Introducció
A mitjans del segle XVII immigrants anglesos i després francesos travessen l'Atlàntic i arriben a la costa est d’Amèrica del Nord. Allà hi funden petites ciutats al llarg de la costa des de Quèbec a l'Oceana. Aquesta primera onada colonitzadora era formada principalment per gent que fugia de per qüestions religioses. Més tard hi arribaran d’altres onades d’emigrants pobres de solemnitat que cercaven una vida millor en un territori verge i a vessar de recursos que s’omplia progressivament de més i més colons.
Els inicis
A finals del segle XIX i principis del XX apareix, a Europa, l’invent del cinema. Invent que es desenvolupa als Estats Units amb un llenguatge propi com a medi de propaganda i de distracció de masses.
En aquests inicis del cinema als Estats Units, es poden destacar dos films claus que el defineixen en certa manera: “The Great Train Robbery” The Birth of a Nation
Dos films claus que defineixen en certa manera els dos corrents temàtics que han fet el cinema americà a partir del gènere del western.
“The Great Train Robbery ” dura 12 minuts i el seu argument és molt simple: un grup de facinerosos assalten un tren, atraquen tot el seu passatge, fugen a cavall i són més endavant morts. La pel·lícula ve ser un èxit total en la seva època.
“The Birth of a Nation ” és considerada la primera obra mestra de la història del cinema. Amb una durada d’unes tres hores, és una història èpica dels inicis de la nació americana i la seva guerra civil. Criticada per molts per les seves connotacions racistes i, en particular, per fomentar el renaixement del Ku klux klan [originalment s’havia de titular: “The Clansmann”]. Lloada per molts altres, des del punt de vista tècnic, per ser la pel·lícula inventora de gran part del llenguatge cinematogràfic posterior. estructura rítmica, muntatges paral·lels, molts extres, grans exteriors... Ens ho explica molt bé el documental de TVE-2 emès amb motiu del centenari de la pel·lícula: “El nacimiento de una nación
L'Època daurada del Western
El gran realitzador del western, l'home que transforma el pur entreteniment en una obra d'art i a la vegada fa història, èpica, aventures, confrontació... és John Ford i la pel·lícula clau en la història del western és, segons molts crítics, “Stagecoach tràiler publicitari fragment inicial
La història es desenvolupa a Arizona en la dècada de 1880. A la diligència hi viatgen diversos personatges arquetípics: la prostituta Dallas (Claire Trevor), el metge borratxo Doc Boone (Thomas Mitchell), la dama embarassada Lucy Mallory (Louise Platt), el banquer deshonest Henry Gatewood (Berton Churchill), el jugador professional Hatfield (John Carradine) i el comerciant d'alcohol Samuel Peacock (Donald Meek). Tots viatgen plegats cap a Lordsburg, Nou Mèxic. A aquest context s’hi afegeix l’aixecament en armes dels indis [amb el famós cap indi Gerónimo]; el cowboy Ringo Kid que ha escapat de la presó i el marshal de la ciutat Curly Wilcox (George Bancroft) que s’uneix al viatge per a capturar-lo; i el conductor de la diligència Buck (Andy Devine). Durant el viatge, finalment troben a Ringo, qui, sense importar-li que està sent capturat, decideix pujar a la diligència per anar a Lordsburg, ja que és allà on es troben els germans Plummer, els quals van matar al seu pare i germà, i Ringo busca venjança.
Arquetips semblants s’hi trobaran a gran part dels westerns posteriors amb, en general, els indis americans com a dolents de la pel·lícula.
L’any 1941, Raoul Walsh dirigeix la pel·lícula “They Died with Their Boots On ” (“Van morir amb les botes posades”). Una biografia novel·lada del general George Armstrong Custer (Errol Flynn), figura llegendària als Estats Units, mort amb tots els seus soldats del Setè de Cavalleria en el curs de la batalla de Little Big Horn, enfront de les tribus índies Sioux, Cheyennes i altres agrupades sota el comandament de Crazy Horse (Anthony Quinn). S’ha de dir que el guió del film no és massa fidel a la realitat històrica en molts dels temes tractats. És però una crítica oberta de la classe política i dels homes de negocis que s'aprofiten de la feblesa econòmica de l'Estat després de la guerra, i del seu enriquiment a costa de vendre armes als indis. També s’hi reconeix la injusta invasió dels territoris indis, el seu extermini sistemàtic i la traïció contínua pels interessos expansionistes dels colons blancs.
Vegem-ne el fragment de la batalla del 21 de juliol de 1861 batalla final de Little Big Horn
Avancem ara a l’any 1970, quan Arthur Penn dirigeix “Little Big Man ” (“Petit gran home”) on Jack Crabb (Dustin Hoffman) ens explica la seva vida en un to de tragicomèdia i en concret la batalla de Little Big Horn i la seva relació amb un histriònic general George Armstrong Custer (Richard Mulligan) en diferents situacions. Jack és coneixedor de la concentració índia a Little Big Horn i du al regiment de Custer a una trampa, dient que es tracta d’un grup reduït d’indis; abans de l’atac, li confessa al general la veritat però no el creu. Al final de la batalla, el general, embogit, intenta matar en Jack, però l’indi Younger Bear el mata abans a ell i el rescata. Vegem-ne el fragment de la batalla
Tornem enrere a la dècada de 1950. Altre western mític és “The Searchers ” [“Centaures del Desert”] , dirigit també per John Ford l’any 1956 i interpretat de nou per un expeditiu i justicier John Wayne. Vegem-ne el tràiler oficial argument inicial
Ethan Edwards (John Wayne). el personatge protagonista, és un perdedor. A la guerra civil lluita amb el sud; quan torna a casa, ha estat cremada pels indis comanxes, han assassinat la seva família i han raptat una de les nenes, Debbie Edwards (Natalie Wood). Aleshores, durant cinc anys, busca la venjança, acompanyat del seu nebot Martin (Jeffrey Hunter) fins aconseguir rescatar la nena i tornar a casa
El film és molt ben comentat en aquest vídeo de canaltcm.com
De mica en mica, els petits pobles o les hisendes aïllades van creixent, es formen nuclis urbans i del salvatge oest es passa progressivament a la civilització del territori. Un dels factors determinants és el ferrocarril.
El ferrocarril de costa a costa és fonamental per entendre la conquesta de l’oest americà.
Quan les poblacions creixen agafa protagonisme el personatge del sheriff. L’heroi que les protegeix dels criminals. Sovint a base de ser el més ràpid en disparar.
I és el sheriff precisament el protagonista de la següent pel·lícula mítica: “High Noon ” (“Sólo ante el peligro”). Pel·lícula de l’any 1952 dirigida per Fred Zinnemann i interpretada pel gran Gary Cooper i l’actriu Grace Kelly. Amb una banda musical molt famosa, de Dimitri Tiomkin i la primera interpretació cinematogràfica d’un jove Lee Van Cleef. Vegem-ne en primer lloc el tall inicial de la pel·lícula tràilers subtitulats en català, un en versió remasteritzada 4K versió original
L’acció es desenvolupa gairebé en temps real, la pel·lícula té una durada de 85’ i s’inicia a les 10h 40’, acabant poc més tard de les 12 h (la high noon). Es juga molt amb el pla fix, en particular de les vies del tren i dels rellotges. En sentit figurat, l’expressió “high noon” es pot traduir també com “l’hora de la veritat” (a més de “les dotze del migdia”)
El xèriff Will Kane, interpretat per Gary Cooper, acaba de casar-se amb Amy Fowler Kane, interpretada per Grace Kelly en el seu primer gran paper cinematogràfic, i pensar abandonar el càrrec. Tanmateix, s'haurà de tornar a posar l’estrella el mateix matí quan s’assabenta de la imminent tornada a ciutat de Frank Miller, un criminal condemnat a la forca que ell havia capturat i dut a judici. Miller arriba en el tren del migdia, acompanyat d’altres tres bandits per tal de venjar-se. Kane es queda aleshores sol davant el perill, malgrat les súpliques de la seva dona, i lluita contra els quatre bandits.
Una pel·lícula considerada per alguns crítics com una contrapartida de “High Noon” és “Rio Bravo ”, dirigida per Howard Hawks l’any 1959.
En aquesta ocasió, el xèrif John Chance (John Wayne) és ajudat per Feathers, una atractiva jugadora de saloon (Angy Dickinson), Colorado Ryan
Vegem-ne algunes de les seves escenes i el tràiler oficial de la pel·lícula
La cançó del “Álamo”: Degüello
L’escena del bar
El tiroteig final
Altra western molt popular va ser “The Magnificient Seven ” (“Els Set Magnífics”), dirigida per John Sturges l’any 1960. Sent també molt coneguda la seva banda sonora, composta per Elmer Bernstein, imitada en nombrosos westerns posteriors.
Es tracta d'un remake traslladat a l’oest americà de la pel·lícula japonesa, dirigida per Akira Kurosawa, “Shichinin no Samurai ” (“Els set samurais”).
Set pistolers americans van al rescat d’un poblet mexicà prop de la frontera, assetjat per una banda de malfactors mexicans.
Inicialment ho fan per diners, com a mercenaris, però finalment acaben lluitant de manera altruista contra la injustícia encapçalats per un decidit i esplèndid Chris Adams (Yul Brynner).
Vegem-ne un fantàstic resum
De l’any 1962, és el film “The Man Who Shot Liberty Valance ” (“L’home que va matar a en Liberty Valance”), dirigit de nou per John Ford.
Una veritable obra mestra que ens mostra com el salvatge oest americà deixa de ser un territori dominat per les pistoles i passa a ser sota l’imperi de la llei.
Rance Stoddard (James Stewart) és un ancià senador del Congres dels Estats Units que assisteix, amb la seva dona (Vera Miles), al funeral del seu vell amic Tom Donovan (John Wayne).
La historia es desenvolupa però molts anys abans. Quan Rance, un jove advocat de l’Est, viatja cap a Shinbone, un poblet de l’Oest, per a exercir d’advocat i imposar-hi la llei i l’ordre sense necessitat de les armes.
Durant el viatge és atracat i malferit per Liberty Valance (Lee Marvin), un temut pistoler.
Vegem-ne una bona crítica i resum de Gabe Jhonson
És l’any 1968 quan Sergio Leone dirigeix “Once upon a time in the West ” (“Hasta que llegó su hora”). Es podria dir que la pel·lícula és ja al final de l’època dorada del western i un punt culminant de l’Espaghetti Western.
És una pel·lícula de gairebé tres hores de durada. Amb un argument de Bernardo Bertolucci i Dario Argento.
Ja en el seu inici, que ens recorda molt a l’inici de High Noon, s’exprimeix el temps aconseguint acumular tensió a base de llarguíssims primers plànols i grans silencis. Vegem-ho
Vegem-ne també el duel final
“Paint Your Wagon ” (“La leyenda de la Ciudad sin nombre”) és una pel·lícula dirigida per Joshua Logan l’any 1969, del musical del 1951 Paint Your Wagon, de Lerner i Loewe.
A l'inici de la pel·lícula un carro cau per un barranc i el prospector Ben Rumson (Lee Marvin) hi troba dos ocupants, homes adults, germans, un d'ells mort i l'altre amb el braç i cama trencats. Al enterrar el mort es descobreix pols d'or a la seva tomba. Ben fa una reclamació de la terra i adopta el germà supervivent "Pardner" mentre es recupera. Vegem-ho
El Western crepuscular
L’any 1970, Sam Peckinpah dirigeix “The Ballad of Cable Hogue ” (“La Balada de Cable Hogue”).
Un western modern que narra la història de Cable Hogue, que els seus socis, Taggart i Bowen, abandonen al desert després de robar-li la mula, el fusell i les provisions.
Durant quatre dies, Cable Hogue camina pel desert fins que troba aigua i decideix establir-se en aquell lloc, mentre espera venjar-se algun dia dels que el van trair. Mentrestant, ven aigua i aliments als viatgers de la diligència, fa amics, com el pseudo-predicador Joshua, i s'enamora de la prostituta Hildy (VIQUIPÈDIA).
Amb la mort de Cable Hogue, es podria dir que aquí acaba l’època daurada del western i s’inicia la seva lenta decadència. Com una mena de metàfora, el món del Salvatge Oest deixa pas als motors d'explossió i la vida moderna a les grans ciutats.
Vegem-ne una de les escenes finals de la pel·lícula
A partir de la dècada de 1970 es parla ja d’un nou gènere: el western crepuscular. Els clixés no són ja gens clar. Ni els bons són tan bons ni els dolents tant dolents. El western clàssic ha passat, en certa manera, de moda.
Altres westerns especialment destacables per la seva qualitat fílmica serien:
“Shane ” (“Arrels profundes”) dirigida per George Stevens l’any 1953.
“The Big Country ” (“Grans Horitzonts”) dirigida per William Wyler l’any 1958.
“The Wild Bunch ” (“Grupo salvaje”), dirigida per Sam Peckinpah l’any 1969.
“Butch Cassidy and the Sundance Kid ” (“Dos homes i un destí”) dirigida per George Roy Hill l’any 1969.
“Heaven's Gate ” (“La porta del cel”) de Michaekl Cimino (1980)
“Dances with Volves ” (“Ballant amb llops”) de Kevin Costner (1990)
“Unforgiven ” (“Sin perdón”) de Clint Eastwood (1992)
“True Grit ” (“Valor de Ley”), dels gemans Ethan i Joel Cohen (2010)
“Django Unchained ” (“Django desencadenat”), de Quentin Tarantino (2012)
“The power of the dog ” (“El poder del gos”) de Jane Campion (2021)
Jordi Coll Vera - 2024
