Felix qui potuit rerum cognoscere causas[Virgilio, Georgias II]
Introducció
El transport de mercaderies i el turisme de masses provoquen importants reptes de sostenibilitat cara a la transició ecològica. En especial en el que es refereix a les rutes transoceàniques.
El paradigma industrial actual és el just in time. Sistema que té el seu origen al Japó, en els anys 1950, per l’empresa automobilística Toyota.
L’objectiu principal és eliminar o reduir al màxim, en el procés de producció, qualsevol element que no aporti valor. Referit als elements des de la matèria prima fins a equipament o espai de magatzem, reduint costos, terminis i recursos.
Exemples actuals d’èxit són les empreses com Amazon. Que ens plantegen la comoditat i la immediatesa de consumir des de casa, a traves d’Internet, sense que hi pensem massa en les conseqüències sobre el medi ambient. Mentre aquest tipus de multinacionals es fan els amos del Món.
L’únic que importa és que el producte ens arriba just quan el necessitem [1]. Empreses que fan d’intermediari amb el client i traspassen la responsabilitat logística als proveïdors.
Es plantegen així importants reptes logístics en el transport de mercaderies per tot el Món. Les mercaderies arriben sovint en vaixells als ports i s’ha d’haver coordinat perfectament el seu enllaç amb el transport per carretera, ferroviari, etc. per tal de que arribi al client en el moment just i amb la quantitat justa.
L’agenda 2030
Vaixells que, incomplint les normatives de seguretat marítima, netegen la sentina o buiden les aigües fecals a alta mar, especialment en països amb molt pocs controls; o tenen fuites incontrolades de combustible [3]; o emeten grans quantitats de gasos contaminants; o produeixen vibracions terribles als fons marins amb les seves enormes hèlices; ... Altres aspectes a considerar són l’abocament de residus incontrolats des de terra ferma a molts països del Món sense cap control ambiental al respecte o els accidents marítims, que poden ser terriblement contaminants.
La descarbonització
El problema principal és que cada cop augmenta més i més el nombre de rutes marítimes. El comerç internacional d'objectes físics és cada cop més intens, un major comerç global de béns, molts cops superflus. El trànsit marítim s’hauria de regular més i els vaixells no haurien de créixer més de mida. Els ports han de continuar la seva especialització i eficiència.
Els propulsors dels vaixells s’han d’anar adaptant progressivament a l’ús de combustibles no contaminants i sostenibles: electricitat, hidrogen o amoníac [4].
A l’esmena 5 aprovada pel Parlament Europeu el 19 d’octubre de 2022 sobre la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a l’ús de combustibles renovables i combustibles hipo-carbònics en el transport marítim (el que modifica la Directiva 2009/16/CE (COM(2021)0562 – C9-0333/2021 – 2021/0210(COD)) es cita textualment:
“És probable que el GNL exerceixi un paper transitori en el transport marítim, permetent una transició gradual cap a altres alternatives d'emissió zero, en particular on actualment no hi ha cap tecnologia econòmicament viable de propulsió elèctrica d'emissió zero. La Comunicació sobre l'Estratègia de Mobilitat Sostenible i Intel·ligent assenyala que els vaixells de navegació marítima d'emissió zero estaran preparats per comercialitzar-los d'aquí a 2030. La reconversió de la flota s'ha de fer gradualment, a causa de la llarga vida útil dels vaixells. Els combustibles del transport com el GNL han d'anar descarbonitzant-se cada cop més, barrejant-se amb biometà liquat (bio-GNL) o amb electró-combustibles gasosos sintètics (electró-gasos) renovables i hipo-carbònics, per exemple”.
Les rutes marítimes actuals
El Canal de Panamà connecta 144 rutes i 1.700 ports en 160 països.
El trànsit transoceànic s’ha multiplicat pràcticament per cinc en els últims vint-i-cinc anys. Es calcula que el 85% dels productes comercialitzats a nivell global, productes habituals a les nostres llars, ho fan per transport marítim. Directament com a producte acabat o bé les seves matèries primeres.
A Shipmap.org (Visualisation of Global Cargo Ships, By Kiln and UCL) es pot veure una animació molt interesant del tràfic marítim mundial de l’any 2012.
Punts forts i febles en el transport marítim al segle XXI
Els punts forts són:
Per contra, els punts febles són:
Els contenidors
Un contenidor és un envàs utilitzat per al transport eficient de mercaderies. Element clau en el transport del comerç internacional. Amb unes mides estandarditzades que faciliten la seva càrrega i descàrrega en els mitjans de transport de mercaderies: grans vaixells portacontenidors, trens de mercaderies i camions.
El transport de contenidors
A la imatge anterior es mostren els ports de contenidors més importants del Món i d’Europa. A Espanya els ports més potents, en trànsit de contenidors, són València, Algeciras i Barcelona.
Les rutes transoceàniques i la seva sostenibilitat
Les principals rutes marítimes actuals
L’Estret de Malacca (o de Malàisia). Situat entre el mar del sud de la Xina i el de l’oceà Índic. Connectant els tres mercats més potents d’Àsia: Xina, Corea del Sud i Japó. A més d’interconnectar altres economies emergents del sud-est asiàtic: Singapur, Malàisia, Vietnam, Tailàndia i Índia. Aquesta ruta suposa el 30% del comerç marítim internacional (uns 50.000 vaixells a l’any). És també una ruta força afectada per la pirateria marítima.
El Canal de Suez. Situat entre el mar Mediterrani (Port Said) i el golf de Suez (Suez). Donant entrada a l’oceà Índic a través del Mar Roig. Aquesta ruta suposa el 15% del transport marítim internacional, amb uns 20.000 vaixells anuals. Als llacs interiors es dona l’intercanvi de mercaderies entre els diferents vaixells que no poden passar per determinats trams del canal. El canal de Suez va ser inaugurat per Fernando de Lesseps el 17 de novembre de 1869. Constitueix la frontera entre Àfrica i Àsia i té una longitud de 163 km.
L’Estret d’Ormuz. Per on surt el 20% del petroli mundial. El seu port es situa a Dubai. Connecta les economies àrabs més potents. Situat entre el golf d’Oman i el golf Pèrsic. Els grans petrolers carreguen en terminals situades a la costa.
L’Estret de Gibraltar. Entrada i sortida del Mediterrani a l’Atlàntic i accés al pas del Canal de Suez. És considerat l’autopista marítima més important del Món. Més de tres-cents vaixells el travessen cada dia, sota una organització i control molt acurats. Amb carrils d’entrada i de sortida i una mitjana per a emergències o maniobres molt complexes. Tot controlat per dos grans centres de comandament: Tarifa (Espanya) i Tànger (Marroc).
El Canal de Panamà. Pas entre l’Oceà Pacífic i l’Oceà Atlàntic. Suposa únicament el 5% del transport marítim (donada la seva dificultat de pas als grans vaixells). El travessen uns 15.000 vaixells a l’any. Travessa l’Istme de Panamà, amb 80 km de recorregut (unes dotze hores de navegació). Té una zona de llacs i una zona muntanyenca que es travessa amb unes rescloses (de vuit hores de navegació) reformades l’any 2016, però que no permeten el pas dels vaixells actuals més grans (els vaixells de més de 366 m d’eslora). És considerat com una de les grans obres d’enginyeria del segle XX. Va ser inaugurat el 15 d’agost de 1914.
