
14. Distribucions de Bernouilli, Binomial i Multinomial
Enunciat 14.1
Calculis la probabilitat de treure cara al llançar una moneda.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre d’èxits al treure cara en llançar una moneda, amb \(X \sim \mathcal{Be}(0.5)\), amb \(p = q = 0.5\).
Aleshores \[\begin{align*} f(0) &= P(X = 0) = p^0 \cdot q^1 = 0.5^0 \cdot 0.5^1 = 0.5 \\ f(1) &= P(X = 1) = p^1 \cdot q^0 = 0.5^1 \cdot 0.5^0 = 0.5 \end{align*}\]
La probabilitat d’èxit és la mateixa que la de fracàs i igual a 0.5.
Enunciat 14.2
Calculis la probabilitat d’obtenir un 3 al llançar un cop un dau de sis cares.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que recull el nombre de cops que surt un 3. Dins l’espai mostral \(\Omega = \{1, 2, 3, 4, 5, 6\}\), es considera un èxit quan \(X = 1\) —el resultat és igual a 3— i un fracàs quan \(X = 0\) —el resultat és diferent de 3—, amb \(X \sim \mathcal{Be}(1/6)\), \(p = P(\{ \text{ surt un 3 }\}) = 1/6\) i \(q = 1 - p = 5/6\)
Per tant, la probabilitat d’èxit —treure un tres— ve donada per \[f(1) = P(X = 1) = p^1 \cdot q^{(1-1)} = \left(\frac{1}{6}\right)^1 \cdot \left(\frac{5}{6}\right)^0 = \frac{1}{6} \approx 17\%\]
La probabilitat d’èxit és aproximadament del 17 % i la de fracàs del 83 %.
Enunciat 14.3
La freqüència de l’ELA familiar o genètica (ELAF) és, aproximadament, de 5 casos per cada 100000 habitants.
- En una població de 60000 habitants, calculis la probabilitat de que 3 individus manifestin la malaltia.
- Quina és la probabilitat de que hi hagi més de 5 individus amb ELAF en una població de 90000 habitants?
Solució
a) En una població de 60000 habitants, calculis la probabilitat de que 3 individus manifestin la malaltia.
Sigui \(X\) la variable aleatòria que recull els individus que manifesten la malaltia. \(X\) segueix una distribució \(X \sim \mathcal{B}(60000, 0.00005)\).
Per tant \[P(X = 3) = \binom{60000}{3} \cdot \left(\frac{5}{100000}\right)^3 \cdot \left(\frac{99995}{100000}\right)^{59997}\]
Amb R:

La probabilitat és aproximadament del 22.4 %.
b) Quina és la probabilitat de que hi hagi més de 5 individus amb ELAF en una població de 90000 habitants?
Es tindria \(X \sim \mathcal{B}(90000, 0.00005)\) \[\begin{align*} P(X > 5) &= 1 - P(X \leq 5) \\ P(X \leq 5) &= 0.7029326 \end{align*}\]
pbinom(c(5), size=90000, prob=0.00005, lower.tail=F) \(\rightarrow\) 0.2970674
\(P(X > 5) = 1 - 0.7029326 \approx 29.71\ \%\)
Enunciat 14.4
En una determinada regió, el 40 % de la població és afectat periòdicament per una malaltia endèmica i requereix una breu hospitalització. Per una població de 250 habitants, quants llits hauria de tenir disponibles un hospital per tal de poder atendre tots els malalts al menys en el 80% dels casos?
Solució
Siguin
- \(M\), la variable aleatòria que recull el nombre de malalts, amb \(M \sim \mathcal{B}(250, 0.4)\)
- .
- \(L\), el nombre de llits necessaris per atendre tots els malalts.
Es demana \(P(M \leq L) = 0.8\)
qbinom(c(0.80), size=250, prob=0.4) \(\rightarrow\) 107
Per tant es necessiten 107 llits.
Enunciat 14.5
Es fan vuit tirades amb una moneda. Trobis la probabilitat d’obtenir una ratxa continuada d’almenys tres cares.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que recull el nombre de cares obtingudes, amb \(X \sim \mathcal{B}(8, 0.5)\).
Cada tirada és independent de l’anterior, per tant, la probabilitat de cada esdeveniment elemental és \(\frac{1}{2^8} = \frac{1}{256}\)
La probabilitat de tenir una ratxa de 3 cares seguides en sis tirades de probabilitat 0.5 és \[\binom{8}{3} \cdot \frac{1}{256} = \frac{20}{64} = 0.21875\]
dbinom(3,8,0.5) \(\rightarrow\) 0.21875
La probabilitat és aproximadament del 21.88 %
Enunciat 14.6
La probabilitat de curació del càncer de bufeta en estadi I és 0.95. En un estudi es vol conèixer la probabilitat de que de 100 pacients en sobrevisquin exactament 80.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que recull el nombre de supervivents de la malatia, amb , amb \(X \sim \mathcal{B}(100, 0.95)\).
S’ha de calcular \(P(X = 80) = \binom{100}{80} \cdot 0.95^{80} \cdot 0.05^{20}\).
dbinom(k=80, n=100, p=0.95) \(\rightarrow\) 8.441893e-08
Enunciat 14.7
A la taula següent [Font: Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears] es mostren les probabilitats dels diferents grups sanguinis del sistema ABO, amb Rh+, a les Illes Balears, l’any 2021.

Es seleccionen aleatòriament 10 individus Rh+ i independents, entre la població. Quina probabilitat hi ha de que 4 siguin A+ i 6 siguin O+?
Solució
Sigui \(X = (X_1, X_2, X_3, X_4)\) el vector aleatori de components les variables aleatòries que comptabilitzen el nombre d’individus d’entre els 10 que són dels grups A+, B+,AB+ i O+ respectivament.
Aleshores \(X \sim \mathcal{M}(10, 0.46, 0.07, 0.04, 0.43)\) i \(P(X = (4,0,0,6)) = \frac{10!}{4!6!} \cdot 0.46^4 \cdot 0.43^6 = 0.05943761232\)
dmultinom(c(4,0,0,6),10,c(0.46,0.07,0.04,0.43)) \(\rightarrow\) 0.05943761
La probabilitat de que 4 siguin A+ i 6 siguin O+ és aproximadament del 5.9 %.
Enunciat 14.8
Es llança una moneda a l’aire 100 cops. Sigui X la variable aleatòria que compta el nombre de cares. Calculeu la probabilitat que en aquests 100 llançaments surtin 60 o més de 60 cares.
Solució
Es té \(X \sim \mathcal{B}(100,0.5)\), de paràmetres \(n = 100\) i \(p = q = 0.5\).
Per tant \[P(X \geq 60) = \sum_{k=60}^{100} \binom{100}{k} \cdot p^k \cdot q^{(100-k)} = 0.02844397\]
pbinom(100, n=100, p=0.5) - pbinom(59, n=100, p=0.5) \(\rightarrow\) 0.02844397
1 - pbinom(59, , n=100, p=0.5) \(\rightarrow\) 0.02844397
O, aproximant a \(X \sim \mathcal{N}(np, \sqrt{npq}) \rightarrow X \sim \mathcal{N}(50,5)\)
1 − pnorm(59 + 0.5, 50, 5) − pnorm(−0.5, 50, 5) \(\rightarrow\) 0.02871656
Enunciat 14.9
Una determinada malaltia vírica té una incidència sobre la població d’un 10%. S’aplica a 10 individus un determinat test antigènic que té una especificitat d’un 75 % i una sensibilitat del 80 %. Calculis la probabilitat de que exactament 4 individus donin positiu al test.
Solució
Es consideren els esdeveniments
- \(M\) = { L’individu presenta la malaltia }
- \(M^c\) = { L’individu no presenta la malaltia }
- \(T^+\) = { El test dona positiu }
- \(T^-\) = { El test dona negatiu }
Segons l’enunciat
- \(P(M) = 10 \% = 0.10\)
- \(1-P(T^+|M^c) = 0.75\), especificitat del test, \( \implies P(T^+|M^c) = 0.25\)
- \(1-P(T^-|M) = 0.80\), sensibilitat del test, \(\implies P(T^-|M) = 0.20\)
Sigui \(X\) la variable aleatòria que recull el nombre de positius del test. \(X\) seguirà una distribució binomial \(X \sim \mathcal{B}(10,p)\), amb \(p\) la probabilitat de que el test sigui positiu (\(T^+\)).
Per tant \[\begin{align*} p &= P(T^+) = P(M) \cdot P(T^+ | M) + P(M^c) \cdot P(T^+ | M^c) \\ p &= 0.1 \cdot 0.8 + 0.9 \cdot 0.25 = 0.305 \\ P(X = 4) &= \binom{10}{4} \cdot 0.305^4 \cdot 0.695^6 = 0.2047988 \end{align*}\]
choose(10,4)*(0.305^4)*(0.695^6) \(\rightarrow\) 0.2047988
dbinom(4, 10, 0.305) \(\rightarrow\) 0.2047988
La probabilitat és aproximadament del 20.5 %
Enunciat 14.10
La última novel·la d’un autor ha tingut un gran èxit, fins al punt de que el 80% dels lectores ja l’han llegit. Un grup de 4 amics son afeccionats a la lectura.
- Quina és la probabilitat de que al grup hagin llegit la novel·la 2 persones?
- I com a màxim 2 ?
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre de persones que han llegit la novel·la, amb \(X \sim \mathcal{B}(4, 0.80)\).
a) Quina és la probabilitat de que al grup hagin llegit la novel·la 2 persones?
S’ha de calcular \(P(X = 2)\)
dbinom(k=2, n=4, p=0.80) \(\rightarrow\) 0.1536
Hi ha una probabilitat del 15.36 %.
b) I com a màxim 2?
S’ha de calcular \(P(X ≤ 2)\)
pbinom(k=2, n=4, p=0.80, lower.tail=TRUE) \(\rightarrow\) 0.1808
Hi ha una probabilitat del 18.08 %.
Enunciat 14.11
Un agent d’assegurances ven pòlisses a cinc persones de la mateixa edat i que desfruiten de bona salut. Segons les taules actuals, la probabilitat de que una persona en aquestes condicions visqui 30 anys o més és 2/3.
Calculis la probabilitat de que, passats 30 anys:
- Visquin les cinc persones.
- Visquin al menys tres persones.
- Visquin exactament dues persones.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre de persones que són vives, amb \(X \sim \mathcal{B}(5, 2/3)\).
a) Visquin les cinc persones.
S’ha de calcular \(P(X = 5)\)
dbinom(k=5, n=5, p=2/3) \(\rightarrow\) 0.1316872
Hi ha una probabilitat del 13.17 %.
b) Visquin al menys tres persones.
S’ha de calcular \(P(X \geq 3) = P(X = 3) + P(X = 4) + P(X = 5)\)
sum(dbinom(c(3,4,5), n=5, p=2/3)) \(\rightarrow\) 0.7901235
pbinom(c(2), size=5, prob=2/3, lower.tail=FALSE) \(\rightarrow\) 0.7901235
La probabilitat és del 79.01 %.
c) Visquin exactament dues persones.
S’ha de calcular \(P(X = 2)\)
dbinom(k=2, n=5, p=2/3) \(\rightarrow\) 0.1646091
Amb una probabilitat del 16.46 %.
Enunciat 14.12
Si s’admet que de sis a set de la tarda un número de telèfon de cada cinc està comunicant. Quina és la probabilitat de que, quan es marquin 10 números de telèfon elegits al atzar, només comuniquin dos?
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre de telèfons que comuniquen, amb \(X \sim \mathcal{B}(10, 1/5)\).
S’ha de calcular \(P(X = 2)\)
dbinom(k=2, n=10, p=1/5) \(\rightarrow\) 0.3019899
Hi ha un 30.20 % de probabilitat.
Enunciat 14.13
La probabilitat de que un home encerti en el blanc es 1/4. Si dispara 10 cops, quina és la probabilitat de que encerti al menys en una ocasió?
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre d’encerts al blanc, amb \(X \sim \mathcal{B}(10, 1/4)\).
S’ha de calcular \(1 - P(X=0)\)
1 - dbinom(k=0, n=10, p=1/4) \(\rightarrow\) 0.9436865
pbinom(c(0), size=10, prob=0.25, lower.tail=FALSE) \(\rightarrow\) 0.9436865
Hi ha un 94.37 % de probabilitat.
Enunciat 14.14
En unes proves d’alcoholèmia s’ha observat que el 5 % dels conductors controlats donen positiu a la prova i que el 10 % dels conductors controlats no duen posat el cinturó de seguretat. També s’ha observat que les dues infraccions son independents. Un guàrdia de tràfic para cinc conductores aleatòriament.
- Si tenim en compte que el nombre de conductors és suficientment important como per a estimar que la proporció d’infractors no varia al fer la selecció, determinar la probabilitat de que exactament tres conductores hagin comès alguna de las dues infraccions.
- Determinar la probabilitat de que al menys un conductor hagi comès alguna de las dues infraccions.
Solució
Siguin els esdeveniments
- \(A\) = { Positiu a la prova d’alcoholèmia }
- \(B\) = { No portar el cinturó de seguretat cordat }
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte o una o altre de les infraccions, amb \(X \sim \mathcal{B}(5, P(A \cup B))\).
Segons l’enunciat
- \(P(A) = 0.05\)
- \(P(B) = 0.1\)
Per tant (amb \(A\) i \(B\) independents): \(P(A \cup B) = 0.05 + 0.1 - (0.05 \cdot 0.1) = 0.145\)
a) ··· la probabilitat de que exactament tres conductores hagin comès alguna de las dues infraccions.
S’ha de calcular \(P(X = 3)\)
dbinom(k=3, n=5, p=0.145) \(\rightarrow\) 0.02228621
Hi ha un 2.23 % de probabilitat.
b) ··· la probabilitat de que al menys un conductor hagi comès alguna de las dues infraccions.
S’ha de calcular \(P(X > 0) = 1 - P(X = 0)\).
1 - dbinom(k=0, n=5, p=0.145) \(\rightarrow\) 0.5430901
pbinom(c(0), size=5, prob=0.145, lower.tail=FALSE) \(\rightarrow\) 0.5430901
Hi ha un 54.31 % de probabilitat.
Enunciat 14.15
La probabilitat de que un article produït en una fàbrica sigui defectuós és p=0.02. S’envia una comanda de 10000 articles a uns magatzems. Calculis el nombre esperat d’articles defectuosos, la variància i la desviació típica.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre d’articles defectuosos, amb \(X \sim \mathcal{B}(10000, 0.02)\).
Es té \(n = 10000; \quad p = 0.02; \quad q = 1 -p = 0.98\)
Com \(n\) és gran i \(p\) petita, s’assimila a una distribució normal amb \(X \sim \mathcal{N}(np, npq)\), amb \[\begin{align*} \mu &= np = 10000 \cdot 0.02 = 200; \\ Var &= npq = 10000 \cdot 0.02 \cdot 0.98 = 196; \\ \sigma &= \sqrt{Var} = \sqrt{196} = 14 \end{align*}\]
Enunciat 14.16
El departament de Matemàtiques Aplicades proposa un examen de test consistent en 25 qüestions. Cada qüestió té 5 respostes llistades, sent correcta només una de elles. Si un estudiant no coneix la resposta correcta de cada qüestió i prova sort, es vol saber:
- Quina és la probabilitat de respondre exactament 7 respostes correctes?
- Quina és la probabilitat d’encertar com a màxim 9 respostes?
- Si s’aprova l’examen quan es responen correctament 13 qüestions, quina és la probabilitat de que passi l’alumne que ha provat sort?
- Quin és el conjunt de números menors possibles d’encerts, amb probabilitat al voltant de 0.95?
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre de respostes correctes, amb \(X \sim \mathcal{B}(25, 2/5)\).
a) Quina és la probabilitat de respondre exactament 7 respostes correctes?
S’ha de calcular \(P(X = 7)\).
dbinom(k=7, n=25, p=2/5) \(\rightarrow\) 0.07998648
Hi ha un 8 % de probabilitat.
b) Quina és la probabilitat d’encertar com a màxim 9 respostes?
S’ha de calcular \(P(X \leq 9)\)
pbinom(k=9, size=25, prob=2/5, lower.tail=TRUE) \(\rightarrow\) 0.424617
Hi ha un 42.46 % de probabilitat.
c) Si s’aprova l’examen quan es responen correctament 13 qüestions, quina és la probabilitat de que passi l’alumne que ha provat sort?
S’ha de calcular \(P(X \geq 13) = P(X > 12)\)
pbinom(k=12, size=25, prob=2/5, lower.tail=FALSE) \(\rightarrow\) 0.1537678
Hi ha un 15.38 % de probabilitat.
d) Quin és el conjunt de números menors possibles d’encerts, amb probabilitat al voltant de 0.95?
S’ha de calcular el quantil de la binomial per a \(p = 0.95\).
qbinom(p=0.95, size=25, prob=2/5, lower.tail=TRUE) \(\rightarrow\) 14
El resultat sol·licitat és 14, es verifica per \(X = 14\):
pbinom(14, size=25, prob=2/5, lower.tail=TRUE), lower.tail=TRUE) \(\rightarrow\) 0.9656085
Enunciat 14.17
Una fàbrica dissenya motors i el 10 % són defectuosos. —el 90 % no són defectuosos—.
Calculis la probabilitat de dissenyar el tercer motor no defectuós:
- Al quart assaig.
- Al quart assaig o abans.
Solució
a) Al quart assaig.
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre de motors dissenyats no defectuosos. En aquest cas, \(X\) segueix una distribució binomial negativa \(X \sim \mathcal{BN}(3, 0.9)\).
S’ha de calcular \(P(X = 4)\), amb \(r = 3\) i \(P(X) = 0.9\). El valor que pren \(X\) en el punt 4 de la funció de densitat. \[P(X = 4) = \binom{x + r - 1}{r - 1} \cdot p^{r - 1} \cdot q^x \cdot p = \binom{6}{2} \cdot 0.9^2 \cdot 0.1^4 \cdot 0.9 \approx 0.0011\]
dnbinom(x=4, r=3, p=0.9) \(\rightarrow\) 0.0010935
Hi ha un 0.11 % de probabilitat.
b) Al quart assaig o abans.
S’ha de resoldre \(P(X \leq 4)\), amb \(r = 3\) i \(P(X) = 0.9\). S’utilitza la funció de distribució acumulada amb l’àrea de la cua cap a l’esquerra.
x = 4; r = 3; p = 0.9
pnbinom(x-r, r, p, lower.tail = T) \(\rightarrow\) 0.9477
Hi ha un 94.77 % de probabilitat.
Enunciat 14.18
Calculis la probabilitat d’obtenir exactament dues cares al llançar cinc cops una moneda.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre de cares. En aquest cas, \(X\) segueix una distribució binomial \(X \sim \mathcal{B}(5, 0.5)\).
S’ha de calcular \[P(X = 2) = \binom{5}{2} \cdot 0.5^2 \cdot 0.5^3 = 0.3125\]
dbinom(k=2, n=5, p=0.5) \(\rightarrow\) 0.3125
Hi ha un 31.25 % de probabilitat.
Enunciat 14.19
Suposant que la probabilitat de néixer amb sexe masculí és 0.51, calculis la probabilitat de que en una família de tres fills hi hagi:
- Al menys un nen.
- Al menys una nena.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre de fills de sexe masculí. En una família de tres fills, \(X\) segueix una distribució binomial \(X \sim \mathcal{B}(3, 0.51)\).
a) Al menys un nen.
S’ha de calcular \(P(X \geq 1)\) \[P(X \geq 1) = 1 - \binom{3}{0} \cdot (0.51)^0 \cdot (0.49)^3 = 0.882351\]
1 - dbinom(k=0, n=3, p=0.51) \(\rightarrow\) 0.882351
Hi ha un 88.24 % de probabilitat.
b) Al menys una nena.
S’ha de calcular \(P(X \leq 2)\) \[P(X \leq 2) = 1 - P(X = 3) = 1 - \binom{3}{3} \cdot (0.51)^3 \cdot (0.49)^0 = 0.867349\]
1 - dbinom(k=0, n=3, p=0.49) \(\rightarrow\) 0.867349
Hi ha un 86.74 % de probabilitat.
Enunciat 14.20
Dues persones juguen a cara o creu, i han convingut que la partida s’acaba quan tant la cara com la creu hagin sortit al menys dos cops. Calculis la probabilitat de que el joc no s’acabi després d’haver fet sis jugades.
Solució
Sigui \(X\) la variable aleatòria que compte el nombre de cares obtingudes en sis tirades. Per tal de que el joc no finalitzi s’ha de complir que \(X \leq 1\) o \(X \geq 4\). Casos en que els que el nombre de creus o de cares és inferior o igual a 3.
\(X\) segueix una distribució binomial \(X \sim \mathcal{B}(6, 0.5)\).
S’ha de calcular \(P(X \leq 1) + P(X \geq 4)\). \[\begin{align*} P(X \leq 1) &= P(X = 0) + P(X = 1) \\ P(X \geq 4) &= P(X = 4) + P(X = 5) + P(X = 6) \end{align*}\]
sum(dbinom(c(0:1), n=6, p=0.5)) + sum(dbinom(c(4:6), n=6, p=0.5)) \(\rightarrow\) 0.453125
Hi ha un 45.31 % de probabilitat.
Enunciat 14.21
S’extreuen 6 cartes, una rere l’altra, i amb devolució, d’una baralla anglesa de 52 cartes. Trobis la probabilitat d’obtenir-ne 2 piques, 3 diamants, 1 cor i cap trèvol.
Solució
S’han d’extreure 2 piques, 3 diamants, 1 cor i 0 trèvol. Les freqüències \((2, 3, 1, 0)\) segueixen una distribució multinomial amb \(n = 6\) i \(p_1 = p_2 = p_3 = p_4 = 0.25\).
\[f(2, 3, 1, 0) = \frac{6!}{2! \, 3! \, 1! \, 0!} \left(\frac{1}{4}\right)^2 \left(\frac{1}{4}\right)^3 \left(\frac{1}{4}\right)^1 \left(\frac{1}{4}\right)^0 = 0.01464844\]
dmultinom(c(2,3,1,0), prob = c(rep(0.25,4))) \(\rightarrow\) 0.01464844
Hi ha un 14.65 % de probabilitat.
Enunciat 14.22
Es suposa que una persona de cada 5 és afeccionada a la música clàssica. Calculis la probabilitat de que, dels 3 fills d’una família, 2 siguin nens —un d’ells afeccionat a la música clàssica— i 1 sigui nena i afeccionada a la música clàssica. Suposant que el sexe sigui equiprobable.
Solució
Es defineixen els esdeveniments:
- \(M\) = { Ser afeccionat a la música clàssica }, amb \(P(M) = 1/5 = 0.2\).
- \(M^c\) = { No ser afeccionat a la música clàssica }, amb \(P(M^c) = 4/5 = 0.8\).
- \(H\) = { Ser del sexe masculí }, amb \(P(H) = 1/2 = 0.5\).
- \(D\) = { Ser del sexe femení }, \(P(D) = 1/2 = 0.5\).
Tots els esdeveniments són mútuament excloents i ser afeccionat a la música és independent del sexe. Per tant
- \(P(H \cap M) = P(D \cap M) = 0.2 \cdot 0.5 = 0.1\)
- \(P(H \cap M^c) = P(D \cap M^c) = 0.5 \cdot 0.8 = 0.4\)
S’ha de calcular la probabilitat dels casos: \(1 \cdot (H \cap M), 1 \cdot (H \cap M^c), 1 \cdot (D \cap M)\). Amb una distribució multinomial de \(n = 3\): \[f(1, 1, 1) = \frac{3!}{1! \, 1! \, 1!} \cdot 0.1^1 \cdot 0.4^1 \cdot 0.1^1 = 0.11111111\]
dmultinom(c(1,1,1), prob = c(0.1, 0.4, 0.1)) \(\rightarrow\) 0.1111111
Hi ha un 11.11 % de probabilitat.
Enunciat 14.23
Es llança un dau set cops. Determinis la probabilitat de que s’obtinguin dos uns, dos tresos i tres cincs.
Solució
Es considera l’esdeveniment \(R_i\) com { El resultat ha estat el número \(i\) }, amb \(i \in (1,6)\). És clar que \(p_i = P(R_i) = 1/6\), \(\forall i \in (1,6)\) i que cada llançament és independent.
Sigui la variable \(X_i\) que compta el nombre de cops que surt el número \(i\), l’esdeveniment \(R_i\), en les set tirades.
\(X_i\) segueix una distribució \(X_i \sim \mathcal{B}(7, 1/6)\) i \(X = (X_1, \cdots, X_6)\) segueix una distribució multinomial \(X \sim \mathcal{M}(7, 1/6,1/6,1/6,1/6,1/6,1/6)\).
Se’ns demana calcular, \[P(2, 0, 2, 0, 3, 0) = \frac{7!}{2! \, 2! \, 3!} \cdot \left(\frac{1}{6}\right)^6 = \mathbf{0.0007501715}\]
dmultinom(c(2,0,2,0,3,0), prob = c(rep(1/6, 6))) \(\rightarrow\) 0.0007501715
Hi ha un 0.08 % de probabilitat.
Enunciat 14.24
Donat el següent arbre genealògic:

Calculis la probabilitat dels diferents genotips possibles de l’individu II-1, tenint en compte la seva descendència.
Solució
Sigui \(\Omega = \left\{\{AA\},\{Aa\},\{aa\}\right\}\), amb l’esdeveniment \(H\) = { Tenir 1 descendent \(Aa\) i tres descendents \(aa\)".
Aleshores, respecte l’individu II-1: \(P(AA|H) = 0\) —no tindria cap descendent amb genotip \(aa\) i en té tres—.
\(P(Aa|H) = 5/7\). Calculat amb la fórmula de Bayes a partir de la seva descendència coneguda: \[P(Aa | H) = \frac{P(H | Aa) \cdot P(Aa)}{[P(H | AA) \cdot P(AA)] + [P(H | Aa) \cdot P(Aa)] + [P(H | aa) \cdot P(aa)]}\]
, amb:
- \(P(AA) = 1/4 = 0.25\)
- \(P(Aa) = 1/2 = 0.5\)
- \(P(aa) = 1/4 = 0.25\)
La probabilitat de que sigui \(AA, Aa \text{ o } aa\), segons els progenitors, I-1, I-2, és:
- \(P(H|AA) = 0\) —té tres fills \(aa\)—.
- \(P(H | Aa) = \frac{4!}{0! \cdot 1! \cdot 3!} \cdot 0.25^0 \cdot 0.5^1 \cdot 0.25^3 = \frac{1}{32} = 0.03125\)
dmultinom(c(0, 1, 3), prob = c(0.25, 0.5, 0.25)) \(\rightarrow\) 0.03125
- \(P(H | aa) = \binom{4}{3} \cdot 0.5^3 \cdot 0.5^1 = 0.25\)
dmultinom(c(3, 1), prob = c(0.5, 0.5)) \(\rightarrow\) 0.25
Per tant: \[P(Aa | H) = \frac{0.03125 \cdot 0.5}{0 + (0.03125 \cdot 0.5) + (0.25 \cdot 0.25)} = \frac{5}{7}\]
Aleshores: \[P(aa|H) = 1 – \frac{5}{7} = \frac{2}{7}\]
Enunciat 14.25
L’albinisme en els ratolins es deu a un gen recessiu \(a\). Creuant dos individus heterozigots \(Aa\), es poden obtenir individus amb genotip: \(AA, Aa \text{ i } aa\), amb probabilitats respectives 0.25, 0.5 i 0.25. Trobis:
- La probabilitat de tenir la descendència: \(AA, Aa, Aa \text{ i } aa\) —sense importar l’ordre—.
- La probabilitat de tenir dos mascles \(Aa\) i dues femelles \(aa\).
Solució
Es tracta d’una distribució multinomial. Segons l’enunciat:
- \(P(AA) = P(aa) = 1/4\)
- \(P(Aa) = 1/2\)
Aleshores
a) La probabilitat de tenir la descendència: \(AA, Aa, Aa \text{ i } aa\).
\[P(AA, Aa, Aa, aa) = \frac{4!}{1! \, 2! \, 1!} \cdot \left(\frac{1}{4}\right)^1 \cdot \left(\frac{1}{2}\right)^2 \cdot \left(\frac{1}{4}\right)^1 = \frac{24}{128} = \frac{3}{16}\]
b) La probabilitat de tenir dos mascles \(Aa\) i dues femelles \(aa\).
\[P(Aa \cap M, Aa \cap M, aa \cap F, aa \cap F) = \frac{4!}{2! \, 2!} \cdot \left(\frac{1}{2} \cdot \frac{1}{2}\right)^2 \cdot \left(\frac{1}{4} \cdot \frac{1}{2}\right)^2 = \frac{3}{512}\]
Enunciat 14.26
A la taula següent es mostren les probabilitats dels diferents grups \(AB0\), amb Rhsup>+, a les Illes Balears, l’any 2021 [Font: Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears]:

Es seleccionen aleatòriament cent individus Rh+ i independents entre la població. Quina probabilitat hi ha de que 10 siguin B+?
Solució
Sigui \(Y\) la variable aleatòria que comptabilitza el nombre d’individus de entre els 100 que són del grup B+, amb \(Y \sim \mathcal{B}(100, 0.07)\).
\[P(Y = 10) = \binom{100}{10} \cdot 0.07^{10} \cdot 0.93^{90} = 0.07124438\]
dbinom(k=10, n=100, p=0.07) \(\rightarrow\) 0.07124438
Hi ha una probabilitat del 7.12 %.
Jordi Coll Vera - 2022