Tots els medicaments solen tenir efectes secundaris no desitjats. Tanmateix, alguns presenten reaccions adverses, no predictibles i de major gravetat.

Reacció adversa versus efecte secundari

Dins l’entorn mèdic i especialment en l’entorn farmacèutic es diferencia entre una reacció adversa i un efecte secundari.

Reacció adversa

Una reacció adversa és un efecte no desitjat, impredictible i incontrolable, derivat del consum d’un medicament.

És directament relacionada amb l’acció terapèutica del medicament.

És de major gravetat i hi contribueixen altres factors, a més del medicament.

Efecte secundari

Un efecte secundari és un efecte desitjat o no, predictible i controlable, derivat del consum d’un medicament.

No és directament relacionat amb l’acció terapèutica del medicament.

És de menor gravetat i no hi contribueixen altres factors, apart del medicament.

Exemple comparatiu

Vegem-lo amb dos exemples concrets: una hipoglucèmia per consum d’insulina i una diarrea per consum d’antibiòtics.

  • La hipoglucèmia per insulina, una baixada de sucre, és una reacció adversa al consum d’insulina en malalts diabètics. És un efecte no desitjat i impredictible. Es pot produir encara que es segueixi estrictament la dosificació recomanada, prescrita pel metge de confiança, depenent de múltiples factors aleatoris. La hipoglucèmia deriva directament de l’acció terapèutica del fàrmac, la insulina: disminuir els nivells de glucosa en sang. Un cop s’ha administrat la insulina l’efecte posterior és ja incontrolable. L’efecte de la hipoglucèmia pot ser molt greu i, fins i tot, letal.
  • La diarrea per antibiòtics és un efecte secundari predictible, habitualment lleu i controlable. Ja sigui administrant probiòtics, seguint una dieta astringent o suspenent la medicació sota prescripció mèdica, donat que la diarrea és un problema derivat únicament del consum de l’antibiòtic.

Els medicaments de consum més habitual

Segons la Federación Empresarial de Farmacéuticos Españoles, els medicaments més dispensats (en milions d’unitats) durant l’any 2024 varen ser els següents [1]:

Automedicació

Existeixen molts medicaments i sovint són fàcilment accessibles, fet que ocasiona el greu problema de la automedicació. És doncs molt important no prendre medicaments si no és per prescripció mèdica i amb la posologia indicada.

La automedicació pot generar, entre d’altres, els problemes següents:

  • confondre el diagnòstic mèdic;
  • crear resistències als antibiòtics;
  • agreujar els símptomes d’una malaltia;
  • provocar efectes adversos no desitjats;
  • risc d’intoxicació.

Sempre s’ha de consultar la opinió d’un metge o d’un farmacèutic abans de prendre cap medicació.

Una enquesta online d’Ipsos, a 23667 adults de menys de 75 anys de 31 països del món, efectuada entre juliol i agost de 2024, va obtenir els resultats següents. Es mostra el percentatge d’enquestats que admeten automedicar-se.

En una enquesta a dos grups d’estudiants de la Índia, segons el problema que provocava l’automedicació, el resultat va ser el següent [2]:

Prevalença de les reaccions adverses a medicaments

Segons la Comissió Europea, cada any moren a Europa unes 200000 persones per reaccions adverses a medicaments, sent la cinquena causa de mort dels pacients hospitalitzats [3].

En una població envellida i amb moltes complicacions cròniques, la polifarmàcia és un problema cada cop més prevalent. Els domicilis particulars són sovint plens de medicaments.

Un dels efectes adversos de molts dels medicaments existents és el de les caigudes.

Les caigudes són la causa principal de lesions fatals i no fatals en persones de més de 65 anys, per efectes secundaris i adversos de medicaments. En particular, els medicaments que poden provocar caigudes són, per ordre de prevalença: els opioides (tramadol, morfina,...), els medicaments per a regular la hipertensió arterial (especialment en èpoques de calor), la insulina (en persones diabètiques), els sedants, i també determinats problemes d’audició o de visió.

Vegem ara els principals efectes secundaris i reaccions adverses dels cinc primers tipus de fàrmacs més prescrits.

Analgèsics

Els analgèsics poden causar diferents reaccions adverses, depenent del tipus de fàrmac, la dosi i les condicions individuals de cada pacient.

El paracetamol (acetaminofè, Tylenol®, Panadol®, FeverAll®,Tempra ) és ben tolerat en dosis terapèutiques. Tanmateix, pot provocar complicacions greus com: insuficiència hepàtica per sobredosi, reaccions al·lèrgiques poc freqüents (urticària, angioedema, anafilaxi i, molt rarament, Síndrome de Stevens-Johnson, afectant la pell. A més, en dosificacions efervescents d’un gram, presenta una gran quantitat de sal que incrementa la pressió arterial.

El tramadol és un opioide dèbil que pot provocar, freqüentment, nàusees, vòmits, mareig, somnolència, restrenyiment i/o mal de cap. També pot provocar complicacions greus, com el síndrome serotoninèrgic, en combinació amb fàrmacs serotoninèrgics (per exemple antidepressius); convulsions, especialment en pacients predisposats; depressió respiratòria per sobredosi; dependència i síndrome d'abstinència després d'un ús prolongat del fàrmac.

L’ibuprofè (AINE, antiinflamatori no esteroidal) provoca, freqüentment, irritació gàstrica, dispèpsia, reflux, mareig i mal de cap. Pot provocar també complicacions greus com: úlceres gàstriques, hemorràgies digestives; risc cardiovascular, infart de miocardi, ictus en ús prolongat; insuficiència renal aguda, en pacients amb malaltia renal prèvia; reaccions al·lèrgiques greus, anafilaxi, angioedema; Síndrome de Stevens-Johnson, rarament.

El metamizol (dipirona, Nolotil®) provoca, freqüentment, hipotensió i reaccions cutànies lleus. Tanmateix, pot provocar complicacions greus com: agranulocitosi; xoc anafilàctic, en pacients predisposats; hepatitis tòxica (rarament). Tanmateix, l’Agència Europea del Medicament ha conclòs que els beneficis del medicament superen el risc d’agranulocitosi i altres possibles efectes secundaris.

El dexketoprofè (AINE, Enantyum®) provoca, freqüentment, malestar digestiu, gastritis, reflux, dispèpsia); mal de cap, mareig. Pot provocar també complicacions greus com: úlceres gàstriques i hemorràgies digestives; toxicitat renal, especialment en pacients amb insuficiència renal; reaccions al·lèrgiques greus; augment del risc cardiovascular.

En general, es recomana: evitar l’ús prolongat d’AINEs en pacients amb problemes gàstrics, cardiovasculars o renals; controlar la funció hepàtica en ús crònic de paracetamol; no combinar tramadol amb altres fàrmacs serotoninèrgics sense supervisió mèdica; evitar metamizol en països on no està recomanat per risc d’agranulocitosi.

Ansiolítics

Aquests fàrmacs tenen efectes secundaris importants, especialment en prescripcions prolongades.

Freqüentment, provoquen: sedació i somnolència, amb risc viari o laboral; mareig i falta de coordinació, amb risc de caigudes en persones grans; dèficit de memòria, especialment a curt termini, i de concentració; fatiga i debilitat muscular; hipotensió lleu; visió borrosa; alteracions gastrointestinals, nàusees, restrenyiment.

Reaccions adverses greus poden ser: dependència i addicció, especialment a partir de quatre setmanes de consum; síndrome d'abstinència, si es deixen de cop: ansietat intensa, insomni, tremolors, palpitacions, sudoració i, en casos greus, convulsions; síndrome de la benzodiazepina de llarga durada, confusió, agitació, irritabilitat; depressió respiratòria, sobretot en combinació amb alcohol o opioides; efecte paradoxal, especialment en persones grans o nens: irritabilitat, agressivitat; inquietud, insomni; al·lucinacions, amb molt poca freqüència.

Antiagregants i anticoagulants

Els antiagregants plaquetaris i els anticoagulants són fàrmacs essencials per prevenir trombosis i problemes cardiovasculars, però també poden tenir reaccions adverses importants, especialment relacionades amb el risc d’hemorràgia.

Els antiagregants plaquetaris inhibeixen l'agregació de les plaquetes, reduint-ne la formació de trombes arterials.

L’àcid acetilsalicílic (Aspirina®, Adiro®) provoca, freqüentment, irritació gàstrica, gastritis, dolor abdominal; reflux i pirosi, cremor d’estómac; cefalea i mareig; tendència a petits hematomes. Tanmateix, pot provocar complicacions greus: hemorràgia digestiva, úlceres, vòmits amb sang, femtes negres; rarament, hemorràgies intracranials; síndrome de Reye, en nens i adolescents amb infeccions víriques; broncoespasme i crisi asmàtica en persones amb asma aspirina-sensible; insuficiència renal en ús prolongat o dosis altes.

El clopidogrel (Plavix®) provoca, freqüentment, hematomes i sagnats nasals; diarrea, dolor abdominal; mareig i cefalea. Pot provocar també complicacions greus: hemorràgies digestives o cerebrals greus; trombocitopènia; síndrome de trombocitopènia-trombosi, molt rarament; reaccions cutànies greus com el síndrome de Stevens-Johnson, molt poc freqüentment.

Els anticoagulants són fàrmacs que actuen en la cascada de coagulació de la sang, evitant la formació de trombes venosos i arterials.

L’acenocumarol (Sintrom®) provoca freqüentment: hematomes; sagnats nasals i gingivals; mareig i cansament. També pot tenir complicacions greus com: hemorràgies digestives, cerebrals i oculars greus; necrosi cutània per anticoagulants, molt rara, per trombosi paradoxal en les primeres setmanes; síndrome del peu porpra, per microtrombosi als vasos sanguinis; interaccions amb molts fàrmacs i aliments, la vitamina K interfereix amb el seu efecte.

El dabigatran (Pradaxa®) és un anticoagulant oral directe (DOAC) que presenta freqüentment: malestar digestiu, nàusees; tendència a sagnats lleus. Complicacions greus són: hemorràgies majors, digestives i cerebrals; dificultat de revertir l’efecte en cas d’emergència, tot i que existeix idarucizumab com a antídot.

El rivaroxaban (Xarelto®) i l’apixaban (Eliquis®) són inhibidors del factor Xa. Presenten freqüentment: hematomes i sagnats fàcils; dolor abdominal, nàusees. Complicacions greus poden ser: hemorràgies majors, digestives i cerebrals; insuficiència renal en pacients predisposats; hepatotoxicitat, rarament.

Hipocolesterolemiants

Els hipocolesterolemiants, especialment les estatines, són fàrmacs utilitzats per reduir el colesterol i prevenir malalties cardiovasculars. Tot i ser generalment segurs, poden tenir efectes adversos que cal conèixer.

Efectes secundaris freqüents són: dolor muscular lleu, miàlgia; fatiga i debilitat; problemes gastrointestinals, nàusees, diarrea, gasos; mal de cap i mareig; insomni o alteracions del son.

Rarament presenten reaccions adverses greus: miopaties i rabdomiòlisi, dolors musculars intensos i debilitat. Símptomes d’alarma són: dolor muscular intens, orina fosca, cansament extrem. També poden provocar hepatotoxicitat, amb hepatitis induïda per fàrmacs. Símptomes d’alarma són: fatiga persistent, icterícia i orina fosca. També poden provocar neuropaties i alteracions cognitives, com pèrdua lleu de memòria lleu i confusió mental, reversible quan es deixa de prendre, o neuropatia perifèrica, rarament.

En persones predisposades poden provocar un augment del risc de diabetis tipus 2.

I, rarament, reaccions cutànies com angioedema i urticària en casos d’al·lèrgia o síndrome de Stevens-Johnson, molt rar.

Protectors gàstrics

Els protectors gàstrics, com l’omeprazol, l’esomeprazol, el lansoprazol i el pantoprazol, són inhibidors de la bomba de protons (IBP) i s’utilitzen per reduir la secreció àcida de l’estómac. Tot i ser fàrmacs segurs quan s’usen adequadament, poden tenir efectes adversos, especialment si s’usen a llarg termini.

A curt termini, efectes secundaris freqüents són: diarrees; nàusees o restrenyiments; vòmits; dolor abdominal, inflor i gasos; mal de cap i mareig; fatiga i malestar general; i alteracions del gust, disminució o canvi en la percepció dels sabors.

A llarg termini, pot provocar efectes adversos greus:

  • deficiències nutricionals:
    • deficiència de vitamina B12, amb anèmia i problemes neurològics.
    • deficiència de magnesi, amb rampes musculars, arrítmies cardíaques i debilitat.
    • malabsorció de calci i ferro, amb augment de risc d’osteoporosi i fractures òssies, especialment de maluc, columna i canell.
  • risc d’infeccions:
    • infeccions intestinals per Clostridium difficile, amb diarrees greus.
    • infeccions respiratòries (pneumònia) per aspiració, especialment en pacients hospitalitzats.
  • risc de malalties renals: nefritis intersticial, amb insuficiència renal crònica.
  • efectes neurològics:
    • confusió, depressió i ansietat, sobretot en gent gran.
    • augment del risc de demència, encara en estudi.

Referències

 

Jordi Coll Vera - 2025