
23. Regressió i correlació lineal en dues variables
Enunciat 23.1
Les notes obtingudes per 10 alumnes en dos examens són les següents:
Examen 1 = { 5, 6, 8, 4, 5, 8, 6, 9, 9, 10 }
Examen 2 = { 5, 6.5, 7, 3.5, 6, 7, 7.5, 9.5, 9, 10 }
Es demana calcular:
- La covariància, correlació i rectes de regressió.
- La nota esperada en el primer examen en un alumne que ha tret un 6 en el segon.
- L’error típic comés a l’estimació anterior.
Solució
a) La covariància, correlació i rectes de regressió.
Siguin:
- \(X\) la variable aleatòria que recull les notes del primer examen<
- \(Y\) la variable aleatòria que recull les notes del segon examen
Es calculen \[\begin{align*} m_x &= 7.00 & s_x^2 &= 4.22 & b_{21} &= 0.908 \\ m_y &= 7.10 & s_y^2 &= 4.10 & b_{12} &= 0.935 \\ s_{xy} &= 3.83 & r &= 0.921 \end{align*}\]
Amb R:

Amb les rectes de regressió: \[\begin{align*} Y/X &\rightarrow y - 7.10 = 0.908(x - 7) \\ X/Y &\rightarrow x - 7 = 0.935(y - 7.10) \end{align*}\]
i una bona correlació entre les dues notes.
cor(X, Y) \(\rightarrow\) 0.9213
b) La nota esperada en el primer examen en un alumne que ha tret un 6 en el segon.
Utilitzem la recta de regressió \(X/Y\): \[x - 7 = 0.935(6 - 7.10) \Rightarrow x = 5.9715 \approx 5.98\]
c) L’error típic comés a l’estimació anterior.
L’error típic serà: \[\sigma_{\overline{y}} = \sigma_y \cdot \sqrt{1 - \text{cor}(x, y)^2} \approx 2.02 \cdot \sqrt{1 - 0.92^2} \approx \pm 0.7917\]
Enunciat 23.2
En una població, les alçades de pares i fills segueixen una distribució \(\mathcal{N}(168, 12)\) en cm. La distribució conjunta de pares i fills és normal bivariant, amb correlació \(\rho =0.6\).
- Calculis el percentatge de pares més de 10 cm més alts que els seus fills.
- Demostris que els pares d’alçada superior a la mitjana, tindran fills més baixos que ells, però d’alçada superior a la mitjana.
- Demostris que els fills d’alçada superior a la mitjana, tendiran a tenir pares més baixos que ells, però d’alçada superior a la mitjana. És això contradictori?
Solució
a) Calculis el percentatge de pares més de 10 cm més alts que els seus fills.
Siguin:
- \(X\) la variable aleatòria que recull l’alçada del pare.
- \(Y\) la variable aleatòria que recull l’alçada del fill.
, amb \(X,Y \sim \mathcal{N}(168,12)\).
S’ha de calcular \(P(X \geq Y + 10) = P(X - Y> = 10)\). Com \((X,Y)\) segueixen una distribució normal bivariada, la variable aleatòria \((X - Y)\) també es distribuirà normalment, amb \[\begin{align*} &\text{E}(X - Y) = \text{E}(X) - \text{E}(Y) = 168 - 168 = 0 \\ &\text{Var}(X) = \text{Var}(Y) = \sigma^2 = 144 \\ &\rho = 0.6 = \frac{\text{Cov}(X, Y)}{\sqrt{\text{Var}(X)} \cdot \sqrt{\text{Var}(Y)}} \rightarrow \text{COV}(X, Y) = 0.6 \cdot 144 = 86.4 \\ &\text{Var}(X - Y) = \text{Var}(X) + \text{Var}(Y) - (2 \cdot \text{COV}(X, Y)) \\ &\text{Var}(X - Y) = 144 + 144 - (2 \cdot 86.4) = 115.2 \\ &\sigma(X - Y) = \sqrt{115.2} = 10.7 \end{align*}\]
La variable aleatòria \(Z = (X - Y)/10.7\) és \(Z \sim \mathcal{N}(0, 1)\). Per tant \(P(X - Y \geq 10) = P((X - Y)/10.7 \geq 10/10.7) = 0.1750025\)
pnorm(10, mean=0, sd=10.7, lower.tail=FALSE) \(\rightarrow\) 0.1750025
pnorm(0.934579439, mean=0, sd=1, lower.tail=FALSE) \(\rightarrow\) 0.1750025
Hi ha un 17.5 % de pares 10 cm més alts que els seus fills.
b) Demostris que els pares d’alçada superior a la mitjana, tindran fills més baixos que ells, però d’alçada superior a la mitjana.
La millor manera d’estimar l’alçada del fill és a partir de l’alçada del pare. Els coeficients de regressió coincideixen en la correlació perquè les variàncies són iguals. A la recta de regressió Y/X, els coeficients de regressió són: \[\begin{align*} \beta_{12} &= \frac{\text{COV}(X, Y)}{\text{VAR}(Y)} = \frac{86.4}{144} = 0.6 \\ \beta_{21} &= \frac{\text{COV}(X, Y)}{\text{VAR}(X)} = \frac{86.4}{144} = 0.6 \end{align*}\]
Aleshores: \(y – 168 = 0.6 \cdot (x-168)\) i s’observa òbviament que \(x > 168 \implies y > 168\) i que \(y = 0.6 \cdot x\).
El fill tindrà per tant el 60 % de l’alçada del pare i tots dos seran més alts que la mitjana.
c) Demostris que els fills d’alçada superior a la mitjana, tendiran a tenir pares més baixos que ells, però d’alçada superior a la mitjana. És això contradictori?
A la recta de regressió X/Y: \(x – 168 = 0.6 \cdot (y - 168)\) i s’observa òbviament que \(y > 168 \implies x > 168\) i també que \((x – 168) > (y – 168)\).
No és contradictori perquè s’utilitzen rectes de regressió diferents.
Enunciat 23.3
Es llança un dau regular de sis cares.
Siguin
- \(X\) la variable aleatòria que recull el nombre de punts obtinguts
- \(Y\) la variable aleatòria amb valor 0 si (\(X < 4\)) o 1 si (\(X > 3\))
Calculis la covariància i la correlació entre \(X\) i \(Y\).
Solució
La funció de densitat de probabilitat conjunta és:

Aleshores: \[\begin{align*} E(X \cdot Y) &= \left[ 0 \cdot \left(\frac{1}{6} + \frac{2}{6} + \frac{3}{6}\right) \right] + \left[ 1 \cdot \left(\frac{4}{6} + \frac{5}{6} + \frac{6}{6}\right) \right] = \frac{5}{2} \\ E(X) &= \sum_{i=1}^6 \frac{i}{6} = \frac{7}{2} \\ E(Y) &= \sum_{i=1}^3 \frac{i}{6} = \frac{1}{2} \\ Cov(X, Y) &= E(X \cdot Y) - E(X) \cdot E(Y) = \frac{5}{2} - \left(\frac{7}{2} \cdot \frac{1}{2}\right) = \frac{3}{4} \\ \text{Var}(X) &\approx 2.916667 \end{align*}\]
Amb R:

I per tant: \[\rho = \frac{\text{Cov}(X, Y)}{\sqrt{\text{Var}(X)} \cdot \sqrt{\text{Var}(Y)}} = \frac{0.75}{\sqrt{2.916667} \cdot \sqrt{0.25}} \approx 0.8783\]
Enunciat 23.4
Les rectes de regressió de dues variables aleatòries \(X, Y\) , són:
- \(2x + y = 16\)
- \(x + y = 8\)
Trobis els punts de tall, els coeficients de regressió i la correlació. Quina és la condició que han de verificar dues rectes qualsevol per a ser rectes de regressió?
Solució
Es resol el sistema d’equacions amb \(x = 8\) i \(y = 0\). Per tant les dues rectes es tallen en els punts \(\bar x = 8\) i \(\bar y = 0\)
Ara s’ha d’esbrinar quina de les rectes és la Y/X i quina és la X/Y.
Suposis que \(2x + y = 16\) és la recta Y/X. Aleshores: \(\ b_{21} = -2 \text{ i } b_{12} = -1 \implies \rho^2 = (-2) \cdot (-1) = 2 > 1\), el que és un absurd.
Per tant, la recta \(2x + y = 16\) és la recta X/Y i en aquest cas: \(\ b_{21} = -1 \text{ i } b_{12} = -1/2 \implies \rho^2 = (-1) \cdot (-1/2) = 1/2\)
El signe de \(\rho\) és el mateix que el dels coeficients de regressió, per tant: \(\ \rho = -1/\sqrt{2}\)
Per tal de que dues rectes qualsevol puguin ser rectes de regressió cal que ambdues tinguin pendents del mateix signe.

Enunciat 23.5
En ecologia, s’utilitza el mostreig d’àrees contigües per a comptar el nombre d’espècies diferents de plantes per unitat d’àrea. En aquest tipus de mostreig, es comença per una àrea de 1 m2 i cada següent àrea contigua té el doble d’extensió que l’anterior.
El model que relaciona les variables aleatòries:
- \(S\) = { Nombre d'espècies }
- \(A\) = { Superfície en m2 }
és el model logarítmic: \(S = b \cdot ln\ A + a\), on \(a\) representa el nombre d’espècies per unitat d’àrea i \(b\) un índex de diversitat. Es demana:
- Calcular \(a, b\) i el coeficient de determinació \(R^2\) per les dades següents:

- Analitzar si també serien adequats els models:
- Exponencial, \(S = a \cdot e^{bA}\)
- Potencial, \(S = a \cdot A^b\)
Solució
a) Calcular \(a, b\) i el coeficient de determinació \(R^2\).
Amb R:

Els coeficients seran, doncs: \[\begin{align*} b &= \frac{n \cdot \left[\sum y_i \cdot \ln x_i\right] - \left[\sum \ln x_i\right] \cdot \left[\sum y_i\right]}{n \cdot \left[\sum (\ln x_i)^2\right] - \left(\sum \ln x_i\right)^2} \\ b &= \frac{(9 \cdot 346.57) - (24.95 \cdot 104)}{(9 \cdot 98.01) - 24.95^2} \approx 2.02 \\ a &= \frac{1}{n} \cdot \left[\sum y_i - (b \cdot \sum \ln x_i)\right] = \frac{1}{9} \cdot [104 - (2.02 \cdot 24.95)] \approx 5.96 \end{align*}\]
L’ajustament entre el (\(ln\ x\)) i (\(y\)) és molt bo: \[\begin{align*} R^2 &= \frac{\left(\sum y_i \cdot \ln x_i - \left(\frac{1}{n} \cdot \sum \ln x_i \cdot \sum y_i\right)\right)^2}{\left[\sum (\ln x_i)^2 - \frac{1}{n} (\sum \ln x_i)^2\right] \left[\sum (y_i)^2 - \frac{1}{n} (\sum y_i)^2\right]} \\ R^2 &= \frac{\left(346.57 - \left(\frac{1}{9} \cdot 24.95 \cdot 104\right)\right)^2}{\left[98.01 - \left(\frac{1}{9} \cdot 24.95^2\right)\right] \left[1320 - \left(\frac{1}{9} \cdot 104^2\right)\right]} \approx 0.9947 \end{align*}\]
cor(log(A), S) \(\rightarrow\) 0.9973649
El model logarítmic és doncs, aproximadament: \[S = 2.0198\ ln\ A + 5.9556\]

b) Analitzar si també serien adequats els models:
Exponencial, \(S = a \cdot e^{bA}\)
Els coeficients seran: \[\begin{align*} b &= \frac{n \cdot \left(\sum x_i \cdot \ln y_i\right) - \left(\sum x_i\right) \cdot \left(\sum \ln y_i\right)}{n \cdot \left(\sum x_i^2\right) - \left(\sum x_i\right)^2} \\ b &= \frac{(9 \cdot 1403.82) - (511 \cdot 21.53)}{9 \cdot 87381 - 511^2} \approx 0.0031 \\ a &= \exp\left(\frac{1}{n} \sum \ln y_i - \frac{b}{n} \sum x_i\right) \cdot \exp\left(\frac{b}{n} \sum x_i - \frac{1}{n} \sum x_i\right) \\ a &= \exp\left(\frac{1}{9} \cdot 21.53 - \frac{0.0031 \cdot 511}{9}\right) \approx 9.17 \\ R^2 &= \frac{\left(\sum x_i \cdot \ln y_i - \frac{1}{n} \sum x_i \cdot \sum \ln y_i\right)^2}{\left[\sum x_i^2 - \frac{(\sum x_i)^2}{n}\right] \left[\sum (\ln y_i)^2 - \frac{(\sum \ln y_i)^2}{n}\right]} \\ R^2 &= \frac{\left(1403.82 - \left(\frac{1}{9} \cdot 511 \cdot 21.53\right)\right)^2}{\left[87381 - \frac{511^2}{9}\right] \left[22.56 - \frac{21.53^2}{9}\right]} \approx 0.53411 \end{align*}\]
L’ajustament exponencial \(S = 9.17 \cdot e^{0.0031·A}\) no és bo:

Potencial, \(S = a \cdot A^b\)
Els coeficients seran: \[\begin{align*} b &= \frac{[n \cdot \sum (\ln x_i) \cdot (\ln y_i)] - [(\sum \ln x_i) \cdot (\sum \ln y_i)]}{n \cdot \sum (\ln x_i)^2 - (\sum \ln x_i)^2} \\ b &= \frac{9 \cdot 65.10 - (24.95 \cdot 21.53)}{9 \cdot 98.01 - 24.95^2} = 0.1877 \\ a &= \exp\left(\frac{1}{n} \sum \ln y_i - \frac{b}{n} \sum \ln x_i\right) \\ a &= \exp\left(\frac{1}{9} \cdot 21.53 - \left(\frac{0.1877}{9} \cdot 24.95\right)\right) = 6.5 \\ R^2 &= \frac{\left[\sum (\ln x_i) \cdot (\ln y_i) - \left(\frac{1}{n} \sum \ln x_i \cdot \sum \ln y_i\right)\right]^2}{\left[\sum (\ln x_i)^2 - \frac{1}{n} (\sum \ln x_i)^2\right] \left[\sum (\ln y_i)^2 - \frac{1}{n} (\sum \ln y_i)^2\right]} \\ R^2 &= \frac{\left[65.10 - \left(\frac{1}{9} \cdot 24.95 \cdot 21.53\right)\right]^2}{\left[98.01 - \left(\frac{1}{9} \cdot 24.95^2\right)\right] \left[52.56 - \left(\frac{1}{9} \cdot 21.53^2\right)\right]} = 0.9629 \end{align*}\]
L’ajustament \(S = 6.5 \cdot A^{0.1877}\) és bo:

Però és millor l’ajustament logarítmic calculat anteriorment.
Enunciat 23.6
Un estudi sobre 2000 persones recull el pes en kg —variable aleatòria X— i la Pressió Arterial Sistòlica (PAS) en mmHg —variable aleatòria Y—. Les dades registrades segueixen les següents distribucions normals:

Al agrupar les dades, considerant una única població, es detecta una certa correlació entre el pes i la pressió arterial.
- Demostris que la correlació detectada, al considerar la població conjunta d’homes i dones, és una falsa correlació.
- Interpretis gràficament.
Solució
a) Demostris que la correlació detectada, al considerar la població conjunta d’homes i dones, és una falsa correlació.
Amb R:

Es simulen les dades, amb R, segons l’enunciat. Al considerar la població en conjunt —homes més dones— apareix una certa correlació. Correlació que desapareix al considerar homes i dones com a diferents poblacions.
b) Interpretis gràficament.
Amb R:

A la figura s’observen clarament dues poblacions separades. També s’observa que la correlació poblacional és una interpretació equivocada. Al ajuntar ambdós núvols de punts apareix una falsa tendència lineal. La correlació errònia causada per la barreja poblacional rep el nom de fal·làcia ecològica. Relacionat també amb la paradoxa de Simpson i amb la falsa relació entre correlació i causalitat.
Enunciat 23.7
S’ha comptat el nombre d’ous posats per 50 femelles de Drosophila melanogaster, durant uns dies. També s’ha comptat el nombre d’ous posats per una filla de cadascuna de les 50 femelles durant els mateixos dies.
S’obtenen els següents resultats:
mares <- c( 91, 37, 76, 65, 48, 24, 81, 51, 33, 47, 23, 71, 73, 53, 82, 71, 60, 70, 58, 38, 61, 93, 65, 98, 87, 72, 87, 74, 77, 84, 44, 67, 65, 84, 96, 34, 35, 73, 98, 79, 75, 59, 58, 46, 24, 56, 87, 88, 61, 28 )
filles <- c( 89, 46, 60, 63, 55, 37, 75, 49, 41, 52, 34, 87, 65, 45, 90, 63, 58, 63, 47, 25, 70, 85, 72, 80, 61, 65, 78, 68, 69, 94, 38, 74, 57, 72, 81, 29, 48, 75, 87, 73, 65, 50, 49, 65, 37, 43, 96, 65, 50, 32 )
Calculis:
- La correlació entre la posta de filles i mares.
- El percentatge de variació de la posta de les filles que pot explicar-se per la variació de la posta de les mares.
- Si una filla ha posat 60 ous, quina és la predicció dels ous posats per la mare? Calculis l’error típic.
Solució
a) Calculis la correlació entre la posta de filles i mares.
Amb R:

El coeficient de correlació és \(r = 0.8661667\).
b) El percentatge de variació de la posta de les filles que pot explicar-se per la variació de la posta de les mares.
Siguin les variables \(X\) = "p_m", \(Y\) = "p_f", \(n = 50\).
Es calcula:
Amb R:

Es calcula el coeficient de determinació (\(R^2\)): \[R^2 = \frac{\sigma_R^2}{\sigma^2}\]
No es coneix la variància residual, però com \[\sqrt{R^2} = r = \frac{\sigma_{xy}}{\sigma_x \cdot \sigma_y}\]
, es té \[\begin{align*} R^2 &= \frac{\sigma_{xy}^2}{\sigma_x^2 \cdot \sigma_y^2} \\ \sigma_{xy}^2 &= \left(\frac{\sum_{i=1}^n X_i \cdot Y_i}{n} - \overline{X} \cdot \overline{Y}\right)^2 \\ \sigma_{xy}^2 &= \left(\frac{213136}{50} - 64.14 \cdot 61.44\right)^2 = 103657.2113 \\ \sigma_x^2 &= \frac{\sum_{i=1}^n X_i^2}{n} - \overline{X}^2 = \frac{227347}{50} - 64.14^2 = 433.0004 \\ \sigma_y^2 &= \frac{\sum_{i=1}^n Y_i^2}{n} - \overline{Y}^2 = \frac{204698}{50} - 61.44^2 = 319.0864 \\ R^2 &= \frac{103657.2113}{433.0004 \cdot 319.0864} = 0.7502446878 \approx 75.02\% \end{align*}\]
Amb R, es calcula directament:
cov(p_m,p_f)^2/(sd(p_m)^2*sd(p_f)^2) \(\rightarrow\) 0.7502447
També es podia calcular a partir del valor de \(r\) de l’apartat anterior: \(R^2 =r^2 = 0.8661667 2 = 0.7502447522 ≈ 75.02 \%\)
c) Si una filla ha posat 58 ous, quina és la predicció dels ous posats per la mare?
Amb R:

Tenim la recta de regressió: \(p_m = 2.147 + 1.009 \cdot p_f = 2.147 + (1.009 \cdot 58) \approx 61\)
Seria d’esperar una posta de 61 ous per part de la mare, amb un error típic de: \(\hat{s}_1 = s_1 \cdot \sqrt{1 - R^2} = 21.01992 \cdot \sqrt{1 - 0.7502447^2} \approx \pm 13.90\) ous.
Seriem per tant dins l'interval: \((47, 75)\).
Enunciat 23.8
Segons la llei de Boyle-Mariotte dels gasos ideals, si una massa de gas varia el seu volum a temperatura constant, el producte de la pressió pel volum no varia: \(P \cdot V = C\). Sent \(P\), la pressió; \(V\), el volum; i \(C\), la constant característica de la naturalesa del gas.
Estimis la constant \(C\), pel mètode dels mínims quadrats, per a un gas del que es disposa de les següents dades experimentals:

Solució
Efectuarem els càlculs amb Excel.
El valor de \(\alpha = -1.001\), comparat amb el de \(-1\) esperat teòricament per la Llei de Boyle-Mariotte, mostra un bon ajust: \(R^2 = 0.9971\), amb \(P = 0.1791 \cdot V^{-1.001}\) i, per tant, \(C = 0.1791\).

Càlcul de C pel mètode dels mínims quadrats.
S’elabora la taula següent, on \(X\) = pressió i \(Y\) = volum:

Es resol el sistema d’equacions: \[\begin{align*} \sum \log Y &= (\log \alpha \cdot n) + \left(\beta \cdot \sum \log X\right) \\ \sum (\log X \cdot \log Y) &= (\log \alpha \cdot \sum \log X) + \beta \cdot \sum (\log X)^2 \end{align*}\]
, on —segons els valors calculats pel mètode dels mínims quadrats— \[\begin{align*} -3.44 &= 9 \cdot \log \alpha - 3.28 \cdot \beta \\ +0.47 &= -3.28 \cdot \log \alpha + 1.98 \cdot \beta \end{align*}\]
Resultant \(\alpha \approx C = 0.1794\).
Amb R:

Enunciat 23.9
S’ha mesurat el pes en kg (\(X\)) i el diàmetre de la cintura en cm (\(Y\)) de 24 dones entre 25 i 27 anys. Els resultats han estat els següents:

Calculis la raó de correlació de \(Y\) sobre \(X\) i estudiïs l’al·lometria.
Solució
La correlació no és bona. Utilitzant Excel:

Amb R:

La recta de regressió és: \(Y = 0.2791 \cdot X + 54.5929\), tanmateix, la correlació és molt dolenta.
Enunciat 23.10
Es pretén analitzar la correlació entre la duració d’una determinada anestèsia i el despertar de la consciència com per a comptar cap enrere sense error a partir d’un nombre determinat. Es disposa de les dades següents —en minuts—:

Es pretén contrastar les hipòtesis: \(H_0:\) { La duració del despertar no és influïda per la duració de l’anestèsia } i \(H_1\): { La duració del despertar sí que és influïda per la duració de l’anestèsia }
Solució
Amb R:

El valor del coeficient de correlació de Pearson (0.56) és a mig camí entre 0 i 1 i no ens permet decidir res sobre el contrast. L’estadístic de contrast \(t\) ens permetrà avaluar \(H_0\), rebutjant-la si \(t \geq t_{\alpha,n-2}\):
n=8; t=cp*(sqrt((n-2)/(1-(cp^2)))) \(\rightarrow\) 1.66531
qt(0.05/2,6,lower.tail=FALSE) \(\rightarrow\) 2.446912
No es pot rebutjar \(H_0\) amb \(\alpha = 0.05\), donat que \(t = 1.66531 < t_{\alpha,6} = 2.446912\)
Amb R:

Com \(p\)-value \(= 0.1469 > 0.05\), no es pot rebutjar \(H_0\), amb \(\alpha = 0.05\) i hem d’acceptar que la duració del despertar no és influïda per la duració de l’anestèsia. Ambdues variables són independents i no es poden correlacionar. Per tant no es poden ajustar les dades a la recta de regressió que ens indicaria el model: \(y = 0.02803x + 11.62385\)
Enunciat 23.11
Es vol determinar si les notes de les assignatures següents són relacionades, utilitzant els diferents estadístics de Pearson, Spearman i Kendall.

Es pretén contrastar les hipòtesis: \(H_0\): { Les notes de les dues assignatures no són relacionades } i \(H_1\): { Les notes de les dues assignatures són relacionades }
Solució
Amb R:

L'estadístic de contrast de Pearson també es podia calcular manualment com:
n=6; t=cp*(sqrt((n-2)/(1-(cp^2)))) \(\rightarrow\) 1.61446
El coeficient \(\rho\) de Pearson és 0.6281193
Calculem manualment l’estadístic \(ρ_S\) d’Spearman:

Amb R:

Es calcula manualment la \(\hat \tau\) de Kendall:
- Es calculen els rangs de \(F\) i de \(Q\), amb \(F\) ordenat de menor a major.

- Si \(R_F > R_Q\) el rang és concordant (+); Si \(R_F \leq R_Q\) el rang és discordant (-).

- Com no hi ha empats, s’aplica la fórmula general amb \(n < 10\): \[\hat{\tau} = \frac{n_c - n_d}{\binom{n}{2}} = \frac{11 - 4}{\frac{1}{2} \cdot 6 \cdot (6 - 1)} = \frac{7}{15} = 0.467\]
Amb R:

En tots els casos \(p\)-value > 0.05 i no es pot rebutjar \(H_0\) amb \(\alpha = 0.05\). S’ha d’acceptar que les dues notes no són relacionades.
Enunciat 23.12
Es pretén estudiar la possible relació entre les variables: color de la pell i color del cabell. Es disposa d’una mostra de 100 individus amb els resultats següents:

Solució
Es contrasten les hipòtesis: \(H_0\): { El color del cabell és independent del color de la pell } i \(H_1\): { El color del cabell depèn del color de la pell }
Si les dues variables fossin independents seria d’esperar —respecte al color del cabell— una proporció de 60 i 40 % respectivament per a cadascuna d’elles. Els valors esperats serien:

Es calcula manualment l’estadístic de contrast: \[U = \frac{(25 - 21)^2}{21} + \frac{(25 - 24)^2}{24} + \cdots + \frac{(15 - 16)^2}{16} + \frac{(15 - 10)^2}{10} = 6.1757\]
, amb \(\chi^2_{0.05,(2-1)(3-1)} = 5.991465\)
qchisq(0.05,2,lower.tail=FALSE) \(\rightarrow\) 5.991465
Com \(U = 6.1757 \geq χ_{0.05, 2} = 5.991465\), es rebutja \(H_0\). El color de la pell i el color del cabell són relacionats, amb \(\alpha = 0.05\).
Es pot també calcular —amb R— com a taula de contingència:
Amb R:

Com \(p\)-value < 0.05, es rebutja \(H_0\). Observis també que \(X\)-squared \(= 6.1756 \approx U\).
Jordi Coll Vera - 2022