
9. Esperança i variància d'una variable aleatòria
Enunciat 9.1
Es venen 100000 bitllets de loteria a 20 € cadascun, per al sorteig d’un premi de 400000 €. Quin és el benefici esperat d’una persona que compra tres bitllets?
Solució
La possible pèrdua o benefici és una variable aleatòria que pren els valors
- 400000 – 20 = 399980, amb probabilitat 3/100000
- -20, amb probabilitat 99997/100000
El benefici esperat és igual a l’esperança matemàtica d’aquesta variable: \[E(X) = 399980 \cdot \frac{3}{100000} - 20 \cdot \frac{99997}{100000} = -8\]
El que significa que si una persona jugués molts cops perdria per terme mitjà 8 € cada cop.
Enunciat 9.2
Sigui X una variable aleatòria amb µ=25 i σ=4. Determinis l’esperança, la variància i la desviació típica de la mitjana aritmètica d’una mostra de mida 100.
Solució
\[\begin{align*} &\mu_M = \mu_X = 25 \\ &\sigma_M = \frac{\sigma_X}{\sqrt{n}} = \frac{4}{\sqrt{100}} = 0.4 \\ &\text{Var}(X_M) = 0.16 \end{align*}\]
Enunciat 9.3
S’escullen n nombres a l’atzar, dins l’interval (0,1), amb X el major d’aquests nombres.
Calculis:
- La funció de distribució i de densitat de \(X\).
- L’esperança i la variància de \(X\).
Solució
a) Funció de distribució i de densitat de \(X\).
\[\begin{align*} F(X) &= x^n \\ f(x) &= n \cdot x^{(n-1)}, \quad \text{amb} \ x \in (0,1) \end{align*}\]
b) Esperança i variància de \(X\).
\[\begin{align*} &E(X) = \frac{n}{n+1} \\ &E(X^2) = \frac{n}{n+2} \\ &\text{Var}(X) = E(X^2) - (E(X))^2 = \frac{n}{n+2} - \left( \frac{n}{n+1} \right)^2 = \frac{n}{(n+2)(n+1)^2} \end{align*}\]
Enunciat 9.4
Es disposa d’una mostra, en segons, del temps de dissolució d’un fàrmac en els sucs gàstrics: 43.4, 44.6, 45.1, 45.6, 45.9, 46.8, 47.6, 44.6, 45.2, 46.7, 44.8
Quina és la variabilitat teòrica del temps de dissolució, amb un nivell de confiança del 95%?
Solució
Amb R:

Aleshores: \[\sigma^2 \in \left[ \frac{(n-1) \cdot \tilde{s}^2}{\chi^2_{(n-1; 0.025)}}, \frac{(n-1) \cdot \tilde{s}^2}{\chi^2_{(n-1; 0.975)}} \right]\]
Per tant: \[\begin{align*} &\chi^2_{(n-1; 0.025)} = 3.246973 \leq \frac{10 \cdot 1.447636}{\sigma^2} \leq \chi^2_{(n-1; 0.975)} = 20.19067 \\ &\frac{10 \cdot 1.447636}{20.19067} \approx 0.72 \leq \sigma^2 \leq \frac{10 \cdot 1.447636}{3.246973} \approx 4.46 \\ &0.85 \leq \sigma \leq 2.11 \end{align*}\]
Enunciat 9.5
Una urna U conté 2 boles blanques i 2 boles negres. Tres jugadors extreuen, respectant l’ordre, una bola sense devolució. El primer jugador que treu una bola blanca guanya 20 €. Si ningú guanya, al acabar la ronda, es col·loquen de nou totes les boles i es torna a començar respectant l’ordre d’extracció.
- Calculis l’esperança de cada jugador.
- Si els 20 € els posen entre tots ells, quant els tocaria posar a cadascun per tal de que el joc fos equitatiu?
Solució
Siguin
- \(A\) = { El primer jugador }
- \(B\) = { El segon jugador }
- \(C\) = { El tercer jugador }
- \(X_A, X_B,X_C, X_D\) el possible guany de cada jugador. Variables aleatòries que prenen el valor 20 o 0 segons el jugador corresponent tregui la bola blanca o no.
a) Calculis l’esperança de cada jugador.
Siguin els esdeveniments
- \(B_i\) = { El jugador i treu una bola blanca }
- \(N_i\) = { El jugador i treu una bola negra }
, amb \(i \in \{ 1, 2, 3 \}\).
Seguint l’ordre establert (\(A, B, C\)) les possibilitats són:
- El primer jugador extreu la bola blanca:\[E(X_A) = 20 \cdot P(B_1) + 0 \cdot P(N_1) = 20 \cdot \frac{2}{4} + 0 \cdot \frac{2}{4} = 10 \, \text{€}\]
- El primer jugador extreu una bola negra i el segon jugador la bola blanca: \[E(X_B) = 20 \cdot P(B_2 \cap N_1) = 20 \cdot P(N_1) \cdot P(B_2 \mid N_1) = 20 \cdot \frac{2}{4} \cdot \frac{2}{4} = 5 \, \text{€}\]
- El primer i el segon jugador extreuen una bola negra i el tercer jugador la bola blanca: \[\begin{align*} E(X_C) &= 20 \cdot P(B_3 \cap N_2 \cap N_1) = 20 \cdot P(N_1) \cdot P(N_2 \mid N_1) \cdot P(B_3 \mid N_1 \cap N_2) \\ E(X_C) &= 20 \cdot \frac{2}{4} \cdot \frac{2}{4} \cdot \frac{2}{4} = 2.5 \, \text{€} \end{align*}\]
b) Si els 20 € els posen entre tots ells, quant els tocaria posar a cadascun per tal de que el joc fos equitatiu?
Després d’un gran nombre de jugades, els jugadors \(A\), \(B\) i \(C\) guanyen, per terme mitjà, les quantitats indicades.
Si els 20 € els posen entre tots, cada jugador ha de posar una quantitat proporcional al guany per tal de que el joc sigui equitatiu. Les quantitats equitatives —del jugador A al jugador C— serien: \[11.43 + 5.71 + 2.86 = 20 \text{ €}\]
Enunciat 9.6
Calculis l’esperança i la variància de la variable aleatòria absolutament contínua, amb funció de densitat de probabilitat:
\[f(x) = \begin{cases} \frac{1}{4 \cdot \sqrt[3]{x}}, & \text{si } x \in (0,1) \\ 0, & \text{si } x \notin (0,1) \end{cases}\]
Solució
\[\begin{align*} E(X) &= \int_{-\infty}^{+\infty} x \, f(x) \, dx = \int_0^1 \frac{x}{4 \cdot \sqrt[3]{x}} \, dx = \frac{1}{4} \left[ \frac{x^{\frac{2}{3}+1}}{\frac{2}{3}+1} \right]_0^1 = \frac{3}{20} \\ E(X^2) &= \int_{-\infty}^{+\infty} x^2 \, f(x) \, dx = \int_0^1 \frac{x^2}{4 \cdot \sqrt[3]{x}} \, dx = \frac{1}{4} \left[ \frac{x^{\frac{5}{3}+1}}{\frac{5}{3}+1} \right]_0^1 = \frac{3}{32} \\ \text{Var}(X) &= E(X^2) - (E(X))^2 = \frac{3}{32} - \left( \frac{3}{20} \right)^2 = \frac{3}{32} - \frac{9}{400} = \frac{57}{800} = 0.07125 \end{align*}\]
Enunciat 9.7
Calculis l’esperança i la variància del nombre de punts obtinguts en la tirada d’un dau ordinari.
Solució
\[\begin{align*} E(X) &= \frac{1}{6} (1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6) = \frac{21}{6} = \frac{7}{2} = 3.5 \\ \text{Var}(X) &= E(X^2) - (E(X))^2 \\ E(X^2) &= \frac{1}{6} (1 + 4 + 9 + 16 + 25 + 36) = \frac{91}{6} \\ \text{Var}(X) &= \frac{91}{6} - \left( \frac{7}{2} \right)^2 = \frac{35}{12} = 2.91\bar{6} \end{align*}\]
Amb R:

Enunciat 9.8
El nombre total de punts obtinguts en n tirades de dau ordinari, es designa per X. Calculis E(X) i SD(X).
Solució
La variable \(X\) és la suma de \(n\) variables aleatòries independents \(X = X_1 + X_2 + \cdots + X_n\), essent \(X_i\) el nombre de punts obtinguts a la \(i\)-èssima tirada del dau. Aleshores —segons el problema anterior— es té: \[\begin{align*} E(X_i) &= \frac{7}{2} \\ \text{Var}(X_i) &= \frac{35}{12} \\ E(X_n) &= E(X_1) + E(X_2) + \cdots + E(X_n) = \frac{7}{2} \cdot n \\ \text{Var}(X_n) &= \text{Var}(X_1) + \text{Var}(X_2) + \cdots + \text{Var}(X_n) = \frac{35}{12} \cdot n \\ \text{SD}(X_i) &= \sqrt{\frac{35}{12} \cdot n} \end{align*}\]
Enunciat 9.9
Es planteja l’experiment aleatori de llançar dues monedes amb X la variable aleatòria que comptabilitza el nombre de cares obtingudes. Calculis el rang de X, la seva massa de probabilitat i la seva esperança.
Solució
El rang de la variable \(X\) és \(Rang(X) = \{ 0, 1, 2 \}\)
La massa de probabilitat ve donada pels valors: \[P_1 = P(X = 0) = 0.25; \quad P_2 = P(X = 1) = 0.50; \quad P_3 = P(X = 2) = 0.25\]
L'esperancça és: \[E(X) = (0 \cdot 0.25) + (1 \cdot 0.5) + (2 \cdot 0.25) = 1\]
Enunciat 9.10
La duració, en minuts, d’una trucada telefònica s’assimila a una variable aleatòria amb funció de distribució:
\[F(X) = \begin{cases} 0, & \text{si } x \leq 0 \\ 1 - \frac{2}{3} e^{-x} - \frac{1}{3} e^{-\frac{x}{2}}, & \text{si } x > 0 \end{cases}\]
Trobis:
- La funció de densitat de probabilitat.
- L’esperança matemàtica o duració mitjana.
- La probabilitat de que la duració d’una trucada sigui entre 3 i 6 minuts.
- La probabilitat de que una trucada, que ja dura més de 3 minuts, no passi de 6.
Solució
a) La funció de densitat de probabilitat.
La funció de densitat de probabilitat és la derivada de la funció de distribució: \[f(X) = F'(X) = \begin{cases} 0, & \text{si } x \leq 0 \\ \frac{1}{6} e^{-\frac{x}{2}} + \frac{2}{3} e^{-x}, & \text{si } x > 0 \end{cases}\]
b) L’esperança matemàtica o duració mitjana.
\[E(X) = \int_{-\infty}^{+\infty} x \, f(x) \, dx = \int_0^{+\infty} x \left( \frac{1}{6} e^{-\frac{x}{2}} + \frac{2}{3} e^{-x} \right) dx = \frac{4}{3}\]
b>c) La probabilitat de que la duració d’una trucada sigui entre 3 i 6 minuts.
\[\begin{align*} P(3 < X < 6) &= F(6) - F(3) = \left( 1 - \frac{2}{3} e^{-6} - \frac{1}{3} e^{-3} \right) - \left( 1 - \frac{2}{3} e^{-3} - \frac{1}{3} e^{-\frac{3}{2}} \right) \\ P(3 < X < 6) &\approx 0.08932 = 8.932\% \end{align*}\]
d) La probabilitat de que una trucada, que ja dura més de 3 minuts, no passi de 6.
\[\begin{align*} P(X < 6 \mid X > 3) &= \frac{P(3 < X < 6)}{P(X > 3)} = \frac{0.08932}{\frac{2}{3} e^{-3} + \frac{1}{3} e^{-\frac{3}{2}}} \approx \frac{0.08932}{0.107568} \approx 0.8304 \\ P(X < 6 \mid X > 3) &\approx 83\% \end{align*}\]
Enunciat 9.11
Un jugador extreu una carta d’una baralla francesa de 52 cartes. Si surt una figura guanya 20 €. Si surt un as ni guanya ni perd. Si surt altra carta qualsevol perd 11 €. Trobis l’esperança matemàtica del joc.
Solució
La possible pèrdua o benefici és una variable aleatòria que pren els valors i probabilitats: \[\begin{align*} P(20) &= \frac{12}{52} = \frac{3}{13} \\ P(0) &= \frac{4}{52} = \frac{1}{13} \\ P(-11) &= \frac{36}{52} = \frac{9}{13} \end{align*}\]
, amb \(\frac{3}{13} + \frac{1}{13} + \frac{9}{13} = 1\)
El benefici esperat és igual a l’esperança matemàtica d’aquesta variable: \[E(X) = 20 \cdot \frac{3}{13} + 0 \cdot \frac{1}{13} - 11 \cdot \frac{9}{13} = -3\ \text{€}\]
Enunciat 9.12
En un joc d’atzar, es llança una moneda. Si surt cara, es guanyen dos euros, en cas contrari, no es guanya res. Quina quantitat s’hauria de demanar per poder apostar si es vol que l’esperança del joc sigui de -0.5?
Solució
Siguin \(C\) = { Cara }, \(X\) = { Creu }, \(G\) = { Guany } i \(A\) = { Aposta }
, aleshores \[G = \begin{cases} 2 - a, & \text{si } C \\ -a, & \text{si } X \end{cases}\]
, amb \[\begin{align*} E(G) &= (G(C) \cdot P(C)) + (G(X) \cdot P(X)) \\ E(G) &= [(2 - a) \cdot 0.5] + [(-a) \cdot 0.5] = 1 - a = -0.5 \implies a = 1.5 \end{align*}\]
Enunciat 9.13
Calculis l’esperança i la variància de la variable aleatòria “nombre de punts obtinguts al llançar dos daus”.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que pren els valors de la suma dels punts dels dos daus: \(\{ 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12\}\):

Amb \(P(X)\), respectivament igual a \[\left\{ \frac{1}{36}, \frac{2}{36}, \frac{3}{36}, \frac{4}{36}, \frac{5}{36}, \frac{6}{36}, \frac{5}{36}, \frac{4}{36}, \frac{3}{36}, \frac{2}{36}, \frac{1}{36} \right\}\]
i \[\begin{align*} E(X) &= \frac{1}{36} (2 + (2 \cdot 3) + (3 \cdot 4) + (4 \cdot 5) + \cdots + (3 \cdot 10) + (2 \cdot 11) + 12) \\ E(X) &= \frac{1}{36} (2 + 6 + 12 + 20 + 30 + 42 + 40 + 36 + 30 + 22 + 12) = \frac{252}{36} = 7 \\ \text{Var}(X) &= E(X^2) - (E(X))^2 \\ E(X^2) &= \frac{1}{36} (2^2 + (2 \cdot 3^2) + (3 \cdot 4^2) + \cdots + (3 \cdot 10^2) + (2 \cdot 11^2) + 12^2) \\ E(X^2) &= \frac{1}{36} \cdot 1974 \approx 54.83 \\ \text{Var}(X) &= 54.83 - 7^2 = 5.83 \end{align*}\]
Amb R:

Enunciat 9.14
La funció de densitat d’una variable aleatòria és:
\[f(X) = F'(X) = \begin{cases} 0, & \text{si } x < 0 \\ e^{-2x}, & \text{si } x \geq 0 \end{cases}\]
Trobis, si existeixen, la seva esperança matemàtica i la seva variància.
Solució
\[\begin{align*} E(X) &= \int_{-\infty}^{+\infty} x \, f(x) \, dx = \int_0^{+\infty} x \cdot e^{-2x} \, dx = 0.25 \\ E(X^2) &= \int_{-\infty}^{+\infty} x^2 \, f(x) \, dx = \int_0^{+\infty} x^2 \cdot e^{-2x} \, dx = 0.25 \\ \text{Var}(X) &= E(X^2) - (E(X))^2 = 0.25 - 0.25 = 0 \end{align*}\]
Jordi Coll Vera - 2022