits del cos, reduint la constricció dels vasos sanguinis i provocant una disminució de la pressió arterial.
• Són doncs una alternativa als IECA) i es consideren una opció terapèutica similar en el tractament de la hipertensió i altres condicions cardiovasculars. Tot i que tenen mecanismes d'acció diferents.
• Es prenen per via oral i s'administren segons les indicacions del metge. Alguns exemples comuns inclouen el losartan, el valsartan, el candesartan i l'irbesartan. Aquests medicaments poden tenir efectes secundaris com marejos, hipotensió (pressió arterial baixa), augment dels nivells de potassi en sang i reaccions al·lèrgiques en alguns casos.
• Altres fàrmacs utilitzats per al tractament de la hipertensió arterial:
• Antagonistes dels receptors de l'aldosterona (ARA): Aquests fàrmacs, com l'espironolactona i l'eplerenona, bloquegen els receptors de l'aldosterona i redueixen la retenció de sodi i aigua. Això ajuda a disminuir la pressió arterial.
• Bloquejadors dels receptors alfa: Aquest grup de fàrmacs, com la prazosina, la doxazosina i la terazosina, bloquegen els receptors alfa-adrenèrgics, que estan presents en els músculs llisos dels vasos sanguinis. Això provoca la vasodilatació dels vasos sanguinis i redueix la pressió arterial.
• Diürètics d'ansa: Aquests fàrmacs, com la furosemida i la bumetanida, actuen en l'ansa de Henle dels ronyons i augmenten l'eliminació de sodi i aigua a través de l'orina. Això redueix la càrrega de líquids en el cos i disminueix la pressió arterial.
• Inhibidors directes de la renina: Aquests fàrmacs, com l'aliskiren, actuen inhibint directament l'enzim renina, que és clau en la formació de l'angiotensina II. Això redueix la constricció dels vasos sanguinis i disminueix la pressió arterial.

L’estudi HYVET

L'estudi HYVET (The HYpertension in the Very Elderly Trial ^[17]) és un estudi clínic realitzat per investigadors de tot el món per avaluar els beneficis del tractament de la hipertensió arterial en persones d'edat avançada. Aquest estudi va ser publicat el 2008 i va generar un impacte significatiu en la comunitat mèdica.

^[18]

L'objectiu principal de l'estudi era determinar si el tractament de la hipertensió arterial en persones majors de 80 anys tenia efectes beneficiosos sobre la reducció de la mortalitat i la morbiditat cardiovascular. Va incloure 3.845 pacients d'edat avançada ^[19] amb hipertensió arterial i els va assignar de manera aleatòria a rebre un tractament amb l'antihistamínic diürètic indapamida i el bloquejador dels receptors de l'angiotensina II perindopril o bé a rebre un placebo.

Els resultats varen mostrar que el tractament farmacològic de la hipertensió arterial en persones majors de 80 anys va reduir significativament la mortalitat per totes les causes, la mortalitat cardiovascular i els esdeveniments cerebrovasculars, com els ictus (en un 30 %). A més, també es va observar una reducció significativa en la freqüència d'insuficiència cardíaca i de problemes relacionats amb la hipertensió arterial.

L'estudi va proporcionar evidència clara de que el tractament de la hipertensió arterial en persones d'edat avançada té beneficis significatius en la reducció de la morbimortalitat cardiovascular (en un 23%). Aquests resultats van influir en les guies de pràctica clínica i van destacar la importància de controlar i tractar la hipertensió arterial en la població d'edat avançada.

El compliment terapèutic.

Un problema afegit en el control correcte de la pressió arterial en la gen gran és l’incompliment del tractament.

L’estudi Controlpres/2003 ^[20], realitzat a nivell de l’atenció primària a Espanya, va constatar que d’un total de 3.264 malalts únicament el 39% estaven ben controlats, amb valors per sota de 140/90.

A Catalunya s’han realitzat altres estudis en aquest sentit:

L'estudi MICCAT (Monitorització de la Pressió Arterial i Control de la Hipertensió Arterial). Estudi que avalua l'ús de monitors de pressió arterial domèstics per millorar el control de la hipertensió en pacients. L'objectiu principal de l'estudi és proporcionar als pacients la capacitat de mesurar i controlar la seva pròpia pressió arterial a casa, amb l'objectiu de millorar el maneig de la hipertensió. En aquest estudi, els pacients participants són subministrats amb monitors de pressió arterial automàtics i s'instrueixen en la seva utilització correcta. Durant un període determinat, els pacients fan mesures regulars de la seva pressió arterial a casa i registren els resultats. Aquests registres són utilitzats per monitoritzar el control de la pressió arterial i ajustar la medicació si cal. Els resultats preliminars de l'estudi MICCAT han mostrat que la monitorització de la pressió arterial a casa pot ser una eina útil per millorar el control de la hipertensió. El seguiment regular de la pressió arterial permet als pacients i als professionals de la salut detectar canvis en els nivells de pressió arterial i prendre les mesures adequades per ajustar la medicació o realitzar canvis en l'estil de vida.

L'estudi REGICOR (Registre Gironí del Cor). Important estudi epidemiològic que es va dur a terme a la província de Girona, a Catalunya. L'objectiu principal de l'estudi era avaluar la prevalença, els factors de risc i el control de les malalties cardiovasculars, incloent-hi la hipertensió. Es va iniciar a principis de la dècada de 1990 i va implicar la recopilació de dades de diversos milers de participants de la població de Girona. Els participants van ser sotmesos a una avaluació exhaustiva, incloent-hi la recollida de dades demogràfiques, factors de risc cardiovascular (com ara la hipertensió, el tabaquisme, el colesterol, etc.) i els esdeveniments cardiovasculars. Els principals resultats de l'estudi REGICOR han estat amplament utilitzats per aprofundir en la comprensió de l'epidemiologia i els factors de risc cardiovascular a Catalunya. Aquest estudi ha proporcionat informació important sobre la prevalença de la hipertensió a la regió, els factors de risc associats i el control de la pressió arterial en aquesta població. El registre REGICOR ha estat utilitzat per avaluar l'eficàcia de les estratègies de prevenció cardiovascular i per proporcionar dades útils per a la planificació de programes de salut pública. Ha contribuït a l'elaboració de recomanacions per al maneig de la hipertensió i altres malalties cardiovasculars a Catalunya.

L'estudi PRESCAP (Prevenció Cardiovascular a l'Atenció Primària). Estudi centrat en l'avaluació de l'efectivitat de les intervencions per al control de la pressió arterial en pacients hipertensos a l'atenció primària. L'objectiu principal de l'estudi era millorar el control de la pressió arterial i reduir el risc cardiovascular en aquesta població. Durant l'estudi es van implementar diferents estratègies d'intervenció en diversos centres d'atenció primària de Catalunya. Aquestes estratègies van incloure mesures no farmacològiques (canvis en l'estil de vida, com ara dieta saludable i exercici físic) i tractament farmacològic per al control de la pressió arterial. Els resultats preliminars de l'estudi PRESCAP han demostrat que les intervencions en l'atenció primària poden ser efectives per aconseguir un millor control de la pressió arterial en pacients hipertensos. La combinació de mesures no farmacològiques i farmacològiques ha mostrat una millora significativa en el control de la pressió arterial i la reducció del risc cardiovascular. A més, l'estudi PRESCAP ha proporcionat informació valuosa sobre l'efectivitat de les intervencions específiques, l'adherència al tractament i els factors que influeixen en el control de la pressió arterial en l'atenció primària. Aquesta informació és important per a la millora de l'atenció als pacients hipertensos i per a la presa de decisions clíniques basades en evidències.

El MAPA

La monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA) és una tècnica que s'utilitza per a la mesura de la pressió arterial durant un període de 24 hores o més mentre el pacient porta un aparell de monitoratge portàtil. És una manera eficaç de registrar les lectures de pressió arterial al llarg del dia i de la nit, permetent una anàlisi més completa dels canvis en la pressió arterial en diferents situacions i activitats.

Durant la monitorització ambulatòria de la pressió arterial, s'adjunta un braçalet inflable (parells de maneguetes) al braç del pacient, que estan connectats a un aparell que ,durant 24 hores o més, s'infla automàticament cada 15 o 30 minuts i registra la pressió arterial sistòlica i diastòlica, així com la freqüència cardíaca. Els resultats es guarden en una memòria interna o es transmeten a un receptor extern.

Permet detectar alteracions de la pressió arterial que no es manifesten en una mesura puntual, com la hipertensió arterial mascarada, la hipertensió arterial de bata blanca o les crisis hipertensives. També ajuda a avaluar l'eficàcia dels tractaments antihipertensius i a ajustar les dosis segons les necessitats de cada pacient. A més, permet estudiar la variabilitat de la pressió arterial al llarg del dia i de la nit, i identificar possibles factors desencadenants o agreujants de la hipertensió arterial.

El pacient ha de seguir les seves activitats habituals i anotar en un diari els moments en què pren els medicaments, fa exercici físic, té emocions fortes o pateix símptomes relacionats amb la pressió arterial. Aquesta informació és útil per interpretar els resultats i correlacionar-los amb els factors ambientals o personals. El pacient també ha de seguir algunes recomanacions per evitar interferències o danys en el dispositiu, com no mullar-se el braçalet, no acostar-se a fonts de calor o imants, o no treure's el braçalet sense indicació mèdica.

Els avantatges de la monitorització ambulatòria de la pressió arterial inclouen:

• Proporciona una visió global de les lectures de pressió arterial durant un període de 24 hores, permetent la detecció de patrons de canvis en la pressió arterial en diferents moments del dia.
• Permet detectar hipertensió mascarada, que és quan les lectures de pressió arterial són normalment elevades fora de la clínica, però apareixen normals durant les visites al metge.
• Ajuda a avaluar l'eficàcia del tractament de la pressió arterial i ajustar la medicació segons les lectures de pressió arterial reals.
• Possibilitat d’identificar la hipotensió nocturna, que és quan la pressió arterial cau excessivament durant la nit, cosa que pot indicar un risc cardiovascular augmentat.

Una vegada finalitzada la monitorització, el registre de la pressió arterial es descarrega de l'aparell i s'analitza per obtenir una visió detallada de les lectures de pressió arterial al llarg del període monitoritzat.

La monitorització ambulatòria de la pressió arterial és una eina valuosa en el diagnòstic i el maneig de la hipertensió arterial, ja que proporciona informació més precisa i completa sobre els nivells de pressió arterial en comparació amb les lectures aïllades preses en una única visita a la consulta mèdica.

La cronoteràpia

La cronoteràpia en el control de la pressió arterial és una estratègia terapèutica que considera els ritmes biològics del cos i l'efecte dels medicaments en aquests ritmes per optimitzar el control de la pressió arterial. Aquesta abordatge té en compte el concepte de que la pressió arterial varia al llarg del dia, sent més elevada durant el matí i disminuint durant la nit.

L'objectiu és adaptar l'administració de medicaments per a la hipertensió de manera que es coincideixi amb els moments del dia en què la pressió arterial és més elevada. Això pot implicar l'administració de determinats medicaments en diferents moments del dia o l'ús de formulacions de llarga durada que alliberen gradualment el fàrmac al llarg del dia.

Es basa en la idea que els ritmes circadiaris del cos afecten el metabolisme dels medicaments i la resposta del sistema cardiovascular. S'ha observat que alguns medicaments antihipertensius poden ser més efectius quan s'administren en determinats moments del dia per aprofitar aquests ritmes biològics.

Els estudis han demostrat que l'ús de la cronoteràpia pot millorar el control de la pressió arterial i reduir els riscos cardiovasculars associats amb la hipertensió. No obstant això, cal destacar que la cronoteràpia és un enfocament individualitzat i que s'han de tenir en compte els factors específics de cada pacient, comorbiditats i altres medicaments que pren.

En resum, la cronoteràpia en el control de la pressió arterial és una estratègia terapèutica que ajusta l'administració de medicaments per a la hipertensió segons els ritmes biològics del cos per obtenir un millor control de la pressió arterial. Aquest enfocament pot ser útil per personalitzar el tractament i optimitzar els resultats en pacients hipertensos.

En concret, per exemple, se sap que l'amlodipina, un calci-antagonista, es més eficaç al vespre que al matí; el mateix succeeix amb el valsartan, un antagonista dels receptors de l’angiotensina II (ARA II).

Jordi Coll Vera - 2023