
7. Variables aleatòries i funcions de distribució
Enunciat 7.1
Posis un exemple de variable aleatòria amb el llançament d’un dau.
Solució
Suposis un dau de sis cares —amb \(\Omega = \{1, 2, 3, 4, 5, 6 \}\) i \(A = 2^{\Omega}\) —. De distribució equiprobable, \(P_i = \frac{1}{6}\), amb \(1 \leq i \leq 6\).
Aleshores, l’aplicació \(X(i) = 1\) si \(i \subset \{2, 4, 6\}\) i \(X(i) = -1\) si \(i \not\subset \{1, 3, 5\}\), és una variable aleatòria que mesura el guany o pèrdua d’una aposta monetària d’una unitat a si surt un nombre parell al llançar el dau.
S’observa que \[X^{-1}((-\infty, a]) = \begin{cases} \emptyset & \text{si } a \leq -1 \\ \{1, 3, 5\} & \text{si } -1 \leq a < 1 \\ \Omega & \text{si } a \geq 1 \end{cases}\]
La funció de distribució associada a la variable aleatòria \(X\) és \[F(a) = P(X \leq a) = \begin{cases} P(\emptyset) = 0 & \text{si } a < -1 \\ P(\{1, 3, 5\}) = 0.5 & \text{si } -1 \leq a < 1 \\ P(\Omega) = 1 & \text{si } a \geq 1 \end{cases}\]

Enunciat 7.2
El nombre de fractures d’una roca és una variable aleatòria discreta \(X\) amb \(Rang(X)\) dins l’interval [0,4] i massa de probabilitat \(P_a = P(X = a) = ka^2\), amb \(a \in Rang(X)\).
Determinis:
- El valor del paràmetre \(k > 0\).
- El nombre mitjà de fractures i la variància.
- La moda.
Solució
a) El valor del paràmetre \(k > 0\).
\[\begin{align*} \sum_{a=0}^{4} P_a &= 1 \implies k \times \sum_{a=0}^{4} P_a \implies k \times (0 + 1^2 + 2^2 + 3^2 + 4^2) = 1 \\ k \times 30 &= 1 \implies k = \frac{1}{30} \end{align*}\]
b) El nombre mitjà de fractures i la variabilitat.
\[\begin{align*} \mu_X &= E[X] = \sum_{a=0}^{4} aP_a \\ \mu_X &= \frac{1}{30} \left[(0 \times 0^2) + (1 \times 1^2) + (2 \times 2^2) + (3 \times 3^2) + (4 \times 4^2)\right] \\ \mu_X &= \frac{1}{30} \times 100 = 3.\hat{3} \\ \sigma^2 &= VAR[X] = E[(X - \mu_X)^2] = \sum_{a=0}^{4} a^2 P_a - \mu_X^2 = 11.8 - 11.\hat{11} \\ \sigma^2 &\approx 0.688889 \end{align*}\]
Variància <- function(x){((length(x)-)/length(x))*var(x)}
v <-c ( rep(0,0), rep(1,1), rep(2,4), rep(3,9), rep(4,16))
mean(v) \(\rightarrow\) 3.333333
variancia(v) \(\rightarrow\) 0.6888889
c) La moda.
if (!require("modeest")) install.packages("modeest", dependencies = TRUE)
library(modeest)
mfv(v) \(\rightarrow\) 4
El valor més repetit és el 4.
Enunciat 7.3
Posis un exemple de funció de distribució d’una variable aleatòria discreta.
Solució
Es considera l’experiment aleatori consistent en llançar dues monedes. Sigui \(X\) la variable aleatòria que comptabilitza el nombre de cares obtingudes. Aleshores el rang de la variable \(X\) és \(Rang(X) = \{0, 1, 2\}\).
La massa de probabilitat ve donada pels valors \(P_1 = P(X = 0) = 0.25; \quad P_2 = P(X = 1) = 0.50; \quad P_3 = P(X = 2) = 0.25\)
La funció de distribució ve donada per, \[\begin{align*} F(x) &= 0, \text{ si } x < 0 \\ F(x) &= \frac{1}{4}, \text{ si } 0 \leq x < 1 \\ F(x) &= \frac{3}{4}, \text{ si } 1 \leq x < 2 \\ F(x) &= 1, \text{ si } x \geq 2 \end{align*}\]

Enunciat 7.4
Es llança una moneda tres cops. Sigui \(X\) el nombre de cares observades. Trobis la funció de distribució de probabilitat de \(X\).
Solució
\(X\) és una variable aleatòria discreta que pren els valors \(\{0, 1, 2, 3\}\) amb probabilitat no nul·la. La seva funció de densitat és:
\(f(0) = 1/8; \quad f(1) = 3/8; \quad f(2) = 3/8; \quad f(3) = 1/8\)
Amb R:

La funció de distribució és: \[\begin{align*} F(x) &= 0 \quad &x < 0 \\ F(x) &= \frac{1}{8} \quad &0 \leq x < 1 \\ F(x) &= \frac{4}{8} \quad &1 \leq x < 2 \\ F(x) &= \frac{7}{8} \quad &2 \leq x < 3 \\ F(x) &= 1 \quad &x \geq 3 \end{align*}\]
Enunciat 7.5
Sigui X una variable aleatòria absolutament contínua, de funció de densitat de probabilitat:
\[\begin{cases} f(x) = k \times (1 + x) & \text{si } x \in (0, 3) \\ f(x) = 0 & \text{si } x \notin (0, 3) \end{cases}\]
Es demana:
- Trobis la constant \(k\) i la funció de distribució de probabilitat.
- Probabilitat de que \(X\) sigui comprés entre 1 i 2.
- Probabilitat de que \(X\) sigui menor que 1.
- Sabent que \(X\) és major que 1, probabilitat de que sigui menor que 2.
Solució
Es verifica \[\begin{align*} \int_{-\infty}^{+\infty} f(x)dx &= 1 \implies \int_{0}^{3} k(1 + x)dx = 1 \\ k \times \left[ x + \frac{x^2}{2} \right]_{0}^{3} &= k \times \frac{15}{2} = 1 \implies k = \frac{2}{15} \\ F(x) &= \int_{-\infty}^{x} f(x)dx \\ F(x) &= 0 \quad \text{si } x \leq 0 \\ F(x) &= \frac{2}{15} \quad \text{si } 0 < x < 3 \\ F(x) &= 1 \quad \text{si } x \geq 3 \end{align*}\]
b) Probabilitat de que \(X\) sigui comprés entre 1 i 2.
\[P(1 < x \leq 2) = \int_{1}^{2} f(x) dx = \int_{1}^{2} \frac{2}{15}(1 + x) dx = \frac{1}{3}\]
c) Probabilitat de que \(X\) sigui menor que 1.
\[P(x \leq 1) = F(1) = \frac{2}{15} \left(1 + \frac{1^2}{2}\right) = \frac{1}{5}\]
d) Sabent que \(X\) és major que 1, probabilitat de que sigui menor que 2.
Es tracta d’una probabilitat condicionada \[P(x < 2 | x > 1) = \frac{P(1 < x \leq 2)}{P(x > 1)} = \frac{\frac{1}{3}}{\frac{4}{5}} = \frac{5}{12}\]
Enunciat 7.6
Les formigues marquen el rastre amb feromones. Sigui \(X\) la variables aleatòria que mesura el temps d’esvair-se la feromona. Suposis que la funció de densitat de \(X\) és
\[\begin{cases} \frac{x}{2}, & \text{si } 0 < x < 1 \\ 1 - \frac{x}{2}, & \text{si } 1 \leq x < 2 \end{cases}\]
- Representis la funció de densitat de \(X\).
- Calculis la probabilitat de que el rastre sigui actiu menys de 1 minut.
- Calculis el temps mitjà de persistència del rastre.
- Calculis una mesura de dispersió.
Solució
a) Representis la funció de densitat de \(X\).
Amb R:

b) Calculis la probabilitat de que el rastre sigui actiu menys de 1 minut.
\[P(X < 1) = \int_{0}^{1} \frac{x}{2} \, dx = 0.25\]
c) Calculis el temps mitjà de persistència del rastre.
\[\mu = E(X) = \int_{0}^{1} x \frac{x}{2} \, dx + \int_{1}^{2} x \left(1 - \frac{x}{2}\right) dx = \frac{1}{6} + \frac{1}{3} = \frac{1}{2} = 0.5\]
El temps mitjà de persistència del rastre és 30 segons.
d) Calculis una mesura de dispersió.
\[\sigma^2 = \text{VAR}(X) = \int_{0}^{1} x^2 \frac{x}{2} \, dx + \int_{1}^{2} x^2 \left(1 - \frac{x}{2}\right) dx - \left(\frac{1}{2}\right)^2 = \frac{1}{8} + \frac{11}{24} - \frac{1}{4} = \frac{1}{3}\]
La variància és \(\frac{1}{3}\).
Enunciat 7.7
La funció de densitat de una variable aleatòria absolutament contínua és:
\[f(x) = \begin{cases} ax + b & \text{si } x \in (0, 2) \\ 0 & \text{si } x \notin (0, 2) \end{cases}\]
Determinar \(a\) i \(b\), sabent que \(P(0.5 < X \leq 1) = 0.25\).
Solució
Es verifica: \[\begin{align*} 1 &= \int_{-\infty}^{+\infty} f(x) dx = \int_{0}^{1} (ax + b) dx = \left[ \frac{ax^2}{2} + bx \right]_{0}^{2} = \frac{4a}{2} + \frac{2b}{2} \\ 0.25 &= \int_{\frac{1}{2}}^{1} (ax + b) dx = \left[ \frac{ax^2}{2} + bx \right]_{\frac{1}{2}}^{1} = \frac{3a}{8} + \frac{4b}{8} \end{align*}\]
Es resol el sistema d’equacions: \[\begin{cases} 2a + b = 1 \\ 3a + 4b = 2 \end{cases} \implies a = \frac{2}{5} \text{ i } b = \frac{1}{5}\]
Enunciat 7.8
La funció de densitat d’una variable aleatòria absolutament contínua és:
\[f(x) = \begin{cases} 2x & \text{si } x \in (0, 1) \\ 0 & \text{si } x \notin (0, 1) \end{cases}\]
Determinis la seva funció de distribució i calculis:
- \(P(0 < X \leq 1)\)
- \(P(X \leq 0.5)\)
- \(P(X \geq 0.5)\)
Solució
a) \(P(0 < X \leq 1)\)
\[P(0 < X \leq 1) = \int_{0}^{1} 2x \, dx = \left[ x^2 \right]_{0}^{1} = 1\]
b) \(P(0 < X \leq 1)\
\[P(X \leq 1/2) = \left( \frac{1}{2} \right)^2 = \frac{1}{4}\]
c) \(P(X \geq 0.5)\)
\[P(X \geq 1/2) = 1 - \frac{1}{4} = \frac{3}{4}\]
Calculem la funció de distribució:
Amb R:

Enunciat 7.9
Es llancen dos daus a l’aire. Determinis la funció de distribució de la suma de punts obtinguts.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que pren els valors de la suma dels punts dels dos daus.
\(X\) pren els valors: \(\{2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12\}\)
Amb \(P(X)\), respectivament igual a \(\{1/36, 2/36, 3/36, 4/36, 5/36, 6/36, 5/36, 4/36, 3/36, 2/36, 1/36\}\)
Amb R:

Enunciat 7.10
La duració, en hores, d’un dispositiu electrònic és una variable aleatòria de funció de densitat:
\[f(x) = \begin{cases} \frac{1}{10000} e^{\frac{-x}{10000}} & \text{si } x > 0 \\ 0 & \text{si } x \leq 0 \end{cases}\]
Trobis:
- La probabilitat de que una bombeta duri entre 5000 i 10000 hores.
- La probabilitat de que una bombeta duri més de 5000 hores.
- La probabilitat de que una bombeta duri més de 10000 hores.
Solució
a) La probabilitat de que una bombeta duri entre 5000 i 10000 hores.
Es calcula \(P(5000 < x \leq 10000)\): \[\int_{5000}^{10000} \frac{1}{10000} \cdot e^{\frac{-x}{10000}} \, dx = 0.23865121854191\]
S'ajusta a una distribució de Poisson amb \(\lambda = \frac{1}{10000}\):
pexp(10000, rate = 1/10000) - pexp(5000, rate = 1/10000) \(\rightarrow\) 0.2386512
b) La probabilitat de que una bombeta duri més de 5000 hores.
\[P(x > 5000) = 1 - P(0 < x \leq 5000) = 1 - \left[-e^{\frac{-x}{10000}} \right]_{0}^{5000} \approx 1 - 0.39 = 0.61\]
1 - pexp(5000, rate = 1/10000) \(\rightarrow\) 0.6065307
c) La probabilitat de que una bombeta duri més de 10000 hores.
1-pexp(10000, rate = 1/10000) \(\rightarrow\) 0.3678794
Jordi Coll Vera - 2022